Anar al contingut

Al-Sinnabra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Al-Sinnabra

Al-Sinnabra o Sinn en-Nabra, és el topònim àrap d'un lloc històric ubicat en la costa sur del Mar de Galilea, en lo que és actualment Israel.[1] L'antic lloc es troba en una estribación dels tossals que tanquen el costat sur de la Mar de Galilea, i junt a la qual (cap al sur), es troba el tell de Khirbet Kerak o Bet Yerah,[2] un dels més grans en l'Alce, comprenent una àrea de més de 50 acres.[3][4][5] La ciutat bessona de Sennabris (nom pel que es coneixia a a el-Sinnabra en l'antiguetat clàssica) durant l'época helenística va ser la ciutat de Bet Yerah i els seus vestigis es localisen en el mateix tell.[6][7]


La ciutat o llogaret va estar habitada en els periodos helenístic, romà-bizantino i islàmic primerenc. Un complex palatí àrap islàmic o ksar allí ubicat també es coneixia com al-Sinnabra, i servia com el lloc de vacacions de hivern per als califes en laPalestina de l'era omeya (c. 650-704 dC).[8][9][10] Per al periodo de les Creuades, el ksar del-Sinnabra ya estava en ruïnes. Si be es desconeix la data de destrucció del llogaret, per al periodo ayubí les descripcions de l'àrea mencionen tan sol el "Pont Creuat de Sennabris", construït sobre el riu Jordán, que en eixe moment corria immediatament al nort del llogaret.


Durant décades, part del complex palatí del-Sinnabra va ser erròneament identificat com una sinagoga de l'era bizantina (c. 330-620 d. C.) per la troballa d'una base de columna en el gravat d'un candelabro de sèt braços.[11][12] Esta tesis va ser posada en qüestió per Ronny Reich en 1993.[13] Finalment, Donald Whitcomb va sugerir que el complex era en realitat el Al-Sinnabra del-Sinnabra en 2002,[9][14][15] anàlisis que excavacions realisades en 2010 varen demostrar era correcte.[10][16] Construït en el VII per Mu'awiya i un dels seus successors, Abd al-Málik (qui també va encarregar la construcció de la Cúpula de la Roca en la Ciutat Vella de Jerusalem), este complex d'edificacions provablement representa el primer complex omeya d'este tipo que s'haja descobert.[17]

Nom

[editar | editar còdic]

En les fonts gregues (helenísticas) el nom apareix com Sinn en-Nabra, mentres que en l'arameo utilisat en les fonts talmúdicas se li coneix com et al.,[18][19] i es descriu com ubicat junt a Bet Yerah.[20]

La transliteraació àrap del nom és al-Sinnabra o Sinn-en-Nabra .[18][19]

Ubicació

[editar | editar còdic]

Si be és descrita en els escrits de historiadors àraps antics, l'ubicació precisa del-Sinnabra era desconeguda des de feya prou temps.[10] Josefo, el historiador judeu de el I, va descriure a Sennabris com el punt més al nort del vall del Jordán, situant-la a uns 30 estadis al sur de Tiberíades.[1][21][22] En el Sinn en-Nabra, Yaqut al-Hamawi (1179-1229), el geógrafo siri, va situar al-Sinnabra front al 'et al. (que significa "el pas de Afeq"), a Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). de Tiberíades .[19]

Erro al crear miniatura:
Ubicació de Sennabris en un mapa de 1903

Josef Schwarz, un rabino que es va mudar a Jerusalem en el XIX, transcribió el nom tal com apareix en el Talmud com Bereshith Rabba, i va senyalar que, citant a Josefo respecte a la seua ubicació geogràfica, "inclús en l'actualitat es troben en les rodalies vestigis de ruïnes anomenades pels àraps Sinn en-Nabra".[23] Un mapa de l'àrea, fet pel Fondo d'Exploració de Palestina al voltant d'este temps, ilustra a Sinn en Nabra immediatament al noroest de Kh. el Kerak, en una àrea ocupada en el present per l'assentament de Kinneret.[24]


