Anar al contingut

Debat sobre l'abort

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore aborte (desambiguaació).
Situació jurídica de l'abort en el món
Risc per a la vida de la dòna, per a la seua salut*, violació o defectes del feto
Risc per a la vida de la dòna, per a la seua salut* o defectes del feto
Risc per a la vida de la dòna*, per a la seua salut* o violació
Risc per a la vida de la dòna o per a la seua salut
Risc per a la vida de la dòna
Illegal sense excepcions
Sense informació
* Esta categoria no aplica a alguns països (vore § Situació llegal de l'abort en el món)
Nota: En alguns països, les lleis sobre l'abort són modificades per atres lleis, reglaments, principis llegals o decisions judicials. Este mapa mostra el seu efecte combinat implementat per les autoritats.

En relació en l'abort induït o interrupció voluntària de l'embaràs, es referix a la discussió, controvèrsia i polèmica sobre la seua pràctica, context social i econòmic en el que es produïx. Les parts involucrades en el debat són els moviments «pro-elecció» i «pro-vida».[1][2] Els primers emfatisen el dret de les dònes a decidir si terminar un embaràs,[3] els segons emfatisen el dret de l'embrió o feto a que es termine la seua gestació i a nàixer.[4]

Per a vàries persones, l'abort és un problema moral relacionat en el començ de la persona humana,[5] els drets del feto i els drets de la dòna sobre el seu propi cos.[6] El debat s'ha convertit en un problema polític i llegal en alguns països en activistes antiaborto que busquen promulgar, mantindre i expandir les lleis antiaborto, mentres que els activistes del dret a l'abort busquen revocar o relaixar eixes lleis a l'hora que amplien l'accés a l'abort. Les lleis d'abort varien considerablement entre les jurisdiccions, des de la prohibició total del procediment fins al finançament públic de l'abort. La disponibilitat d'abort segur també varia en tot lo món.


Al voltant de 56 millons d'aborts es realisen cada any en el món,[7] en aproximadament 45% fets de forma insegura.[8] S'ha debatut sobre els problemes morals, ètics i llegals de l'abort.[9][10]

Terminologia

Aborte induït

Artícul principal → Abort induït.

La definició del abort induït com a mera terminació de l'embaràs resulta inadequada ya que inclouria el naiximent d'un prematur i inclús d'un bebé madur abans de completar-se la gestació normal. La diferència entre un abort i un naiximent prematur és la viabilitat que l'OMS va fixar en 22 semanes completes o 500 grams de pes del feto. Per baix d'eixe llímit l'interrupció de l'embaràs es considera un abort, per damunt un naiximent prematur.[11]

Pràctica de l'abort induït

La pràctica moderna es porta a terme de dos formes: abort en medicaments i abort quirúrgic.[11] Pot ser segur o insegur, d'acort a les condicions mèdiques en les quals es practica.

Abort segur i insegur

Abort segur

Es denomina abort segur aquell que es practica en garanties sanitàries suficients i en assistència mèdica calificada. Quan la llei ho permet, l'abort en els països desenrollats és un procediment segur.[12][13]

Abort en medicaments

En el cas del abort en medicaments o farmacològic consistix en l'interrupció del desenroll de l'embrió i en la seua eliminació pel canal del part, tot això induït per lo que sol ser una combinació de fàrmacs. Solament és factible en les primeres semanes de l'embaràs.[14]

Abort quirúrgic

Es denomina abort quirúrgic al conjunt de tècniques quirúrgiques que tenen el fi de provocar l'abort, és dir, terminar voluntàriament el procés gestacional. Sobre l'abort quirúrgic es deu practicar per personal mèdic calificat i autorisat, en clíniques o hospitals autorisats. Es deu, com en el cas de l'abort en medicaments, realisar un estudi diagnòstic inicial, en assessorament suficient. Els procediments del primer trimestre generalment poden realisar-se en anestèsia local, mentres que els métodos del segon trimestre poden requerir sedación profunda o anestèsia general.[15]

Abort insegur

Artícul principal → Abort insegur.

