Anar al contingut

Ampliació de l'eurozona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Estats Membres de la UE:
  •  Estats de la eurozona (21)
  •  Estats que tenen l'obligació d'unir-se a l'eurozona (5)
  •  Estats en una clàusula d'exclusió (1)
    • Estats no membres de l'UE:
  •  Estats de fòra de la UE que utilisen l'euro per mig d'un acort (4)
  •  Estats (incl. Estats de facto) de fòra de la UE que utilisen l'euro sense que medie un acort (2)

    • La ampliació de l'eurozona és l'aument de membres de dita unió monetària per mig d'un procés pel que els Estats de l'Unió Europea (UE) que encara no hagen eliminat les seues monedes nacionals i adoptat l'euro ho facen. Per a això, deuen complir uns requisits denominats «criteris de convergència».

    L'1 de giner de 1999 es va introduir la nova moneda única europea de manera oficial. Onze Estats de l'Unió Europea varen adoptar la moneda única: Alemània, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburc, Països Baixos i Portugal. La primera ampliació de l'eurozona va ser l'incorporació de Grècia, la moneda de la qual va quedar nugada de forma irrevocable en l'euro a partir de 2001. No obstant, Grècia va introduir l'euro com a moneda física l'1 de giner de 2002, el mateix dia que els restants membres fundadors de l'eurozona. Les següents incorporacions a l'eurozona varen ser les d'Eslovènia (1 de giner de 2007), Chipre i Malta (1 de giner de 2008), Eslovàquia (1 de giner de 2009), Estònia (1 de giner de 2011), Letònia (1 de giner de 2014), Lituània (1 de giner de 2015), Croàcia (1 de giner de 2023) i Bulgària (1 de giner de 2026). En estos últims casos, l'incorporació a l'eurozona i l'introducció de les monedes i billets d'euro es produïxen simultàneament.[1]

    Requisits (criteris de convergència)

    [editar | editar còdic]

    Els països que desigen adoptar l'euro com a moneda deuen:

    1. Alcançar una certa convergència econòmica que es pondera atenent al compliment dels criteris establits en el Tractat de Maastricht.
    2. Fer convergir la llegislació nacional i la normativa per la que es rigen els seus bancs centrals i els assunts monetaris.
    3. Contar en l'aprovació dels caps d'Estat o de Govern, a partir d'una proposta de la Comissió Europea.

    Sobre la convergència econòmica, existixen cinc criteris:

    1. L'estabilitat de preus: Els Estats membres deuran tindre una taxa d'inflació, observada durant un periodo d'un any abans de l'examen, que no excedixca en més d'un 1,5% la dels tres Estats membres en millor comportament en matèria d'estabilitat de preus. L'inflació es medirà utilisant l'Índex de Preus de Consum (IPC) sobre una base comparable, tenint en conte les diferències en les definicions nacionals.
    2. Les finances públiques: La posició financera de les Administracions Públiques deu ser sostenible, sense un «dèficit públic excessiu», lo que significa que: La proporció entre el dèficit públic previst o real i el producte interior brut (PIB) no sobrepasse el 3%, a menos que la proporció haja descendit substancial i continuadament i aplegat a un nivell que s'aproxime al valor de referència o que el valor de referència se sobrepasse solament excepcional i temporalment, i la proporció es mantinga propenca al valor de referència. La proporció entre la deute públic i el PIB no reglote el 60%, a menos que la proporció disminuïxca lo suficient i s'aproxime a un ritme satisfactori al valor de referència.
    1. L'estabilitat del tipo de canvi: Els Estats membres deuen haver observat, sense tensions greus i per lo manco durant els dos anys anteriors a l'examen, els màrgens normals de fluctuació disposts pel Mecanisme de Canvis del Sistema Monetari Europeu (SME). En particular, no deuran fer devaluado, durant dit periodo, per iniciativa pròpia, el tipo central bilateral de la seua moneda respecte de la de cap atre Estat membre.
    2. Els tipos d'interés a llarc determini: Observats durant un periodo d'un any abans de l'examen, el tipo promig d'interés nominal a llarc determini no deu excedir en més d'un 2% el dels tres Estats membres en millor comportament en matèria d'estabilitat de preus. Els tipos d'interés es mediran en referència als abonaments de l'Estat a llarc determini o atres valors comparables, tenint en conte les diferències en les definicions nacionals.
    3. Atres factors: Ademés, es prendran en consideració els resultats de l'integració dels mercats, la situació i l'evolució de les balances de pagaments per conte corrent i un estudi de l'evolució dels costs laborals unitaris i d'atres índexs de preus.[2]

