Anar al contingut

Ada Colau

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Inmaculada Colau Ballano
Ada Colau
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Activista social i política.
Naiximent: 3 de març de 1974
Lloc de naiximent: Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Inmaculada Colau Ballano,[1] més coneguda com Ada Colau,[2] (Barcelona, 3 de març de 1974) és una activiste social i política d'esquerra espanyola, alcaldesa de Barcelona entre 2015 i 2023, la primera dòna en ocupar el càrrec. Va ser una de les fundadores de la Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca en Barcelona en 2009 i el seu portaveu fins a maig de 2014.[3] Va ser cap de llista en les eleccions municipals de 2015 de la coalició electoral Barcelona en Comú, formació que va conseguir ser la més votada en la ciutat de Barcelona.[4] En les eleccions municipals de 2019, va repetir com a cap de llista i, encara que va quedar segona en número de vots despuix d'ERC, la llista de la qual estava encapçalada per Ernest Maragall,[5] va resultar reelegida alcaldesa gràcies als vots dels regidors de la seua formació, els d'el PSC i tres regidors del grup encapçalat per Manuel Valls.[6] Despuix d'un tercer lloc en les eleccions de 2023,[7] va terminar abandonant la política municipal activa. Actualment pertany com a afiliada a Barcelona en Comuna, Catalunya en Comú, Sumar (coalició) i Comuns Sumar.

Biografia

Ada es crie en el barri barcelonés d'El Guinardó i despuix va viure en Congrés i Ciutat Vella. Va estudiar en un colege del barri de Sarrià-Sant Gervasi, en l'Acadèmia Febrer i, posteriorment, va escomençar estudis superiors en la Facultat de Filosofia de l'Universitat de Barcelona, pero no els va terminar. Segons el seu testimoni, va abandonar els seus estudis per a centrar-se com a activiste a principis de la década dels 90, durant les protestes contra la Guerra del Golf. A principis de la década de 2000, va desenrollar una breu carrera televisiva, actuant en la série Dos + Una que va emetre Antena 3 Televisió.[8] Paralament va estar vinculada al moviment okupa i va participar en diverses movilisacions, com la que va tindre lloc contra el G-8 en els consulats de França i Suïssa en Barcelona en l'any 2003 per a protestar per la situació de Martin Shaw, un activiste que va resultar ferit durant el cim del G8 en Évian-els-Bains (França).[9] Colau ha manifestat que fa «vida d'activista» des de 2001. Vinculada també en el moviment antiglobalisació, en 2003 va formar part del moviment Aturem la guerra, que es va movilisar en contra de la segona guerra d'Iraq. En 2006 va participar en el Moviment per una vivenda digna en Espanya.[10]

Despuix de treballar com a responsable de Vivenda en l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (Observatori DESC) de Barcelona.[11]

En decembre de 2017 es va declarar obertament bisexual.[12][13] En març de 2019 va obrir un canal de YouTube cridat Ada Colau a on va publicar una série de vídeos per a contar les seues opinions i reflexions.[14]

Ademés de català i castellà, parla també l'italià en fluïdea.[15]

Descendència

Té dos fills (Luca, naixcut en 2011, i Gael, naixcut en 2017) en el seu expareja Adrià Alemany.

Vida pública

Creació de la PAH

Ada Colau en 2006
Artícul principal → Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca.


Va participar en 2006 en el moviment V de Vivenda[16] i en el Taller contra la Violència Immobiliària. En 2009 Ada Colau va ser una dels organisadors de la Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca en Barcelona,[17] que va aglutinar a varis moviments relacionats en esta problemàtica social, centrant-se en la deute hipotecari i els desdonaments, i reivindicant la dación en pagament. La creació, de manera assambleària, de distintes plataformes d'afectats per les eixecucions hipotecàries, davant l'impagament dels deutes contrets pels bancs, es va estendre per tota Espanya. Quan posteriorment els desestages es varen escomençar a multiplicar, la PAH va llançar, en novembre de 2010, la campanya Stop Desdonaments. el Moviment 15-M i la plataforma Democràcia Real Ya en 2011 varen ajudar de manera decisiva a divulgar les reivindicacions de les distintes plataformes, ademés de colaborar activament, molts dels seus membres en la campanya Stop Desdonaments.[17][18]

