Diferència entre les revisions de "Botsuana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut ')
(Text reemplaça - 'Suazilàndia' a 'Eswatini')
 
(No es mostren 26 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Ficha de país
 
{{Ficha de país
−
| nom_oficial = ''Republic of Botswana''<br/>''Lefatshe la Botswana''<br/>República de Botsvana
+
| nom_oficial = ''Republic of Botswana''<br/>''Lefatshe la Botswana''<br/>República de Botsuana
−
| image_bandera = 125px-Flag of Botswana svg.png
+
| image_bandera = Flag of Botswana.svg
−
| image_escut = 125px-Coat of arms of Botswana.png
+
| image_escut = Arms of Botswana.svg
 
| image_escut_tamany = 125px
 
| image_escut_tamany = 125px
−
| image_mapa = 250px-LocationBotswana svg.png
+
| image_mapa = BWA orthographic.svg
 
| lema_nacional = ''Pula'' ([[setsuana]]: ''«Pluja»'')
 
| lema_nacional = ''Pula'' ([[setsuana]]: ''«Pluja»'')
 
| himne_nacional = ''[[Fatshe leno la rona]] ''
 
| himne_nacional = ''[[Fatshe leno la rona]] ''
Llínea 15: Llínea 15:
 
| idioma_oficial = [[Idioma anglés|Anglés]]¹
 
| idioma_oficial = [[Idioma anglés|Anglés]]¹
 
| govern = [[República]] [[Parlamentarisme|parlamentària]]
 
| govern = [[República]] [[Parlamentarisme|parlamentària]]
−
| dirigents_títuls = [[President de Botsvana|President]]
+
| dirigents_títuls = [[President de Botsuana|President]]
 
| dirigents_noms = [[Ian Khama]]
 
| dirigents_noms = [[Ian Khama]]
 
| fundació = [[Independència]]
 
| fundació = [[Independència]]
Llínea 55: Llínea 55:
 
| matrícula_avió=  
 
| matrícula_avió=  
 
}}
 
}}
−
 
+
La '''República de Botsuana''' <ref>{{Països RACV}}</ref> (en [[idioma anglés|anglés]] ''Botswana'', en [[setsuana]] ''Lefatshe la Botswana'') és una nació del sur d'[[Àfrica]]. Abans era el protectorat [[Regne Unit|britànic]] de [[Bechuanalàndia]], Botsuana va adoptar el seu nou nom al conseguir la seua independència en [[1966]]. Llimita al Sur en [[Suràfrica]], a l'oest en [[Namíbia]], a l'est en [[Zimbàbue]], al Noroest en [[Angola]] i al Nort en [[Zàmbia]]. La [[ganaderia]] i la [[mineria]] dominen la seua [[economia]], estretament lligada a [[Suràfrica]]. La capital és [[Gaborone]].
−
La '''República de Botsvana''' (i, manco freqüent, '''de Botswana''') (en [[idioma anglés|anglés]] ''Botswana'', en [[setsuana]] ''Lefatshe la Botswana'') és una nació del sur d'[[Àfrica]]. Abans era el protectorat [[Regne Unit|britànic]] de [[Bechuanalàndia]], Botsvana va adoptar el seu nou nom al conseguir la seua independència en [[1966]]. Llimita al Sur en [[Suràfrica]], a l'oest en [[Namíbia]], a l'est en [[Zimbaue]], al Noroest en [[Angola]] i al Nort en [[Zàmbia]]. La [[ganaderia]] i la [[mineria]] dominen la seua [[economia]], estretament lligada a [[Suràfrica]]. La capital és [[Gaborone]].  
 
  
 
== Història ==
 
== Història ==
 +
Els ''batswana'', un terme usat també per a denotar a tots els ciutadans de Botsuana, es referix al principal grup ètnic del país (els "[[Tswana]]" en Suràfrica), el qual entrà en l'àrea de Suràfrica durant les guerres [[zulú]]s dels primers anys del [[sigle XIX]], el nomenat [[Mfecane]]. Abans dels contactes en Europa, els batswana vivien com a pastors i grangers baix domini tribal.
  
