Litas lituana

Erro al crear miniatura:

Litas lituana

La litas lituana (ISO 4217: LTL, en lituà plural litai o litų [si és més de 10]) va ser la moneda oficial de Lituània des del 25 de juny de 1993 fins al 31 de decembre de 2014, quan va ser definitivament substituida pel euro. Es dividia en 100 centų (en singular centas, en nominatiu plural centai "cèntims"). La primera litas es va introduir en 1922 despuix de la Primera Guerra Mundial, quan Lituània va declarar la seua independència, i el 25 de juny de 1993, despuix d'un periodo de canvi del rublo soviètic en forma de talonas. Entre 1994 i 2002, la litas va ser vinculada al dólar de manera fixa. En 2002, va passar a estar vinculada a l'euro.

L'1 de giner de 2015, Lituània va passar a adoptar l'euro com la seua nova moneda.

Història

Primera litas, 1922-1941

La primera litas es va introduir el 2 d'octubre de 1922, substituint el marc alemà oriental (ostmark) i el rublo oriental (ostruble), divises que es varen emetre durant l'ocupació alemana durant la Primera Guerra Mundial. El ostmark es coneix com auksinas en Lituània.

Es va fixar un valor de 10 LTL = 1 USD i es va dividir en 100 centų. En l'época de la gran gran depressió econòmica a nivell mundial, la litas semblava ser una moneda forta i estable, reflectint una mínima influència de la depressió en l'economia lituana. La litas estava coberta en 0,150462 grams d'or almagasenats en el Banc Central de Lituània en divises estrangeres. En març de 1923, la cantitat en circulació ascendia a 39.412.984 LTL, respalada per 15.738.964 de LTL en or i 24.000.000 de LTL en bens intercanviables. Es va exigir que un terç del total de litas en circulació estiguera cobert per or i el restant en atres recursos. Durant 1938, 1 USD = 5,90 LTL, caent a casi 20 USD abans de la seua desaparició en 1941.

La litas va ser substituïda pel rublo soviètic en abril de 1941 despuix de l'anexió de Lituània per part de l'Unió Soviètica, a on es va fixar una taxa de canvi d'1 LTL = 0,90 rublos, encara que el valor real de la litas era de 3 a 5 rublos. Tal taxa de canvi va beneficiar sense dubte a militars i mandataris polítics soviètics. Per a intentar protegir el valor real de la moneda, la gent va escomençar a comprar bens desmesuradamente, que junt a una reducció de la producció seguida de la nacionalisació de certes empreses, va causar carestia de materials de primera necessitat. La retirada de depòsits es va llimitar a 250 LTL ans que la litas s'abolira completament.

Monedes

En 1925 es varen falcar monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 centų, i 1, 2 i 5 litas d'argent. En 1936 es varen afegir denominacions de 10 litas. Totes estes monedes les va dissenyar l'escultor Juozas Zikaras (1881-1944). Els dissenys duyen els retrats de Jonas Basanavičius i Vitautas el Gran i varen ser substituïts pel retrat del president Antanas Smetona.

Billets

En 1922, el Banc de Lituània va emetre billets en denominacions d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 centų, i 1, 2, 5, 10, 50 i 100 litas. En 1924 es varen afegir denominacions de 500 i 1000 litas. Les denominacions inferiors a 5 litas varen ser substituïdes per monedes en 1925.

Segona litas, 1993-2015

Treballs preparatoris

El 25 de juny de 1993 la litas va tornar a ser la moneda de curs llegal en Lituània, quan va substituir al talonas temporals en una taxa de canvi d'1 LTL = 100 talonas lituà.

Experts financers varen començar a preparar-se per a introduir la litas inclús abans de declarar-se l'independència; es va pensar inclús en introduir la litas junt al rublo si Lituània no conseguia l'independència i seguia sent part de l'Unió Soviètica. En decembre de 1989, es va oferir a varis artistes esbossos per a uns possibles dissenys de monedes i billets. També es va crear una llista de personages que deurien aparéixer en ells.