    Ampliacions fins a la data

    [editar | editar còdic]

    Grècia [[Image:Plantilla:Bandera/Grècia|border|20px|Grècia]]

    [editar | editar còdic]

    Grècia va ser el primer país en unir-se a l'eurozona despuix del llançament de la moneda única l'1 de giner de 1999. Despuix de no poder ingressar llavors per l'incompliment dels criteris d'adheriment, va tindre que esperar fins a l'1 de giner de 2001 per a poder incorporar-se a l'eurozona. L'introducció de les monedes i billets d'euro va tindre lloc l'1 de giner de 2002, simultàneament als atres onze països que ya havien adoptat l'euro en 1999. El 19 de juny de 2000, el Consell de l'Unió Europea va aprovar l'incorporació de Grècia a l'eurozona i va establir el tipo de canvi irrevocable en 340,750 dracmes gregues = 1 euro. Des de l'1 de giner de 1999, la dracma grega hi havia estat vinculada a l'euro dins del MTC II en un tipo central de 353,109 dracmes gregues = 1 euro i una banda de fluctuació del ± 15%. Este tipo central es va modificar el 17 de giner de 2000 pel de 340,750 dracmes gregues = 1 euro.

    Eslovènia Erro al crear miniatura:

    [editar | editar còdic]

    Eslovènia va adoptar l'euro l'1 de giner de 2007, substituint al tólar eslové. Va ser el primer país en unir-se a l'eurozona despuix del llançament de les monedes i billets en 2002.[3] El 16 de maig de 2006, la Comissió Europea va propondre l'entrada d'Eslovènia en l'eurozona. El 16 de juny de 2006, els caps d'Estat i de Govern de l'Unió Europea varen aprovar dita incorporació.[4] Finalment, l'11 de juliol de 2006, el Consell d'Assunts Econòmics i Financers de l'Unió Europea (ECOFIN) va donar llum verda a l'incorporació d'Eslovènia a l'eurozona i va establir el tipo de canvi irrevocable en 239,640 tólares eslovens = 1 euro.[5] Des del 28 de juny de 2004, el tólar eslové hi havia estat vinculat a l'euro dins del MTC II en un tipo de canvi de 239,640 tólares eslovens = 1 euro en una banda de fluctuació de ± 15%.

    Chipre [[Image:Plantilla:Bandera/Chipre|border|20px|Chipre]]

    [editar | editar còdic]

    Chipre va adoptar l'euro l'1 de giner de 2008, substituint a la lliura chiprana.[6] El 16 de maig de 2007, la Comissió Europea va propondre l'entrada de Chipre en l'eurozona.[7] El 21 de juny de 2007, els caps d'Estat i de Govern de l'Unió Europea varen aprovar dita incorporació.[8] Finalment, el 10 de juliol de 2007, el Consell d'Assunts Econòmics i Financers de l'Unió Europea (ECOFIN) va donar llum verda a l'incorporació de Chipre a l'eurozona i va establir el tipo de canvi irrevocable en 0,585274 lliures chiprans = 1 euro.[9] Des del 2 de maig de 2005, la lliura chiprà hi havia estat vinculada a l'euro dins del MTC II en un tipo de canvi de 0,585274 lliures chiprans = 1 euro en una banda de fluctuació de ± 15%.

    Ademés d'en la República de Chipre, l'euro s'utilisa en les bases sobiranes britàniques d'Akrotiri i Dekelia i en la Zona de Amortiguamiento de les Nacions Unides en Chipre. L'estat de facto de la República Turca del Nort de Chipre seguix utilisant la lira turca com la seua moneda principal, encara que utilisa l'euro com la seua moneda secundària.[10]

    Malta [[Image:Plantilla:Bandera/Malta|border|20px|Malta]]

    [editar | editar còdic]

    Malta va adoptar l'euro l'1 de giner de 2008, substituint a la lira maltesa.[6] El 16 de maig de 2007, la Comissió Europea va propondre l'entrada de Malta en l'eurozona.[7] El 21 de juny de 2007, els caps d'Estat i de Govern de l'Unió Europea varen aprovar dita incorporació.[8] Finalment, el 10 de juliol de 2007, el Consell d'Assunts Econòmics i Financers de l'Unió Europea (ECOFIN) va donar llum verda a l'incorporació de Malta a l'eurozona i va establir el tipo de canvi irrevocable en 0,429300 lires malteses = 1 euro.[9] Des del 2 de maig de 2005, la lira maltesa hi havia estat vinculada a l'euro dins del MTC II en un tipo de canvi de 0,429300 lires malteses = 1 euro en una banda de fluctuació de ± 15%.

