Abort insegur

L'abort insegur o abort clandestí és la finalisació de l'embaràs portat a terme per persones que carixen de les habilitats necessàries, o en un ambient que carix d'estàndarts mèdics mínims, o abdós.[1][2] Per eixemple, un abort insegur pot referir-se a un procediment extremadament perillós per a la vida que és autoinducido en condicions antihigiénicas, o pot referir-se a un abort molt més segur realisat per un mege que no brinda l'atenció adequada despuix de l'abort.[3][4]
L'abort insegur és una causa important de mortalitat i morbilitat materna en el món. La majoria dels aborts insegurs ocorren en els països en desenroll a on els meges assequibles i ben entrenats no estan fàcilment disponibles[5][6] o a on els anticonceptius moderns no estan disponibles.[7] Segons l'institut Guttmacher, la taxa també és major a on l'abort és illegal.[8]
L'abort insegur contribuïx al 8-18% estimat de la mortalitat materna i és una de les principals causes de mortalitat materna.[9][10] Aproximadament una de cada huit morts relacionades en l'embaràs en tot lo món està associada en l'abort insegur.[11]
La pandèmia de l'abort insegur
L'abort insegur és una de les causes més importants de mortalitat materna i morbilitat materna en el món. l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) senyala que cada any es practiquen 42 millons d'abort induïts -per dònes que s'enfronten a un embaràs no desijat-, 20 millons dels quals són considerats aborts insegurs.
La majoria dels aborts insegurs es produïxen en països en desenroll a on els meges i sanitaris qualificats i assequibles no estan disponibles,[12][13][14] o a on els métodos anticonceptius no estan disponibles.
La OMS informa de que en les regions o països desenrollats, casi tots els aborts (92%) són segurs, mentres que en els països en desenroll, més de la mitat (55%) no són segurs, en comparació a solament 6% en el món desenrollat.[15][16][17] És dir casi la mitat de tots els aborts en el món són insegurs; i casi tots els aborts insegurs (98%) ocorren en països en desenroll.[18] D'acort en estadístiques de la OMS, la taxa de risc d'abort insegur és 1/270, segons atres fonts, l'abort insegur és responsable d'una de cada huit morts maternes.[19][20] el British Medical Journal va publicar en 2003 que 70.000 dònes a l'any moren per abort insegur.[14][21][22][23][24][13][25]
Segons un estudi del Institut Guttmacher en colaboració en la OMS, aproximadament 68.000 dònes moren anualment per les complicacions d'un abort insegur i entre 2 i 7 millons a l'any sofrixen complicacions i malalties greus i prolongades (abort incomplet, sepsis -infecció generalisada-, hemorràgies i lesions en els òrguens interns, tals com a perforació o esgarre de l'úter).[26][27]
Este estudi del Institut Guttmacher conclou també que l'abort és segur en els països a on és llegal, pero perillós en els països a on és declarat illegal i es realisa clandestinament.[15][28] No obstant, atres estudis informen de que la llegalisació no sempre elimina l'abort insegur.[21]
Encara que la relació entre abort llegal i abort segur no està del tot clara, un artícul de 2010 de l'Organisació Mundial de la Salut considera que l'accés a l'abort segur i llegal deu ser un dret fonamental de la dòna, independentment del seu lloc de residència i considera les sifres d'abort insegur i les seues conseqüències com una epidèmia o pandèmia silenciosa.[29] L'artícul afirma que «posar fi a la pandèmia silenciosa de l'abort insegur és una urgència de salut pública i drets humans imprescindible». També afirma que «l'accés a l'abort segur millora la salut de la dòna. No solament és necessària una llegislació adequada -com s'ha documentat en Romania durant el règim del president Nicolae Ceauşescu» sino que també es requerix que l'accés real i pràctic no quede restringit per atres barreres -econòmiques, socials, culturals, etc.-. Aixina, per eixemple cita que en alguns països, com l'Índia, a on l'abort és llegal des de fa décades, l'accés a una atenció mèdica i sanitària adequada queda restringit a causa d'atres barreres. La Estratègia Mundial de Salut Reproductiva, aprovada per la Assamblea Mundial de la Salut en maig de 2004, va senyalar: «Com una causa evitable de mortalitat i morbilidad materna, l'abort insegur, per lo que ha de tractar-se en el marc dels Objectius de Desenroll del Mileni (ODM)»:[30]
L'oficina de Desenroll i Formació d'Investigadors sobre Reproducció Humana (Development and Research Training in Human Reproduction, HRP) de la OMS, les investigacions de la qual se centren en la salut reproductiva i la vida sexual de les persones,[31] tenen una estratègia global per a lluitar contra l'abort insegur que comprén quatre activitats interrelacionadas:[30]
- Recopilar, sintetisar i generar evidència científica sòlida sobre la prevalença i les pràctiques d'abort insegur;
- Desenrollar tecnologies millorades i implementar intervencions per a que l'abort siga segur;
- Traslladar les evidències científiques i tecnològiques a les normes, instruments i directrius;
- Ajudar en el desenroll de programes i polítiques que reduïxquen l'abort insegur i millorar l'accés a l'abort segur i atenció postaborto d'alta calitat.