En el transcurs de 2012, Ada Colau va adquirir notorietat mediàtica en Espanya com la principal representant i portaveu dels afectats per les hipoteques, encara que paradòxicament mai s'ha hipotecat.[19] En 2007 okupó, junte atres activistes, un edifici privat per a denunciar l'acossament immobiliari d'uns inquilins al que varen denominar Espai Social Magdalenes (actualment és l'hotel Catalonia Magdalenes). Els pisos varen ser desestajats en abril de 2010 per la policia autonòmica.[20] Posteriorment ha vixcut de lloguer.[19]

És coautora delliure Vides Hipotecades, publicat originalment en català i editat en castellà en juny de 2012.[21][22][23]

En febrer de 2013, Ada Colau va ser l'encarregada de presentar en nom de la PAH, de l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals i d'atres moviments socials, una iniciativa llegislativa popular en el Congrés dels Diputats, per a que s'elaborara una nova llegislació en matèria hipotecària.[24] La ILP, avalada en 1 402 845 firmes de ciutadans, contenia una proposició de llei per a la regulació de tres aspectes fonamentals: la dación en pagament com a fòrmula preferent per a l'extinció del deute contret en el banc per vivenda habitual; la moratòria de tots els desdonaments per eixecució hipotecària de vivendes habituals, i l'ampliació delloguer social de les vivendes en mans dels bancs.[25]

Ada Colau en 2013 en una manifestació de la PAH

El 5 de febrer de 2015, Ada Colau va defendre personalment les propostes contingudes en la ILP de la PAH davant la Comissió d'Economia del Congrés.[26] Una semana despuix, en virtut del vot unànim dels diputats, els grups parlamentaris admetien a tràmit la ILP per al seu estudi i eventual debat.[27] Despuix de conéixer la decisió del ple de la Cambra, Colau va declarar que l'aprovació a tràmit de la ILP sobre la dación en pagament era «una victòria ciutadana i no de cap partit».[28] Aixina mateix, va reclamar que el contingut de la ILP no es vera «pervertid[o] ni descafeinad[o]» durant la seua tramitació parlamentària.[29] En una entrevista en el diari Públic, Colau va manifestar que «votar cada quatre anys és totalment insuficient» i que «els desdonaments són un dels actes més violents que existixen».[30]

Durant el tràmit, el 14 de març de 2013, el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea (JUE) va dictaminar[31] que les lleis espanyoles sobre desdonaments no garantisen als ciutadans una protecció suficient front a clàusules abusives en les hipoteques i vulneren la normativa comunitària.[32] Segons la sentència, el juge podrà paralisar els desdonaments en compliment de la normativa comunitària indicada.[33][34][35] Per a la PAH «la sentència és un respal al contingut de l'Iniciativa Llegislativa Popular, les mides de la qual s'havien qüestionat pel seu caràcter retroactiu. A la llum de la doctrina del JUE, la retroactividad és una necessitat, no només una possibilitat reconeguda en la Constitució. Una necessitat ya que planteja la nulitat de les eixecucions hipotecàries realisades des de l'any 1993, data de la Directiva en la que es basa la sentència per a declarar illegal el procediment espanyol. No pot sostindre's que una persona siga condenada a pagar un deute perpetu derivat d'un procediment illegal».[36]

Finalment, en nom de la PAH, Ada Colau va anunciar la retirada simbòlica de la ILP, en acabant de que el Partit Popular aprovara una llei que, d'acort en la PAH, vulnerava el “esperit” i les “demandes” que havien presentat, enfrontant-se aixina a la voluntat popular en l'àmbit nacional.[37]

Alcaldesa de Barcelona

Candidatura per a les eleccions de 2015

Investidura d'Ada Colau com a alcaldesa

El 7 de maig de 2014, Ada Colau va anunciar que deixava la portavocía de la PAH.[38] A penes un més més vesprada, junt a vàries persones vinculades als moviments socials i veïnals, Colau va presentar Guanyem Barcelona, una plataforma ciutadana creada en l'objectiu de «construir una candidatura de confluència» de cara a les eleccions municipals de 2015 en la capital catalana. Despuix de varis mesos de treball, en febrer de 2015 es va presentar la coalició electoral Barcelona en Comú (BC) en la confluència d'Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Equo, Procés Constituent, Podem i la plataforma Guanyem.

