Llac Copaide
El llac Copaide o Copeu (Plantilla:Lang-grc, en grec modern Κωπαϊδα) va ser un antic llac, hui desaparegut, que estava en Grècia, en el centre de la regió de Beòcia, a l'occident de la ciutat de Tebas.
El llac va existir fins a finals de el XIX, quan va ser desecado. La zona a on estava situat és actualment una planura, i encara és coneguda com Copaide.
Drenage
[editar | editar còdic]Les ciutats d'Haliarto, Orcómeno, i Queronea estaven en les seues vores. Els rius que afluían al llac eren el Cefiso, el Termeso, i el Salamandra. El llac estava rodejat per una regió fèrtil, pero gradualment invadia les terres circumdants pel seu inadequat drenage.
El llac Copaide no va ser desecado del tot fins a finals de el XIX. En 1883 va escomençar l'obra una companyia francesa, que en 1889 va cedir els seus drets. En 1867-1887 ingeniers escocesos i francesos varen reclamar la regió per a la companyia britànica "Lake Copais Ltd.", construint canals per a drenar aigua del llac al Cefiso i des d'allí al llac Iliki (antic Hílice) i cap a 1895 el drenage hi havia essencialment finalisat, encara que les obres de millora d'esta fèrtil àrea han seguit durant el XX. En total es varen guanyar aproximadament 200 km² de terres de cultiu. Esta regió va ser tornada al govern grec en 1952.[1]
Abans d'açò, el llac drenaba en la mar per numerosos canals subterràneus. Alguns d'estos canals eren artificials, com el que menciona Estrabón en el I.[2] En la conca del Copaide es veuen dos obres d'ingenieria que es varen mamprendre en l'Antiguetat en vistes a regular o retirar les aigües del llac. Una era un sistema de canals que conduïa l'aigua dels rius i rieras que desembocaven en la conca cap a les catavotras (alvencs o clavills) del sector oriental. Una atra va ser la construcció de conductes o pous i de part d'un túnel en la barrera montanyosa que separava la conca de la costa de Larimna.
Excavacions modernes han descobert enormes canals creats en el XIV que drenaban aigua a la mar en el noreste;[3] Estrabón menciona les obres de Crates, ingenier de mines de Calcis, en l'época d'Alejandro Magne.
El llac Copaide en l'antiga lliteratura i mitologia
[editar | editar còdic]
Homero i atres autors antics parlen del Copaide com el «llac Cefisio», aixina cridat pel riu Cefiso.[4] El llac que Estrabón descriu com el Hílice deu ser el llac situat a uns 7 km al nort de Tebas, que es coneixia com Likeri i que actualment ha recuperat el nom antic, el Hílice (Ὑλική).[5]
Hi havia una llegenda segons la qual Heracles va inundar la regió en l'aigua del riu Cefiso, desviat per el héroe cap a la planura d'Orcómeno, per a infligir un castic als que habitaven el territori dels minias per haver somés als tebanos. El riu Cefiso fins a llavors passava a la mar per baix de la montanya, fins que Heracles va tancar l'obertura de la montanya.[6] Polieno explica que va fer açò perque estava lluitant en els minias de Orcómeno, que eren perillosos guerrers a cavall, i que Heracles va excavar el llac per a desmontar-los.[7]
L'escritor i geógrafo Pausanias i l'autor de comèdies de el V Aristófanes diuen que en l'Antiguetat el llac Copaide era conegut per la calitat dels seus peixos, especialment de les seues anguiles.[8]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ (en anglés) "Buildings of the Installations of Copais Company", Hellenic Ministry of Culture, accessed 10/2006; "Mycenaean Gla", consultat en 10/2006.
- ↑ Estrabón, Geografia, IX, 2, 18.
- ↑ (en anglés) "Buildings of the Installations of Copais Company", Hellenic Ministry of Culture, accessed 10/2006; "Technology in Ancient Greece", accessed 10/2006.
- ↑ Homero, Ilíada, V, 708; Himne homérico a Apolo, 280'; Pausanias (Descripció de Grècia, IX, 24, 1) fa una identificació explícita.
- ↑ Estrabón, Geografia, IX, 2, 20.
- ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica, IV, 18, 7; Pausanias, Descripció de Grècia, IX, 38, 7.
- ↑ Polieno, Estratagemas, I, 3, 5.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia, IV, 24, 2; Aristófanes, Els acarnienses, v. 880.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago Copaide» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.