L'abort en Uruguai està amparat en la Llei 18987 sobre Interrupció voluntària de l'embaràs,[1] no serà penalisat si es complix dins de les primeres 12 semanes de gestació (14 en cas de violació) i sempre que la dòna complixca el procediment establit en la Llei aprovada en 2012.[2] L'aprovació d'esta llei, convertix a Uruguai en el segon país de Llatinoamèrica en aprovar l'interrupció voluntària de l'embaràs en tots els casos.

Història llegislativa

Reforma de Irureta Goyena

El còdic penal de 1898 penalisava durament l'interrupció de l'embaràs. En 1933 José Irureta Goyena va impulsar una reforma del còdic penal que va fer possible que en hospitals públics es practicara l'interrupció de l'embaràs. Dita reforma va entrar en vigència en octubre de 1934.[3]

Decret de Gabriel Terra

Esta habilitació va durar molt poc, ya que, per mig d'un decret, el president de facto Gabriel Terra va prohibir en 1935 la realisació d'aborts a les institucions públiques.[3]

Llei 9.763

En 1936 es va tipificar l'abort com a delicte per mig de la llei 9.763. En l'impuls donat pel Dr. Salvador García Pintos,[4] el proyecte de llei va ser escrit pels llegisladors de l'Unió Cívica Dart Regules i José Trabal, i negociat en els partits tradicionals. La llei va ser aprovada el 28 de giner de 1938 en una votació va ser de 25 llegisladors en 35.

Esta llei va ser la que va regular la pràctica de l'abort fins al 2012, establia que la penalitat per a una dòna que es realisava un abort, fòra de tres a nou mesos de presó, i la pena per a un mege o una atra persona que realisara el procediment, d'entre 6 a 24 mesos de presó.[5] Un juge podia mitigar la condena de la dòna en vàries circumstàncies. Estes circumstàncies incloïen problemes econòmics, risc per a la salut de la dòna, violació o la salvaguarda del honor familiar.[5]

Primer proyecte de reforma llegal de l'abort en etapa democràtica

En 1985, despuix de la tornada de la democràcia despuix de 12 anys de govern cívic-militar, durant el primer govern de Juliol María Sanguinetti, la despenalisació de l'abort va ocupar novament un espai en els ambients polítics en el primer proyecte de llei de despenalisació de l'abort en etapa democràtica de part dels llavors diputats Daniel Llepes i Víctor Vaillant, del sector de Corrent Batllista Independent del Partit Colorat.[6] El proyecte va trobar respal de part del llavors president Sanguinetti, defensor de la despenalisació des de temps de la dictadura,[7] pero el proyecte va ser desestimat per distints actors polítics de tots els partits del país, no conseguint tractament en cambra parlamentària.[8]

Repren/Reprén del debat en el 2002

Recent en el 2002 el tema de la despenalisació de l'abort seria repres/représ en el Parlament uruguayà. En el tràmit per la cámara, un proyecte va rebre mija sanció (va quedar pendent de l'aprovació en la cambra de senadors) en 47 vots a favor i 40 en contra. 11 diputats no es trobaven presents. La cambra de senadors va tractar el tema dos anys més vesprada, en 2004. Després de dos extenses sessions de debat, en abril i en maig, l'iniciativa va ser rebujada, per 17 vots contra 13.

Llei de "Salut Sexual i Reproductiva" i vet presidencial

 
Manifestació a favor de la despenalisació de l'abort en Uruguai en l'any 2006.

En octubre de 2007 la cambra de senadors va tractar un nou proyecte de despenalisació de l'abort. Eixe més varen tindre lloc dos sessions en les que a la llei de "Salut Sexual i Reproductiva" li va ser donada mija sanció.

L'11 de novembre de 2008, el senat uruguayà va votar 17 en 30 per a aprovar un proyecte de llei que eliminava les penes per a els qui realisaren un abort, en lo que efectivament s'estava llegalisant la pràctica de l'interrupció voluntària de l'embaràs. No obstant, esta llei va ser vetada pel president Tabaré Vázquez en l'aval de la Ministra de salut pública María Julia Muñoz, el 14 de novembre del mateix any.[9]

Nou proyecte de llei de 2011

Anys més vesprada, el 27 de decembre de 2011 la cambra de senadors va aprovar un proyecte de llei per a la despenalisació de l'abort. El text del proyecte indica:

Tota dòna major d'edat té dret a decidir l'interrupció voluntària del seu embaràs durant les primeres 12 semanes del procés gestacional.

Encara que es prevea que el debat en la cámara continuara en març o abril de 2012,[10] problemes per a obtindre la totalitat dels vots de la bancada del Front Ampli (necessaris per a l'aprovació del proyecte) varen provocar que el proyecte no fora tractat.[11] Davant la negativa del diputat Andrés Lima d'aportar el seu vot al proyecte, el Front Ampli va escomençar negociacions en el Partit Independent el qual havia presentat un atre proyecte tendiente a la despenalisació de l'abort per a conseguir la majoria necessària en diputats.[12]

Llei de 2012

 
Campanya Aborte Llegal en 2012.

En la matinada del dimarts 17 de juliol de 2012, es va votar en la cámara la conformació d'una Comissió Especial per a analisar el proyecte de Llei sobre la despenalisació de l'abort presentat pel diputat Iván Posada del Partit Independent. El mateix contenia una redacció en la qual el partit de govern tenia discrepàncies, principalment l'artícul 2 que especificava que els dins del grup de professionals que assessoraran obligatòriament a la dòna que desige interrompre el seu embaràs existira un en objeccions de consciència respecte a l'abort.[13] No obstant, Posada va afirmar que esta secció podia ser eliminada en cas que represente un problema per a aprovar el seu proyecte.[14]

En una sessió en diputats que va escomençar el dimarts 25 de setembre i va terminar en la matinada del dia següent, es va aprovar en la cámara el proyecte d'Iván Posada en les modificacions introduïdes pel Front Ampli.[15] El proyecte es va convertir en llei finalment el 17 d'octubre de 2012 en ser votat afirmativament en la cambra de senadors en 17 vots de 31.