    Eslovàquia Erro al crear miniatura:

    [editar | editar còdic]

    Eslovàquia va adoptar l'euro l'1 de giner de 2009, substituint a la corona eslovaca.[11] El 7 de maig de 2008, la Comissió Europea va propondre l'entrada d'Eslovàquia en l'eurozona.[12] El 19 de juny de 2008, els caps d'Estat i de Govern de l'Unió Europea varen aprovar dita incorporació.[13] Finalment, el 8 de juliol de 2008, el Consell d'Assunts Econòmics i Financers de l'Unió Europea (ECOFIN) va donar llum verda a l'incorporació d'Eslovàquia a l'eurozona i va establir la taxa de canvi irrevocable en 30,1260 corones eslovacas = 1 euro.[14] Des del 28 de novembre de 2005, la corona eslovaca hi havia estat vinculada a l'euro dins del MTC II en un tipo de canvi de 38,4550 corones eslovacas = 1 euro en una banda de fluctuació de ± 15%. Este tipo central es va modificar el 17 de març de 2007 pel de 35,4424 corones eslovacas = 1 euro; i el 28 de maig de 2008 pel de 30,1260 corones eslovacas = 1 euro.

    Estònia [[Image:Plantilla:Bandera/Estònia|border|20px|Estònia]]

    [editar | editar còdic]

    Estònia va adoptar l'euro l'1 de giner de 2011, substituint a la corona estonia.[15] El 12 de maig de 2010, la Comissió Europea va propondre l'entrada d'Estònia en l'eurozona.[16] El 17 de juny de 2010, els caps d'Estat i de Govern de l'Unió Europea varen aprovar dita incorporació.[17] Finalment, el 13 de juliol de 2010, el Consell d'Assunts Econòmics i Financers de l'Unió Europea (ECOFIN) va donar llum verda a l'incorporació d'Estònia a l'eurozona i va establir la taxa de canvi irrevocable en 15,6466 corones estonias = 1 euro.[18] Des del 28 de juny de 2004, la corona estonia hi havia estat vinculada a l'euro dins del MTC II en un tipo de canvi de 15,6466 corones estonias = 1 euro en una banda de fluctuació de ± 15%.


    Estònia pretenia adoptar l'euro l'1 de giner de 2007, pero en 2006 es va pospondre fins a l'1 de giner de 2008 per l'alta inflació del país, que estava fora dels paràmetros exigits per l'Unió Europea para dita adopció.[19][20] En giner de 2008, el primer ministre estonio, Andrus Ansip, va dir que el país s'esforçaria per adoptar l'euro en 2011.[21]

    Letònia [[Image:Plantilla:Bandera/Letònia|border|20px|Letònia]]

    [editar | editar còdic]

    Letònia va adoptar l'euro l'1 de giner de 2014, substituint al lats letó.[22] El 5 de juny de 2013, la Comissió Europea va propondre l'entrada de Letònia en l'eurozona.[23] El 28 de juny de 2013, els caps d'Estat i de Govern de l'Unió Europea varen aprovar dita incorporació.[24] Finalment, el 9 de juliol de 2013, el Consell d'Assunts Econòmics i Financers de l'Unió Europea (ECOFIN) va donar llum verda a l'incorporació de Letònia a l'eurozona i va establir la taxa de canvi irrevocable en 0,702804 lats letons = 1 euro.[25] Des del 2 de maig de 2005, el lats letó hi havia estat vinculat a l'euro dins del MTC II en un tipo de canvi de 0,702804 lats letons = 1 euro en una banda de fluctuació de ± 15%.

