Anar al contingut

Abort de paper

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'abort de paper, també conegut com a abort masculí, abort financer o abort jurídic,[1][2] és la possibilitat del pare biològic de renunciar a qualsevol dret, privilegi i responsabilitat de la paternitat abans del naiximent del fill, inclosos els respals financers.[3][4][5][1][6][7] Com a figura, no existix en cap llegislació.[8] El tema ha cobrat notorietat en debats en països com Dinamarca i Suècia.[9]

Abort masculí

El concepte partix de la premissa de que quan una dòna es queda embarassada, té l'opció del abort, l'adopció o la parentalitat. Sosté, en el context de l'igualtat de gènero, que en les primeres fases de l'embaràs el pare putativo (presunt) deuria tindre el mateix dret a renunciar a tots els futurs drets parentals i a la responsabilitat econòmica, deixant a la mare informada les mateixes tres opcions. En l'actualitat, el pare putativo és responsable econòmicament d'un chiquet independentment de les circumstàncies de la concepció, inclós l'estupre al pare per part de la mare (vore Hermesmann v. Seyer).[10]

El terme "abort masculí" va ser falcat per Melanie McCulley, advocada de Carolina del Sur, en un artícul de 1998, «The Male Abortion: The Putative Father's Right to Terminate His Interests in and Obligations to the Unborn Child». McCulley sostenia que els hòmens deurien poder posar fi a les seues obligacions llegals en els fills no desijats.[11] Segons McCulley:[12]

Quan una dòna determina que està embarassada, té la llibertat de decidir si té el nivell de madurea necessari per a assumir les responsabilitats de la maternitat, si és econòmicament capaç de mantindre a un fill, si es troba en un moment de la seua carrera en el que pot dedicar temps a tindre un fill, o si té atres preocupacions que li impedixquen dur el chiquet a terme. Despuix de sospesar les seues opcions, la dòna pot optar per l'abort. Una volta abortat el feto, s'extinguixen els interessos i obligacions de la dòna respecte al chiquet. Pel contrari, el pare fadrí no té opcions. Les seues responsabilitats per a en el chiquet comencen en el moment de la concepció i només poden terminar en la decisió de la dòna d'abortar el feto o en la decisió de la mare de donar-ho en adopció. Per tant, deu confiar en les decisions de la dòna per a determinar el seu futur. El pare putativo no pot permetre's el lux, despuix de la concepció, de decidir que no està preparat per a la paternitat. A diferència de la dòna, no té cap via d'escape (4).

Debat i atenció pública

Respal

En un artícul de 1996 «Abort i drets paternals»[13][14] el filòsof Steven Hales va fer un argument que presupon les següents afirmacions:

  1. Que les dònes tenen un dret absolut al abort a demanat;
  2. Que els hòmens i les dònes tenen iguals drets i deures morals i deuen tindre els mateixos drets i deures llegals; i
  3. Que els pares tenen el deure moral de mantindre als seus fills una volta que naixen i els deures llegals de respal corresponents a deure moral.

Hales sosté que la conjunció d'estos tres principis és prima facie inconsistente i que esta inconsistencia deu ser erradicada, reconeixent primer que els hòmens no tenen el deure absolut de brindar respal material als seus fills i en segon lloc admetent que els pares tenen el dret de rebuig.


Frances K. Goldscheider, professora de sociologia per l'Universitat de Pennsilvània en l'Universitat de Brown va ser una de les primeres en mencionar el concepte de 'abort financer' a fins de la década de 1990 i destacar lo important que resultava per a una verdadera equitat el donar als varons l'oportunitat de decidir si acceptaven o no eixercir els drets i responsabilitats de la paternitat, en forma similar a com en l'abort li dona l'oportunitat a la dòna d'eixercir la seua maternitat.[15]

Laurie Shrage, professora de filosofia i estudis sobre dònes i gènero, qüestiona si els hòmens deurien ser 'penalisats per ser sexualment actius', i posa el tema en la perspectiva de les feministes que varen tindre que lluitar contra la mateixa idea en un gènero diferent, és dir, que consentir tindre relacions sexuals no és lo mateix que consentir la paternitat. Ademés, tant hòmens com a chiquets són castigats, segons la professora Shrage; els chiquets tenen que viure en un pare absent que mai "voluntàriament" es va convertir en pare.[16]

