Anar al contingut

Charun

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Charun
Representació de Charun junt a les ànimes dels fallits en una crátera de figures roges de fins del IV i principis del III.

En la mitologia etrusca, Charun (també escrit Charu o Karun) actua com un dels psicopompos del inframón i no deu ser confòs en el senyor de l'inframón, conegut pels etruscs com Aita. Ho retraten a sovint en Vanth, una deesa alada també associada en el inframón.

Orígens

El seu nom prové del Caronte grec,[1] encara que no és segur que els etruscs en un principi tingueren un nom per a un deu de l'inframón abans d'açò. Segons s'ha sugerit, per alteracions en l'idioma etrusc, θo, "un", es va canviar a θunśna, "primer"; lev, "lleó" (del grec liōn) i Apulu (del grec Apóllōn), paraules que terminaven en -n despuix de o, estaven desapareixent de l'etrusc, per lo que el seu nom, que s'escrivia Хarun, va passar a escriure's Хaru.

Apariència

El Charun etrusc era fonamentalment diferent del seu homòlec grec. Se li representava protegint l'entrada al inframón en un martell, el seu símbol religiós, ademés de tindre orelles puntagudes, serps al voltant dels seus braços i una coloració azulada que simbolisa la decadència de la mort. En algunes imàgens té ales enormes. També se li representa com una criatura gran en cabells de serp,[2] una enorme i ganchuda nas de buitre i grans claus com un javalí[3] enormes celles crespadas,[4] enormes llavis, fers ulls,[5] orelles puntagudes[6] una barba negra, enormes alas,[7] pell descolorida (pàlida, azulada o grisácea)[8] i serps al voltant dels seus braços.[9]

Vore també

Referències

  1. ↑ Nancy DeGrummond & Erika Simon, La Religion dels Etruscs, 2006, p. 57.
  2. ↑ Terpening, p. 15.
  3. ↑ Emeline Hill Richardson. Els Etruscs: El seu Art i Civilizacion. Chicago: The University of Chicago Press, 1964, 1976, ISBN 0-226-71234-6 ; ISBN 0-226-71235-4 p. 164;
  4. ↑ Richardson, p. 164.
  5. ↑ Terpening, p. 15;
  6. ↑ Graeme Barker and Tom Rasmussen. The Etruscans. Malden, Massachusetts: Blackwell Publishing, 1998, 2000, p. 242 (compares ears to that of an ass); Rovin compares them to a boar like the tusks
  7. ↑ de Grummond, 227; Richardson, 164; [1], [2], [3]
  8. ↑ De Grummond, chapter X
  9. ↑ Rovin, p. 50; [4], [5]


Referències