Anar al contingut

Proelecció

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Marcha per l'abort llegal en Santiago de Chile en juliol de 2013.

La llibertat d'elecció davant un embaràs no desijat és defesa pels moviments pel dret a l'abort lliure, coneguts com proelecció o pro-choice en anglés,[1] reivindiquen l'accés al abort induït lliure en condicions llegals i segures per a la dòna embarassada i argumenten que és un dret de la dòna[2] recollit en els drets reproductius i condició necessària per a una verdadera autonomia reproductiva.[3][4][5]

Entre les organisacions internacionals que defenen els drets reproductius i el lliure accés segur a l'abort estan l'Organisació Mundial de la Salut (OMS),[6] Amnistía Internacional (AI),[7] Human Rights Watch (HRW),[8] i més específicament Planned Parenthood,[9] Institut Guttmacher,[10] The Tabbot Foundation,[11] Women on Waves[12] Women's Link Worldwide,[13] i Ipas Mèxic.[14]

Concepte de llibertat d'elecció

[editar | editar còdic]
Cartell pel dret a decidir front al Congrés de la República del Perú, en la ciutat de Llima.

Lliberalisme, llibertat, drets civils i drets humans

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Lliberalisme.

Els defensors de la llibertat d'elecció (proelecció) consideren que tots els sers humans deuen tindre la llibertat per a decidir si volen o no tindre fills i en quin moment.[9]

La llibertat d'elecció té el seu orige és la llibertat individual que inclouria la llibertat reproductiva en ple eixercici de l'autonomia reproductiva[3][4][5] i els drets reproductius establits per l'Organisació Mundial de la Salut (OMS).[15][16][17]

El concepte de llibertat individual, del que es deriven els atres conceptes senyalats (autonomia reproductiva,[3] i llibertat reproductiva que sustenten drets sexuals i reproductius) va ser construït pel lliberalisme[18][19] i s'ha utilisat àmpliament per a descriure molts dels moviments polítics dels últims sigles: Revolució francesa, abolició de l'esclavitut, sufragi universal, sufragi femení i s'inscriuen dins de la tradició dels coneguts com Drets civils i polítics considerant-se que deuen ser reconeguts com drets humans i drets fonamentals.[20]

Abort lliure i abort forçat

[editar | editar còdic]

Si la llibertat d'elecció se sustenta en el concepte de llibertat individual la defensa de dita llibertat a el hora d'interrompre un embaràs recau en l'individu en plena autonomia per lo que l'abort obligat o forçat, per persones alienes a qui està embarassada o és responsable del mateix, es considera que coarta la llibertat individual i la plena autonomia de l'individu i, en el seu cas, pot considerar-se violència contra la dòna.[21]

Erro al crear miniatura:
Manifestants per l'abort llegal en Buenos Aires, Argentina en 2018. Al fondo, l'edifici de la sèu del poder llegislatiu (Congrés Nacional).

Educació sexual i anticonceptiva

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Educació sexual.


Els defensors de la llibertat d'elecció davant un embaràs no desijat defenen l'accés a l'educació sexual i l'anticoncepció de dònes i hòmens, en l'objecte de poder tindre una bona salut sexual i salut reproductiva. Ademés, eixa educació permetria reduir el número d'embarassos no desijats i no tindre que trobar-se davant l'elecció de seguir o no en l'embaràs.[22][23]

Erro al crear miniatura:
Manifestació en el dia per la despenalisació de l'abort en Amèrica Llatina i el Carib (28 de setembre).Ciutat de Mèxic.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «¿Qué significa “proelección” (pro-choice) i “provida” (pro-life)?». Planned Parenthood. Consultat el 2024-06-08.
  2. ↑ El feminisme mexicà i la lluita per llegalisar l'abort, Marta Llepes, Política i cultura, ISSN-i 0188-7742, Nº. 1, 1992 (Eixemplar dedicat a: Dònes i Política), págs. 9-22
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Afirmar l'autonomia reproductiva en la dissidència religiosa, Laura Fonts Belgrave, Íconos: Revista de Ciències Socials, ISSN-i 1390-1249, Nº. 45, 2013, págs. 59-74
  4. ↑ 4,0 4,1 Autonomia i salut reproductiva, López de la Vella de la Torre, Ma Teresa, Dilemata, ISSN-i 1989-7022, Nº. 17, 2015 (Eixemplar dedicat a: Drets reproductius i abort), págs. 51-64.
  5. ↑ 5,0 5,1 Autonomia reproductiva de les dònes i dret penal. Una interpretació feminista de les recents reformes penals en Espanya, Juana María González Moreno, Investigació i gènero. Inseparables en el present i en el futur: IV Congrés Universitari Nacional "Investigació i Gènero". Sevilla, 21 i 22 de juny de 2012 / coord. per Isabel Vázquez Bermúdez, 2012, ISBN 978-84-954-9987-5, págs. 751-768.
  6. ↑ [https://www.who.int/es/health-topics/abortion#tab=tab_1 Organisació Mundial de la Salut - Aborte - Salut
  7. ↑ Amnistía Internacional publica la seua política actualisada sobre l'abort, Amnistía Internacional, 28 de setembre de 2022
  8. ↑ a-despenalizar-el-abort-en-colombia Tres raons per a despenalizar l'abort en Colòmbia, Human Rights Watch HRW, 2 de decembre de 2020
  9. ↑ 9,0 9,1 https://www.plannedparenthood.org/es/blog/que-significa-proelecció-pro-choice-i-provida-pro-life ¿Qué significa “proelección” (pro-choice) i “provida” (pro-life)? ] Planned Parenthood
  10. ↑ Guttmacher Institute
  11. ↑ The Tabbot Foundation - Aborte en Austràlia
  12. ↑ WoW, en espanyol
  13. ↑ Women's Link Worlwide
  14. ↑ Ipas - Mèxic
  15. ↑ Singh, Jyoti Shankar (2001). Un nou consens sobre població: balanç i propostes en el llindar del sigle XXI (en és), Icària Editorial. ISBN 9788474264913.
  16. ↑ Recomanacions de la OMS sobre salut i drets sexuals i reproductius dels adolescents, OMS, 2019
  17. ↑ L'embaràs en l'adolescència, OMS, 31 de giner de 2020
  18. ↑ Lliberalisme i abort, Fundació Von Humboldt
  19. ↑ L'abort a debat. Anàlisis dels arguments de lliberals i conservadors, Rosario Taracena, Desacatos: Revista de Ciències Socials, ISSN-i 2448-5144, ISSN 1607-050X, Nº. 17, 2005 (Eixemplar dedicat a: Abort: el debat pendent), págs. 15-32
  20. ↑ Drets reproductius com a drets fonamentals?, L'autonomia reproductiva. Relacions de gènero, filiació i justícia, Silvina Álvarez Medina, Revista Jurídica de l'Universitat Autònoma de Madrit, nº 35, 30 de novembre de 2017
  21. ↑ Violència de gènero i salut, Pamela Eguiguren Bravo, Diàlec filosòfic 59, 2004, 261-274
  22. ↑ J. Joseph Speidel, Cynthia C. Harper, and Wayne C. Shields«The Potential of Long-acting Reversible Contraception to Decrease Unintended Pregnancy».Contraception.Consultat el 29 de decembre de 2009.
  23. ↑ «Intended and Unintended Pregnancies Worldwide in 2012 and Recent Trends».Studies in Family Planning.45(3)
    301–314.ISSN 1728-4465.doi:10.1111/j.1728-4465.2014.00393.x.Consultat el 27 d'agost de 2020.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Proelecció&oldid=1320417»