Un estudi de 2007 publicat en la revista The Lancet va trobar que, si be la taxa global d'abort va disminuir de 45,6 millons en 1995 fins a 41.600.000 en 2003, els procediments insegurs seguien representant el 48% de tots els aborts realisats en 2003. També va concloure que, encara que l'incidència general de l'abort en els països desenrollats i en desenroll és aproximadament igual, l'abort insegur és més freqüent en els països menys desenrollats. Els crítics antiaborto sostenen que els resultats de dit artícul en The Lancet són deficients, ya que no existixen estadístiques precises sobre l'abort dels països en desenroll.[32][33] En un informe de 2005, la pròpia OMS afirma que més d'un terç dels 204 països o regions examinats no varen informar el número de morts per sexe ni una sola volta per al periodo de 1995 a 2003. Al voltant de la mitat no va reportar morts per causes, sexe i edat, a lo manco una volta en el mateix periodo. Per una atra part, des de 1975 fins a 2003 hi ha hagut un progrés llimitat en la notificació de les morts i les seues causes.
Segons un nou estudi en The Lancet que es va centrar en les senyes de 2010 a 2014 troba que casi la mitat de tots els aborts en el món són insegurs. L'Organisació Mundial de la Salut i l'Institut Guttmacher en Nova York, emfatisen la necessitat d'accés a un abort segur per a totes les dònes i que els métodos insegurs deuen ser reemplaçats. Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina representen casi el 97 per cent d'aborts insegurs. Estes regions són a sovint més pobres i subdesenrollades i carixen d'accés a métodos d'abort segur. De tots els aborts en estes regions, solament el 25% es consideren segurs. En els països desenrollats estes sifres milloren dràsticament. Casi tots els aborts en Amèrica del Nort (99%) es consideren segurs. En general, casi el 88% dels aborts en els països desenrollats es varen considerar segurs, i el número d'aborts segurs en Europa va ser llaugerament menor.[34]
Un problema de salut pública
L'abort insegur és una de les principals causes de lesions i mort entre les dònes en tot lo món. Encara que les senyes són imprecises, s'estima que aproximadament 20 millons d'aborts insegurs es realisen anualment, el 97% té lloc en països en desenroll.[35] La pràctica de l'abort insegur provoca unes 69.000 morts de dònes anualment i millons de lesions i malalties greus.[35] La condició jurídica d'illegalitat de l'abort jugar un paper important en la major freqüència de l'abort insegur.[36][37] Aixina va ocórrer en 1996, quan es va produir la llegalisació de l'abort en Suràfrica es va apreciar un impacte positiu immediat en la reducció de la freqüència de complicacions relacionades en l'abort,[38] en una reducció de les morts relacionades en l'abort de més del 90%.[39] l'Organisació Mundial de la Salut promou un enfocament de salut pública per a abordar l'abort insegur, fent recalcament en la llegalisació de l'abort, la capacitació del personal mèdic, i la garantia en l'accés als servicis de salut reproductiva i planificació familiar.[37][2]
Incidència per continent
Les sifres d'aborts insegurs són les següents:[40]
| Regió | Número d'aborts insegurs | Número d'aborts insegurs per 100 naiximent | Número d'aborts insegurs per 1000 dònes |
|---|---|---|---|
| Àfrica | 4.200.000 | 14 | 24 |
| Àsia* | 10.500.000 | 14 | 13 |
| Europa | 500.000 | 7 | 3 |
| Llatinoamèrica i Carib | 3.700.000 | 32 | 29 |
| Norteamérica | Sense senyes | Sense senyes | Sense senyes |
| Oceania ** | 30.000 | 12 | 17 |
| Total Món | 19.000.000-20.000.000 | 14 | 14 |
- * Sense incloure a Japó
- ** Sense incloure a Austràlia i Nova Zelanda
- Font: OMS 2006[41]
Amèrica Llatina i el Carib