I mandat (2015-2019)

El 24 de maig de 2015 va encapçalar la llista electoral de Barcelona en Comú a les eleccions municipals de la ciutat comtal, conseguint una històrica victòria en 11 regidors i 176.612 vots (el 25,21 % del total),[39] front a la candidatura de CiU encapçalada per l'alcalde Xavier Trias.[40] Despuix de la seua històrica victòria, en presentar-se per primera volta a unes eleccions, va ser investida en el càrrec d'alcaldesa el 13 de juny de 2015 en el vot favorable de BComú (11), ERC (5), PSC (4) i d'un regidor de la CUP.[41] Ada Colau es convertia aixina en la sexta alcalde des de la restauració de la democràcia i en la primera alcaldesa de l'història de la ciutat. Des de la seua elecció com a alcaldesa de Barcelona, la figura de Colau ha estat relacionada en diverses polèmiques en relació en la monarquia (retirada del bust de Juan Carlos I del Saló de Plens), la religió (la defensa del poema que va tancar l'entrega de premis Ciutat de Barcelona, que va rebre crítiques per "ofensiu" i "blasfemo"),[42] els empresaris (moratòria per a frenar els hotels en la ciutat)[43] i les forces armades (Colau va declarar la presència dels militars en el Saló de l'Ensenyança de Barcelona com «no grata»).[44]

En complir un any del seu mandat, les promeses electorals es varen enfrontar a la realitat. Pese a centrar el seu programa en l'accent social i una image austera no va poder baixar-se el sòu, com havia promés, puix l'oposició no ho va permetre.[45] Colau i els seus regidors varen destinar, no obstant, part del salari a entitats socials. Va proclamar que Barcelona deixava d'optar als Jocs Olímpics d'Hivern.[46] Durant la campanya electoral, va anunciar que Barcelona deixaria de destinar quatre millons d'euros a l'any al gran premi de Fòrmula 1 de Montmeló, despuix es va retractar i va mantindre la mitat de la subvenció. En la mateixa campanya, va anunciar 30 guarderies en quatre anys, en una inversió de 100 millons d'euros. Al final, solament es va estimar possible fer 10 de les quals 4 ya estaven anunciades, en un presupost de 19,8 millons. Durant el Mobile World Congress de 2016 es va enfrontar als treballadors del metro que varen anunciar folga durant la seua celebració. Colau va desvelar públicament la nòmina mija de la plantilla del metro per a justificar la seua negativa a pujar els salaris.[47]

El Consistori de Colau s'ha bolcat en les zones menys favorides de la ciutat, com l'eix del Besós, ha triplicat les ajudes a famílies que reben una beca de menjador i obert quatre oficines de pobrea energètica. Va crear l'Unitat contra l'Exclusió Residencial (UCER), que ha detingut mig miller de desdonaments; no obstant no ha pogut frenar els preus dels lloguers, alié a la seua competència, que és un problema apressant en la ciutat. El Consistori també ha conseguit la cessió voluntària de vivendes buides de bancs i entitats financeres, una mida no exenta d'amenaces en sancions, imponent 13 multes a grans forquetes de vivenda per pràctiques punibles.[48]