    Letònia havia planejat adoptar l'euro l'1 de giner de 2008,[26] pero en 2007 es va pospondre fins a 2012 per l'elevada inflació.[27] En 2011, despuix d'escomençar a recuperar-se el país d'una greu crisis econòmica, el president de Letònia, Andris Bērziņš, va dir que l'objectiu del país era adoptar l'euro en 2014.[28]

    Lituània [[Image:Plantilla:Bandera/Lituània|border|20px|Lituània]]

    [editar | editar còdic]

    Lituània va adoptar l'euro l'1 de giner de 2015, substituint a la litas lituana.[29] El 4 de juny de 2014, la Comissió Europea va propondre l'entrada de Lituània en l'eurozona.[30] El 27 de juny de 2014, els caps d'Estat i de Govern de l'Unió Europea varen aprovar dita incorporació.[31] Finalment, el 23 de juliol de 2014, el Consell d'Assunts Econòmics i Financers de l'Unió Europea (ECOFIN) va donar llum verda a l'incorporació de Lituània a l'eurozona i va establir la taxa de canvi irrevocable en 3,45280 litas lituanes = 1 euro.[32] Des del 28 de juny de 2004, la litas lituana hi havia estat vinculada a l'euro dins del MTC II en un tipo de canvi de 3,45280 litas lituanes = 1 euro en una banda de fluctuació de ± 15%.

    En 2006, Lituània tenia previst adoptar l'euro l'1 de giner de 2007, pero la seua solicitut va ser rebujada per la Comissió Europea perque l'inflació va ser llaugerament superior al màxim permés.[33] En decembre de 2006, el Govern va aprovar un nou pla de convergència que, a el hora que reafirmava l'intenció d'unir-se a l'eurozona «lo més pronte possible», senyalava que els auments de l'inflació prevista en els anys següents significarien que el millor periodo per a l'adheriment a l'euro seria a partir de 2010. En 2010, Lituània esperava adoptar la moneda única en 2014.[34] En giner de 2013, el primer ministre lituà, Algirdas Butkevičius, i el governador del Banc de Lituània, Vitas Vasiliauskas, es varen posar d'acort sobre l'aplicació d'un ambiciós pla que tenia com a objectiu l'adheriment de Lituània a l'eurozona en 2015.[35]

    Croàcia [[Image:Plantilla:Bandera/Croàcia|border|20px|Croàcia]]

    [editar | editar còdic]

    Croàcia va adoptar l'euro l'1 de giner de 2023, substituint a la kuna croata.[36] L'1 de juny de 2022, la Comissió Europea va propondre l'entrada de Croàcia en l'eurozona.[37] El 24 de juny de 2022, els caps d'Estat i de Govern de l'Unió Europea varen aprovar dita incorporació.[38] Finalment, el 12 de juliol de 2022, el Consell d'Assunts Econòmics i Financers de l'Unió Europea (ECOFIN) va donar llum verda a l'incorporació de Croàcia a l'eurozona i va establir la taxa de canvi irrevocable en 7,53450 kunas croates = 1 euro.[39] Des del 10 de juliol de 2020, la kuna croata hi havia estat vinculada a l'euro dins del MTC II en un tipo de canvi de 7,53450 kunas croates = 1 euro en una banda de fluctuació de ± 15 %.


    En 2013, el Banc Central Europeu esperava que Croàcia fora membre de el MTC II en 2016, com pronte, en l'adopció de l'euro en 2019.[40] En abril de 2015, la presidenta de Croàcia, Kolinda Gravar-Kitarović, va declarar que el país adoptaria l'euro en 2020. No obstant, el primer ministre croata, Zoran Milanović, no estava d'acort.[41] En març de 2016, el governador del Banc Nacional de Croàcia, Boris Vujcic, va dir que Croàcia no entraria en l'euro en 2020, pero podria unir-se a el MTC II.[42] En novembre de 2017, el primer ministre croata, Andrej Plenković, va dir que Croàcia aspirava a unir-se a el MTC II per a 2020 i a introduir l'euro per a 2025.[43] En maig de 2018, el govern croata va adoptar una estratègia per a introduir l'euro i la ministra d'Economia de Croàcia, Martina Dalic, va dir que l'introducció de la moneda comuna podria tardar entre cinc i sèt anys.[44] En juliol de 2019, Croàcia va demanar formalment entrar en 2020 en el MTC II, en l'intenció d'adoptar l'euro en 2023.[45] El 10 de juliol de 2020, la kuna croata es va incloure en el MTC II.[46] En juliol de 2020, el Banc Central Europeu esperava que Croàcia poguera adoptar l'euro en 2023.[47]