−
Els ''batswana'', un terme usat també per a denotar a tots els ciutadans de Botsvana, es referix al principal grup ètnic del país (els "[[Tswana]]" en Suràfrica), el qual entrà en l'àrea de Suràfrica durant les guerres [[zulú]]s dels primers anys del [[sigle XIX]], el cridat [[Mfecane]]. Abans dels contactes en Europa, els batswana vivien com a pastors i grangers baix domini tribal.
+
En el sigle XIX, es trencaren les hostilitats entre els batswana i els colons [[bòer]] de [[Transvaal]]. Despuix d'apelacions d'ajuda dels batswana, el govern britànic, en febrer de [[1885]], va instaurar el protectorat de Bechuanalàndia. El territori nort permaneixqué baix administració directa i és l'actual Botsuana, mentres que el territori meridional es va fer part de la Colònia del Cap i és ara part de la província noroccidental de Suràfrica; la majoria de la gent de parla [[setswana]] viu hui en [[Suràfrica]].
−
 
 
−
En el sigle XIX, es trencaren les hostilitats entre els batswana i els colons [[bòer]] de [[Transvaal]]. Després d'apelacions d'ajuda dels batswana, el govern britànic, en febrer de [[1885]], va instaurar el protectorat de Bechuanalàndia. El territori nort permaneixqué baix administració directa i és l'actual Botsvana, mentres que el territori meridional es va fer part de la Colònia del Cap i és ara part de la província noroccidental de Suràfrica; la majoria de la gent de parla [[setswana]] viu hui en [[Suràfrica]].
 
  
−
A pesar de la pressió surafricana, els habitants del protectorat de [[Bechuanalàndia]], Basutolàndia (ara [[Lesotho]]), i [[Suazinlàndia]] en [[1907]] demanaren i varen rebre seguritats britàniques de que no serien inclosos en la proposta Unió de Suràfrica. Una expansió de l'autoritat central britànica i l'evolució del govern tribal va resultar en l'establiment en [[1920]] de dos consells d'assessoria representant els africans i europeus. Proclamacions en [[1934]] regularisaren els poders i domini tribal. Un consell assessor europeu-africà es va formar en [[1951]], i la constitució de [[1961]] establí un consell llegislatiu consultant.
+
A pesar de la pressió surafricana, els habitants del protectorat de [[Bechuanalàndia]], Basutolàndia (ara [[Lesoto]]), i [[Eswatini]] en [[1907]] demanaren i varen rebre seguritats britàniques de que no serien inclosos en la proposta Unió de Suràfrica. Una expansió de l'autoritat central britànica i l'evolució del govern tribal va resultar en l'establiment en [[1920]] de dos consells d'assessoria representant els africans i europeus. Proclamacions en [[1934]] regularisaren els poders i domini tribal. Un consell assessor europeu-africà es va formar en [[1951]], i la constitució de [[1961]] establí un consell llegislatiu consultant.
  
−
En juny de [[1964]], [[Gran Bretanya]] va acceptar les propostes per a un autogovern democràtic en Botsvana. La seu de govern fon traslladada des de [[Mafikeng]], en Suràfrica, a l'establida [[Gaborone]] en [[1965]]. La constitució de 1965 conduí a les primeres eleccions generals i a l'independència en setembre de [[1966]]. [[Seretse Khama]], un líder del moviment independentiste i el llegítim reclamador al govern tradicional dels Bamangwato, fon triat com el primer president, reelegit dos vegades, i va morir en el seu càrrec en [[1979]]. La presidència passà al vicepresident, [[Ketumile Masire]], qui fon triat en el seu propi dret en [[1984]] i reelegit en [[1989]] i [[1994]]. Masire es va retirar del càrrec en [[1998]]. La presidència passà al vicepresident, [[Festus Mogae]], qui fon triat en el seu propi dret en [[1999]]. Mogae va guanyar un segon periodo en les eleccions celebrades el [[30 d'octubre]] de [[2004]].
+
En juny de [[1964]], [[Gran Bretanya]] va acceptar les propostes per a un autogovern democràtic en Botsuana. La seu de govern fon traslladada des de [[Mafikeng]], en Suràfrica, a l'establida [[Gaborone]] en [[1965]]. La constitució de 1965 conduí a les primeres eleccions generals i a l'independència en setembre de [[1966]]. [[Seretse Khama]], un líder del moviment independentiste i el llegítim reclamador al govern tradicional dels Bamangwato, fon triat com el primer president, reelegit dos vegades, i va morir en el seu càrrec en [[1979]]. La presidència passà al vicepresident, [[Ketumile Masire]], qui fon triat en el seu propi dret en [[1984]] i reelegit en [[1989]] i [[1994]]. Masire es va retirar del càrrec en [[1998]]. La presidència passà al vicepresident, [[Festus Mogae]], qui fon triat en el seu propi dret en [[1999]]. Mogae va guanyar un segon periodo en les eleccions celebrades el [[30 d'octubre]] de [[2004]].
  