Shrage menciona a la filòsofa Elizabeth Brake qui en els seus escrits busca posar en dubte la noció de "responsabilitat paterna" per la qual els pares deuen recolzar als seus fills per la seua responsabilitat causal per la seua existència, en forma similar a la dòna i la seua maternitat:

Si la responsabilitat parcial de les dònes sobre l'embaràs no les obliga a mantindre un feto, llavors la responsabilitat parcial dels hòmens sobre l'embaràs no els obliga a mantindre a un chiquet resultant.
Elizabeth Brake en el Journal of Applied Philosophy, 2005[17]

Com a molt, segons Brake, els hòmens deuen ser responsables d'ajudar en les despeses mèdiques i atres costs d'un embaràs del com són responsables en part.

L'idea també va rebre respal de la feminista nortamericana Karen DeCrow:

La justícia dicta que si una dòna pren la decisió unilateral de dur l'embaràs a terme, i el pare biològic no participa, ni pot participar en esta decisió, no deu ser responsable per 21 anys de manutenció. O, dit d'un atre modo, les dònes autònomes que prenen decisions independents sobre les seues vides no deuen esperar que els hòmens financen la seua elecció.
Karen DeCrow en el New York Claves Magazine, 1982[18]

el filòsof John Hardwig, conegut pels seus amplis escrits en bioética i membre de l'institut The Hastings Center, dedicat a bioética, va manifestar un clar respal a l'existència d'un abort de paper: "aixina com la maternitat no es deu impondre a una dòna, la paternitat no deu impondre's a un home". Hardwing remarca que la problemàtica no es llimita a l'embaràs i part, ya que en eixe cas estaria a favor d'una decisió exclusiva de la dòna. Pero ya que el fet de tindre el bebé és només el començ d'anys de compromís tant material com a afectiu, "llavors ya no està clar per qué la decisió de tindre el chiquet deuria ser només d'ella".[19]

