Drets de paternitat i abort
El tema dels drets de paternitat i l'abort és una extensió tant del debat sobre l'abort com del moviment pels drets dels pares. L'abort pot ser motiu de desacort i litigi entre les parelles.
Història
El dret romà permetia els aborts induïts pero ho regulava tenint en conte al pare biològic. L'emperador Septimio Sever va dictaminar de l'any 211 d. C. que una dòna que va tindre un abort sense el consentiment del seu espós deuria enfrontar-se a l'exili per haver privat al seu espós de fills.[1][2]
En el seu discurs Pro Cluentio, pronunciat en el 66 a. C., Ciceró es referix a un cas del que havia sentit parlar en el que una dòna de Mileto va ser condenada a mort per haver abortat el seu embaràs, en rebre soborns d'els qui podien heretar el patrimoni del seu marit si ell no produïra hereu. Cicerón va dir que en fer-ho hi havia "destruït l'esperança del pare, el recort del seu nom, el suministrament de la seua raça, el hereu de la seua família, un ciutadà destinat a l'ús de la república".[3]
Un escritor grec del sigle IV a. C. d'Aleixandria, Egipte, Sopater, va citar a l'advocat Lysias, qui s'havia referit a un juí en Atenes en el que un home cridat Antígeno va acusar a la seua esposa de haver-ho privat d'un fill en abortar.[1]
Els hòmens i l'abort en la llei
La qüestió de si un home té dret llegal a promoure els seus interessos personals, ya siga en matèria d'abort, aternitat o adopció, per damunt dels de la dòna, varia segons la regió.
En 2011, es va informar que Indonèsia, Malawi, Síria, els Emirats Àraps Units, Guinea Equatorial, Kuwait, Maldives, Marroc, Corea del Sur, Aràbia Saudita, Japó, Taiwan i Turquia tenien lleis que requerien que l'abort fora autorisat el primer lloc pel marit de la dòna.[4] No obstant, en alguns països, esta estipulació pot ser omesa o anulada si existix una preocupació genuïna per la salut materna.[5]
Des de cas Roe v. Wade, alguns estats en els Estats Units han intentat promulgar lleis que requerixen el consentiment del cònjuge. Totes estes lleis s'han declarat inconstitucionals, tant el consentiment del cònjuge en la decisió de 1976 Planned Parenthood v. Danforth i com el coneiximent del cònjuge en la decisió de 1992 Planned Parenthood v. Casey.[6]
Casos llegals
En China, l'espós d'una dòna que va abortar va presentar una demanda en contra seua en 2002 conforme a una llei que pretenia otorgar igualtat sexual en térmens de maternitat i decisions anticonceptives. La llei establix que una dòna no té una prioritat absoluta sobre el seu cònjuge per a decidir si deu tindre un fill.[7]
Han sorgit varis casos llegals en el món occidental en els que els hòmens han tractat d'impedir que les dònes en les que havien estat sexualment actius obtingueren un abort, tot lo que va fallar:
- 1978: William Paton, de Liverpool, Regne Unit, va intentar impedir que la seua esposa separada, Joan, es practicara un abort en el cas de 1978, Paton v. Fideicomisaris dels Fideicomisaris del Servici Britànic d'Assessorament sobre l'Embaràs. Un juge va fallar a favor de la seua esposa i la posterior solicitut del Sr. Paton per a una audiència davant el Tribunal Europeu de Drets Humans també va ser denegada.[8][9][10]
- 1987: Robert Carver, del Regne Unit, va tractar de previndre un abort en el cas de 1987 C v. S. Va afirmar que la Llei de Vida Infantil (Preservació) s'aplicava al feto, ya que, en eixe moment, el seu exnovia tenia 21 semanes d'embaràs. Quan el Tribunal Superior de Justícia i el Tribunal d'Apelació varen desestimar el cas, va ser dut davant la Cambra dels Lores, a on tres Lores de la Llei es varen posar del costat de les decisions anteriors. Tot el procés llegal va prendre 36 hores, ya que l'Autoritat de Salut es va negar a permetre un abort abans d'aplegar a una decisió, per lo que és un dels casos més ràpits en l'història de la llei britànica. No obstant, la dòna involucrada va elegir dur l'embaràs a terme i li va donar el bebé a Carver.[8][9][10][11]
- 1989: Jean-Guy Tremblay de Quebec, va presentar una demanda contra la seua nóvia, Chantal Daigle, en un intent per evitar que obtinguera un abort induït en el cas canadenc de 1989 Tremblay v. Daigle. La Cort Suprema de Canadà finalment va dictaminar que no existia un precedent per al dret d'un home a protegir el seu "possible progenie", ya que no es va trobar que un feto tinguera dret a la vida baix la Carta de Drets Humans i Llibertats de Quebec.