−
Botsvana és l'únic país d'Àfrica sense colps d'estat i ademés un dels més estables.
+
Botsuana és l'únic país d'Àfrica sense colps d'estat i ademés un dels més estables.
  
 
== Política ==
 
== Política ==
 +
Botsuana és una [[república]] [[presidencialisme|presidencialista]] en una [[democràcia representativa]] dins d'un sistema multipartidiste. El [[poder eixecutiu]] és eixercit pel govern. El [[poder llegislatiu]] és compartit entre el govern i el [[parlament de Botsuana]]. El [[poder judicial]] és independent dels atres poders.
  
−
Botsvana és una [[república]] [[presidencialisme|presidencialista]] en una [[democràcia representativa]] dins d'un sistema multipartidiste. El [[poder eixecutiu]] és eixercit pel govern. El [[poder llegislatiu]] és compartit entre el govern i el [[parlament de Botsvana]]. El [[poder judicial]] és independent dels atres poders.
+
D'una atra banda, el president és el cap d'estat i de govern. El parlament està dividit en la [[Casa de Caps de Botsuana]] - cambra alta - i la [[Assamblea Nacional de Botsuana]] - cambra baixa - dominada des de l'independència pel [[Partit Democràtic de Botsuana]].
−
 
 
−
D'una atra banda, el president és el cap d'estat i de govern. El parlament està dividit en la [[Casa de Caps de Botsvana]] - cambra alta - i la [[Assamblea Nacional de Botsvana]] - cambra baixa - dominada des de l'independència pel [[Partit Democràtic de Botsvana]].
 
  
 
== Organisació territorial ==
 
== Organisació territorial ==
−
[[Image:220px-Botswana districts numbered.png|thumb|220px|Mapa actual dels districtes de Botsvana.]]
+
[[File:Botswana districts numbered.png|thumb|220px|Mapa actual dels districtes de Botsuana.]]
  
−
[[Botsvana]] està dividida en nou [[entitat]]s:
+
[[Botsuana]] està dividida en nou [[entitat]]s:
−
#[[Districte Central (Botsvana)|Central]]
+
#[[Districte Central (Botsuana)|Central]]
 
#[[Districte de Ghanzi|Ghanzi]]
 
#[[Districte de Ghanzi|Ghanzi]]
 
#[[Districte de Kgalagadi|Kgalagadi]]
 
#[[Districte de Kgalagadi|Kgalagadi]]
 
#[[Districte de Kgatleng|Kgatleng]]  
 
#[[Districte de Kgatleng|Kgatleng]]  
 
#[[Districte de Kweneng|Kweneng]]
 
#[[Districte de Kweneng|Kweneng]]
−
#[[Districte nordest (Botsvana)|Noroest]]
+
#[[Districte nordest (Botsuana)|Noroest]]
−
#[[Districte Nort-oest (Botsvana)|Noroest]]
+
#[[Districte Nort-oest (Botsuana)|Noroest]]
−
#[[Districte Sur-est (Botsvana)|Surest]]
+
#[[Districte Sur-est (Botsuana)|Surest]]
−
#[[Districte Sur (Botsvana)|Sur]]
+
#[[Districte Sur (Botsuana)|Sur]]
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
 +
Coordenades geogràfiques: 22°S 24°E
  
