Abraç

El abraç[1] és una mostra d'amor o un salutació, que es porta a terme en els braços (ya siga per damunt del coll o per baix de les aixelles) al voltant de la persona a la que es brinda el gest, apretant o constriñendo en força i duració variables. Generalment, l'abraç indica afecte cap a la persona que ho rep, encara que, segons el context, pot tindre un significat més semblat a la condolença o al consol.
Característiques
Un abraç, a voltes en associació en un bes, és una forma de comunicació no verbal. Depenent de la cultura, el context i la relació, un abraç et permet exteriorisar un sentiment d'amistat, afecte, amor, fraternitat o simpatia.[2] A diferència d'atres tipos de contacte físic, un abraç pot fer-se pública i privadament, sense estigma en molts països, i en diferents religions i cultures, independentment del seu sexe o edat.[3] Açò generalment és un indicador de familiaridad en l'atre.
Per a eixes ocasions en les que se senten unes " ganes desbordants d'enforfoguir a una persona i/o animal" podrem definir-les com, fliquiti.[4]
Carícies
En 2014, els sociòlecs britànics Eric Anderson i Mark McCormack varen publicar un estudi que mostra que el 93% dels jóvens estudiants heterosexuals de deports britànics ya han abraçat a un amic com a senyal d'amistat.[5][6] [7]
Cerimònia
Abraç era veu molt usada en les cerimònies de cavalleria, semanes dels abraços de l'11 de juny a l'11 de juliol en que el recent armat rebia: l'accolade, en francés. Els príncips cristians despuix d'haver armat i donat les espalades d'estil al novell cavaller, li donaven l'accolade o abraç i li besaven en el carrillo esquerre, dient: en nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant. Esta cerimònia tenia relació a l'antiga costum de que aquell que es constituïa esclau d'un atre rebia un colp en prova de la seua dependència i, com els cavallers en entrar en l'orde, se subjectaven a el seu estatuts. D'ahí és que s'adoptara eixa costum.[8]
Impacte en la salut
Més allà de representar sentiments i emocions, els abraços impacten directament en la salut ya que està comprovat que reduïxen la depressió, la soletat, l'ansietat i l'estrés; incrementen la confiança, la seguritat i generen bona salut. Per si açò fora poc, donar i rebre abraços reduïx els sentiments d'enuge i apatia, relaixa els músculs, llibera la tensió del cos, incrementa l'autoestima, disminuïx la pressió arterial i, en estimular el nivell d'oxigen en la sanc, rejovenix el cos i enfortix el sistema immune en elevar-se la serotonina. Científics de l'Universitat de Duke, en Estats Units, asseguren que una persona necessita rebre abraços i carícies des dels seus primers anys de vida, per a evitar que el seu neurones muiguen per l'absència del contacte físic. Quan atres persones acaricien o abracen, s'incrementen els nivells d'oxitocina en la sanc, coneguda com l'hormona de l'amor.
Episodis històrics
Varis episodis històrics del XIX, que suponien la reconciliació de bandos enfrontats en distintes guerres (guerres d'independència en Hispanoamèrica, Guerra Carlista en Espanya) inclouen el terme en la seua denominació:
- Abraç de la Riera Monsó (Uruguay, 19 de març de 1818) entre Fructuoso Rivera i Juan Antonio Lavalleja
- Abraç de Maipú (Chile, 1818), entre Bernardo O'Higgins i José de Sant Martín
- Abraç de Acatempan (Mèxic, 10 de febrer de 1821), entre Agustín de Iturbide i Vicente Guerrero
- Abraç de Maquinhuayo (Perú, 24 d'abril de 1834)
- Abraç de Vergara (Espanya, 31 d'agost de 1839), entre Espartero i Maroto
- Abraç de l'Estret (Chile-Argentina, 15 de febrer de 1899), entre Juliol Argentí Roca i Federico Errázuriz Echaurren
Obres d'art
L'abraç és en sí mateixa el tema d'algunes obres d'art.
Entre les pictòriques:
- L'abraç, de Pablo Picasso (1900);
- L'abraç, de Juan Genovés (1976).[9]
Entre les escultòriques:
- Cupido i Psique, d'Antonio Canova (1787-1793)
En atres casos, l'abraç és l'expressió d'un tema concret:
- Joaquín i Ana es troben davant la Porta Dorada
- Eleusa (una de les modalitats de Verge en Chiquet)
Vore també
- Festival L'Abraç 2010, festival (2010)
- Abraços Debades, un moviment social
- Comunicació no verbal
Referències
- ↑
- ↑ Kathleen Keating, The Hug Therapy Book, Hazelden Publishing, USA, 2011
- ↑ Cédric Mayrargue, Universal and Culture-Specific Properties of Greetings, Journal of Linguistic Anthropology, USA, volume 7, p. 63-97, junio de 2008
- ↑ «¿Qué es un flikiti? El diccionario de Margarita para conocer las palabras claves de la tira | Tevé» (en es). La Voz del Interior (2024-10-04). Consultat el 2025-02-09.
- ↑ Eric Anderson Mark McCormack, Cuddling and Spooning: Heteromasculinity and Homosocial Tactility among Student-athletes, Men and Masculinities, EE. UU., junio 2015, volume 18. 2, p.421–430
- ↑ Henry Alford, The Bro Hug: Embracing a Change in Custom, nytimes.com, EE. UU., 26 de septiembre de 2014
- ↑ Amanda MacMillan, Men Are More Satisfied By ‘Bromances’ Than Their Romantic Relationships, Study Says, time.com, EE. UU., 12 de octubre de 2017
- ↑ Diccionario histórico enciclopédico, Vicenç Joaquín Bastús i Carrera, 1828
- ↑ El Congreso pide ‘El abrazo’ - Juan Genovés, autor de esta obra clave de la Transición, confía en que el Reina Sofía autorice el traslado del cuadro