Gironda

Gironda (pronunciat [xi'ɾon. dona]; en francés: Gironde) és un departament francés situat en el suroest del país. El seu gentilici és girondinos (en francés, girondins). Este departament deu el seu nom al estuari de la Gironda, que naix despuix de la confluència del riu Dordonya i del riu Garona, despuix de passar per Bordeus. Gironda és el departament més gran de la França metropolitana i el segon despuix de la Guayana.

Gironda

Mapa de Gironda.

Història

El departament va ser creat despuix de la Revolució francesa, el 4 de març de 1790 en aplicació de la llei del 22 de decembre de 1789 a partir d'una part de les antigues províncies de Guiena i Gasconya. També es va cridar Bec-d'Ambès, de 1793 à 1795, durant l'época en la que el terme Gironde recordava al grup parlamentari dels Girondinos, que varen ser detinguts i perseguits durant el periodo del Terror.

Geografia

Gironda forma part de la regió de Nova Aquitània. Llimita en els departaments de Landes al sur, Lot i Garona i Dordonya a l'est, Charente Marítim al nort i a l'oest en el oceà Atlàntic (Costa d'Argent). Té una superfície de 10 000 km², que en térmens d'extensió és similar a la del Líban. Està travessat pels rius Dordonya i Garona, en la trobada del qual es forma el estuari de la Gironda. La part occidental de Gironda forma part de la Gasconya i acull una gran part del bosc de les Landes de Gasconya.

Demografia

Evolució demogràfica (població censada)

1801	1831	1841	1851	1856	1861	1866
502.723	554.224	568.034	614.387	640.757	667.193	701.855
1872	1876	1881	1886	1891	1896	1901
705.149	735.242	748.703	775.845	793.528	809.902	821.131
1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946
823.925	829.095	819.128	827.973	852.768	850.567	858.381
1954	1962	1968	1975	1982	1990	1999
896.517	935.448	1.009.390	1.061.480	1.127.546	1.213.499	1.287.334

Les majors ciutats del departament són (senyes del cens de 1999):

• Bordeus: 215.363 habitants; 753.931 en l'aglomeració, que inclou 51 comunes, entre elles Mérignac (61.992 hab.), Pessac (56.143 hab.), Talence (37.210 hab.), Villenave-d'Ornon (27.500 hab.) i Saint-Médard-en-Jalles (25.566 hab.).
• Arcachón: 11.454 habitants; 54.204 en l'aglomeració, que inclou la comuna de La Teste-de-Buch (22.970 hab.) i Gujan-Mestras (14.958 hab.), abdós més poblades que la capçalera de l'aglomeració.
• Libourne: 21.761 habitants; 28.128 en l'aglomeració.

Clima

El clima de Gironda és de tipo oceànic. Es caracterisa per una dèbil amplitut tèrmica entre l'estiu i l'hivern. La temperatura mija anual en Gironda varia entre 5 o 7 °C en giner a 19 o 21 °C en estiu. Els hiverns són suaus i les temperatures estivals càlides pero soportables (18 dies de mija per any en Mérignac en els que la temperatura supera els 30 °C). Les gelades són poc numeroses: 32 dies de mija de gelades per any en Mérignac. Tota la zona de bosc pot tindre durant qualsevol estació, temperatures molt baixes o molt altes. La zona forestal té per tant un número de dies en gelades i de forta calor més elevat que en el restant del departament: a voltes inclús 50 dies de gelades per any i 25 a 30 dies per any a més de 30 °C. Les pluges són relativament freqüents i més abundants en hivern i autumne. Pel contrari l'estiu i inclús el començ de l'autumne són més secs: 50 mm per a juliol, 100 mm per a giner. El cúmul anual de les precipitacions varia d'est a oest, de 700 mm a més de 1000 mm. En qualsevol estació, ellitoral és poc plujós i molt templat mentres que l'interior forestal té la pluviometria més abundant. Els vents dominants bufen del suroest a noroest. El segon sector més important és el surest, més marcat en la part oriental del departament. Lluïx el sol al voltant de 2000 hores en Bordeus, i és especialment important en la conca d'Arcachon i ellitoral, en al voltant de 2200 hores.

Enllaços externs

• gironde. pref. gouv. fr Prefectura de Gironda
• archive. org/web/20080521093451/http://www. cg33. fr/ Consell general de Gironda
• roquetaillade. eu Castell de Roquetaillade
• chateaumedievaldelangoiran. com Castell de Langoiran