Pastinaca sativa
La pastinaca, api de camp, carlota blanca o chirivía (Pastinaca sativa) és una planta que la seua raïl s'ampra com hortaliça, semblada a la carlota, encara que més pàlida i en un sabor molt diferent. És una planta bienal. El seu cultiu es remonta a temps antics en Eurasia: abans de l'importació de la creïlla despuix del descobriment d'Amèrica, la pastinaca ocupava el seu lloc (junt al nap).
Descripció
[editar | editar còdic]
És una espècie bienal. Té una raïl engrossada, axonomorfa, de color marfil, i raïls secundàries fines.
La seua part aérea està formada pels fulls disposts en una roseta basal. Fulls grans, de 40 cm, en llarcs pecíols en la base, de làmina imparipinnada, en folíols dentados o lobulados, verdosos obscurs. En el segon any, emet un talle que pot alcançar 200 cm d'altura. Les seues flors es disponen en umbelas, i són grogues. Despuix de la fecundació entomófila fructifica en esquizocarpos alados en els seus màrgens, castanyers, en una llavor en cada mericarpio.
Distribució
[editar | editar còdic]Es troba selvada en zones templades d'Eurasia.[1] Ha segut introduïda com a cultiu en atres zones de clima templat, i es pot asilvestrar.
En Espanya es troba en el nort i en les zones montanyoses del centre i de l'est.[2]
En Argentina es troba en algunes províncies del sur.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Parsnip - Pastinaca sativa - Details - Encyclopedia of Life» (en en). Encyclopedia of Life. Consultat el 7 de giner de 2018.
- ↑ «Anthos. Sistema d'informació sobre les plantes d'Espanya» (en és). www.anthos.es. Consultat el 7 de giner de 2018.
- ↑ “Les Umbelíferas (Umbelliferae) natives, naturalizadas i adventicias de la Província de la Pampa, República Argentina” . Rev. Fac. Agronomia UNLPam 11 (supl. 1): 28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pastinaca sativa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.