Alocer
Allocer o Alloces (també citat com Allocen, Allocer, Alloces, Alloien o Alocas) és un dimoni que apareix en grimorios demonológicos com el Liber Officiorum Spirituum, la Pseudomonarchia daemonum[2] i la Lemegeton Clavicula Salomonis.[3] Se li descriu en Lemegeton Clavicula Salomonis com el quinquagèsim segon esperit(un companyer del dimoni alfa), i en la Pseudomonarchia Daemonum com el sexagèsim tercer esperit i un gran duc de l'infern, prenent la forma d'un soldat en cap de lleó que escopinya fòc i monta a cavall, generalment en pates de dragó. Els seus suposts deures inclouen l'ensenyança de l'astronomia i les arts lliberals, i la concessió de familiars i s'afirma que té 36 legions de dimonis baix el seu mando.[4][5]
En el Liber Officiorum Spirituum, Alocer apareix com Allogor o Algor, novament com un gran duc, pero per lo demés en una apariència i habilitats completament diferents: un cavaller en llança que respon preguntes, brinda consells per als plans i comanda sol trenta legions de dimonis.[6][7]
En una entrada duplicada, Alocer apareix com Algor, governat per l'esperit Orience o Oriens, novament com un cavaller que explica secrets, pero en el poder adicional d'obtindre el favor dels nobles.[6] Segons Thomas Rudd, Alocer s'opon a l'àngel Imamiah de Shemhamphorash.[8]
El Diccionari infernal ho menciona com «un poderós dimoni, gran duc dels inferns, que es mostra vestit de cavaller, montat en un enorme cavall; la seua figura recorda les traces del lleó; té la tez inflamada, els ulls de fòc; parla greument. Es diu que fa feliços als que protegix en les seues famílies».[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Collin de Plancy (1863). «Alo-», Henri Plon (ed.). Dictionnaire infernal ou répertoire universel sur dones êtres, dones personnages, dones livres, dones faits et dones choses, qui tiennent aux apparitions, à la magie, au commerce de l'enfer, aux divinations, aux sciences secrètes, aux grimoires, aux prodiges, aux erreurs et aux préjugés, aux traditions et aux contes populaires, aux superstitions diverses, et généralement à toutes els croyances merveilleuses, surprenantes, mystérieuses et surnaturelles, 6.ª edició (en fr), París, p. 22.
- ↑ Weyer, J. (1577). «Pseudomonarchia daemonum», De praestigiis daemonum (en llatí), Brusseles.
- ↑ Anònim (2004). Clavícules de Salomón, Màlaga: Editorial Humanitas. ISBN 9788479103903.
- ↑ (2001) Joseph H. Peterson (ed.). Lemegeton Clavicula Salomonis: The Lesser Key of Solomon, Detailing the Ceremonial Art of Commanding Spirits Both Good and Evil (en en), Maine: Weiser Books, pp. 30–32. ISBN 1-57863-220-X.
- ↑ «Johann Weyer, Pseudomonarchia Daemonum». www.esotericarchives.com. Consultat el 2022-12-18.
- ↑ 6,0 6,1 Porter, John (2011). A Book of the Offices of Spirits: The Occult Virtue of Plants and Some Rare Magical Charms & Spells (en en), Teitan Press. ISBN 978-0-933429-25-3.
- ↑ Harms, Daniel; Clark, James R.; Peterson, {{{nom3}}} (2015). The Book of Oberon: A Sourcebook of Elizabethan Magic (en en), Llewellyn Publications. ISBN 978-0-7387-4334-9.
- ↑ Skinner, Stephen; Rankine, David (2010). The Goetia of Dr Rudd: The Angels & Demons of Liber Malorum Spirituum Seu Goetia Lemegeton Clavicula Salomonis : with a Study of the Techniques of Evocation in the Context of the Angel Magic Tradition of the Seventeenth Century (en en), Llewellyn Publications. ISBN 978-0-7387-2355-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alocer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.