S'ha confirmat recentment que l'ubicació del-Sinnabra es troba prop de l'autopista principal Ramla-Beisan-Damasc, a uns Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). al sur de Tabariyya (el nom àrap de Tiberíades), una ciutat que durant la dinastia Omeya va servir com a capital de la província del-Urdunn. Està ubicada en el tell de Khirbet Kerak (en àrap: Khirbet al-Karak, "les ruïnes del castell") o Bet Yerah (בית ירח, "Casa de la Lluna (deu)"), que es troba en el punt a on el Mar de Galilea desemboca en el riu Jordán, elevant-se 15 metros sobre el nivell del mar.[18][25] El riu Jordán corre cap al sur, encara que anteriorment (fins a a lo manco el periodo medieval[26]) corria al seu nort i oest[1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Josephus Flavius; Mason, {{{nom2}}} (2003). Life of Josephus, Reprint, illustrated edició, Brill, p. 193. ISBN 978-0-391-04205-6.
  2. ↑ Conder, C.R.; et al. (1881), p. 403, writes: "In Bereshith Rabba c. 98 Senabrai and Beth Joreach llaure mentioned as near each other." H.H. Kitchener, in the 1878 Palestine Exploration Fund Quarterly Statement, p. 165, descrius Sinn en-Nabra: "During the survey of the shores [of the Siga of Galilee] we made one considerable discovery: the site of Sennabris, mentioned by Josephus as the plau where Vespasian pitched his camp when marching on the insurgents of Tiberias. The name Sinn en Nabra still exists, and is well known to the natives; it applies to a ruin situated on a spur from the hills that close the southern end of the Siga of Galilee; it formed, therefore, the defence against an invader from the Jordan plain, and blocked the great main road in the valley. Close beside it there is a large artificially-formed plateau, defendre by a water-ditch on the south, communicating with Jordan, and by the Siga of Galilee on the north. This is called Kh. el Kerak, and is, I have not the slightest doubt, the remains of Vespasian's camp described by Josephus."
  3. ↑ Geoffrey W. Bromiley (1982). Geoffrey W. Bromiley (ed.). International Standard Bible Encyclopedia: E-J, Revised edició, Wm. B. Eerdmans Publishing. ISBN 9780802837820.
  4. ↑ Ian Shaw; Robert Jameson, {{{nom2}}} (2002). Ian Shaw (ed.). A dictionary of archaeology, 6th, illustrated, reprint edició, Wiley-Blackwell, p. 335. ISBN 978-0-631-23583-5.
  5. ↑ The Holy Land: An Archaeological Guide from Earliest Times to 1700, Jerome Murphy O'Connor, Oxford University Press, 1980, p.159
  6. ↑ (1977) Ugarit-Forschungen, Volume 8, Verlag Butzon & Bercker, p. 179.
  7. ↑ (2006) A History of the Crusades: The First Hundred Years, 2nd, illustrated, reprint edició, University of Wisconsin Press, p. 658. ISBN 978-0-299-04834-1.
  8. ↑ Whitcomb in Schuzman, 2009, p. 241.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Individual Scholarship: 2001-2002 Annual Report - Donald S. Whitcomb». The Oriental Institute of the University of Chicago. Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2011. Consultat el 2010-03-16.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Ruins thought to be synagogue was Umayyad palace: 7th century Arab palace identified in Israel». Al-Arabiya. Archivat des d'el original, el 23 de març de l'any 2010. Consultat el 2010-03-16.
  11. ↑ «Israeli archaeologists identified Caliph Mu'awiya's Lakeside Palace». Tel Aviv University: Division for Press Relations, Spokesperson & Communication Guidelines. Archivat des d'el original, el Juliol 22 de l'any 2011. Consultat el 2010-03-18.
  12. ↑ «Tibériade: identification dones vestiges d'un palais omeyyade». RTBF.be. Archivat des d'el original, el giner 15 de l'any 2013. Consultat el 2010-03-16.
  13. ↑ (1993).«The Bet Yerah Synagogue Reconsidered».Atiqot.
    139–144.
  14. ↑ Chancey (2005). Greco-Roman culture and the Galilee of Jesus, Illustrated edició, Cambridge University Press, p. 110, footnote #74. ISBN 978-0-521-84647-9.
  15. ↑ Whitcomb in Schuzman, 2009, p. 246.
  16. ↑ Agence France Presse. «Ruins of 7th century Arab palace identified in Israel». Zimbio. Archivat des d'el original, el Octubre 5 de l'any 2012. Consultat el 2010-03-16.
  17. ↑ «Identifiquen el palau dels primers omeyas en la mar de Galilea». European Press Photo Agency. Consultat el 2010-03-16.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Milgrom, Jacob; Wright, David Pearson; Freedman, {{{nom3}}}; Hurvitz, {{{nom4}}} (1995). Pomegranates and golden bells: studies in biblical, Jewish, and Near Eastern ritual, law, and literature in honor of Jacob Milgrom, Illustrated edició, Eisenbrauns, p. 630, footnote #2. ISBN 978-0-931464-87-4.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Gil, 1997, p. 78, footnote #5.
  20. ↑ Lightfoot, John (2007). From the Talmud and Hebraica, Volume 1, Cosimo Inc, p. 142. ISBN 978-1-60206-406-5.
  21. ↑ Stuart S. Miller (2006). Sages and commoners in clapix antique ʼEreẓ Israel: a philological inquiry into local traditions in Talmud Yerushalmi, Mohr Siebeck. ISBN 978-3-16-148567-1.
  22. ↑ Josephus, Al-Sinnabra (book iii, chapter ix, § 7
  23. ↑ Joseph Schwarz (1850). Issac Leeser (ed.). A descriptive geography and brief historical sketch of Palestine, Oxford University, p. 178. «sennabris village.»
  24. ↑ Douglas L. Esse (1991). Subsistence, trade, and social change in early Bronze Age Palestine, Illustrated edició, Oriental Institute of the University of Chicago, p. 35. ISBN 978-0-918986-66-5.
  25. ↑ Eric M. Meyers, American Schools of Oriental Research (1997). The Oxford encyclopedia of archaeology in the Near East, Volume 1, Illustrated edició, Oxford University Press, p. 312. ISBN 9780195112153.
  26. ↑ Hestrin, Ruth (1992). E.Stern (ed.). La nova enciclopèdia d'excavacions arqueològiques en Terra Santa (en Hebrew), pp. 175–181.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Al-Sinnabra&oldid=1388767»