L'1 de març de 1990 es va establir el Banc Nacional de Lituània. Dèu dies despuix Lituània va declarar la seua independència. Al principi el govern lituà va negociar en va en l'impressor François Charles Oberthur per a que imprimira els billets. En novembre de 1990 el Banc de Lituània va decidir treballar en la United States Banknote Corporation. A finals de 1991 els primers carregaments de litas varen aplegar a Lituània.

En novembre de 1991 es va promulgar la llei monetària lituana i es va constituir un comité monetari. Tenia la funció de fixar la data de posada en circulació de la litas, els térmens i condicions en que el rublo soviètic seria substituït i la taxa de canvi de la litas. Els responsables varen esperar a que l'economia s'estabilisara per a no expondre la litas a l'inflació. Prop del 80% del mercat lituà era en Rússia i el govern necessitava trobar una llaugera transició a una zona d'influència llunt del rublo. També el país necessitava recaptar diners per a formar un fondo d'estabilisació.

Recuperant les reserves d'or

Al principi Lituània no tenia or ni atres recursos per a respalar la litas. El govern va necessitar al voltant de 200 millons de dólars per a crear el fondo d'estabilisació. Primer es varen intentar recuperar les reserves d'or d'abans de la guerra (al voltant de 2 tonellades) des de França, el Regne Unit, Suïssa, etc. En el periodo d'entreguerras Lituània va almagasenar les seues reserves d'or en bancs estrangers. Despuix de l'ocupació en 1940 estes reserves "no pertanyien a ningú": Lituània no existia com a país i molts dels països occidentals varen condenar l'ocupació etiquetant-la d'illegal i no reconeixent a l'Unió Soviètica com la seua successora. El Banc d'Anglaterra per eixemple va vendre les reserves als soviètics en 1967. No obstant, en giner de 1922 es va anunciar que esta acció va ser "una traïció per a la gent dels pobles bàltics" i que tindrien que tornar l'or, ara valorat en uns 90 millons de GBP, als tres Estats Bàltics. Lituània va rebre 18,5 millons de lliures o 95.000 onces d'or, seguint com a client del banc. De manera similar, en març de 1922 Lituània va reclamar l'or del Banc de França i més vesprada del de Suècia.

En octubre de 1992, el Fondo Monetari Internacional, al com Lituània es va adherir el 29 d'abril de 1992, va prestar una primera cantitat de 23,05 millons d'USD per a crear el fondo d'estabilisació. No obstant, s'estima que al temps d'introduir la nova moneda, Lituània només va planejar reunir 120 millons d'USD per al mencionat fondo per a no danyar la reputació i la confiança de la litas.

Retart en l'introducció de la litas

Periodistes del Lietuvos Rytas varen investigar la producció de la litas i varen descobrir que esta es va pospondre durant un temps. Per eixemple, 6 millons de litas destinades a pagar l'impressió dels billets es varen mantindre en un interés al 0% ingressades en el Banc de Suècia. En 1992 la litas estava llista per a la posada en circulació, pero els billets eren de molt mala calitat, tant, que un mateixa podia imprimir-els en una impressora normal.

El reelegit president Algirdas Brazauskas va desestimar la candidatura de Vilius Baldišis com a director del Banc de Lituània per incompetència dos mesos abans de l'introducció de la litas. Més tarde Baldišis va ser imputat per una negligència que li va costar al govern 3.000.000 d'USD. Alguns sospitaven dels servicis russos d'espionage. La expliación que va donar Baldišis va ser que intentava retallar les despeses de l'impressió de billets i per això no va afegir millors mides de seguritat a estos. També la US Banknote Corporation va ser acusada per incomplir els térmens del contracte.

Pero quan es va dissenyar una nova série de billets lituans, es varen imprimir i es varen introduir en juny de 1993, es va apreciar que encara la calitat dels diners era massa baixa i els billets deurien tornar a dissenyar-se en el futur. Tots estos escàndals i la chicoteta reserva d'or (al voltant de 120 millons d'USD en lloc de 200 millons) varen danyar la reputació de la litas. Afortunadament, el nou director Romualdas Visokavičius va introduir ràpidament canvis per a guanyar-se la confiança del públic. Per desgràcia en octubre es va vore obligat a dimitir per vore's envolt en un banc privat cridat Litimpex.

