Agrostis

Agrostis és un gènero de plantes de la família de les poàcees que consta de més de 100 espècies d'herbes, la majoria perennes. Algunes d'elles s'utilisen per a praderies de herba. Les flors apareixen en panículos solts; cada una de les chicotetes espiguillas conté una sola flor. Com a espècie d'interés forrajero presenta escàs valor nutritiu i són poc productives. Entre les espècies més corrents destaquen Agrostis castellana i Agrostis stolonifera, esta última molt usada en camps de gòlf ya que és molt invasora i crea un tapet perfecte per a la pràctica d'este deport.

Identificació

El gènero Agrostis es caracterisa per tindre panícules més o menys obertes, en espiguillas chicotetes i pediceladas sobre pedúnculs verticilados en l'eix de l'inflorescència. Glumes més o menys iguals, agudes, apuntades o aristadas i aquilladas, més llargues que les glumillas, i tancant una sola flor fèrtil, a sovint en una atra rudimentària. En fulles puntagudes de color vert azulado, lígula curta i sense aurícules. Té rizomes ben desenrollats, els brots són rastreros i enraízan en les nudosidades. Són plantes de poca talla i consistència, la majoria són anuals, en fulls plans.

El gra, en cariópside, està envolt en les glumillas i pot tindre forma oblonga o elipsoidea i coloració àmbar-obscur o rojós.

Les llavors són molt chicotetes, un gram conté al voltant de 15 000 llavors, per lo que la seua recolecció resulta complicada i el preu, elevat.

Distribució i hàbitat

Són espècies abundants en els pasturages espanyols. També es troben en el nort d'Europa, Argentina, Brasil i Norteamérica. Estan adaptades al periodo de hivern i resistixen be el fret i l'excés de humitat, motiu pel que solen desenrollar-se en depressió inundades, vores i màrgens de sangues.

Entre les espècies més interessants en la península ibèrica es troben:

• Agrostis stolonifera viu en casi tota Espanya, en altituts miges, encara que puja fins al pis montano.

• Agrostis castellana viu en menors altituts, en tota la mitat oest de la Península, principalment en Extremadura, junt a espècies del gènero Lollium.
• Agrostis nevadensis es localisa en Serra Nevada.
• Agrostis alpina en la cordillera Cantàbrica i Pirineus.
• Agrostis rupestris, es troba també en pastures alpís i subalpinos del nort i centre de la Península.

Cultiu i necessitats ambientals

Llavors de Agrostis stolonifera

Són plantes rústiques capaces de créixer en mijos pobres i àcit. Ademés resistixen be l'excés de humitat del hivern i és prou apetecible per al ganado. Proporcionen una cantitat apreciable de material vegetal que no seria possible obtindre en espècies més exigents.

Cada espècie té els seus requeriments específics, pero de forma general, no es desenrollen en altituts superiors als 1000 metros d'altitut. El terreny deu estar ben preparat, en abundant terra fina, pel chicotet tamany de les seues llavors.

L'época més adequada per a la seua sembra és a finals d'estiu o principis d'autumne. La temperatura òptima de germinació oscila entre els 20-30 °C. Tarda entre 10 i 15 dies en germinar des de la sembra si les condicions són les adequades. Es tracta una espècie de fotoperiodo llarc, sent necessàries més de 16 hores de llum al dia. Té unes necessitats d'aigua, en térmens d'Etc anual aproximada, de 1200 mm.

Per a la producció de llavor, el seu periodo de fructificaació pot ser prou llarc, desenrollant-se entre abril i setembre, encara que la major cantitat de llavor es pot arreplegar durant el més de juliol.

Adversitats del cultiu

És relativament delicat a l'atac de fongos patógenos, principalment Pythium i Fusarium roseum. Els tractaments fungicides preventius deuen ser aplicats de forma sistemàtica en els moments de major risc.

Són espècies poc agressives en implantar-se i tenen un índex d'ocurrència baix, és dir, poca facilitat d'implantació.

La seua producció es veu superada en cantitat i calitat per atres espècies, per lo que el seu objectiu no són les pastures productives sino herbes ornamentals o deportius, i en menor grau, revegetacions.

Usos i aprofitament

Les espècies espontànees en els pasturages de la península ibèrica són abundants, encara que d'escàs valor nutritiu.

El forraje de A. stolonifera és poc apetecible pel ganado oví i un poc més pel vacú, sent la seua composició mija: aigua, 15 %; matèria seca, 80 %; proteïna bruta, 7 %; grasses, 2 %; fibras, 25 %; cendres, 6,5 %. Esta espècie és típica en els greens de camps de gòlf, ya que presenta una superfície vegetal uniforme i baixa susceptibilitat de ser degradada.

El gènero Agrostis inclou espècies que encara no sent molt productives, en un correcte abonat, poden produir de 2 a 3 corts anuals d'un forraje que admet una bona henificaació.

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 61. 1753. l'espècie tipo és: Agrostis canina L.

Etimologia

Agrostis: nom genèric que deriva del grec agrostis = (una planta forrajera, una espècie de herba), cf. agros = (camp).

Híbrit intergenérico

• Agrostis + Polypogon (×'Agropogon' P.Fourn.).

Bibliografia

• (2008).«Gramíneas d'interés per a l'implantació de praderies i la revegetaació de zones degradades. Ecologia i pautes bàsiques d'utilisació».Departament de Silvopascicultura. E.T.S. Ingeniers de Montes.Universitat Politècnica de Madrit:Consultat el de de 2021.

• «Utilisació agronómica de gramíneas pratenses de la Cordillera Cantàbrica» (en és). Àrea de Producció Vegetal. Dpto. de Biologia d'Organismes i Sistemes. Consultat el 24 de febrer de 2021.