Oposició

L'abort de paper ha trobat oposició per part d'els qui ho veuen com una excusa per a que els hòmens eludixquen les seues responsabilitats com a pares.[20][21] Els crítics diuen que els hòmens deurien usar métodos anticonceptius (ya siga anticonceptius o esterilisació) o practicar l'abstinència si volen evitar les responsabilitats financeres i personals de la paternitat.[22][23] Els crítics també argumenten que l'abort de paper d'un pare és diferent de l'abort femení des de que naix un chiquet. Sostenen que l'interés superior del chiquet deuria pesar més que l'oportunitat de negar la paternitat.[21] No obstant, no és cert que les dònes sempre es vegen obligades a mantindre els seus fills, ya que poden cedir-los en adopció.[24]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Manen bag begrebet 'juridisk abort': Det handler om ligestilling» (en danés).
  2. ↑ "Frances Goldscheider, professora jubilada de Sociologia de l'Universitat de Brown, va ser una de les primeres acadèmiques en presentar una proposta per a lo que ella va denominar un "abort financer"." Dret a no ser pare: els hòmens que reclamen renunciar llegalment a la paternitat. Vice.com
  3. ↑ Adam Taylor (8 de març de 2016). «Men should have the right to ‘abort’ responsibility for an unborn child, Swedish political group says». Washington Post.
  4. ↑ Parker Richards (22 de març de 2016). «Lliberal Swedes Call for Llegal Abortion For Men - Observer». Observer.
  5. ↑ «Should men be given 'llegal abortion' rights?». The New Zealand Herald.
  6. ↑ Andersen, Marianne Holst. «Aarhus University: Law». Archivat des d'el original, el 12 de març de 2016.
  7. ↑ «Juridisk abort | Foreningen Far» (en danés). Archivat des d'el original, el 14 de març de 2016.
  8. ↑ «Financial abortion: Should men be able to 'opt out' of parenthood?». Consultat el 16 de maig de 2023. «And yet there llaure currently no laws anywhere in the world that enshrine a man's right to opt out of parenthood.»
  9. ↑ «Benjamin Bestgen: Paper abortions – equality in parenthood?» (en en). scottishlegal.com. Consultat el 16 de maig de 2023. «However, some countries, like Denmark and Sweden, had a degree of public debat about it in the past decade (...)»
  10. ↑ Higdon, Michael J.. “Paternitat per conscripció: Nonconsensual Insemination and the Duty of Child Support” (en). Geòrgia Law Review 46. doi:10.2139/ssrn.1761333.
  11. ↑ Young, Cathy. (abril de 2003). Aborting Equality: L'estrany lloc dels hòmens en el debat sobre l'abort. Reason. Recuperat l'11 de juny de 2007.
  12. ↑ McCulley MG (1988). “L'abort masculí: el dret del pare putativo a posar fi als seus interessos i obligacions en el feto”. J Law Policy 7 (1): 1-55. PMID 12666677.
  13. ↑ «1», REPRODUCTION, TECHNOLOGY, AND RIGHTS (Biomedical Ethics ReviewsBiomedical Ethics Reviews), Springer Science+Business Mija, LLC, pp. 5–26. ISBN 978-1-4757-6403-1.
  14. ↑ Abort i drets paternals, Steven D. Hales (1996)
  15. ↑ The Brown University Op-Ed Service Tracie Sweeney (ed.): «Men, Children and the Future of the Family in the Third Millennium» (en anglés). Consultat el 4 de giner de 2021. «No obstant, per a conseguir eixa igualtat, els hòmens necessiten el dret a un "abort financer": ser notificats per la mare tan pronte com sàpia de l'existència del chiquet, i decidir en raonable rapidea si volen assumir els drets i responsabilitats llegals de la paternitat, o no. Les dònes que no notifiquen al pare del seu chiquet deuen enfrontar-se a sancions, tal volta per violar els seus drets civils. (en espanyol: Hòmens, chiquets i el futur de la família en el tercer mileni)»
  16. ↑ Shrage, Laurie. «Is Forced Fatherhood Fair?». Consultat el 12 d'abril de 2016.
  17. ↑ (2005).«Fatherhood and Child Support: Do Men Have a Right to Choose?».Journal of Applied Philosophy.22(1)
  18. ↑ «Sense títul». The New York Claves Magazine. Consultat el 31 de decembre de 2020. «Per lo tant, la justícia dicta que si una dòna pren la decisió unilateral de dur l'embaràs a terme, i el pare biològic no compartix, ni pot compartir, esta decisió, no deu ser responsable de 21 anys de manutenció. O, dit d'un atre modo, les dònes autònomes que prenen decisions independents sobre les seues vides no deurien esperar que els hòmens financen la seua elecció. (en espanyol)»
  19. ↑ «Men and Abortion Decisions» (en anglés). The Hastings Center. Consultat el 1 de giner de 2021. «A sovint es pensa que la decisió de seguir avant en un embaràs és un assunt exclusiu de les dònes. No obstant, de la mateixa manera que la maternitat no deuria impondre's a una dòna, la paternitat no deuria impondre's a un home [...] Com si tindre un bebé fora el final de la qüestió. Si ho anara, estaria d'acort en que l'elecció és de la dòna embarassada. Pero l'embaràs -inconvenient, incómodo, estigmatizante i inclús llaugerament perillós- és una part molt chicoteta de lo que supon tindre un fill. Devem superar l'idea de que les decisions sobre l'abort es referixen simplement a la possibilitat de tindre un bebé. Si la càrrega d'un embaràs no planificat o inclús d'un part inevitable (perque no es pot abortar) és només una chicoteta part de la càrrega que supon ser pare o mare, llavors ya no està clar per qué la decisió de tindre el fill deu ser només seua.»
  20. ↑ «Aldrig har mænd udstillet sig selv mere kællingeagtigt» (en danés).
  21. ↑ 21,0 21,1 Fædre skal tage ansvar for børn - ikke kræveu juridisk abort [Fathers must take responsibility for children - does not require llegal abortion] (in (Danés)).
  22. ↑ «Stor guide: Sådonen undgår du at blive far» (en danés).
  23. ↑ «Skyl 'juridisk abort' ud med badevandet» (en danés).
  24. ↑ «A això s'afig, en França, (...) la possibilitat que s'obri davant la mare, en el moment en que naix un fill no desijat, d'abandonar-ho sin temor a persecucions ni a condenes. (...) No existix cap possibilitat equivalent per a que el home reconegut com a pare puga lliberar-se del seu paternitat. baix l'amenaça de persecucions, està obligat a assumir a tot fill que hi haja procreado, inclús quan ha procedit involuntàriament o en ignorança.» Évelyne Sullerot. El nou pare: un nou pare per a un nou món. p. 137


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Abort_de_paper&oldid=1386763»