    Bulgària [[Image:Plantilla:Bandera/Bulgària|border|20px|Bulgària]]

    [editar | editar còdic]

    Bulgària va adoptar l'euro l'1 de giner de 2026, substituint a la leva búlgara.[48] El 4 de juny de 2025, la Comissió Europea va propondre l'entrada de Bulgària en l'eurozona.[49] El 26 de juny de 2025, els caps d'Estat i de Govern de l'Unió Europea varen aprovar dita incorporació.[50] Finalment, el 8 de juliol de 2025, el Consell d'Assunts Econòmics i Financers de la UE (ECOFIN) va donar llum verda a l'incorporació de Bulgària a l'eurozona i va establir la taxa de canvi irrevocable en 1,95583 levas búlgares = 1 euro.[51] Des del 10 de juliol de 2020, la leva búlgara hi havia estat vinculada a l'euro dins del MTC II en un tipo de canvi d'1,95583 levas búlgares = 1 euro en una banda de fluctuació de ± 15 %.

    La leva búlgara va estar vinculada a l'euro des de la creació d'est en una taxa de canvi fixa, ya que prèviament va estar vinculada al marc alemà a través d'un acort monetari firmat en 1997 per a ajudar a posar fi a la greu crisis financera i als problemes de pagament del deute extern.[52] La taxa de canvi fixa que es va establir en 1997 va ser de 1000 levas per marc. El 5 de juliol de 1999, la leva es revaluó i es va establir la paritat en el marc alemà (1 BGN = 1 DEM). A causa de la substitució del marc alemà per l'euro l'1 de giner de 2002, la leva va mantindre una taxa de canvi fixa respecte de la moneda única europea a raó d'1,95583 levas per euro, és dir, la mateixa que tenia el marc alemà respecte a l'euro.

    A pesar de que la vinculació de la leva búlgara a l'euro s'hi havia vist com alguna cosa beneficiós per a que el país complira varis criteris d'adheriment pronte,[53] l'Unió Europea va estar pressionant a Bulgària per a que abandonara el tipo de canvi fix respecte a l'euro. Alguns factors en contra de la continuació del règim de convertibilitat eren l'alt nivell d'inflació, un tipo de canvi irreal i la baixa productivitat en el país. No obstant, el ministre de Finances búlgar, Plamen Oresharski, va dir que el país devia mantindre la convertibilitat fins que adoptara la moneda única.[54]


    En 2007, Bulgària esperava adoptar l'euro en 2010.[55] En 2008, va retardar els seus plans d'adoptar la moneda única fins a aproximadament 2012 per l'alta inflació.[56] En juliol de 2011, el ministre de Finances búlgar, Simeon Djankov, va explicar que Bulgària posponia l'adopció de l'euro mentres la crisis del deute sobirà de l'eurozona no es resolguera i que el país podria entrar en l'euro en 2015.[57] En setembre de 2012, Bulgària va congelar indefinidament els ansiats plans d'adoptar la moneda comuna. El primer ministre búlgar, Boiko Borísov, i el ministre de Finances, Simeon Djankov, varen manifestar que els riscs que com a país plantejava la seua pertinença a l'euro eren massa alts.[58] En juliol de 2015, el Govern de Bulgària va crear un consell de coordinació, liderat pel ministre de Finances, Vladislav Goranov, per a començar la preparació per a l'entrada del país en l'eurozona, llavors prevista per a 2018.[59] En març de 2017, el primer ministre búlgar, Boiko Borísov, va declarar que tenia l'intenció de solicitar unir-se a el MTC II.[60] En agost de 2018, el Govern va adoptar un pla d'acció per a l'ingrés simultàneu a el MTC II i l'unió bancària per a juliol de 2019.[61] En octubre de 2019, el ministre de Finances, Vladislav Goranov, va afirmar que el país «hauria finalisat el procés per a l'entrada» en l'Unió Bancària i el MTC II a finals d'abril de 2020.[62] D'eixa manera, la seua intenció seria adoptar l'euro en 2023.[63] En abril de 2020, Bulgària va demanar formalment entrar en el MTC II.[64] El 10 de juliol de 2020, la leva búlgara es va incloure en el MTC II.[46] En juliol de 2020, el Banc Central Europeu esperava que Bulgària poguera adoptar l'euro en 2023.[47] En juny de 2021, el Govern i el Banc Nacional de Bulgària varen adoptar un pla en el que es fixava com a data per a l'adopció de l'euro l'1 de giner de 2024.[65] En maig de 2022, el Govern va aprovar un pla operatiu per a adoptar l'euro a partir de l'1 de giner de 2024.[66] En febrer de 2023, Bulgària va retardar l'entrada en l'eurozona fins a 2025.[67] En decembre de 2024, estava previst que Bulgària adoptara l'euro en 2026.[68]