Introducció de la litas

El 25 de juny de 1993 finalment es va introduir la litas en una taxa de canvi d'1 LTL = 100 talonas. Es va fixar una taxa d'1 USD = 4,50 LTL que en dos semanes va baixar a 4,20 LTL, inclús en els escàndals sorgits despuix de l'introducció de la litas. El govern va permetre el canvi de cantitats illimitades de talonas a litas sense tindre que declarar la procedència de les talonas, lo que va permetre el blanqueig de diners a gran escala.

En juliol la circulació de talonas va parar i l'1 d'agost de 1993 la litas era l'única moneda de curs llegal. Despuix de l'introducció de la litas va haver un intent de desestajar els dólars americans del mercat. Les talonas mai varen tindre confiança en el públic i el rublo era molt inestable. Per això la gent va escomençar a utilisar dólars en ser una moneda més estable. Una atra alternativa va ser el marc alemà, pero no estava disponible en grans cantitats. Molts comerços acceptaven divises estrangeres, que incloïen el dólar; l'economia es "dolarizó" tant que va acabar sent llegal realisar transaccions en divises estrangeres.

Per la mala calitat dels billets (tant les talonas com les primeres litas) era molt fàcil falsificar-els. Molts comerços es varen vore obligats a adquirir llànties ultravioletas per a comprobrar la seua veracitat. Des de l'1 d'abril de 1994 a l'1 de febrer de 2002 la litas es va fixar al dólar en una taxa de canvi d'1 USD = 4 LTL. Les principals raons per a esta fixació varen ser entre unes atres la poca confiança que es tenia en este sistema monetari d'emergència, expost a altes fluctuacions en els tipos de canvi de les divises, el desig d'atraure a inversors i les recomanacions del Fondo Monetari Internacional. El tipo de canvi es revisava anualment. Durant un temps es va fixar també al ECU, i va anar en este periodo quan es va crear un comité monetari. Des de l'1 d'abril de 1994, la litas va ser respalada completament per or i atres recursos estables.

Monedes

En 1993 es varen introduir monedes datades en 1991 en denominacions d'1, 2, 5 (alumini), 10, 20 i 50 centų (bronze) i 1, 2 i 5 litas (cuproníquel). En 1997 es varen afegir monedes de 10, 20 i 50 centų de níquel-latón i 1 litas de cuproníquel i dissenys bimetálicos de 2 i 5 litas en 1998.

Les primeres monedes es varen falcar en la ceca de Birmingham del Regne Unit i varen aplegar a Lituània el 31 d'octubre de 1990. Les monedes actuals es falquen en la Lithuanian Mint, que va començar les seues operacions en setembre de 1992 i va ajudar a reduir els costs de l'introducció de la litas.

Vore també: Anex:Monedes de la litas lituana

Billets

En 1993 es varen emetre billets datats en 1991 en denominacions de 10, 20, 50, 100, 200 i 500 litas. Per la mala calitat dels dissenys i dels billets en sí, era molt fàcil la falsificació per lo que es va emetre una segona série de billets d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 litas. Els billets de 100 litas de la série anterior varen seguir en circulació. La denominació de 200 LTL es va introduir en 1997, seguida de la de 500 LTL en 2000.

Vore també: Anex:Billets de la litas lituana

Euro

El 2 de febrer de 2002, la litas va ser vinculada al euro en un tipo de canvi de 3,45280 litas = 1 euro. El 28 de juny de 2004, la litas es va incorporar al MTC II, el mecanisme de tipos de canvi de l'Unió Europea, en un tipo de 3,45280 litas = 1 euro en una banda de fluctuació de ± 15%.

El 4 de juny de 2014, la Comissió Europea va propondre l'entrada de Lituània en la zona de l'euro. El 27 de juny de 2014, els caps d'Estat i de Govern de l'Unió Europea varen aprovar dita incorporació. Finalment, el 23 de juliol de 2014, el Consell d'Assunts Econòmics i Financers de l'UE (ECOFIN) va donar llum verda a l'incorporació de Lituània a la zona de l'euro i va establir la taxa de canvi irrevocable en 3,45280 litas lituanes = 1 euro.

L'1 de giner de 2015, Lituània va passar a adoptar l'euro com la seua nova moneda.