Abadia de la Selva Major
L'abadia de la Selva Major o Gran Selva (en francés: Abbaye de la Sauve-Majeure) és un antic monasteri benedictino propenc al poble actual de La Sauve en el departament del Gironda, en una regió que una volta va ser altament forestal. A pesar de que ara està en ruïnes, els restants de l'abadia mantenen encara un gran interés referent a l'arquitectura romànica, especialment pel molts capitells esculpidos encara conservats.
L'abadia va ser objecte d'una classificació al títul de monument històric de França en 1929, ampliada en 2002.
També és, des de 1998, un dels bens individuals inclosos en «Camins de Santiago de Compostela en França», inscrit en el Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco (n.º ref. 868-008).[1]
No deu confondre's en l'abadia de Grandselve situada en Tarn i Garona.
Història
En el lloc conegut com Hauteville,[2] a mig camí entre el Garona i el Dordonya, Geraldo de Corbie va fundar l'abadia de Gran Selva en 1079, sent també el seu primer abad. El seu nom referix a Silva Maioris, un gran bosc que llavors va ocupar la regió coneguda com de Entre-Deux-Mers ("Entre-dos-mars").
Inicis pròspers
Va contar en el regal a Gerald del Duc Guillermo VIII d'Aquitània. Pero també en el respal del papa, Gregorio VII, i un ampli número de generosos benefactors i protectors, incloent els reis d'Anglaterra, d'Aragó, i de França, l'abadia va prosperar i va créixer ràpidament. Està situada en la ruta a Santiago de Compostela i va servir com a punt local d'eixida per a peregrins en la denominada via turonensis. L'abad Gerald va ser enterrat allí despuix de la seua mort en 1095 i el papa Celestino III li canonizó en 1197. L'iglésia actual va ser consagrada en 1231.
L'abadia de la Selva Major[3] va tindre un estil de vida monàstic regit per la Regla de Sant Benito, a mig camí entre la tradició de Cluny i de les innovacions espirituals del Císter, sense aplegar a pertànyer a cap d'elles.
Dependències hispàniques i angleses
En l'Edat Mija va ser una casa rica i poderosa aplegant a posseir 51 priorats, incloent priorat de Burwell, en Anglaterra,[4] a on Eleonor d'Aquitània a sovint es quedava.
En la península ibèrica, des del regnat de Sancho Ramírez, hi ha constància de la seua primerenca presència, en ocasions de la seua contribució a les tasques reconquistadoras cristianes. Aixina pel que fa a Aragó, en la zona nort de l'actual província de Saragossa, en la documentació existent es mencionen possessions en llocs com Els Pintanos, Tiermas, Ruesta, a on funden el primer dels seus priorats hispans,[5] Ejea dels Cavallers, a on varen establir el principal priorat de la seua presència peninsular, i Pradilla d'Ebre;[6] en la província d'Osca, en llocs com Monsó;[7] o en la de Terol, principalment en Alcalà de la Selva.[8][9] Un atre tant en el Regne de Valéncia.[10]
¿Orde militar?
Per a autors com Derek W. Lomax, especialiste en l'estudi d'órdens militars en la península ibèrica,[11] esbossa que «sembla evident que La Selva actuava ya com a orde militar».[8] I encara que la seua presència en la Corona aragonesa, des de finals del XI i principis del XII, és més que fefaent, hi ha documentació que situen als selvenses al servici del rei castellà Alfonso VIII, otorgant al prior d'Ejea, Vidal de Langon, i a la seua «milícia de freiles» possessions en la vall del Xúquer (Alcalà de Xúquer, Les Cuevas de Garandén, Alarcón, Iniesta, etc.).[12]
Pelegrinage a Compostela
Com s'indicava anteriorment una de les principals rutes jacobeas per territori francés, la via turonensis, trobava en este monasteri una decisiva fita abans d'afrontar la travessia per les inhòspites Landes. Ademés, llavors, travessar el Garona tampoc era tasca fàcil i Li Tourne era un dels punts habitualment elegits en esta ruta. Moltes de les seues dependències hispanes, com el priorat de Santiago de Ruesta, també estaven vinculades a l'hospitalitat i espiritualitat jacobea.[13]
En riquea i poder rivalizó en el centre urbà de Bordeus. Aixina i tot, la riquea de l'abadia va atraure a bandits, vascs i navarresos, que la saqueron moltes voltes. Els ciutadans de La Sauve també es varen rebelar a sovint contra els pudientes monges.
Decliu
L'abadia va sofrir danys durant els Guerra dels Cent Anys (1337 a 1453) entre França i Anglaterra, i a pesar de que va ser reparada i enfortida durant el XVI, en este periodo els privilegis i l'influència de l'abadia estaven qüestionats i la seua posició econòmica amenaçada. D'este temps en avant s'entra en un decliu continu.