−
Coordenades geogràfics: 22°S 24°E
+
Botsuana llimita al nort en [[Zàmbia]] (2 [[km]]), a l'est en [[Zimbàbue]] (813 km), al sur en [[Suràfrica]] (1840 km) i a l'oest i al nort en [[Namíbia]] (1360 km). La seua superfície és comparable en la superfície de [[Texas]], [[Estats Units]], encara que este siga un poc més gran. Botsuana no posseïx eixida al mar. El país està dominat en gran manera pel desert del [[Kalahari]], que domina el 70% de la superfície total del país, en especial el nort i l'oest del país. Ademés, en el seu territoris se troba el [[delta de l'Okavango]], el delta interior més gran del món.  
−
 
 
−
Botsvana llimita al nort en [[Zàmbia]] (2 [[km]]), a l'est en [[Zimbaue]] (813 km), al sur en [[Suràfrica]] (1840 km) i a l'oest i al nort en [[Namíbia]] (1360 km). La seua superfície és comparable en la superfície de [[Texas]], [[Estats Units]], encara que este siga un poc més gran. Botsvana no posseïx eixida al mar. El país està dominat en gran manera pel desert del [[Kalahari]], que domina el 70% de la superfície total del país, en especial el nort i l'oest del país. Ademés, en el seu territoris se troba el [[delta de l'Okavango]], el delta interior més gran del món.  
 
  
 
El seu punt més alt són els [[tossals de Tsodilo]], en 1489 [[msnm]], mentres que el seu punt més baix és l'encaix dels rius Limpopo i Shashe, en 513 msnm.
 
El seu punt més alt són els [[tossals de Tsodilo]], en 1489 [[msnm]], mentres que el seu punt més baix és l'encaix dels rius Limpopo i Shashe, en 513 msnm.
  
 
== Ecologia ==
 
== Ecologia ==
−
Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Botsvana es repartix entre set [[Ecorregions|ecorregions]]:
+
Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Botsuana es repartix entre set [[Ecorregions|ecorregions]]:
  
 
* [[Sabana arborada de tec del Zeneze]], en el nort
 
* [[Sabana arborada de tec del Zeneze]], en el nort
Llínea 110: Llínea 106:
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
 
+
Des de l'independència, Botsuana ha experimentat el més ràpit creiximent de renda per càpita en el món. El creiximent econòmic ha segut d'un 9% anual de [[1966]] a [[1999]]. El govern ha mantengut una política fiscal responsable, a pesar dels dèficits fiscals del [[2002]] i el [[2003]], i un deute exterior insignificant. Té la millor qualificació creditícia de risc sobirà d'Àfrica (A) Estàndard & Poor´s i (Aa3) de Moody´s i ha acumulat reserves internacionals per l'orde de 5,1 milers de millons de dólars en 2003-2004. La millora de l'economia s'ha construït a partir de l'aplicació de polítiques lliberals[http://www.liberalismo.org/articulo/410/83/botswana/zimbabwe/relacion/libertad/prosperidad/][http://www.stateofworldliberty.Org/report/continental.Html], un encertat us dels guanys procedents de les mines de diamants, una política fiscal prudent i una política exterior cautelosa. Debswana, l'única companyia minera de diamants que opera en Botsuana, pertany en un 50% al govern i genera al voltant de la mitat de tots els ingressos governamentals.
−
 
 
−
Des de l'independència, Botsvana ha experimentat el més ràpit creiximent de renda per càpita en el món. El creiximent econòmic ha segut d'un 9% anual de [[1966]] a [[1999]]. El govern ha mantengut una política fiscal responsable, a pesar dels dèficits fiscals del [[2002]] i el [[2003]], i un deute exterior insignificant. Té la millor qualificació creditícia de risc sobirà d'Àfrica (A) Estàndard & Poor´s i (Aa3) de Moody´s i ha acumulat reserves internacionals per l'orde de 5,1 milers de millons de dólars en 2003-2004. La millora de l'economia s'ha construït a partir de l'aplicació de polítiques lliberals[http://www.liberalismo.org/articulo/410/83/botswana/zimbabwe/relacion/libertad/prosperidad/][http://www.stateofworldliberty.Org/report/continental.Html], un encertat us dels guanys procedents de les mines de diamants, una política fiscal prudent i una política exterior cautelosa. Debswana, l'única companyia minera de diamants que opera en Botsvana, pertany en un 50% al govern i genera al voltant de la mitat de tots els ingressos governamentals.
 
