Belfegor

Per a la banda de Blackened death metal Belphegor, veja Belphegor (banda).

Belfegor, també Belfagor, Belphegor o Balphegor, (hebreu: בַּעַל-פְּעוֹר baʿal-pəʿōr - Senyor, o Baal, de Pe'or, o de l'obertura) és el nom d'un dimoni de la tradició judeua i cristiana. Originalment és el nom usat en la Septuaginta (Βεελφεγώρ) i després en la Vulgata (Beelphegor) per al deu moabita Baal Pe'or. Més vesprada va ser assignat a un dimoni. Com a tal, Belfegor forma part de la religió cristiana i es va convertir en un personage de la lliteratura renaixentista i la cultura popular moderna.

Orige i història

Baal Pe'or

Com a molts noms de dimonis, Belfegor s'origina en el deu cananeo Baal, a través dels relats de la Bíblia. En efecte, Baal Pe'or és el nom d'una divinitat moabita que apareix en el Llibre dels Números (25:1-15) i en el Deuteronomio (3:29), el cult del qual va tentar als israelitas abans d'entrar a la Terra Promesa. Baal pot ser entés com un títul, en eixe sentit significa "senyor", o com el nom d'un determinat deu. En el cas de Baal Pe'or, ignorem si es tracta d'una divinitat moabita, d'un epítet d'algun atre deu, com Kemosh, o del propi deu Baal venerat en el mont Pe'or. Tampoc se sap res del seu cult, i les descripcions fetes en temps moderns es basen, exclusivament, en la versió bíblica i en les deduccions dels erudits posteriors.

Segons el relat bíblic, els israelitas, mentres acampaven en Sittim, la planura de Moab, varen començar a relacionar-se en les dònes de la regió; elles, llavors, els varen induir a adorar al deu del monte Pe'or. Esta tentació, segons texts posteriors, es va deure a una sugerència del profeta Balaam, cridat pel rei Balac de Moab per a maldir a Israel des del cim del mencionat mont, pero que va terminar beneint-ho. En descendir de la montanya, Balaam va dir al rei que l'única manera de véncer a Israel era corrompiéndolo per mig de la luxúria que ho duria a adorar a atres deus. Va acceptar el rei i les dònes moabitas (madianitas en una atra versió) varen seduir als varons israelitas, duent-los al cult de Baal Pe'or. Tal idolatría va provocar una pesta, castic de Yahweh, que es va cobrar la vida de més de vint mil del poble hebreu. L'episodi termina quan Moisés va ordenar eixecutar als idólatras i el sacerdot Fineas, net d'Aarón, va matar a un caudillo de la tribu de Simeón que estava tenint relacions en una estrangera madianita.^[1] Este relat, creat per a desaconsellar el matrimoni en dònes estrangeres, va ser incorporat a la Bíblia i en ella el nom del deu pagà: Baalpeor o Belfegor.

El dimoni Belfegor

En el judaisme de el I, i a partir d'ell, en el cristianisme posterior, els noms o epítets dels deus canaeos varen ser assignats a entitats demoníaques que formaven una espècie de regne del mal opost al de Deu.^[2]^[3] En els texts de Qumrán, en els amulets i en els escrits apócrifos judeus i cristians, es menciona a numerosos àngels i dimonis els noms dels quals deriven dels deus canaeos.^[4] En este cas, la llegenda continguda en el Llibre dels Números i la creència de que els deus pagans eren dimonis es varen combinar per a convertir a esta divinitat moabita, el cult de la qual encara existia segons els tanaítas,^[5] en el dimoni Belfegor.