L'abort insegur és la pràctica del abort induït és l'interrupció de l'embaràs per persones que carixen de les habilitats necessàries, o en un ambient que carix d'estàndarts mèdics mínims, o abdós.[16][17] Per eixemple, un abort insegur pot referir-se a un procediment extremadament perillós per a la vida que és autoinducido en condicions antihigiénicas, o pot referir-se a un abort molt més segur realisat per un mege que no brinda l'atenció adequada despuix de l'abort.[18][19]

Mortalitat materna

Artícul principal → Mortalitat materna.


l'abort insegur es considera un dels més greus problemes de salut pública en tot lo món en especial incidència en països no desenrollats o a on la cobertura sanitària i educativa són deficients. No obstant dins del debat hi ha postures opostes sobre la seua incidència posat que els qui estan a favor de l'abort llegal, consideren que l'abort clandestí supon un risc a la salut pública per l'alta taxa de mortalitat materna i la seua conseqüent llegalisació significaria la caiguda d'eixa taxa, mentres que els qui estan en contra consideren que l'abort insegur supon una ínfima part de la morts de dònes gestants.cita requerida Abdós postures solen vincular les distintes sifres en la mortalitat materna per a concloure que la llegalisació o la penalisació de pràctiques abortivas tendiria a reduir la taxa de mortalitat. En general, els grups pro-aborte solen argumentar que la penalisació de les pràctiques abortivas propicia la clandestinizaació d'estes i un aument en la mortalitat materna, en tant els grups "pro-vida" solen dir que la llegalisació de l'abort lo únic que provoca és l'aument de pràctiques abortivas. En l'any 2008 varen succeir uns 21,6 millons d'aborts insegurs en el món, segons un estudi publicat per l'Organisació Mundial de la Salut en 2011.

Algunes fonts indiquen que es tractaria d'un problema de primera magnitut en països d'Amèrica Llatina i el Carib i segons les seues sifres, en Amèrica Llatina anualment moren unes 5000 dònes per pràctiques insegures i clandestines d'abort i unes 800 000 deuen ser ingressades per problemes derivats de dites pràctiques. Ademés d'estos costs en vides i sanitaris, provoquen alts costs socials en térmens d'orfandat, de destrucció del núcleu familiar (quan és una dòna que ya té varis fills).[20] També és un problema de gran magnitut en Filipines a on es calcula que en 2011 més de mig milló de dònes varen abortar de manera clandestina, moltes d'elles en greus complicacions i de les que, segons Nacions Unides, cada dia varen fallir 11 dònes en donar a llum.[21] Nereo Odchimar, expresident de la Conferència de Bisbes Catòlics de Filipines, va qüestionar eixes estadístiques ya que resultaria impossible saber la seua exactitut quan l'aborte és illegal en Filipines.[21]


En l'Argentina, país a on l'abort està permés solament en ocasions específiques, Marianne Mollmann, representant de Human Rights Watch, invitada a l'audiència del 30 de novembre de 2010 de les Comissions de Llegislació Penal, Família i Salut de la Cámara, va centrar la seua exposició en l'informe elaborat per HRW sobre l'abort en Argentina, que presupon que el denominat abort illegal té una decisiva incidència en les morts maternes, afirmant que "en el 2008 més del 20% de les mostres registrades per emergències obstetrícia varen ser per causa d'aborts (…), l'illegalitat de l'abort és la principal causa de mort de les dònes en el país".[22] Un estudi encarregat pel Ministeri de Salut en 2005 i conduït per les demógrafes Edith Pantelides i Silvia Mario varen concloure, usant dos métodos d'estimació diferents, que es produïxen anualment entre 370.000 i 520.000 aborts induïts llegals i no llegals.[23] En l'any 2016 un informe de la Direcció d'Estadístiques i Informació en Salut, dependent del Ministeri de Salut, va tirar la sifra de 43 morts de dònes en eixe any per tots els tipos d'abort, sent la principal causa de mortalitat materna en el país segons funcionaris, distints mijos i la Societat Argentina de Medicina.[24][25][26]