En setembre de 2016 el Consistori de Colau llança un primer proyecte «supermanzana» per a Barcelona, en el barri de Poblenou, com a laboratori de proves per a experimentar una nova configuració en la movilitat en la ciutat donant prioritat al peató i els ciclistes.[49] L'iniciativa va rebre alabanzas internacionals, no obstant va suscitar reproches d'experts que alertaven d'un especulatiu encariment de la zona[50] i queixes veïnals que consideraven perjudicava els seus interessos. Es va crear la Plataforma d'afectats per la superilla que va organisar una consulta ciutadana en participació de 1739 persones que es varen manifestar majoritàriament contra el proyecte tal i com lo estava aplicant el Consistori. L'Ajuntament va ignorar les alegacions dels afectats, i el gerent d'Ecologia, Urbanisme i Movilitat, Jordi Campillo, va defendre que la «prova pilot» de la supermanzana havia conclós en èxit descartant que Colau es reunira en la plataforma. La plataforma va decidir recórrer a la via judicial, alegant per la seua banda que la supermanzana del Poblenou és «contrària a la llegislació vigent» en matèria d'urbanisme i de movilitat.[51]

El govern municipal d'Ada Colau, des de bon principi, ha mantingut chocs i reproches en el Gremi de Restauració per l'aplicació de noves ordenances en matèria de terrats que segons el gremi afectava més als chicotets empresaris. Un pols que va mantindre durant més de dos anys, aplegant a un acort per a flexibilisar l'ordenança a finals de 2017.[52][53]

En un event organisat per Podem en juny de 2016 en Madrit, Colau va declarar haver sofrit acossament ya sent alcaldesa. L'episodi va tindre lloc en una trobada de persones del món judicial al que l'alcaldesa va acodir com a representant de l'Ajuntament de Barcelona: «Varen vindre dos hòmens i fent-se els simpàtics em varen preguntar si tenia nóvio i que estava molt bona i que si podíem fer alguna cosa».[54] En l'entrega del XII Premi 25 de novembre en novimebre de 2017, també va narrar cóm en dos moments de la seua vida es va sentir en risc de ser violada.[55]

En novembre de 2017 Colau i Barcelona en Comú trenquen el pacte de Govern que mantenien en el PSC, en protesta per l'aplicació del artícul 155 de la Constitució espanyola.[56] Les dificultats de l'Ajuntament per a traure avant grans proyectes i la falta de respals d'atres forces polítiques[57] varen derivar en polèmiques com la suscitada en el tema de la vivenda en acabant de que el Consistori impulsara la creació de pisos socials prefabricar.[58]

A finals de febrer de 2018 l'alcaldesa va ser objecte de polèmica al no acodir a la rebuda de les autoritats a Felipe VI en l'inauguració del Mobile World Congress.[59]

L'alcaldesa participa en la folga del 8 de març de 2018 assegurant que «o s'escolta a les dònes o nos encarregarem de que l'economia es pare i les coses comencen a canviar».[60] Segons va declarar, la jornada pot marcar «un punt d'inflexió». l'Ajuntament de Barcelona ha aumentat considerablement la despesa social baix el mandat de Colau;[61] no obstant, les polítiques en vivenda social han segut objecte de polèmica per mides com l'utilisació de contenidors o habitàculs prefabricar.[62] El turisme en la ciutat comtal va caure un 10 % en beneficis en l'últim trimestre de 2017 i un 5,5 % en visitants internacionals, els qui representen un 80 % del total.[63]

El 15 d'abril de 2018, durant l'inauguració del carrer Pepe Rubianes en el barri de la Barceloneta, que substituïx en nom a l'anterior Almirant Cervera, manifesta «que a Rubianes, que va viure en eixe mateix carrer, li hauria agradat que “el seu amat públic” es reunira per a llevar-li el nom a un “facha” i posar-li-ho a ell mateixa», lo que provoca una resposta en la prensa i una atra volta en rets socials fent referència, en esta ocasió, a un héroe de la guerra de Cuba fallit en 1909, dos décades abans de l'existència d'un partit fasciste.[64][65] El bisnieto de l'almirant, Ángeluis Cervera Fantoni, doctor en Història i Economia, que du 25 anys estudiant el Desastre del 98, va donar la seua opinió sobre lo dit per Colau, afirmant que «les paraules de Colau proven el seu grau d'ignorança»[66] i és «una barbaritat històrica que dona mostra de la seua cultura».[67]