    Vore també

    [editar | editar còdic]

    Referències

    [editar | editar còdic]
    1. ↑ «La nostra moneda». Archivat des d'el original, el 2026-01-05.
    2. ↑ «Els criteris de convergència». Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2018. Consultat el 15 de giner de 2018.
    3. ↑ Eslovènia és el primer país de l'ampliació que adopta l'euro
    4. ↑ «EU Leaders Support Slovenia's Entry into the Eurozone» (en anglés).
    5. ↑ El Ecofin aprova l'entrada d'Eslovènia en la zona de l'euro a partir de l'1 de giner de 2007
    6. ↑ 6,0 6,1 Chipre i Malta entren en la zona euro
    7. ↑ 7,0 7,1 Brusseles propon que Malta i Chipre entren en l'euro a partir de 2008
    8. ↑ 8,0 8,1 Els caps d'Estat i de Govern aprova l'entrada de Chipre i Malta en l'euro l'1 de giner de 2008
    9. ↑ 9,0 9,1 Ecofin ratifica entrada Chipre i Malta zona euro 2008 i aprova tipo canvie
    10. ↑ «Cyprus and Malta adopt the euro» (en anglés).
    11. ↑ Eslovàquia adopta l'euro com ancora en la tormenta financera
    12. ↑ «La Comissió Europea propon l'adheriment d'Eslovàquia a l'euro en 2009». Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2018. Consultat el 10 de giner de 2018.
    13. ↑ «EU leaders approve Slovakia’s bid to join the eurozone» (en anglés).
    14. ↑ L'euro aplegarà a Eslovàquia en 2009
    15. ↑ a-moneda/110367 Estònia adopta a l'euro com a moneda
    16. ↑ La Comissió Europea recomana l'adheriment d'Estònia a l'euro en 2011
    17. ↑ Els líders europeus aproven que Estònia entre en l'euro l'1 de giner de 2011
    18. ↑ Els ministres d'Economia de la UE aproven que Estònia adopte l'euro l'1 de giner de 2011
    19. ↑ «Government: We must be technically prepared for the adoption of euro on 1 January 2008» (en anglés). Eesti Pank. Bank of Estònia. Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2006.
    20. ↑ «Estònia's National Changeover Pla» (en anglés). Bank of Estònia. Archivat des d'el original, el 7 de juny de 2011. Consultat el 11 de novembre de 2009.
    21. ↑ «Bloomberg_Estònia's Premier Targets 2011 for Adoption of Euro (January 9)» (en anglés).
    22. ↑ Letònia adopta l'euro i confirma l'aposta de països bàltics per la moneda única
    23. ↑ Letònia està llista per a adoptar l'euro
    24. ↑ Cim de la UE aprova ingrés de Letònia a l'eurozona
    25. ↑ El Ecofin aprova l'entrada de Letònia en l'euro l'1 de giner de 2014
    26. ↑ «When Should the New EU Member States from Central Europe Join the Eurozone?» (en anglés).
    27. ↑ «Don’t look for the Euro until after 2012» (en anglés). Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2007.
    28. ↑ «Latvia aiming to join eurozone in 2014» (en anglés).
    29. ↑ de-este-1-de-giner-el-euro-com a-moneda Lituània adopta des d'este 1 de giner l'euro com a moneda
    30. ↑ Brusseles recomana que Lituània adopte l'euro l'1 de giner de 2015
    31. ↑ Lituània entrarà en l'euro l'1 de giner de 2015
    32. ↑ Els Vintihuit fixen el tipo de canvi irreversible entre la litas i l'euro
    33. ↑ Brusseles accepta a Eslovènia en l'euro pero rebuja a Lituània
    34. ↑ atres-mostren.html Estònia entra en l'euro, mentres uns atres es mostren reticents
    35. ↑ «Lituània podria adoptar l'euro en 2015». Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2014. Consultat el 6 d'abril de 2013.
    36. ↑ a-moneda-oficial.html Creix l'eurozona: Croàcia adopta l'euro com a moneda oficial