Artícul principal → Consulta popular per a convocar a referèndum contra la despenalisació de l'abort en Uruguai.

En novembre de 2012 va ser anunciat per dirigents de l'opositor Partit Nacional, que iniciarien una campanya de recolecció de firmes en la finalitat de convocar a un referèndum que derogue la llei que despenaliza l'abort.[16]


En casi la totalitat de circuits escrutats, els adheriment a la consulta popular varen alcançar 8.88%, molt per baix del 25% requerit per a habilitar un referèndum obligatori sobre este tema.[17][18]

Cronologia de proyectes llegislatius

Llei Data Resultat Votació
Senat Diputats
       
Criminalisació llevat algunes causals 1938 Plantilla:Si [19] n/a 25 10
Varis proyectes de despenalisació 1991/1994 Rebujats [20] Rebujats en Comissió Rebujats en Comissió
Despenalisació 2002 /2004 Rebujat [21] 13 17 47 40
Despenalisació 2008 Vetat pel Poder Eixecutiu [22][23][24] 17 13 49 48
Despenalisació 2012 Plantilla:Si [25][26] 17 14 50 49

Enquestes d'opinió

Enquestes d'opinió
Font Data Conclusions
Radar[27] De l'1 al 20 de juny de 2012 Despenalizar l'abort: 51%, No despenalizar l'abort: 42%, no va emetre opinió: 7%
Sifra González Raga & Associats[28] Del 4 i 13 de maig de 2012 Despenalizar l'abort: 51%, No despenalizar l'abort: 37%
Sifra González Raga & Associats[29] Entre el 24 i 25 de juny de 2000 Llegalisar, despenalizar l'abort: 31, Llegalisar en alguns casos 7, Atres mides 13, Prohibir aborts, tancar clíniques 11
Sifra González Raga & Associats[29] 1998 Llegalisar, despenalizar l'abort: 31, Llegalisar en alguns casos 5, Atres mides 19, Prohibir aborts, tancar clíniques 10, No sap qué medida prendre 35

Referències

  1. ↑ «Llei N° 18987».
  2. ↑ va aprovar llei sobre abort. La vençuda.
  3. ↑ 3,0 3,1 La República. «A principis del sigle passat, l'abort era llegal en Uruguai». Consultat el 2011.
  4. ↑ García Pintos i el dret a la vida [1] archivat en Wayback Machine.
  5. ↑ 5,0 5,1 Llei 9.763 [2] archivat en Wayback Machine.
  6. ↑ «Alguito».
  7. ↑ «Sanguinetti va opinar sobre la llei d'interrupció voluntari de l'embaràs i va dir que ha segut defensor de la causa des de «fa més de 40 anys»».
  8. ↑ «El poble va decidir per 91,2%: La Llei d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs seguix vigent» (en és). Consultat el 2022-04-04.
  9. ↑ La República. «Vázquez va vetar despenalizar abort: mensage ingressa hui al Parlament». Consultat el 2011.
  10. ↑ [enllaç trencat]
  11. ↑ «Xavier: "No hi ha vot per a abort".». Archivat des d'el original, el 2012-04-22. Consultat el 2012-06-17.
  12. ↑ Despenalisació de l'abort en Uruguai, cada volta més prop de ser llei.
  13. ↑ a-interrupció-voluntària-del-embaràs-Ivan-Posada.pdf Interrupció voluntària de l'embaràs.
  14. ↑ Comissió Especial analisarà despenalisació de l'abort.
  15. ↑ «Quí va votar a favor i quí en contra de l'abort». Archivat des d'el original, el 2012-09-30. Consultat el 2012-09-27.
  16. ↑ Abort: comença recolecció de firmes. Firma que et firma
  17. ↑ Reconeixen derrota en votació. Interrupció voluntària.
  18. ↑ montevideo.com. «No hi haurà referèndum sobre abort. El club dels huit.». Consultat el 2013-06-24.
  19. ↑ https://revistes.fcu.edu.uy/index.php/penal/article/view/2653?articlesBySameAuthorPage=28
  20. ↑ https://www.mysu.org.uy/que-fem/incidència/campanes/aborte/
  21. ↑ https://www.aceprensa.com/ciencia/el-senat-de-uruguay-paralisa-el-abort-lliure/
  22. ↑ https://www.cotidianomujer.org.uy/2004/dossieraborto.pdf
  23. ↑ https://www.rtve.es/noticias/20081111/el-parlament-uruguayà-aprova-la-llei-del-abort-i-tabare-vazquez-anuncia-elseu-vet/193313.shtml
  24. ↑ https://www.mysu.org.uy/wp-content/uploads/2014/12/Descarregue-aqui-El-vet-eixecutiu.pdf
  25. ↑ https://www.mysu.org.uy/multimedia/mysu-en-mig/senat-vote-per-llegalisar-el-abort/
  26. ↑ https://vozyvos.org.uy/diputats-aprobo-despenalizació-del-abort/
  27. ↑ «El Front Ampli lidera les intencions de vot en un 40%. Un 62% en contra de la llegalisació de la venda de marihuana, i un 51% a favor de despenalizar l'abort.». Archivat des d'el original, el 2012-10-07. Consultat el 2012-07-16.
  28. ↑ Els uruguayans i la despenaliazció de l'abort.
  29. ↑ 29,0 29,1 Sifra González Raga & Associats. «Dossier: Abort en Uruguai». Consultat el 2011-12-30.