Colau va impulsar també una empresa energètica municipal, Barcelona Energia, que va iniciar la seua activitat en juliol de 2018, en l'objectiu d'oferir un suministrament d'energia assequible i procedent d'energies renovables als municipis del Àrea Metropolitana de Barcelona. L'empresa va iniciar la seua activitat donant servici a l'Ajuntament i diversos organismes públics, ademés de l'allumenat públic i els semàfors, mentres que en una segona fase, iniciada l'1 de giner de 2019, es va passar a donar servici a uns 20 000 llars. En la seua posada en funcionament, Barcelona Energia va passar a ser la major comercializadora pública d'energia elèctrica d'Espanya.[68]

També en 2018 va impulsar el Recurs Econòmic Ciutadà o REC, una moneda digital d'àmbit local que es va llançar en maig de 2018 en fase de prova pilot en diversos comerços de la ciutat. El seu símbol és Ɍ.[69] El seu objectiu és fomentar l'economia de barri i el comerç de proximitat, aixina com enfortir les rets associatives. El REC té paritat en l'euro i permet realisar pagaments entre la targeta o mòvil del client i el mòvil dels comerços per mig de la tecnologia blockchain, a través d'una aplicació per a mòvil o una targeta en còdic QR.[70]

En setembre de 2018, el consistori d'Ada Colau pacta en PDeCAT, recolzar una mida que obligarà als promotors de nova vivenda a destinar un 30 % a vivienda.[71]

II mandat (2019-2023)

En decembre de 2018, Ada Colau va confirmar que tornarà a presentar-se com a alcaldesa de Barcelona per Barcelona en Comú.[72]

Cap de llista de la candidatura de Barcelona en Comú-En Comú Guanyem en les eleccions municipals del 26 de maig de 2019, la llista va quedar segona en número de vots (20,7 % del total de vots vàlits), empatant en regidors (10) en la llista més votada, la de «Esquerra Republicana de Catalunya-Ernest Maragall Alcalde+BCN-Nova-Acord Municipal» encapçalada per Ernest Maragall. Va anunciar llavors la seua voluntat d'obrir negociacions per a alcançar un acort de govern tripartit entre les tres forces que va denominar «progressistes i d'esquerra» en representació en la nova corporació (Barcelona en Comú, ERC i PSC),[73] que sumaven 28 dels 41 escans del ple. Els dies posteriors a les eleccions municipals Manuel Valls (cap de llista de Barcelona pel Canvi-Ciutadans) va anunciar la seua voluntat de que els 6 regidors del seu grup municipal votaren a favor «sense condicions» de l'investidura d'Ada Colau per a evitar l'investidura com a alcalde d'Ernest Maragall; Ciutadans-Partit de la Ciutadania (partit al que s'adscrivien 3 regidors electes de la candidatura de BCN Canvi-Cs) desautorizó este extrem.[74]

El 7 de juny de 2019 les bases de Barcelona en Comú varen avalar en una votació presencial que Colau es presentara a l'investidura per a un segon mandat com a alcaldesa en una àmplia majoria del 94 % (457 vots a favor i 27 en contra).[75] El 15 de juny Ada Colau va ser reelegida alcaldesa despuix d'alcançar un pacte de govern en el PSC i gràcies al vot a favor dels tres regidors de Manuel Valls (els atres tres, adscrits a Ciutadans, varen votar en blanc en retirar Valls la seua candidatura), per lo que va ser elegida per majoria absoluta (21 vots de 41).

Candidatura a les eleccions de 2023

El 15 de maig de 2022 una votació de Barcelona en Comú (211 vots a favor i una abstenció) permet a Ada Colau presentar-se per tercera volta a l'alcaldia de la ciutat de Barcelona durant les eleccions municipals de 2023.[76]

Despuix de quedar per darrere de Xavier Trias (JUNTS) i Jaume Collboni (PSC), termina recolzant al segon com alcaldable, sent este investit.[7] Abans d'aplegar a la mitat de la llegislatura, Ada Colau abandona el seu escan i es retira de la política activa de Barcelona. Des de 2025 és presidenta de la Fundació Sentit Comú, lligada a Catalunya en Comú.

