Acrefias
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Acrefias, Acrefia, Acrefio o Acrefnio (en grec, Ἀκραιφίαι, Άκραίϕια, Ἀκραίφιον, Ἀκραίφνιον) és el nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia.
Es localisa al sur de la moderna població que ha recuperat el nom de Akrefnio, i es dia abans Karditsa. Estava situada en el mont Ptoo, que té tres picos, prop del llac Copaide.
Esteban de Bizancio cita a Acrefeo com el seu fundador epónimo.[1]
Una tradició senyalava que era la mateixa ciutat que la cridada Arne per Homero,[2] pero existixen atres hipòtesis sobre la localisació de Arne.[3][4]
Heródoto situa en les seues proximitats un important temple d'Apolo Ptoo.[5] Pausanias localisa allí un temple de Dioniso i, a una distància de quinze estadis, ubica el temple d'Apolo mencionat per Heródoto. Ademés senyala que va ser el lloc a on varen fugir els tebanos quan Alejandro Magne va destruir la seua ciutat en 335 a. C.[6]
En l'any 395 a. C. estava unida en Queronea i Copes formant un dels districtes que suministrava magistrats a la Lliga Beòcia. Entre les tres ciutats proporcionaven un beotarca.[7]
Ptoión
[editar | editar còdic]El Ptoión (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 468: attempt to index field 'scripts' (a boolean value)., en grec antic: Πτῶον, Πτώϊον)[8] s'alçava en l'ala del mont Ptoo (actual Pelaghia), per damunt de la font de Perdiki Vrysi, no llunt de l'antiga ciutat de Acrefias. Este centre religiós estava dedicat al cult d'Apolo baix l'advocaació del héroe Ptoo, al que s'honrava especialment en un atre santuari de la zona, localisat en el tossal de Castraki. Pierre Guillon va sugerir que possiblement el cult a el héroe autòcton va precedir al d'Apolo en Perdiko Vrysi. La seua substitució pel de Apolo es deuria a una intervenció tebana, entre els sigles VII i VI a. C. En conseqüència, els habitants de Acrefias varen traslladar el cult a Castraki. Jean Ducat discrepa en este punt, en senyalar que pese a la proximitat de dos santuaris anàlecs, el cult a Apolo Ptoo és originari en Perdiko Vrysi.[9]
Les excavacions portades a terme per l'Escola Francesa d'Atenes, varen traure a la llum un complex arquitectònic dispost en tres «terrats» que s'escalonen en la pendent de la paret rocosa. L'inferior, recolzada en un mur monumental, conté una cisterna dividida en sèt cambres. En l'intermija hi ha dos pòrtics i els fonaments de lo que Maurice Holleaux, el primer director de les excavacions, cridava el «gran quadrilàter». I dalt, en el terrat superior, a on es trobava la cova profètica en la font sagrada, estava el temple d'Apolo, en una esplanada en la que es varen descobrir les bases d'innumerables trípodes votivos. El conjunt oferix característiques que difícilment podrien datar-se en anterioritat als últims anys de el IV, i que tal volta es deguen a una restauració efectuada despuix de la devastación causada per Alejandro Magne en eixa zona despuix de morir el seu pare Filipo II. Queden restants del santuari arcaic de el VI:[10] una font més antiga en el terrat superior, una inscripció provinent del terrat intermig, que aludix a un bosc inviolable. La troballa més notable va consistir en una série de kuros (kouroi). Once s'han trobat pràcticament íntegres entre més d'un centenar de fragments.[11]
-
Kuros trobat en el Ptoión i conservat en el Museu Arqueològic de Tebas.
-
Un atre kuros del Ptoión, expost en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.
Els kouroi, esculpidos en els tallers de Acrefias, cobrixen el periodo de el VI i el primer quarto de el V Segons Ducat, si al principi es caracterisen per un estil típicament beocio, a mitan de el VI reben influències —áticas, peloponésicas, cicládicas, etc.— assumint un caràcter eclèctic en el que destaca l'impronta cicládica. Algunes d'estes escultures, a pesar d'estar tallades en pedra local, revelen en el seu estil l'autoria d'escultors foràneus.[11]
El complex de Castraki, descobert per Gustave Mendel i Léon Bizard en una campanya en 1903, explorat de nou en 1934/35, i de nou per Llinas i Ducat de 1963 a 1965, consta d'un temple arcaic, els restants del qual pertanyen a finals de el IV Va estar dedicat inicialment a una divinitat femenina nutricia, substituïda despuix per Atenea. En el terrat inferior s'han trobat altars i bases per a trípodes. Les figurillas votivas de terracota trobades confirmen que era precisament en esta àrea a on es rendia cult a el héroe Ptoo.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Esteban de Bizancio, veu Ακραιφία.
- ↑ Homero, Ilíada II,507.
- ↑ Estrabón IX,2,34.
- ↑ Estrabón, Geografia llibres VIII-X, p.298, notes 371,374 i 375 de Juan José Torres Esbarranch, Madrit: Gredos (2001), ISBN 84-249-2298-0.
- ↑ Heródoto VIII,135.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia IX,23,5-6.
- ↑ Helèniques de Oxirrinco XIX.
- ↑ «Ptoion in Enciclopèdia dell' Art Antica» (en italià). Consultat el 10 d'octubre de 2014.
- ↑ Solé, Bachs y Castelreanas, 1988, p. 206.
- ↑ Solé y Bachs, Castelreanas, p. 206.
- ↑ 11,0 11,1 Solé, Bachs y Castelreanas, 1988, p. 207.
- ↑ Solé y Bachs, Castelreanas, p. 207.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1988) Els grans descobriments de l'arqueologia, Barcelona: Planeta-De Agostini. ISBN 978-84-395-0687-2.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acrefias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.