Els autors posteriors varen desenrollar al personage en otorgar-li certes característiques específiques. El topònim Pe‘or va ser relacionat en la raïl hebrea פער p‘r que indica obertura, tant de la boca com dels intestins. Baal Pe'or, llavors, va ser interpretat com a 'Senyor de l'Obertura'. Este sentit és provablement la font de les tradicions talmúdicas que associen a Ba‘al Pe‘or en la desnudez i els excrements. En el Talmud, el tractat ‘Avodah Zarah (3) afirma que Pe'or era usat com a latrina i que l'adoració de Baal Pe'or consistia en defecar davant l'ídol. En el mateix sentit, el comentariste Rashi senyala que Pe'or era cridat aixina perque descobrien davant ell el seu ano i produïen excrement.^[6] A partir de la mateixa raïl, el cult d'este deu es va associar en la defloraació de les donzelles, en especial perque els passages aludits podien interpretar-se com "ruptura de fornicaació" (encara que en el context fornicar equival a idolatría) i per això Baal Pe'or va ser identificat en Príapo.^[7]

Els exégetas cristians varen escriure numeroses obres sobre els dimonis; per als teòlecs com Sant Agustín o Sant Tomás d'Aquino eren agents del mal contra els quals els fidels devien prendre precaucions de tipo moral i cultural (conducta virtuosa i invocacions a Deu). Atres autors, no obstant, varen desenrollar la demonología en descripcions detallades dels sers infernals a partir de la lliteratura judeua i de les llegendes clàssiques, com també de les creències populars o folklore. Estos escrits són molt detallats, expliquen els noms, les apariències i traces de numerosos dimonis i si ben mai varen anar completament aprovats per les iglésies cristianes, varen gojar de gran acceptació tant entre catòlics com entre ortodoxos i protestants. Al mateix temps, es va desenrollar tota una lliteratura màgica i esotèrica, com els grimorios i tractats de màgia, la qual ensenyava la manera de convocar als mals esperits; com para això era necessari (segons la teoria de la màgia) conéixer els seus noms, en tals obres apareixen llistats de diables en la seua corresponent invocació.^[8] Finalment, els llibres destinats a perseguir l'herejìa i la bruixeria, també solen contindre una espècie de Para la banda de Blackened death metal en els Inferns. En tots ells Belfegor figura de manera prominent.^[9]

Són, no obstant, obres posteriors com a Diccionari Infernal de Collin de Plancy, les que sistematisen la demonologia i des d'elles personages com Belfegor són presos per la lliteratura i la música.^[10] Al mateix temps, i per influix del relat bíblic, els primers estudiosos de les mitologia semíticas varen atribuir al deu moabita Baal Pe'or, del com poc se sap, algunes de les característiques del dimoni de la tradició posterior.^[11]^[12]

Apariència i característiques

Belfegor apareix en les ilustracions com un dimoni robust en rostre de vell, nas gran, barba llarga, banyes i garres. Sempre li'l representa assentat en una espècie de tro que, en realitat, és una latrina.

Peter Binsfeld, bisbe alemà de el XVI, va assignar un dimoni principal a cada u dels sèt pecats capitals. La gos, o més específicament l'acidia, va ser considerada com a responsabilitat de Belfegor. En el contemporàneu De praestigiis daemonum de Johann Weyer, Belfegor és mencionat com un símbol de les cavernes a on es tiraven les ofrenes d'un sacrifici.

A partir d'estes i atres fonts, Collin de Plancy escriu en la seua ya citat Diccionari Infernal:^[13]