  
 
El gasto governamental fon retallat un 10% en 2002-2003 en l'objectiu d'enfrontar-se als creixents gastos en servicis de salut i al dèficit presupostari. L'alta incidència de SIDA ha afectat molt a la població i a l'economia del país. Una de cada tres persones està infectada pel virus. El govern reconeix que l'epidèmia afecta l'economia del país i per això ha planificat programes que combaten l'epidèmia, incloent tractament anti-retroviral gratuït i un programa nacional de prevenció de transmissió del virus de mares a fills.
 
El gasto governamental fon retallat un 10% en 2002-2003 en l'objectiu d'enfrontar-se als creixents gastos en servicis de salut i al dèficit presupostari. L'alta incidència de SIDA ha afectat molt a la població i a l'economia del país. Una de cada tres persones està infectada pel virus. El govern reconeix que l'epidèmia afecta l'economia del país i per això ha planificat programes que combaten l'epidèmia, incloent tractament anti-retroviral gratuït i un programa nacional de prevenció de transmissió del virus de mares a fills.
  
−
El dèficit fiscal que manté el govern, es pot explicar en part per un relatiu alt gasto militar (dedicava un 4% del PIB en [[2004]]). Molts analistes consideren esta sifra innecessària tenint en conte que Botsvana no es troba en una zona conflictiva (encara que el govern fa us de les seues tropes en operacions multilaterals i assistència)
+
El dèficit fiscal que manté el govern, es pot explicar en part per un relatiu alt gasto militar (dedicava un 4% del PIB en [[2004]]). Molts analistes consideren esta sifra innecessària tenint en conte que Botsuana no es troba en una zona conflictiva (encara que el govern fa us de les seues tropes en operacions multilaterals i assistència)
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
 +
En l'any [[2007]], Botsuana té una població de 1.815.000 habitants. Prop del 50% és cristià. L'idioma oficial és l'anglés. L'esperança de vida és de 50 anys. La mija de fills per dona és de 2,73 (una de les taxes més baixes d'Àfrica). Casi el 80% de la població està alfabetisada. Es calcula que el 37,3% de la població esta infectada en el virus de VIH (SIDA).
  
−
A l'any [[2007]], Botsvana té una població de 1.815.000 habitants. Prop del 50% és cristià. L'idioma oficial és l'anglés. L'esperança de vida és de 50 anys. La mija de fills per dona és de 2,73 (una de les taxes més baixes d'Àfrica). Casi el 80% de la població està alfabetisada. Es calcula que el 37,3% de la població esta infectada en el virus de VIH (SIDA).
+
En Botsuana viuen més de 45 mil natius [[bosquimans]] o ''Basarawa'', especialment en el [[Kalahari]], on estos [[caçadors-recolectors]] habiten fa al manco 20 mil anys.
−
 
 
−
En Botsvana viuen més de 45 mil natius [[bosquimans]] o ''Basarawa'', especialment en el [[Kalahari]], on estos [[caçadors-recolectors]] habiten fa al manco 20 mil anys.
 
  
 
La població d'orige europeu esta conformada per uns 50.000 individus, lo qual dona com a resultat el 3,0% de la població total del país.
 
La població d'orige europeu esta conformada per uns 50.000 individus, lo qual dona com a resultat el 3,0% de la població total del país.
  
 
== Cultura ==
 
== Cultura ==
−
 
−
 
−
 
 
{| border="1" align="center" cellpadding="2" cellspacing="0"
 
{| border="1" align="center" cellpadding="2" cellspacing="0"
 
|+ <font size="+1">'''Festes'''</font>
 
|+ <font size="+1">'''Festes'''</font>
Llínea 136: Llínea 126:
 
! style="background:#efefef;" | Nom en valencià
 
! style="background:#efefef;" | Nom en valencià
 
! style="background:#efefef;" | Nom local
 
! style="background:#efefef;" | Nom local
−
! style="background:#efefef;" | Notes
+
! style="background:#efefef;" | Referències
 
|-----
 
|-----
 
| [[30 de setembre]] || Dia de l'independència
 
| [[30 de setembre]] || Dia de l'independència
Llínea 143: Llínea 133:
  