- 2001: Stephen Hone, de Coventry, Regne Unit, va intentar sense èxit evitar que el seu exnovia Claire Hansell abortara.[12]
Sobre els hòmens que decidixen rebujar la paternitat en cas d'un embaràs no desijat i demanar un abort financer:
- 2006: El Cas de manutenció infantil de Matt Dubay va ser un cas llegal entre Matt Dubay i el seu exnovia, abdós de Saginaw, Michigan, Estats Units. Dubay va afirmar en documents judicials que va informar al seu exnovia que no tenia interés en convertir-se en pare. Dubay també va afirmar en documents judicials que, en resposta, ella va dir que era infértil i que, com una capa adicional de protecció, ella estava usant anticonceptius.[13] El cas va ser malnomenat «Roe v. Wade per a Hòmens» pel Centre Nacional per a Hòmens. La demanda de Dubay va ser desestimada pel juge.
- 2017: En Uruguay, un home es va amparar contra la decisió abortiva de la seua parella. La jueza Pura Book va prohibir l'abort.[14]
Vore també
- Debat sobre l'abort
- Estudis del varó
- Llegislació sobre la pràctica de l'abort en el món
- Moviment pels drets dels pares
- Moviment de lliberació dels hòmens
- Paternitat forçada
- Hermesmann v. Seyer
- Abort de paper
- Myrisha S. Lewis
- Violència contra el varó
Referències
- ↑ 1,0 1,1 John M. Riddle (1992). Contraception and Abortion from the Ancient World to the Renaissance. Cambridge, MA: Harvard University Press.
- ↑ "Timeline 3rd Century." (2003). The Ultimate Science Fiction Web Guide.
- ↑ Cicerón. (66 AC). Pro Cluentio
- Archivat el 1 de juny de 2006 archivat en Wayback Machine.. (C.D. Yonge, Trans.).
- ↑ Abortion Map 2011
- ↑ (1998).«A Global Review of Laws on Induced Abortion, 1985–1997».International Family Planning Perspectives.24(2)
- ↑ «Planned Parenthood of Central Missouri v. Danforth». Llegal Information Institute. Consultat el 2018-10-02.
- ↑ Maximova, Vickie. «Chinese man sues wife over abortion». BBC News (2002-03-20). Consultat el 2025-05-04.
- ↑ 8,0 8,1 Nolan, David. "Should men have rights in abortion?
- Archivat el 11 de abril de 2009 archivat en Wayback Machine.." (March 21, 2001). Pro-Choice Forum. Retrieved May 26, 2006.
- ↑ 9,0 9,1 "Woman in Hone case has abortion." (March 30, 2001). British Pregnancy Advisory Services: Press Release. Retrieved May 29, 2006.
- ↑ 10,0 10,1 Thorpe, Mathew Alexander. (2000). Consent for Caesarean Section: Part 1 development of the law
- Archivat el 21 de juny de 2006 archivat en Wayback Machine.. Catholic Medical Quarterly. Retrieved May 29, 2006.
- ↑ Brahams D(March 1987).«An action by putative father and unborn fetus to prevent termination».Lancet.1(8532): 576–7.doi:10.1016/S0140-6736(87)90226-1.
- ↑ «Abortion for court fight woman». BBC News (2001-05-26). Consultat el 2025-05-04.
- ↑ MATTHEW DUBAY v. LAUREN WELLS, an Individual, SAGINAW COUNTY PROSECUTING ATTORNEY'S OFFICE, by and through Michael D. Thomas, Prosecutor. UNITED STATES COURT OF APPEALS FOR THE SIXTH CIRCUIT. 6 Nov. 2007. Us Courts. Web. <http://www.ca6.uscourts.gov/opinions.pdf/07a0442p-06.pdf>
- ↑ «Justícia impedix abort per demanat del pare». El País (Uruguay).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Derechos de paternidad y aborto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.