La comunitat més vesprada es va unir a la Congregació d'Exents de França i en 1667 es convertixen en membre de la Congregació de Sant Mauro.
En 1665 una gran tormenta va causar danys severs als sostres de l'iglésia, els dormitoris i el refectorio, aixina com al campanar, el qual es va colapsar a finals del XVII. En 1759 l'estructura de l'iglésia va ser sériament debilitada per un terremot.
Dissolució i postrimeries
Durant la Revolució francesa els bens de l'abadia varen ser confiscats i es varen dispersar. Els edificis supervivents varen ser utilisats en 1793 com a presó. El sostre d'iglésia va caure en 1809, i durant els següents quaranta anys els restants varen ser utilisats com a pedrera pel poble de La Sauve.
En 1837 l'arquebisbe va comprar el lloc i va tindre una universitat jesuïta construïda allí, la qual va ser més vesprada convertida en una escola de formació de professorat. Pero en 1910 l'escola va ser destruïda pel fòc i el lloc va ser de nou abandonat. Entre 1914 i 1918 els edificis restants es varen utilisar com a chicotet hospital militar.
En 1960 el lloc va ser adquirit pel govern francés i varen fer les ruïnes estables. El lloc està ara obert al públic baix l'administració del Centre dels Monuments Històrics.
Vore també
Notes
Referències
- ↑ «Routes of Santiago de Compostela in France». Unesco. World Heritage List.
- ↑ Nota del traductor.- Existixen varis Hauteville en França referenciados en la Wikipedia, pero no és cap d'ells el referit en esta entrada i, per això, no s'ha enllaçat.
- ↑ Asi es descobrix per un privilegi de dit Rei otorgat en l'Era 1122 a favor de Santa María de Selva-Major
- ↑ Trabut-Cussac,, p. 173-4
- ↑ «El Priorat de Santiago de Ruesta en els sigles XI i XII: Colecció diplomàtica».Aragonia sacra: revista d'investigació.(18)
- 261–288.ISSN 0213-7631.Consultat el 11 de juny de 2020.
- ↑ Monterde Albiac,, p. 392
- ↑ Lomax, 1986, p. 492
- ↑ 8,0 8,1 Lomax, 1986, p. 498
- ↑ «Els documents de l'Orde Militar d'Alcalà de la Selva segons els cartularios de l'abadia aquitana de la Sauve-Majeure».Revista d'història Jerónimo Zurita.(80)
- 69–98.ISSN 0214-0993.Consultat el 11 de juny de 2020.
- ↑ «El patrimoni de l'Abadia Aquitana de la Sauve-Majeure en el Regne de Valéncia».Anals de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.(80)
- 187–220.ISSN 1130-426X.Consultat el 11 de juny de 2020.
- ↑ «HISTORIOGRAFIA HISPÀNICA I ÓRDENS MILITARS EN L'EDAT MIJA, 1993-2003».Medievalisme.(12)ISSN 1989-8312.Consultat el 11 de juny de 2020.
- ↑ Lomax, 1986, pp. 499-500
- ↑ Lomax, 1986, p. 494
Bibliografia
- V, Jean-Auguste (1891). Note sur un cartulaire en forme de rouleau provenant de l'abbaye de la Sauve-Majeure (en fr), Impr. de Daupeley-Gouverneur. OCLC 457177511.
- V, Jean-Pierre-Albert (1845). Histoire de l'abbayé et congrégation de Notre-Dona'm de la Gran-Sauve, ordre de Saint Benoit, en Guienne (en fr), París, Bordeus: Méquignon Junior, Libraire (París) - Th. Lafargue, Imprimeur-Libraire (Bordeus).
- V, Jean-Pierre-Albert (1845). Histoire de l'abbayé et congrégation de Notre-Dona'm de la Gran-Sauve, ordre de Saint Benoit, en Guienne (en fr), París, Bordeus: Méquignon Junior, Libraire (París) - Th. Lafargue, Imprimeur-Libraire (Bordeus).
- «Idea d'Exea» (en és). Imprenta Benito Cosculluela. Consultat el 9 d'octubre de 2017.
- (1986).«Les dependències hispàniques de Santa María de la Selva Major».Príncip de Viana. Anex. (Homenage a José María Lacarra).Institució Príncip de Viana.Pamplona:(2-3)
- 491-506.ISSN 1137-7054.
- «Santa María d'Ejea dels Cavallers i la seua acta de consagració».Aragó en l'Edat Mija.(19)
- 391-396.ISSN 0213-2486.Consultat el 6 d'octubre de 2017.
- (1957).«Els possessions anglaises de l'abbaye de la Sauve-Majeure. Li prieuré de Bruwell (Lincolnshire)».Bulletin philologique et historique (jusqu'à 1715) du Comité de Travaux historiques et scientifiques.Imprimira National - Presses Universitaires de France.Pariu:(1957)
- 137-183.ISSN 0399-5569.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abadía de la Selva Mayor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.