Érfurt
Érfurt[1] (en alemán: Erfurt, pronunciat /ˈɛɐ̯fʊʁt/ (🔊 escoltar)) és una ciutat alemana, capital de l'estat federat de Turingia.
Història
En l'any 742 es menciona per primera volta a Érfurt. En enguany, Bonifacio va fundar la diòcesis de Érfurt.
La ciutat estava enclavada en la Via Regio, una ret migeval de rutes comercials que s'estenia per tota Europa. Es va convertir en un important centre comercial en l'Edat Mija. Érfurt era membre de la Lliga Hanseática, una aliança d'associacions comercials i ciutats de mercat. També va ser famós per la producció d'isatide (Isatis tinctoria). El colorant índigo es fa en la planta isatide.[2][3]
Érfurt està en el Camí de Santiago (en alemà: Jakobsweg). En l'Edat Mija es varen fundar aproximadament sèt monasteris en la ciutat. El famós filòsof i teòlec mestre Eckhart va viure en el monasteri dominicà des de 1275 fins a 1311. Martín Lutero, iniciador de la Reforma protestant, va viure en el Monasteri de Sant Agustín des de 1505 fins a 1511.[2]
Despuix de la derrota en 1806 de Prusia, a la que pertanyia la ciutat des de 1802, i el Tractat de Tilsit, Érfurt va formar part d'un Principat depenent directament de l'emperador Napoleón I. En esta ciutat es va celebrar el Congrés de Érfurt, que va reunir en 1808 a Napoleón en el sar Alejandro I de Rússia. L'escritor Johann Wolfgang von Goethe va assistir també al congrés. Despuix del Congrés de Viena en 1815, la ciutat va passar a la província de Sajonia en el Regne de Prusia, que havia conquistat la ciutat el 6 de giner de 1814 i les fortalees que la defenien el 16 de maig.
Despuix de la Primera Guerra Mundial i la proclamació de la Primera República Alemana es va convertir en capital del nou estat de Turingia creat despuix de l'agrupació dels antics ducados ernestinos.
Durant el periodo de la República Democràtica Alemana (RDA), es va voler demolir part del caixco migeval de la ciutat per a construir en el seu lloc una autopista. Pero, despuix de la caiguda del Mur de Berlín en 1989, es varen anular eixos plans. La ciutat va tornar a ser capital del Estat Lliure de Turingia despuix de la Reunificació alemana de 1990.
Clima
Economia
Érfurt és un centre de transport per als trens d'alta velocitat i atres rets de transport alemanes i europees. Açò fa de la llogística una de les seues principals indústries. Atres indústries importants són l'agricultura, l'horticultura i la microelectrónica.[3]
El Tribunal Federal Alemà del Treball (en alemà: Bundesarbeitsgericht) es troba en Érfurt.
Educació
l'Universitat de Érfurt es va fundar per primera volta en 1379. Va tancar en 1816, pero es va reobrir en 1994. Martín Lutero va estudiar allí des de 1501 fins a 1505.[2] També es creu que Johannes Gutenberg, qui va desenrollar l'imprenta, es va inscriure allí en 1418.[4][5] Erfurt té una Fachhochschule, una Universitat de Ciències Aplicades.
Atraccions turístiques
Molts visitants vénen a vore el centre històric de la ciutat migeval. Una de les principals atraccions turístiques és el Krämerbrücke (el pont dels comerciants), construït en la seua forma actual en 1472. Té edificis en tendes i cases. La gent encara viu en ells.[3]
La ciutat és ben coneguda pels seus festivals durant tot l'any. Dos millons de persones visiten anualment els seus mercats de Nadal.[6]
Atres llocs importants en la ciutat són:
- Monasteri de Sant Agustín, a on va viure Martín Lutero de 1505 a 1511. Ha segut nominat per alPatrimoni de la Humanitat.[7]
- Antiga Sinagoga, que data dels sigles XI a XII. És una de les sinagogues més antigues d'Europa i ha segut nominada per al Patrimoni de la Humanitat.[8]
- Catedral de Érfurt i l'Iglésia de Sant Sever (Severikirche), que donen a Domplatz, la plaça de la Catedral.
- Ciutadella de Petersberg, una fortalea de el XVI en un tossal en vistes al centre de la ciutat. És una de les fortalees més grans i millor conservades d'Europa.[9]
- Topf und Söhne, el lloc de l'empresa que va fer els crematoris per als camps de concentració durant l'Holocaust. Ara és un museu que documenta les activitats de la companyia i l'història de l'Holocaust.
- Margaretha Reichardt Haus, el taller i la llar de Margaretha Reichardt (1907-1984), una tejedora i artiste textil que va ser entrenada en la Bauhaus.
Galeria
-
Monasteri de Sant Agustín -
-
Michaelisstraßi, Erfurt
-
Krämerbrücke -
Krämerbrücke -
El riu Gera en el centre de la ciutat -
Entrada a la ciutadella de Petersberg -
Mirador en la ciutadella de Petersberg -
Collegium Maius - Edifici de l'universitat reconstruït -
Tribunal Federal Alemà del Treball -
Ajuntament -
Mercats de Nadal, Erfurt
.JPG)
.JPG)
.jpg)
Transport
Hi ha llínees de ferrocarril a Trobe i Leipzig en el nordest via Weimar i Naumburgo, a Gera en l'este via Weimar i Jena, a Saalfeld en el surest via Arnstadt, a Ilmenau en el sur via Arnstadt, a Wurzburgo en el suroest via Arnstadt, Suhl i Schweinfurt, a Kassel i Fulda en l'oest via Gotha i Eisenach, a Gotinga en el noroest via Gotha i Mühlhausen, a Bad Langensalza en el noroest, a Nordhausen en el nort via Sondershausen i a Magdeburgo en el nort via Sangerhausen.
- ICE Fráncfort del Meno - Fulda - Érfurt - Leipzig - Dresde (una volta cada hora)
- IC Fráncfort del Meno - Fulda - Érfurt - Trobe - Berlín - Stralsund (cada dos hores)
- varis trens de transport regional
En Érfurt circulen tramvies des de 1883.
L'autopista 4 conecta a Érfurt en Fráncfort i Dresde i l'autopista 71 en Wurzburgo i Sangerhausen.
Ciutats agermanades
Persones notables
- Artícul principal → .
Vore també
Referències
- ↑ «Topònims d'Alemània». Wikilengua. Consultat el 2021-05-22.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Raßloff, Steffen (2012) Geschichte der Stadt Erfurt. Erfurt: Sutton Verlag.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Stade, Heinz, et. al (2015) Erfurt: eine Stadt im Wandel, Leipzig: Edition Leipzig.
- ↑ Martin (1995). «The arrival of print», The History and Power of Writing, University of Chicago Press, p. 217. ISBN 0-226-50836-6.
- ↑ Dudley, Leonard (2008). «The Map-maker's són», Information revolutions in the history of the West, Northampton, MA: Edward Elgar, p. 78. ISBN 978-1-84720-790-6.
- ↑ The official Erfurt Christmas Market Portal . Consultat el 5 de juny de 2017
- ↑ UNESCO World Heritage. Augustinian Monastery, Erfurt extension application [1] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 29 de maig de 2017
- ↑ Permanent Delegation of Germany to UNESCO (2015) Old synagogue and Mikveh in Erfurt - UNESCO world heritage centre. Consultat el 5 de juny de 2017
- ↑ Petersberg - Erfurt-web.de (en alemà). Consultat el 5 de juny de 2017
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Érfurt.- Sitie web oficial de Erfurt [2] archivat en Wayback Machine.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Érfurt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.