 
== Deports ==
 
== Deports ==
 +
* [[Image:Olympic flag.svg|50px]] [[{{PAGENAME}} en els Jocs Olímpics]]
 +
* [[Image:Soccerball.svg|20px]] [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}]]
  
−
* [[Image:800px-Olympic flag svg.png|50px]] [[{{PAGENAME}} en els Jocs Olímpics]]
+
== Referències ==
−
* [[Image:313px-Soccerball svg.png|20px]] [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}]]
+
{{reflist}}
 +
{{Traduït de|es|Botsuana}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
 
+
{{commonscat|Botswana}}
−
*[http://www.ikuska.com/Africa/Paises/Botswana.Htm Informació sobre Botsvana i mapes]
+
*[http://www.ikuska.com/Africa/Paises/Botswana.htm Informació sobre Botsuana i mapes]
−
*[http://www.gov.bw Govern de Botsvana (en anglés)]
+
*[https://www.gov.bw Govern de Botsuana (en anglés)]
−
*[http://www.botswana-tourism.gov.bw Turisme de Botsvana (en anglés)]
+
*[https://www.liberalismo.org/articulo/410/83/botswana/zimbabwe/relacion/libertad/prosperidad/ Botswana i Zimbàbue: la relació entre llibertat i prosperitat]
−
*[http://arponera1305.googlepages.com/home Més Informació sobre Botsvana i mapes]
 
−
*[http://www.liberalismo.org/articulo/410/83/botswana/zimbabwe/relacion/libertad/prosperidad/ Botswana i Zimbabwe: la relació entre llibertat i prosperitat]
 
−
*[http://www.stateofworldliberty.org/report/continental.Html Botsvana, segon país més lliberal d'Àfrica]
 
  
 
{{Països d'Àfrica}}
 
{{Països d'Àfrica}}
−
 
−
{{Traduït de|es|Botsuana}}
 
  
 
[[Categoria: Països]]
 
[[Categoria: Països]]
 
[[Categoria: Països d'Àfrica]]
 
[[Categoria: Països d'Àfrica]]
 +
[[Categoria: Botsuana]]

Última revisió del 12:32 26 set 2023

Republic of Botswana
Lefatshe la Botswana
República de Botsuana
Bandera de Botsuana Escut de Botsuana
Bandera Escut
Lema: Pula (setsuana: «Pluja»)
himne nacional: Fatshe leno la rona
 
Situació de Botsuana
 
Capital
 • Població
 • Coordenades 		Gaborone
208.411 (2005)
n/d
ciutat més poblada Gaborone
Idioma oficial Anglés¹
Forma de govern República parlamentària
Ian Khama
Independència
 •  • Data 		Del Regne Unit
30 de setembre de 1966
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres 		Lloc 46º
600.370 km2
2,5%
4.013 km
Població
 • Total
 • Densitat 		Lloc 144º
1.640.115 (2005 est.)
2,7 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2006)
 • PIB per càpita 		Lloc 105º
US$ 10.808 millons
US$ 6.869 (2006)
PIB (PPA)
 • Total (2006)
 • PIB per càpita 		Lloc 105º
US$ 25.476 millons
US$ 16.190 (2006)
IDH (2007) 0,654 (124º) – mig
Moneda Pula (BWP)
‎Gentilici Botsvà, botsvana
Fus horari
 • en estiu 		UTC+2
UTC+2
Domini Internet n/d
Prefix telefònic +267
Prefix radiofònic 8OA-8OZ, A2A-A2Z
Còdic ISO 072 / BWA / BW
Membre de: ONU, Commonwealth, UA

1 També se parla el setsuana.

La República de Botsuana [1] (en anglés Botswana, en setsuana Lefatshe la Botswana) és una nació del sur d'Àfrica. Abans era el protectorat britànic de Bechuanalàndia, Botsuana va adoptar el seu nou nom al conseguir la seua independència en 1966. Llimita al Sur en Suràfrica, a l'oest en Namíbia, a l'est en Zimbàbue, al Noroest en Angola i al Nort en Zàmbia. La ganaderia i la mineria dominen la seua economia, estretament lligada a Suràfrica. La capital és Gaborone.