Vore també

Referències

  1. ↑ For example: «[1]», Wall Street Journal. Consultat el 4 de novembre de 2011.
  2. ↑ Goldstein, Norm, ed. The Associated Press Stylebook. Philadelphia: Basic Books, 2007.
  3. ↑ (1994) The Pro-Choice Movement: Organization and Activism in the Abortion Conflict, Oxford University Press US, p. 188. ISBN 0-19-508925-1.
  4. ↑ «Definition of PRO-LIFE» (en en). www.merriam-webster.com. Consultat el 20 de juny de 2018.
  5. ↑ Charles Taylor, Sources of the Self: The Making of Modern Identity, Harvard University Press, 1992.
  6. ↑ Three approaches to abortion (2002), by Peter Kreeft, ISBN 0-89870-915-6
  7. ↑ «Abortion incidence between 1990 and 2014: global, regional, and subregional levels and trends».Lancet (London, England).388(10041)
    258–267.ISSN 1474-547X.doi:10.1016/S0140-6736(16)30380-4.Consultat el 15 de juny de 2018.
  8. ↑ «[2]». Consultat el 15 de juny de 2018 (en en-US).
  9. ↑ Paola; Walker, {{{nom2}}}; Nixon, {{{nom3}}} (9 de març de 2010). Medical Ethics and Humanities (en en), Jones & Bartlett Learning. ISBN 9780763760632.
  10. ↑ Johnstone, Megan-Jane (17 d'agost de 2011). Bioethics: A Nursing Perspective (en en), Elsevier Health Sciences. ISBN 0729578739.
  11. ↑ 11,0 11,1 Aníbal Faúndes, José Barzelatto, El drama de l'abort, Santiago de Chile, 2007 ISBN 978-956-282-926-7, pp. 42-3
  12. ↑ «Unsafe abortion: The preventable pandemic».The Lancet.
  13. ↑ «Mortality of induced abortion, other outpatient surgical procedures and common activities in the United States».Contraception.90(5)
    476–479.ISSN 1879-0518.doi:10.1016/j.contraception.2014.07.012.Consultat el 15 de juny de 2018.
  14. ↑ «Métodos mèdics per a l'abort en el primer trimestre», BSR, La biblioteca de la Salut Reproductiva de la OMS
  15. ↑ «A Request for Abortion».New England Journal of Medicine.365(23)
    2198–2204.ISSN 0028-4793.doi:10.1056/nejmcp1103639.Consultat el 22 de juny de 2018.
  16. ↑ Abort sense riscs: guia tècnica i de polítiques per a sistemes de salut, OMS, Departament de Salut Reproductiva i Investigacions Conexas, 2012
  17. ↑ Henry Espinoza, Lizbeth López-Carrillo, L'embaràs no desijat i l'abort com a problema de salut pública. Abort insegur en Amèrica Llatina i el Carib: definició del problema i la seua prevenció, Gac Méd Méx Vol.139, Suplement No. 1, 2003
  18. ↑ «Safe Abortion: Technical and Policy Guidance for Health Systems».
  19. ↑ «Unsafe abortion: Global and regional estimates of the incidence of unsafe abortion and associated mortality in 2003». World Health Organization. Consultat el 7 de març de 2011. «The estimates given in this document llaure intended to reflect induced abortions that carry greater risk than those carried out officially for reasons accepted in the laws of a country.»
  20. ↑ Embaràs no desijat i abort insegur: dos problemes de salut persistents en Amèrica Llatina, Henry Espinoza, Rev Panam Salut Pública/Pa Am J Public Health 11(3), 2002.
  21. ↑ 21,0 21,1 «La batalla de la píndola sacsa Filipines. Un proyecte de llei que facilite l'accés gratuït a métodos de planificació familiar i proporcione educació sexual en els coleges desnuga la polèmica de l'Iglésia catòlica en el país asiàtic.» 19/8/2011, El País.
  22. ↑ «[3]». Consultat el 16 d'abril de 2018 (en és-ES).
  23. ↑ «nostre-pais.phtml ». Consultat el 25 d'abril de 2018 (en és-ES).
  24. ↑ «Despenalisació de l'abort: ¿quines senyes existixen en l'Argentina?» (en és). chequeado.com. Consultat el 28 de març de 2018.
  25. ↑ «[4]». Consultat el 9 de juny de 2018 (en és).
  26. ↑ «TABLA 41: MUERTES MATERNAS SEGUN GRUPO DE CAUSAS I LOCAL DE OCURRENCIA. REPUBLICA ARGENTINA - AÑO 2016» (en és-ar). Direcció d'Estadístiques i Informació de Salut. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2018. Consultat el 13 d'abril de 2018.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Debat_sobre_l%27abort&oldid=1436598»