Dels 4.4 millons d'aborts realisats en l'Amèrica Llatina i el Carib en 2008, el 95% varen ser calificats com a insegurs. L'abort en medicaments usualment basat en misoprostol obtingut d'una varietat de fonts, és cada volta més comuna en tota la regió i ha aumentat la seguritat dels procediments clandestins. L'us d'este método és particularment comú en Brasil, Colòmbia, Equador,
Mèxic, Perú i la República Dominicana. Les dònes sense recursos o en atres desventages recorren a métodos insegurs i a llocs o persones inadecuadament capacitats. Entre les dònes guatemalteques que han tingut un abort, la proporció que recorre a parteres tradicionals és tres voltes més alta en dònes pobres del mig rural que en dònes urbanes en millor situació econòmica (60% vs. 18%). Segons l'Organisació Mundial de la Salut, en 2008, el 12% de totes les morts maternes en Amèrica Llatina i el Carib (1.100 en total) es varen deure a aborts insegurs. Prop d'un milló de dònes en Amèrica Llatina i el Carib són hospitalisades anualment per a ser tractades per complicacions derivades d'aborts insegurs. La llegalitat de la pràctica de l'abort sense restricció causes està vigent en Cuba, Guyana i Puerto Rico. En el restant de països existixen restriccions en distint grau.[2][42]
Vore també
Referències
- ↑ Abort sense riscs: guia tècnica i de polítiques per a sistemes de salut, OMS, Departament de Salut Reproductiva i Investigacions Conexas, 2012
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Henry Espinoza, Lizbeth López-Carrillo, L'embaràs no desijat i l'abort com a problema de salut pública. Abort insegur en Amèrica Llatina i el Carib: definició del problema i la seua prevenció, Gac Méd Méx Vol.139, Suplement No. 1, 2003
- ↑ «Safe Abortion: Technical and Policy Guidance for Health Systems».
- ↑ «Unsafe abortion: Global and regional estimates of the incidence of unsafe abortion and associated mortality in 2003». World Health Organization. Consultat el 7 de març de 2011. «The estimates given in this document llaure intended to reflect induced abortions that carry greater risk than those carried out officially for reasons accepted in the laws of a country.»
- ↑ Organization, World Health (2010). Equity, Social Determinants and Public Health Programmes (en en), World Health Organization. ISBN 9789241563970.
- ↑ Chaudhuri (2007). Practice Of Fertility Control: A Comprehensive Manual (7Th Edition) (en en), Elsevier Índia. ISBN 9788131211502.
- ↑ «Adding it Up: The Costs and Benefits of Investing in Family Planning and Newborn Health».Guttmacher Institute.
- ↑ «[1]». Consultat el 19 de juny de 2018 (en en).
- ↑ «Induced abortion: incidence and trends worldwide from 1995 to 2008».The Lancet.379(9816)
- 625–632.ISSN 0140-6736.doi:10.1016/S0140-6736(11)61786-8.Consultat el 19 de juny de 2018.
- ↑ «[2]». Consultat el 19 de juny de 2018 (en en).
- ↑ Balin, Randell E. (2005). Trends in Midwifery Research (en en), Nova Publishers. ISBN 9781594544774.
- ↑ OMS alerta sobre aument d'aborts insegurs en països en desenroll, OMS, 27 de giner, 2012
- ↑ 13,0 13,1 Blas, Erik et al.«Equity, social determinants and public health programmes».
- 182-183.
- ↑ 14,0 14,1 Chaudhuri, S.K. (2007). Elsevier Índia (ed.). Practice Of Fertility Control: A Comprehensive Manual, 7th Edition edició (en en), p. 259.
- ↑ 15,0 15,1 "Preventing unsafe abortion" (World Health Organization 2011): "Each year nearly 42 million women faced with an unplanned pregnancy have an abortion, and about 20 million of them resort to unsafe abortion - often self-induced or obtained clandestinely."
- ↑ Tu guanyes vots, elles es juguen la vida, El diari.és, 30/4/2013
- ↑ La taxa d'aborts insegurs en tot lo món va créixer un 5% entre 1995 i 2008, 20 minuts, 1971/2012
- ↑ Fets sobre l'abort induït en el món, Institut Guttmacher
- ↑ Nour NM (2008). “An Introduction to Maternal Mortality”. Reviews in Ob Gyn 1: 77–81.
