Alternaria
Alternaria és un gènero de fongos ascomicetos. Les diferents espècies d'este gènero són uns dels majors patógenos de plantes.
Són conegudes comunament com alérgenos en els humàs, i, dins de casa, poden causar rinitis alèrgica o reaccions de hipersensibilitat que, en ocasions, poden produir atacs d'asma. Les seues espores són causants d'alèrgies, i, de la mateixa manera que els polen, són transportades per l'aire fins al nas o bronquis de l'alèrgic, causant la rinitis o asma. Existixen espores de Alternaria tot l'any i, per lo tant, causen patologia alèrgica perenne; encara que varie l'intensitat segons les estacions, sol haver més en primavera i estiu.
També apareixen infrecuentement entre les infeccions oportunistes en persones inmunodeprimidos, com per eixemple, en persones afectades pel sida.
Hi ha quarantaquatre espècies conegudes, pero pot haver centenars d'elles encara per descobrir. Són espècies omnipresents en l'ambient i part fonamental en la flora de fongos en qualsevol lloc. Són agents actius en la descomposició.
Els seus esporas estan en suspensió en l'aire,[1] sobre el sol, sobre els objectes i en l'aigua, tant fòra, com dins de casa. Les espores es poden distribuir d'una en una, o en llargues cadenes, i poden créixer en colónies visibles, de color negre o gris.[1]
Importància biològica
[editar | editar còdic]A lo manco el 20 % de les pèrdues de l'agricultura, estan causades per alguna espècie de Alternaria, i molts trastorns de salut en sers humans poden ser causats per estos fongos, que creixen en la pell i en les mucosas, en especial en el globo ocular,[2] i en el tracto respiratori.
Les alèrgies a estos fongos són comuns, pero les infeccions greus només són habituals en els pacients inmunodeprimidos; no obstant, les espècies d'este fongo, són productors de moltes substàncies tòxiques,[1] i la majoria dels efectes d'estos composts tòxics en humans, animals o vegetals, encara no són molt coneguts.
Quan es referixen als trastorns causats per un fongo d'este gènero, s'ampren els térmens alternariosis i alternariatoxicosis.
A pesar de l'amenaça que suponen per als humans moltes de les espècies de la Alternaria, no totes són patógenas, i algunes han demostrat ser bons agents de biocontrol, o de control de plantes invasoras.
Espècies
[editar | editar còdic]
Com s'ha dit, només es coneixen quarantaquatre dels centenars d'espècies que poden formar este gènero de fongos. Estes són algunes de les espècies conegudes i que tenen conseqüències sobre plantes i animals comuns:
- Alternaria alternata - causa infeccions respiratòries en persones en sida, asma en persones en hipersensibilitat, i està relacionada en la rino-sinusitis crònica. També causa tizón primerenc en la creïlla, i atres plantes.
- Alternaria arborescens - causa debilitat en el brot del tomata.
- Alternaria arbusti - causa lesions en el full de la conocdida pera asiàtica —o Nasi.
- Alternaria blumeae - causa lesions en la blumea aurita.
- Alternaria brassicae - infecta molts tipos de verdures, i a les roses.[4]
- Alternaria brassicicola - Creix en la brassicaceae.
- Alternaria brunsii - causa tizón en el comino.
- Alternaria carotiincultae - causa tizón foliar en la carlota.
- Alternaria conjuncta - creix en la Pastinaca sativa —semblada a la carlota.
- Alternaria carthami.
- Alternaria dauci - creix en la carlota.
- Alternaria dianthi - causa malalties en el gènero Dianthus.
- Alternaria euphorbiicola - infecta els cultius de col.
- Alternaria gaisen - causa les taques en la pera.
- Alternaria infectoria - infecta el blat.
- Alternaria japonica - infecta els cultius de col.
- Alternaria molesta - pot causar lesions en la pell dels phocoenidaes —una família de cetáceos que inclou a les marsopas.
- Alternaria panax - causa tizón en el ginseng.
- Alternaria petroselini - causa tizón foliar en el jolivert.
- Alternaria selini - causa la caiguda de la corona del jolivert.
- Alternaria solani - causa tizón primerenc en creïlles i tomates.[5]
- Alternaria smyrnii - infecta el jolivert, i el alexanders —herba pareguda al jolivert i a l'api.
- Alternaria tenuis.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Leonor Carrillo. «7.Alternaria», Els fongos dels aliments i forrajes, pp. 81-86.
- ↑ Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica. «INFECCIONES OCULARES POR EL GÉNERO Alternaria». Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2009. Consultat el 7 de maig de 2009.
- ↑ Ran Yuping (2016). «Observation of Fungi, Bactèria, and Parasites in Clinical Skin Samples Using Scanning Electron Microscopy», Janecek, Milos (ed.). Modern Electron Microscopy in Physical and Life Sciences, InTech. doi:10.5772/61850. ISBN 978-953-51-2252-4.
- ↑ Via Rural. «Taca negra de les crucífera». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2009. Consultat el 7 de maig de 2009.
- ↑ Agroterra.com. «Alternaria de la creïlla». Consultat el 7 de maig de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alternaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.