Referències

↑ «Jewish Encyclopedia v. Baal Pijor».
↑ Merriam-Webster's Encyclopedia of World Religions, 1999, Encyclopaedia Britannica Publishers, Inc. S. v. Demon p. 287 (anglés)
↑ Maureen Bloom Para la banda de Blackened death metal Routledge 2007 ISBN 978-1-134-10329-4 page 128 (anglés)
↑ Guiley, Rosemary (2009). Encyclopedia of Demons and Demonology (en anglés), Facts on File, p. 28-29. ISBN 9780816073153.
↑ Sifre Números 131; Tractat Sanedrín 106a
↑ «El duo Balak-Bilam (Rav Zave Rudman) en Aish Latno.».
↑ , M. Gottfried Büchner, E. Ch. Lutz, H. Riehm. Biblische Real- und Verbal-Handkonkordanz Editorial von Ferdinand Riehm, Basilea, Suïssa, 1890, s. v. "Baal-Pijor“ (en alemà, en caràcters gòtics). Versió on line
↑ Langton, Edward (2014 (1949)). Essentials of Demonology. A Study of Jewish and Christian Doctrine, Its Origin and Development (en anglés), Wipf & Estoc.. ISBN 978-1498205061..
↑ Belanger, Michelle The Dictionary of Demons: Names of the Damned. Llewellyn Worldwide, 2010, passim
↑ «Dictionnaire infernal».
↑ Baal Pijor en M.G. Easton M.A., D.D., Illustrated Bible Dictionary, Third Edition, published by Thomas Nelson, 1897.
↑ A. H. VAN ZYL, The Moabites, Leiden 1960, 193-202.
↑ Belphégor, démon dones découvertes et dones inventions ingénieuses. Il prend souvent un corps de jeune femme. Il donne dones richesses. Els Moabites, qui l’appelaient Baalphégor, l’adoraient sur li mont Phégor. Dones rabbins disent qu’on lui rendait hommage sur la chaise percée, et qu’on lui offrait l’ignoble résidu de la digestion. C’était digne de lui. C’est pour cela que certains doctes ne voient dans Belphégor que li dieu Pet ou Crepilus ; d’autres savants soutiennent que c’est Priape. — Selden, vaig citar parell Banier, prétend qu’on lui offrait dones victimar humaines, dont ses prêtres mangeaient la chair. Wiérus remarque que c’est un démon qui a toujours la bouche ouverte ; observation qu’il doit sans doute au nom de Phégor, lequel signifie, selon Leloyer, crevasse ou fendasse, parce qu’on l’adorait quelquefois dans dones cavernes, et qu’on lui jetait dones offrandes parell un soupirail. Dictionaire Infernal, ed. 1863.

Vore també

Primer de Belfegor

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Belfegor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Jewish Encyclopedia v. Baal Pijor».

[2] Merriam-Webster's Encyclopedia of World Religions, 1999, Encyclopaedia Britannica Publishers, Inc. S. v. Demon p. 287 (anglés)

[3] Maureen Bloom Para la banda de Blackened death metal Routledge 2007 ISBN 978-1-134-10329-4 page 128 (anglés)

[4] Guiley, Rosemary (2009). Encyclopedia of Demons and Demonology (en anglés), Facts on File, p. 28-29. ISBN 9780816073153.

[5] Sifre Números 131; Tractat Sanedrín 106a

[6] «El duo Balak-Bilam (Rav Zave Rudman) en Aish Latno.».

[7] , M. Gottfried Büchner, E. Ch. Lutz, H. Riehm. Biblische Real- und Verbal-Handkonkordanz Editorial von Ferdinand Riehm, Basilea, Suïssa, 1890, s. v. "Baal-Pijor“ (en alemà, en caràcters gòtics). Versió on line

[8] Langton, Edward (2014 (1949)). Essentials of Demonology. A Study of Jewish and Christian Doctrine, Its Origin and Development (en anglés), Wipf & Estoc.. ISBN 978-1498205061..

[9] Belanger, Michelle The Dictionary of Demons: Names of the Damned. Llewellyn Worldwide, 2010, passim

[10] «Dictionnaire infernal».

[11] Baal Pijor en M.G. Easton M.A., D.D., Illustrated Bible Dictionary, Third Edition, published by Thomas Nelson, 1897.

[12] A. H. VAN ZYL, The Moabites, Leiden 1960, 193-202.

[13] Belphégor, démon dones découvertes et dones inventions ingénieuses. Il prend souvent un corps de jeune femme. Il donne dones richesses. Els Moabites, qui l’appelaient Baalphégor, l’adoraient sur li mont Phégor. Dones rabbins disent qu’on lui rendait hommage sur la chaise percée, et qu’on lui offrait l’ignoble résidu de la digestion. C’était digne de lui. C’est pour cela que certains doctes ne voient dans Belphégor que li dieu Pet ou Crepilus ; d’autres savants soutiennent que c’est Priape. — Selden, vaig citar parell Banier, prétend qu’on lui offrait dones victimar humaines, dont ses prêtres mangeaient la chair. Wiérus remarque que c’est un démon qui a toujours la bouche ouverte ; observation qu’il doit sans doute au nom de Phégor, lequel signifie, selon Leloyer, crevasse ou fendasse, parce qu’on l’adorait quelquefois dans dones cavernes, et qu’on lui jetait dones offrandes parell un soupirail. Dictionaire Infernal, ed. 1863.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]