Afsluitdijk
El Afsluitdijk (dic de tancament) és un dic que conecta el nort d'Holanda Septentrional en la província de Frisia, en els Països Baixos, tancant el IJsselmeer i separant-ho del mar de Frisia.
Té una llongitut de 32 km, un esgambi de 90 m i una altura original de 7,25 m sobre el nivell de la mar. Encara que inicialment estava previst que per damunt passaren tant una via de tren com una carretera, al final, l'espai de la primera va ser aprofitat per a l'eixamplada de la segona, que actualment és una autopista de dos carrils per sentit (l'A7 entre Holanda Septentrional i Frisia, o I22 europea). Un carril específic per a bicicletes corre paralel a l'autopista.
Història i importància
[editar | editar còdic]En 1886 es va establir per part de notables locals l'Associació del Zuiderzee en l'objectiu de determinar si era possible el seu tancament i polderización. l'ingenier Cornelis Lely era un membre prominent i va dissenyar en 1891 el primer pla de tancament. En 1913, mentres Lely era ministre d'Obres Públiques, el programa de polderización va ser adoptat pel govern, a pesar de les protestes del sector peixquer. En 1916 unes inundacions per culpa dels temporals i mareas que periòdicament afectaven a les localitats de la zona serien l'element detonant per a l'aprovació del proyecte, ocorregut en 1918 en el Parlament neerlandés.
En juny de 1920 es va començar la primera part de les obres: la construcció d'un dic de 2,5 km que conectara Holanda Septentrional en l'illa de Wieringen. En este proyecte es va adquirir molta experiència per a la posterior eixecució de la totalitat de l'obra.
La construcció del tram principal va escomençar en giner de 1927. Es treballava en quatre llocs diferents: abdós extrems i dos illes especialment construïdes per a l'obra: Breezand i Kornwerderzand, ya en el traçat del dic. El material més utilisat seria restants morrénicos glaciars heterogéneus, que ademés d'haver-se demostrat científicament millors que l'arena o argila pures, tenien la ventaja de ser àmpliament disponibles tant en Holanda com en la simple neteja del fondo del Zuiderzee. Els fonaments del dic són blocs de pedra afonats.
El método de construcció va ser essencialment marítim, en barcos que depositaven el material morrénico en dos llínees paraleles seguint el traçat previst. L'espai entre elles era omplit en arena fins que descollava sobre el nivell de la mar, i llavors es recobria en una grossa capa de material morrénico. El dic emergit es reforçava des de terra en roques basàlticas i malles. Finalment, el dic es va elevar encara més en arena i argila, a on es plantava herba.
La construcció va progressar més ràpidament de lo que estava previst; tres punts del recorregut a on hi havia profunts canals i a on les corrents eren prou fortes no varen resultar tan problemàtics com s'esperava. Per mig d'una última adició de material morrénico, el 28 de maig de 1932, dos anys abans de lo que estava previst, el Zuiderzee va desaparéixer definitivament, substituint-ho el IJsselmeer (si ben el canvi de nom no va ser adoptat fins a quatre mesos despuix, i encara era llògicament salat). Despuix dels treballs de finalisació i polida, el Afsluitdijk va ser oficialment inaugurat el 25 de setembre de 1933.
La cantitat de material utilisada s'estima en 23 millons de m³ d'arena i 13,5 millons de m³ de material morrénico. Durant l'eixecució, entre 4000 i 5000 obrers varen treballar contínuament, aliviant els problemes de desocupació que varen seguir a la Gran Depressió.
En l'época en que es va realisar la construcció no hi havia ordenadors, i, en general, els mijos utilisats serien molt simples comparats en els disponibles hui en dia. Per això este es considera un de les fites de l'ingenieria civil, i va consolidar definitivament als Països Baixos com un dels abanderats en ingenieria marítima per tot lo món.
Esclusa
[editar | editar còdic]
El Afsluitdijk té complexos d'esclusas en els dos extrems (Donen Oever i Kornwerderzand), que permeten tant el pas de barcos com l'evacuació del aigua sobrant del Zuiderzee. Des de 1998, no obstant, es creu que la seua capacitat ya no és suficient, i des del 2001 s'està buscant una localisació per a un tercer complex d'esclusa. Les raons per a la seua realisació són la pujada del nivell de la mar (fet que dificulta l'evacuació de l'aigua), l'erosió del fondo i un increment del cabal del IJssel que força a aumentar les cantitats a evacuar. Segons la ministra de Transports Karla Peijs, en 2006, despuix de 75 anys, l'assut necessitava una àmplia reforma. El dic és realment molt baix. La corona i l'intern no són lo suficientment resistents a l'erosió. I els bloquejos ya no complixen les normes vigents. Despuix de prorrogacions per problemes financers, es preveu que les obres escomencen en 2008 i estiguen acabades en 2013.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Afsluitdijk» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.