L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Últim ancestro comú chimpansé-humà

Plantilla:Genètica humanaEl últim ancestro comú chimpansé-humà (conegut per les seues sigles en anglés CHLCA, per Chimpanzee–human last common ancestor) és l'últim ancestro comú compartit pels gèneros Homo (humà) i Pa (chimpansé i bonobo) existents de Hominini. Per la complexa especiación híbrida, no és possible donar una estimació precisa de l'edat d'esta població ancestral. Si be la «divergència original» entre les poblacions pot haver ocorregut ya fa 13 millons d'anys (Mioceno), l'hibridació pot haver continuat fins a fa tan sol 4 millons d'anys (Plioceno).

En estudis genètics humans, el CHLCA és útil com a punt d'anclaje per a calcular les taxes de polimorfisme de nucleòtit únic (SNP, per la seua sigla en anglés) en poblacions humanes a on els chimpansés s'usen com un grup extern, és dir, com l'espècie existent genèticament més similar al Homo sapiens.

Taxonomia

La tribu tàxon Hominini es va propondre sobre la base de l'idea de que, sobre la especiación en tres espècies d'una, les espècies menys similars deurien separar-se de les atres dos. Originalment, açò va produir un gènero separat Homo, que, com era d'esperar, es va considerar «més diferent» dels atres dos gèneros, Pa i Gorilla. No obstant, descobriments i anàlisis posteriors varen revelar que Pa i Homo estan genèticament més prop que Pa i Gorilla; aixina, Pa va ser referit a la tribu Hominini en Homo. Gorilla ara es va convertir en el gènero separat i va ser referit al nou tàxon tribu Gorillini.

Mann i Weiss (1996), varen propondre que la tribu Hominini deuria comprendre tant Pa com Homo, pero agrupats en subtribus separades.[1] Classificarien Homo i tots els simis bípedos a la subtribu Hominina i Pa a la subtribu Panina. Wood (2010) analisa els diferents punts de vista d'esta taxonomia.[2]

Richard Wrangham (2001) va argumentar que l'espècie CHLCA era molt similar al chimpansé comú (Pa troglodytes), tant que deuria classificar-se com un membre del gènero Pa i rebre el nom taxonòmic superior Pa.[3] La versió en llínea oferix una vista parcial del llibre.

Els descendents del costat humà de CHLCA s'especifiquen com a membres de la tribu Hominina, és dir, per l'inclusió del gènero Homo i el seu gènero estretament relacionat Australopithecus , pero en l'exclusió del gènero Pacita requerida - significa tots els gèneros de la tribu Hominini relacionats en els humans que varen sorgir despuix de la especiación de la llínea en Pa. Tal agrupació representa «el clado humà» i els seus membres es diuen homínits.[4] Wood i Richmond (2000) varen propondre un «clado de chimpansés», que ho va referir a una tribu Panini, que va ser concebuda per la família Hominidae estant compost per una trifurcación de subfamílies.[5]

Evidencia fòssil

Cap fòssil ha segut identificat de manera concloent com CHLCA. Un possible candidat és Graecopithecus.[6] Açò posaria la divisió CHLCA en Europa en lloc d'Àfrica.[7]

Sahelanthropus tchadensis és un hominina extinta en alguna morfologia proposta (i disputada) per a ser com s'esperava del CHLCA; i va viure fa uns 7 millons d'anys, prop de l'época de la divergència humà-chimpansé. Pero no està clar si deu classificar-se com un membre de la tribu Hominini, és dir, un homínit, com un ancestro directe de Homo i Pa i un candidat potencial per a l'espècie CHLCA, o simplement un simi del Mioceno en alguna anatomia convergent i similitut en homininos molt posteriors. El Ardipithecus provablement va aparéixer despuix de la divisió entre humans i chimpansés, fa uns 5,5 millons d'anys, en un moment en que l'hibridació encara pot haver estat en curs. Té vàries característiques compartides en els chimpansés, pero pel seu incomplet registre fòssil i la proximitat a la divisió humà-chimpansé, la posició exacta de Ardipithecus en el registre fòssil no està clara.[8] Provablement es deriva del linaje dels chimpansés i, per lo tant, no és directament ancestro dels humans.[9][10] No obstant, Sarmiento (2010), senyalant que Ardipithecus no compartix cap característica exclusiva dels humans i algunes de les seues característiques (les de la nina i la base del cràneu), sugerixen que va poder haver divergit de la població comuna d'humans/simis africans abans de la divergència entre humans, chimpansés i goriles.[11]

Els primers fòssils que pertanyen clarament al linaje humà, pero no al dels chimpansés, apareixen fa aproximadament 4,5 a 4 millons d'anys, en Australopithecus anamensis.