- ↑ Maclean, Gaynor. "Dimension, Dynamics and Diversity; A 3D Approach to Appraising Global Maternal and Neonatal Health Initiatives", pages 299-300 in Trends in Midwifery Research by Randell Balin (Nova Publishers, 2005).
- ↑ 21,0 21,1 Singh, Susheela et al. Adding it Up: The Costs and Benefits of Investing in Family Planning and Newborn Health (New York: Guttmacher Institute and United Nations Population Fund 2009): "If women’s contraceptive needs were addressed (and assuming no changes in abortion laws)...the number of unsafe abortions would decline by 73% from 20 million to 5.5 million." A few of the findings in that report were subsequently changed, and llaure available at: "Facts on Investing in Family Planning and Maternal and Newborn Health" (Guttmacher Institute 2010).
- ↑ «The World Health Report 2005: Make Every Mother and Child Count».
- ↑ Faúndes, Aníbal (2006). The Human Drama of Abortion: a Global Search for Consensus (en en), Vanderbilt University Press, p. 21.
- ↑ «Unsafe abortion: Global and regional estimates of the incidence of unsafe abortion and associated mortality in 2003». World Health Organization. Consultat el 7 de març de 2011. «In several countries, the legalization of abortion has not been followed by elimination of unsafe abortion.»
- ↑ Safe Abortion: Technical and Policy Guidance for Health Systems, page 15 (World Health Organization 2003).
- ↑ «Els aborts en males condicions maten a 70.000 dònes a l'any, Londres, Reuters, 13/10/2009». Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2010. Consultat el 1 de maig de 2013.
- ↑ 70.000 dònes moren a l'any en aborts clandestins, El Páis, Espanya, 14/10/2009
- ↑ «Manege d'urgències de l'abort insegur, Mèxic, 2005». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 30 d'abril de 2013.
- ↑ «WHO: Unsafe Abortion - The Preventable Pandemic». Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2010. Consultat el 16 de giner de 2010.
- ↑ 30,0 30,1 http://www.who.int/reproductivehealth/topics/unsafe_abortion/hrpwork/en/index.html
- ↑ Development and Research Training in Human Reproduction - HRP, OMS
- ↑ Mosher, Steven (12 d'octubre de 2007). Worldwide Illegal Abortion Study Relies on Bogus and Biased Statistics, LifeNews.com. Recuperate le 31 d'octubre de 2007.
- ↑ Lyons, Stephanie. Study shows abortions just as likely to happen in countries where it is illegal, The Daily Vidette Online. Recuperate le Retrieved October 31, 2007. Archivate ab le original le 22 d'octubre de 2007.
- ↑ «[3]». Consultat el 19 de juny de 2018 (en en).
- ↑ 35,0 35,1 Grimes DA, Benson J, Singh S, et al.. “Unsafe abortion: the preventable pandemic”. Lancet 368 (9550): 1908–19. doi:. PMID 17126724.
- ↑ Berer M. “National laws and unsafe abortion: the parameters of change”. Reprod Health Matters 12 (24 Suppl): 1–8. doi:. PMID 15938152.
- ↑ 37,0 37,1 Berer M (2000). “Making abortions safe: a matter of good public health policy and practice”. Bull. World Health Organ. 78 (5): 580–92. PMID 10859852.
- ↑ Jewkes R, Rees H, Dickson K, Brown H, Levin J. “The impact of age on the epidemiology of incomplete abortions in South Africa after legislative change”. BJOG 112 (3): 355–9. doi:. PMID 15713153.
- ↑ Bateman C. “Maternal mortalities 90% down as llegal TOPs more than triple”. S. Afr. Med. J. 97 (12): 1238–42. PMID 18264602.
- ↑ Unsafe Abortion, WHO
- ↑ David A Grimes, Janie Benson, Susheela Singh, Mariana Romero, Bela Ganatra, Friday I Okonofua, Iqbal H Shah. «"Unsafe abortion: the preventable pandemic"» (en en). Organisació Mundial de la Salut. Consultat el 27 de giner de 2017.
- ↑ «Fets sobre l'abort en Amèrica Llatina i el Carib, Institut Guttmacher, giner de 2012». Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2012. Consultat el 1 de maig de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aborto inseguro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.