Agroclimatología
La agroclimatología o climatologia agrícola és una ciència recent derivada de la biogeografía, el seu estudi es basa principalment en la relació o influència que existix entre els factors climàtics i la producció agrícola[1]
.jpg)
Climatologia
[editar | editar còdic]El clima té un paper important perque és un recurs natural que es pot restablir constantment i s'investiga per als estudis agroclimáticos. Es realisa una investigació científica que es basa particularment en la geografia que posseïx un caràcter holístico.[2][3]
El clima junt en factors de caràcter biològic i històric van desenrollat un àrea determinada per a l'estudi dels disntintos cultius existents.[4]
És fonamental estudiar i desenrollar escenaris de canvi climàtic per a poder evaluar els processos del clima i poder definir les mides d'adaptació que siguen més adequades davant la vulnerabilitat que puguen sofrir els cultius [5]
Esta ciència s'aplica per a desenrollar bons plans de cultiu garantisant grans beneficis i disminuint els riscs o perdudes dins de l'economia agrícola. Estudia atres factors com lo és el temps ya que en un periodo determinat existixen pèrdues dels cultius que s'apleguen a collir.[1]
Dins dels objectius es busca poder trobar noves tècniques-métodos per a poder desenrollar els cultius i generar bases científiques com lo són les senyes agroclimáticos que es treballen de manera diària, semanal o mensual.[1]
Existixen ambients de canvi pero en l'ajuda de les agrotecnologías es busca la millora dels beneficis en l'estudi dels següents paràmetros: [1]
- Temperatures
- Humitat
- Insolación i Radiació
- Velocitat i direccional del vent
- Precipitació
- Atres Meteors (Boira, Graniç, Tormentes, etc.)
- Balanç Hídric
Dins dels riscs climàtics es troben les sequies, incendis, graniçades, pluges de gran intensitat, inundacions i gelades que són imminents afectant a la població i els seus cultius.[6]
El desenroll de l'activitat agrícola es recolza en estos anàlisis dels distints processos per a poder garantisar collites dins d'un marc de regularitat i en gran calitat. Les senyes fenológicos es realisen en l'observació de l'inici i finalisació del desenroll dels cultius seleccionats.[1]
Agrotecnologías
[editar | editar còdic]En l'ajuda de les agrotecnologías s'han trobat solucions per als problemes de reforestaría com les plagues, adaptació dels cultius a nous escenaris i increment de producció.[7]
Existix una resiliencia ecològica per a poder adaptar-se davant estes noves alteracions dels fenomens climàtics, els sabers locals són de gran importància per a poder sobrellevar estes activitats agrícoles que es van recuperant.[8]
Les plantes són el principal objecte d'investigació per la distribució que tenen en el món i els diferents ambients en els que es conta.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Geographicalia.(30)
- 213–228.ISSN 2386-3021.doi:10.26754/ojs_geoph/geoph.1993301819.Consultat el 2024-10-25.
- ↑ Mercat (1975). Agroclimatología de la dacsa de Mèxic. Geografia.
- ↑ Rojas; Mota, {{{nom2}}} (2002). Agroclimatología de la dacsa de Mèxic, Revista Geogràfica, pp. 123-140.
- ↑ Goyal, M.R.; Builes, {{{nom2}}} (2015). Elements de agroclimatología, Risaralda: Campus Universitari El Jazmín.
- ↑ Revista mexicana de ciències agrícoles.2(SPE2)
- 351–363.ISSN 2007-0934.Consultat el 2024-10-25.
- ↑ Gomez Rojas. Atles agroclimático de la República Mexicana.Org.Mx.
- ↑ Domínguez (1998). Experiències agroclimatológicas de República Dominicana i el Carib adaptables a Cuba: L'Agricultura des d'una perspectiva caribenya. In Cuba in Transition: Papers and Proceedings of the Eighth Annual Meeting of the Association for the Study of the Cuban Economy (ASCE), Miami, Florida: Association for the Study of the Cuban Economy, p. 429.
- ↑ Otero Valle (2014). Sabers locals ancestrals i el monitoreo agroclimatológico en el Municipi de Tiahuanaco o Tiwuanaku: Província Ingavi departament de la Pau, Rev. Tecnològica [online], pp. 36-44.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agroclimatología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.