Vore també

Referències

  1. ↑ Ajuntament de Barcelona (2025), Festes de la Mercè de Barcelona, Editorial Almuzara ISBN 9791370201173 Cap. IX.
  2. ↑ perfil d'Ada Colau, en barcelona. cat.
  3. ↑ «Ada Colau deixa de ser portaveu de la PAH».Barcelona:
  4. ↑ «Colau desbanca a Trias i debilita el procés sobiraniste».Barcelona:
  5. ↑ «ERC guanya en Barcelona i anuncia que posa la ciutat al servici de l'independentisme».ABC.
  6. ↑ Toni Sust, Helena López, Xabi Barrena. «[1]». Consultat el 15 de juny de 2019.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Ada Colau queda tercera i es despedix de l'alcaldia huit anys despuix» (en és). El Periódico. Consultat el 2025-05-21.
  8. ↑ «El 'papelón' d'Ada Colau en Antena 3.» 19 d'abril de 2013. El Món.
  9. ↑ 29 de març de 2013. ABC.
  10. ↑ «Ada Colau i Adrià Alemany: El poder en família». Consultat el 7 de novembre de 2017.
  11. ↑ ««Especulació i corrupció contra el dret a l'habitage: Ada Colau.» 14/7/2010, Observatori DONES.». Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2014. Consultat el 13 de febrer de 2013.
  12. ↑ «[2]». Consultat el 17 d'abril de 2018.
  13. ↑ «[3]». Consultat el 17 d'abril de 2018.
  14. ↑ «Ada Colau explicara la campanya electoral per Youtube». Consultat el 20 de març de 2019.
  15. ↑ Globo (ed.): «Barcellona i i suoi turisti, en Ada Colau» (en it).
  16. ↑ Vides hipotecades. Resenya dellibre d'Ada Colau.
  17. ↑ 17,0 17,1 a Ada Colau en PAH Vigo-Tui, en Vimeo
  18. ↑ [4] El País.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Ada Colau, la 'heroïna' dels hipotecats que mai es va hipotecar» (en és-és). Lliure Mercat. Consultat el 15 d'agost de 2019.
  20. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. La Vanguardia. Consultat el 15 d'agost de 2019.
  21. ↑ oficial de la Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca.
  22. ↑ «Ada Colau, activiste de professió.» 12 de febrer de 2013. periòdic. com.
  23. ↑ «Entrevista a Ada Colau: “Cal reivindicar la política i la democràcia, que nos les han seqüestrat”». 14 de giner de 2014. Nova Tribuna.
  24. ↑ Text de la ILP Proposició de llei de regulació de la dación en pagament, de paralisació dels desdonaments i de lloguer social.
  25. ↑ «¿Qué hi ha darrere de la ILP contra els desdonaments?» Gerardo Pisarello i Jaume Asens, Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals, entitat promotora de la ILP, Públic, 12/2/2013.
  26. ↑ «Ada Colau flama “criminal” i “supost expert” a un representant de la banca». La Vanguardia, 5 de febrer de 2013.
  27. ↑ «El PP dona marcha arrere i accedix a debatre l'iniciativa popular sobre desdonaments.» 12 de febrer de 2013. El País.
  28. ↑ «Ada Colau: “És una victòria de la ciutadania i no d'un partit polític”». La Vanguardia, 12 de febrer de 2013.
  29. ↑ «Ara queda una atra batalla: que no es pervierta o descafeíne la ILP durant la seua tramitació». Públic, 12 de febrer de 2013.
  30. ↑ «Eixa gentuza no té que donar-me lliçons de democràcia». Públic, 6 de febrer de 2010.
  31. ↑ Sentència del Tribunal de Justícia de Luxemburc (Sala Primera), 14 de març de 2013. El País.
  32. ↑ La normativa comunitària que vulnera la Llei hipotecària espanyola és la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d'abril de 1993. La sentència del Tribunal Europeu de Luxemburc es dicta en resposta a una qüestió presentada pel jujat mercantil de Barcelona, en concret pel juge José María Fernández Seijo, a instancia de l'advocat Dionisio Moreno, defensor del cas de Mohamed Aziz.
