Balanç hídric

Archiu:Ciclo da água.jpg

Cicle hidrològic en portugués, traduït per Maria Helena Alves.

El concepte de balanç hídric deriva del concepte de balanç de matèria, és dir, que és l'equilibri entre tots els recursos hídrics que entren en un sistema i els que ixen del mateix, en un interval de temps determinat. Sintéticamente pot expressar-se per la fòrmula:

___MATH_0___

Per a la determinació del balanç hídric es deu fer referència al sistema analisat. Estos sistemes poden ser, una conca hidrogràfica, un llac natural o un embassament; inclús una regió, un país o el mateix cos humà.

A grans traces, l'aigua total disponible per a us humà és la que entra al sistema en forma de precipitació menys la que es pert per evaporament. No obstant, molta d'esta aigua en térmens utilitaris es pot perdre per inundacions en àrees poblades o fluix que ocorren en àrees lluntanes a poblacions humanes. La distribució desigual de l'aigua en tot lo món fa que els humans hui dia no pugam dependre únicament d'esta disponibilitat per precipitació-evaporament. Atres fonts i formes d'arreplegar aigua que alteren el balanç hídric del món o d'una regió específica són la fusió de capes de gèl, extracció d'aigua de pous (acuífero), transportar aigua de regions remotes, o la desalinización de l'aigua d'mar. Llocs urbans solen impondre moltes d'estes pressions tant local com regionalmente, impactant la calitat i cantitat del recurs hídric que du a conseqüències econòmiques. Per eixemple, al creiximent poblacional li acompanya una major demanda per recursos com l'aigua, la qual es troba amenaçada en la seua calitat i cantitat i la demanda per ella va en aument.

Balanç hídric d'una conca hidrogràfica

L'estat inicial de la conca o part d'esta, per a efecte del balanç hídric, poden definir-se com, la disponibilitat actual d'aigua en les vàries posicions que esta pot assumir, com per eixemple: volum d'aigua circulant en els rius, rieras i canals; volum d'aigua almagasenat en llacs, naturals i artificials; en pantàs; humitat del sol; aigua continguda en els teixits dels sers vius; tot lo que pot definir-se també com la disponibilitat hídrica de la conca.

Les entrades d'aigua en la conca hidrogràfica pot donar-se de les següents formes:

• Precipitacions: pluja; neu; graniç; condensació;
• Aporte d'aigües subterrànees des de conques hidrogràfiques confrontants, en efecte, els llímits dels aqüífers subterràneus no sempre coincidixen en els llímits dels partidores d'aigües que separen les conques hidrogràfiques;
• Transvase d'aigua des d'atres conques, estes poden estar associades a:
  • Descàrregues de centrals hidroelèctriques la captació de les quals se situa en una atra conca, esta situació és freqüent en zones en vàries valls paraleles, a on es construïxen preses en varis d'ells, i es interconectan per mig de canals o túnels, per a utilisar l'aigua en una única central hidroelèctrica;
  • Descàrrega d'aigües servides de ciutats situades en la conca i la captació de la qual d'aigua per a us humà i industrial es troba fòra de la conca, esta situació és cada volta més freqüent, en créixer les ciutats, l'aigua neta deu anar-se a buscar cada volta més llunt, en molta freqüència en atres conques. Un eixemple molt significatiu d'esta situació és la conurbación de Sant Pablo, en el Brasil;

Les eixides d'aigua poden donar-se de les següents formes:

• Evapotranspiración: de boscs i àrees cultivades en o sense rec;
• Evaporament des de superfícies líquides, com a llac, estanys, pantans, etc.;
• Infiltracions profundes que van a alimentar aqüífers;
• Derivació cap a atres conques hidrogràfiques;
• Derivació per a consum humà i en l'indústria;
• Eixida de la conca, cap a un receptor o cap a l'mar.

L'establiment del balanç hídric complet d'una conca hidrogràfica és un problema molt complex, que involucra moltes medicions de camp. En freqüència, per a fins pràctics, se solen separar el balanç de les aigües superficials i el de les aigües subterrànees.

Balanç hídric d'un embassament o d'un llac natural

És, en certa manera , un cas particular de l'anterior, no obstant en tractar-se d'un àmbit més restringit, és possible profundisar més en la descripció d'entrades i eixides de l'embassament o llac natural.