Supermanzana
Una supermanzana és un espai urbà que, a diferència de la poma tradicional —un «espai urbà, edificat o destinat a l'edificació, generalment quadrangular, delimitat en carrers per tots els seus costats»—[1] és típicament, una zona peatonal en la que es desenrollen activitats d'oci,[2] o un complex residencial d'edificis rodejats de zones ajardinades[3] i en tràfic llimitat.[4] La seua extensió és menor que la del barri tradicional.[5]
El model és comú al empirisme i al racionalisme arquitectònic,[6] encara que diferixen en el seu plantejament per als centres de ciutat i les zones residencials.[6]. Respon a les disfuncionalidades urbanes a partir d'urbanisme sistémico i orgànic que conseguix replantejar el Pla Cerdà de el XXI.[7]
Encara que poden ser de nova creació, com en la parròquia 23 de Giner, de Caracas, dissenyada per Carlos Raúl Villanueva,[6] o les superquadras de Brasília, construïdes entre 1956 i 1960,[8] solen deure's a la renovació urbana, com en la reconstrucció d'una zona destruïda en la guerra, com la zona comercial del Lijnbaan en Róterdam,[6] dissenyada per Jo van donen Broek i Jaap Bakema, o el centre de Coventry.[6] També resulten de la recalificació de zones industrials per a un us residencial, com en el cas de Stuyvesant Town-Peter Cooper Village, de Manhattan, una supermanzana composta per 110 edificis, que ocupen solament un 25 % d'una zona ajardinada, creada en la década de 1940 en llínea en les idees de Li Corbusier per a les «torres en un parc»,[3] el Lincoln Center i World Trade Center, tant en la seua versió original, que va anar un eixemple dels fallos del disseny inicial de la supermanzana,[9] com en la seua reconstrucció despuix dels atentats de l'11 de setembre de 2001, dissenyada per Daniel Libeskind.[9]
Atres eixemples en Europa inclouen: La Défense —el districte de negocis en París—,[6] AZCA en Madrit, certes zones de la localitat de Tres Vores (Madrit), la zona residencial del Barbican[6] en mig de la zona de negocis de Londres o el centre comercial L'illa Diagonal de Barcelona, un proyecte de Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales, inaugurat en 1993.[10] Aixina mateix, en la finalitat de «guanyar espai per a la ciutadania» i «fer que la ciutat siga més sostenible», en setembre de 2016 es va posar en marcha una supermanzana (superilla, en català) en el barri barcelonés del Poble Nou, com a ensaig per a futures intervencions urbanístiques d'este tipo en atres barris,[11] com a part del programa de supermanzanas anunciat pel Ajuntament de Barcelona.[5]
Les supermanzanas varen ser durament criticades per, entre uns atres, Lewis Mumford, qui, en 1948, havia denostat a Stuyvesant Town com «l'arquitectura de l'estat policial»,[12] i, més vesprada, per divulgadores com Jane Jacobs,[13] el llibre del qual The Death and Life of Great American Cities (Mort i vida de les grans ciutats nortamericanes, 1961), va tindre molta repercussió en la crítica de la renovació urbana dels anys 1950 en els Estats Units. No obstant, en el Plantilla:SIGLO arquitectes moderns com el neerlandés Rem Koolhaas varen tornar a recuperar la seua estètica i posar de moda les supermanzanas.[3]
Els primers eixemples de supermanzanas en Amèrica Llatina poden trobar-se en les ciutats brasileres Curitiba i Brasília, baix el concepte de superquadras; i després li varen seguir les argentines Còrdova, en 2019, i Buenos Aires, en 2021.[14][15][16]
Vore també
[editar | editar còdic]- Carrer complet
- Ciutat jardí
- Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna
- Filtre modal
- Urbanisme tàctic
- Ville Radieuse
- Vitalitat urbana
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Real Acadèmia Espanyola. «poma.» Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 4 de novembre de 2016.
- ↑ «supermanzana, sense mayúscula ni resalte.» Fundéu. Consultat el 4 de novembre de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Morrone, Francis (en anglés). «Preserving Stuyvesant Town.» The New York Sun. Consultat el 4 de novembre de 2016.
- ↑ Pou Municio, José Manuel i Javier Martínez González. «L'arquitectura nortamericana, motor i espill de l'arquitectura espanyola en l'arrancada de la modernitat (1940-1965).» En: Actes preliminars, Pamplona, 16-17 març 2006, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, Universitat de Navarra, pág. 67. Servici Publicacions ETSA, 2006. En Google Books. Consultat el 4 de novembre de 2016.
- ↑ 5,0 5,1 «Superilles: Programa de Supermanzanas en Barcelona». Ajuntament de Barcelona. Consultat el 5 de novembre de 2016.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Freestone, Robert (en anglés). Urban Planning in a Changing World: The Twentieth Century Experience, pp. 87-9. Routledge, 2012. En Google Books. Consultat el 4 de novembre de 2016.
- ↑ López, I, Ortega, J. Pardo, M. (en anglés). 2020 "Mobility Infrastructures in Cities and Climate Change: An Analysis Through the Superblocks in Barcelona" Atmosphere 11, no. 4: 410. https://doi.org/10.3390/atmos11040410. Consultat el 19 de març de 2022.
- ↑ Unesco (en anglés). Ficha. Patrimoni de l'Humanitat. Consultat el 4 de novembre de 2016.
- ↑ 9,0 9,1 Paletta, Anthony (en anglés). «The Superblock Reborn—in Hudson Yards.» The Wall Street Journal. Consultat el 4 de novembre de 2016.
- ↑ Montaner Martorell, Josep Maria Repensar Barcelona, pp. 80-1. Univ. Politèc. de Catalunya, 2004. En Google Books. Consultat el 4 de novembre de 2016.
- ↑ «[1]». Consultat el 5 de novembre de 2016.
- ↑ Zipp, Samuel (en anglés). Manhattan Projects: The Rise and Fall of Urban Renewal in Cold War New York, pág. 148. Oxford University Press, 2010 . En Google Books. Consultat el 4 de novembre de 2016.
- ↑ Kalman, Harold (en anglés). Heritage Planning: Principles and Process, pág. 84. Routledge, 2014. En Google Books. Consultat el 4 de novembre de 2016.
- ↑ «aprovar-en-capital-federal_280166 ». Consultat el 20 d'octubre de 2024.
- ↑ «[2]». Consultat el 20 d'octubre de 2024.
- ↑ «[3]». Consultat el 20 d'octubre de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Supermanzana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.