  33. ↑ Ceberio, Mónica/Luis Doncel. «El tribunal de l'UE otorga poder als juges per a frenar desdonaments.» 14 de març de 2013. El País.
  34. ↑ «El Tribunal de Justícia europeu considera abusiva la llei espanyola sobre desdonaments.» 14/3/2013. El País.
  35. ↑ «La justícia europea dictamina que la llei espanyola de desdonaments vulnera les normes de l'UE.» 14 de març de 2013. Públic.
  36. ↑ declara illegala llei espanyola de desdonaments.» PAH, 14/3/2013.
  37. ↑ «La PAH pren la decisió simbòlica de retirar la ILP per la dación en pagament.» 18 d'abril de 2013. El Diari.
  38. ↑ «Ada Colau deixa de ser portaveu de la PAH».Consultat el 26 de juny de 2014.
  39. ↑ «Índex. Informe eleccions locals 24 maig 2015». www. bcn. cat. Consultat el 24 de juliol de 2020.
  40. ↑ «Ada Colau irromp en Barcelona i conseguix un regidor més que Trias» (en és). infoLibre. és. Consultat el 24 de juliol de 2020.
  41. ↑ «Ada Colau, nova alcaldesa de Barcelona» (en és). La Vanguardia. Consultat el 24 de juliol de 2020.
  42. ↑ «El PP abandona una entrega de premis en Barcelona per una ofensa al Padrenuestro» (en és). abc. Consultat el 2021-12-29.
  43. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  44. ↑ «[5]». Consultat el 17 d'abril de 2018.
  45. ↑ «[6]». Consultat el 18 d'abril de 2018.
  46. ↑ «[7]». Consultat el 18 d'abril de 2018.
  47. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  48. ↑ Sust, Toni. «[8]». Consultat el 18 d'abril de 2018.
  49. ↑ Sancho, Jesús. «[9]». Consultat el 18 d'abril de 2018.
  50. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  51. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  52. ↑ Merichell M. Pauné. «[10]». Consultat el 18 d'abril de 2018.
  53. ↑ Alfonso L. Congostrina. «[11]». Consultat el 18 d'abril de 2018.
  54. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  55. ↑ «[12]». Consultat el 17 d'abril de 2018.
  56. ↑ «[13]». Consultat el 1 de març de 2018.
  57. ↑ «[14]». Consultat el 1 de març de 2018.
  58. ↑ «[15]». Consultat el 1 de març de 2018.
  59. ↑ «[16]». Consultat el 1 de març de 2018.
  60. ↑ «[17]». Consultat el 8 de març de 2018.
  61. ↑ «[18]». Consultat el 8 de març de 2018 (en és).
  62. ↑ «Colau palía en pisos-contenidor el fracàs en la creació de vivenda social». ElNacional. cat. Consultat el 8 de març de 2018.
  63. ↑ «Els números de Colau ho confirmen: BCN pert pes turístic». Cerodosbe. Consultat el 8 de març de 2018.
  64. ↑ «[19]». Consultat el 17 d'abril de 2018.
  65. ↑ «[20]». Consultat el 17 d'abril de 2018.
  66. ↑ «[21]». Consultat el 17 d'abril de 2018.
  67. ↑ «[22]». Consultat el 17 d'abril de 2018.
  68. ↑ «[23]». Consultat el 20 de maig de 2019.
  69. ↑ «Moneda REC». Consultat el 23 de maig de 2019.
  70. ↑ «[24]». Consultat el 23 de maig de 2019.
  71. ↑ «[25]». Consultat el 14 d'octubre de 2018.
  72. ↑ «Colau formalisa la seua candidatura com alcaldable de Barcelona». Consultat el 22 de giner de 2019.
  73. ↑ «Colau insistix en un tripartit en ERC i PSC despuix de l'oferta de Valls».El País.
  74. ↑ «Ciutadans desautoriza a Valls per a pactar en Colau i acosta la ruptura de la seua aliança».La Vanguardia.
  75. ↑ El País.
  76. ↑ «Colau rep l'aval dels 'comuns' per a optar a un tercer mandat com a alcaldesa» (en és). elperiodico. Consultat el 2022-10-05.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ada_Colau&oldid=1577189»