S'han trobat pocs espècimen fòssils en el «costat dels chimpansés» de la divisió. El primer chimpansé fòssil, que data d'entre 545 i 284 mil anys (radiométricos), va ser descobert en el vall del Rift d'Àfrica Oriental de Kènia (McBrearty, 2005).[12] Els gèneros extints enumerats en el taxoboxPlantilla:Quin són ancestros de Homo, o són ramificacions. No obstant, tant Orrorin com Sahelanthropus varen existir en el moment de la divergència, per lo que un o abdós poden ser ancestros d'abdós gèneros Homo i Pa.

Per l'escassea d'evidència fòssil per als candidats CHLCA, Mounier (2016) va presentar un proyecte per a crear un «fòssil virtual» per mig de l'aplicació de morfometría digital i algoritmes estadístics als fòssils de tota l'història evolutiva de Homo i Pacita requerida, havent-se utilisat prèviament esta tècnica per a conseguir visualisar un cràneu de l'últim antepassat comú de neandertal i Homo sapiens.[13][14]

Vore també

Notes

Referències

  1. ↑ (1996).«Hominoid Phylogeny and Taxonomy: a consideration of the molecular and Fossil Evidence in an Historical Perspective».Molecular Phylogenetics and Evolution.5(1)
    169–181.ISSN 1055-7903.doi:10.1006/mpev.1996.0011.
  2. ↑ (2010).«Reconstructing human evolution: Achievements, challenges, and opportunities».Proceedings of the National Academy of Sciences.107
    8902–8909.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.1001649107.
  3. ↑ Wrangham, Richard W. (2001). «Out of the Pa, Into the Fire», Frans B. M. De Waal (ed.). Tree of Origin: What Primat Behavior Ca Tell Us About Human Social Evolution (en en), Harvard University Press, pp. 124–126. ISBN 0674010043.
  4. ↑ Bradley, B. J.(2006).«Reconstructing Phylogenies and Phenotypes: A Molecular View of Human Evolution».Journal of Anatomy.212(4)
    337–353.ISSN 1469-7580.doi:10.1111/j.1469-7580.2007.00840. x.
  5. ↑ (2000).«Human evolution: taxonomy and paleobiology».Journal of Anatomy.197(Pt 1)
    19–60.ISSN 1469-7580.doi:10.1046/j.1469-7580.2000.19710019. x.
  6. ↑ (2017).«Potential hominin affinities of Graecopithecus from the Clapix Miocene of Europe».PLOS ONE.12(5)
    i0177127.doi:10.1371/journal. posa.0177127.
  7. ↑ Redacció. «[1]». Consultat el 28 d'abril de 2020 (en en).
  8. ↑ (2011).«The evolutionary context of the first hominins».Nature.470(7334)
    347–335.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature09709.
  9. ↑ (2011).«The evolutionary context of the first hominins».Nature.470(7334)
    347–52.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature09709.
  10. ↑ (1996) Human Evolution (en en). ISBN 978-0070718333.
  11. ↑ (2010).«Comment on the Paleobiology and Classification of Ardipithecus ramidus».Science.328(5982)
    1105; resposta de l'autor p. 1105.ISSN 1095-9203.doi:10.1126/science.1184148.
  12. ↑ (2005).«First fossil chimpanzee».Nature.437(7055)
    105–108.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature04008.
  13. ↑ «'Virtual fossil' reveals last common ancestor of humans and Neanderthals» (en en). University of Cambridge. Consultat el 28 d'abril de 2020.
  14. ↑ (2016).«Virtual ancestor reconstruction: Revealing the ancestor of modern humans and Neandertals».Journal of Human Evolution.91
    57–72.ISSN 0047-2484.doi:10.1016/j. jhevol.2015.11.002.Consultat el 28 d'abril de 2020.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Últim_ancestro_comú_chimpansé-humà&oldid=1199448»