Anar al contingut

Carícia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
uierda)
Escena de la série de televisió El meu bella geni, el personage de Jeannine (Barbara Eden, esquerra) acaricia a Tony (Larry Hagman, dreta)

Una carícia[1] és l'acte de fer un contacte suau, generalment en la palma de la mà o en l'ull dels dits, sobre una atra persona o animal. Este comportament sol ser una senyal d'afecte o d'amor.[2]


En anàlisis transaccional

Segons l'anàlisis transaccional, una carícia és qualsevol tipo de manifestació d'una persona, ya siga verbal o no verbal, que implique el donar-se conte de l'existència d'una atra. Són formes de reconeiximent dels demés i són vitals per a sobreviure i viure, tant física com psicològicament, si són insuficients en cantitat o calitat, poden sorgir trastorns greus.[3]


Carícies condicionals i carícies incondicionals

Les carícies poden ser carícies condicionals (per lo que es manifesta en lo concret, ya siga sentiments, pensaments o accions) o carícies incondicionals (pel mer fet d'existir), i en cada cas poden ser positives i negatives. Algun autor distinguix també les carícies atributivas, és dir, pels atributs que expressen la singularitat del ser humà en el món, i tenen alguna cosa tant d'incondicionals com de condicionals.

Tan important és la necessitat de carícies que les persones, a falta de carícies positives i abans de no tindre-les de cap tipo, preferixen buscar i rebre carícies negatives. És dir, que és “millor” ser rebujat, abans que ignorat. Els jocs sicològics es juguen buscant, més o menys inconscientment, donar una persona i rebre l'atra carícies negatives.[4]


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Definición de caricia en el Diccionario de la lengua española (Consultado el 28 de marzo de 2013)
  3. ↑ Oller Vallejo, J. (1994). Differentiating our natural traits with atributtive strokes. Transactional Analysis Journal, 24. (Publicado también en la revista Análisis Transaccional y Psicología Humanista, nº 35, de la Asociación Española de Análisis Transaccional-AESPAT, con el título "Diferenciando nuestros rasgos naturales con caricias atributivas").
  4. ↑ Oller Vallejo, J. (2001, 2ª edición renovada). Vivir es autorrealizarse: Reflexiones y creaciones en Análisis Transaccional. Barcelona: Editorial Kairós.

Enllaços externs