    37. ↑ de-rebre-el-vist-bo-de-la-comisió-europ Croàcia adoptarà l'euro l'any que ve despuix de rebre el vist i plau de la Comissió Europea
    38. ↑ Els líders de la UE donen llum verda per a que Croàcia adopte l'euro en 2023
    39. ↑ Unió Europea confirma ingrés de Croàcia a la zona euro
    40. ↑ «Konferencija HNB-a o Dubrovniku: Hrvatska moži uvesti euro najranije 2019.» (en croata). Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2014.
    41. ↑ «President: Croatia to Adopt Euro in 5 Years» (en anglés). Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2018. Consultat el 19 de giner de 2018.
    42. ↑ «GUVERNER BORIS VUJČIĆ O UVOĐENJU EURA 'Do 2020. godine nećemo o Europsku monetarnu uniju, ali bismo mogli o etčajni mehanizam'» (en croata).
    43. ↑ «Croatia wants to adopt euro within 7-8 years: prime minister» (en anglés).
    44. ↑ Croàcia fixa determini per a adopció d'euro
    45. ↑ Croàcia demana entrar en la fase de proves prèvia a adoptar l'euro en 2023
    46. ↑ 46,0 46,1 Croàcia i Bulgària alvancen en el seu futur adheriment a l'euro
    47. ↑ 47,0 47,1 «Bulgària, Croatia may adopt the euro in 2023 if all reforms llaure implemented, ECB says» (en anglés).
    48. ↑ Bulgària adopta l'euro casi 20 anys despuix del seu adheriment a la UE entre l'optimisme i el temor a una escalada de l'inflació
    49. ↑ El Banc Central Europeu i la Comissió Europea aproven que Bulgària adopte l'euro
    50. ↑ Consell Europeu, 26 de juny de 2025
    51. ↑ Bulgària es convertirà en el 21° país de l'eurozona l'1 de giner de 2026
    52. ↑ «The Role of the Currency Board in Bulgària's Stabilization» (en anglés).
    53. ↑ «BULGARIA COULD JOIN EURO ZONE AHEAD OF OTHER EU COUNTRIES» (en anglés). Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2007.
    54. ↑ «EU SAID TO PRESSURE BULGARIA INTO DISCONTINUING CURRENCY BOARD» (en anglés). Archivat des d'el original, el 31 de decembre de 2007.
    55. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
    56. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
    57. ↑ «Bulgària puts off Eurozone membership for 2015» (en anglés).
    58. ↑ L'euro pot esperar
    59. ↑ a-la-entrada-en-el-euro-prevista-per a-2018.html Bulgària crea una oficina per a l'entrada en l'euro, prevista per a 2018
    60. ↑ «GERB leader Borissov: Bulgària will apply to join euro zone» (en anglés).
    61. ↑ Bulgària es dona menys d'un any per a unir-se a el ERM II i l'unió bancària
    62. ↑ Bulgària espera unir-se en abril de 2020 a la "sala" per a l'adopció de l'euro
    63. ↑ «Bulgària on path to adopt euro in 2023: IMF's Georgieva» (en anglés).
    64. ↑ «Bulgària has Officially Applied for the Eurozone» (en anglés). Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2023. Consultat el 19 de giner de 2021.
    65. ↑ «[https://www.minfin.bg/en/news/11406 The draft National Pla for the Introduction of the Euro in the Republic of Bulgària has been prepared in clave]» (en anglés).
    66. ↑ Bulgària, davant el repte del canvi de moneda: planeja entrar en la zona euro l'1 de giner de 2024
    67. ↑ «Bulgària retarda la seua entrada en l'eurozona fins a 2025 per incomplir criteris». Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2023. Consultat el 13 de juny de 2023.
    68. ↑ Plantilla:Cite


    Referències

    [editar | editar còdic]


    Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ampliació_de_l%27eurozona&oldid=996987»