Leva búlgara

Leva búlgara

La leva ( (lev), en plural лева (leva)) va ser la moneda nacional de Bulgària des de 1880 fins a 2025, i en doble circulació en l'euro des de l'1 de giner de 2026 fins a quedar fòra de curs el 31 de giner de 2026. El còdic ISO 4217 per a esta unitat monetària és BGN i la seua abreviatura Lv. Es subdivide en 100 stotinki (стотинки). En búlgar antic, la paraula lev significava «lleó».

Història

La leva va ser introduïda en 1881 en una taxa de canvi fixa respecte al franc francés. Des de llavors, la moneda ha sofrit tres revaluaciones. La primera va ser en 1952 a causa de l'inflació en la posguerra i es va fer en una taxa de canvi d'una leva nova per 100 de les antigues. Despuix, en 1962, es torna a revaluar la moneda a raó d'una leva per 10 de les devaluadas. A partir d'ací, la leva va entrar en un periodo d'estabilitat de prop de tres décadas. A diferència d'atres monedes dels Estats socialistes, la leva no era convertible a les monedes dels Estats occidentals. No obstant, la taxa de canvi oficial era d'aproximadament 90 stotinki (cèntims) per dólar nortamericà, en el mercat negre es pagava entre cinc i sis voltes més.

Despuix de la caiguda del comunisme, la leva torna a sofrir forts episodis d'inflació. Per este motiu, en 1997 es va establir una taxa de canvi fixa en el marc alemà (DEM) a raó d'1.000 levas per marc. El 5 de juliol de 1999, la leva es torna a revaluar i es va establir la paritat en el marc alemà (1 BGN = 1 DEM). A causa de la substitució del marc alemà pel euro l'1 de giner de 2002, la leva va mantindre una taxa de canvi fixa respecte de la moneda única europea a raó d'1,95583 levas per euro, és dir, la mateixa que tenia el marc alemà respecte a l'euro.

Monedes

Les monedes que varen circular fins a l'implantació de l'euro varen ser: 1, 2, 5, 10, 20, 50 stotinki (cèntims); i 1 i 2 levas.