Mastema

Mastema és un àngel que perseguix el mal en el folclore hebreu. Ell eixecuta els castics de Deu. Tenta als sers humans i posa a prova la seua fe. Li va demanar a Deu que li permetera tindre dimonis com els seus subordinats. En els fragments zadoquitas i els rolls de la mar Morta, ell és l'àngel de la catàstrofe, el pare de tots els mals, i un adulador de Deu. El seu nom és el d'un arqui-dimoni que apareix per primera volta en la lliteratura del Periodo del Segon Temple d'Israel, com una personificació de la paraula hebrea mastemah, que significa «odi», «hostilitat», «enemistat» o «persecució». Es conta que va prendre forma humana i, en el passar dels temps, va ser observant a l'humanitat.

Oseas

En, Oseas 9,7-8:

7 -Varen vindre els dies del castic, varen vindre els dies de la retribució; i Israel ho coneixerà. Neci és el profeta, insensat és el varó d'esperit, a causa de la multitut de la teua maldat, i gran odi. 8 -Atalaya és Efraín per a en el meu Deu; el profeta és llaç de caçador en tots els seus camins, odi en la casa del seu Deu.

Llibre dels Jubileu

Segons el llibre dels jubileu, Mastema «hostilitat» és el cap dels dimonis engendrats pels àngels caiguts en les dònes; tal volta un d'eixos mateixos dimonis.

Les seues accions i el nom indiquen que és Satán, el «adversari», pero més el satán que apareix en el Llibre de Job en una funció per a complir baix Deu que el Satán de la tradició posterior, que és l'enemic últim de Deu. Belial, mencionat dos voltes en Jubileu, és provable que siga idèntica a Mastema en este treball.

Quan Deu està llest per a destruir a tots estos dimonis despuix del diluvi i Noé per a que el seu poble siga lliberat de la maldat, intervé Mastema, implorando a Deu que li permetera mantindre i controlar una dècima part d'estos dimonis en la finalitat d'eixercir la seua autoritat, en «l'intenció de corromper i desviar abans del meu juí, perque la maldat dels fills dels hòmens és gran». Aixina Mastema és el provador dels sers humans en el permís de Deu.

Mastema va enviar una plaga d'aus en la terra en els dies de Taré.

Més tart, Mastema va aconsellar a Deu que provara a Abraham (Jubileu 17:15-16) aixina com Satanás en el llibre de Job vol permís per a provar a Job. Com Abraham es dispon a sacrificar al seu fill Isaac, Mastema es queda en presència de Deu. En el seu llit de mort d'Isaac promet que els esperits de Mastema no tindran cap poder de convertir Jacob o els seus descendents anara de Yahveh.

L'estrany relat en (Èxodo, 4:24), a on es reunix Yahvé en Moisés en el camí i tracta de matar-ho és contada d'una manera que li atribuïx l'atac a Mastema (Jubileu 48:1-3). S'afirma que Mastema va ajudar als sacerdots egipcíacs que es varen opondre a Moisés. Es diu també que Mastema havia segut encadenat mentres que els israelitas varen eixir d'Egipte, pero després va ser a animar als egipcíacs a perseguir als israelitas i aixina aplegar al seu destí en el Mar Rojo.

Per un atre costat, la mort dels primogènits dels egipcíacs s'atribuïxen a «tots els poders de Mastema».