Història[editar | editar còdic]

Els batswana, un terme usat també per a denotar a tots els ciutadans de Botsuana, es referix al principal grup ètnic del país (els "Tswana" en Suràfrica), el qual entrà en l'àrea de Suràfrica durant les guerres zulús dels primers anys del sigle XIX, el nomenat Mfecane. Abans dels contactes en Europa, els batswana vivien com a pastors i grangers baix domini tribal.

En el sigle XIX, es trencaren les hostilitats entre els batswana i els colons bòer de Transvaal. Despuix d'apelacions d'ajuda dels batswana, el govern britànic, en febrer de 1885, va instaurar el protectorat de Bechuanalàndia. El territori nort permaneixqué baix administració directa i és l'actual Botsuana, mentres que el territori meridional es va fer part de la Colònia del Cap i és ara part de la província noroccidental de Suràfrica; la majoria de la gent de parla setswana viu hui en Suràfrica.

A pesar de la pressió surafricana, els habitants del protectorat de Bechuanalàndia, Basutolàndia (ara Lesoto), i Eswatini en 1907 demanaren i varen rebre seguritats britàniques de que no serien inclosos en la proposta Unió de Suràfrica. Una expansió de l'autoritat central britànica i l'evolució del govern tribal va resultar en l'establiment en 1920 de dos consells d'assessoria representant els africans i europeus. Proclamacions en 1934 regularisaren els poders i domini tribal. Un consell assessor europeu-africà es va formar en 1951, i la constitució de 1961 establí un consell llegislatiu consultant.

En juny de 1964, Gran Bretanya va acceptar les propostes per a un autogovern democràtic en Botsuana. La seu de govern fon traslladada des de Mafikeng, en Suràfrica, a l'establida Gaborone en 1965. La constitució de 1965 conduí a les primeres eleccions generals i a l'independència en setembre de 1966. Seretse Khama, un líder del moviment independentiste i el llegítim reclamador al govern tradicional dels Bamangwato, fon triat com el primer president, reelegit dos vegades, i va morir en el seu càrrec en 1979. La presidència passà al vicepresident, Ketumile Masire, qui fon triat en el seu propi dret en 1984 i reelegit en 1989 i 1994. Masire es va retirar del càrrec en 1998. La presidència passà al vicepresident, Festus Mogae, qui fon triat en el seu propi dret en 1999. Mogae va guanyar un segon periodo en les eleccions celebrades el 30 d'octubre de 2004.

Botsuana és l'únic país d'Àfrica sense colps d'estat i ademés un dels més estables.

Política[editar | editar còdic]

Botsuana és una república presidencialista en una democràcia representativa dins d'un sistema multipartidiste. El poder eixecutiu és eixercit pel govern. El poder llegislatiu és compartit entre el govern i el parlament de Botsuana. El poder judicial és independent dels atres poders.

D'una atra banda, el president és el cap d'estat i de govern. El parlament està dividit en la Casa de Caps de Botsuana - cambra alta - i la Assamblea Nacional de Botsuana - cambra baixa - dominada des de l'independència pel Partit Democràtic de Botsuana.

Organisació territorial[editar | editar còdic]

Mapa actual dels districtes de Botsuana.

Botsuana està dividida en nou entitats:

  1. Central
  2. Ghanzi
  3. Kgalagadi
  4. Kgatleng
  5. Kweneng
  6. Noroest
  7. Noroest
  8. Surest
  9. Sur

Geografia[editar | editar còdic]

Coordenades geogràfiques: 22°S 24°E

Botsuana llimita al nort en Zàmbia (2 km), a l'est en Zimbàbue (813 km), al sur en Suràfrica (1840 km) i a l'oest i al nort en Namíbia (1360 km). La seua superfície és comparable en la superfície de Texas, Estats Units, encara que este siga un poc més gran. Botsuana no posseïx eixida al mar. El país està dominat en gran manera pel desert del Kalahari, que domina el 70% de la superfície total del país, en especial el nort i l'oest del país. Ademés, en el seu territoris se troba el delta de l'Okavango, el delta interior més gran del món.

El seu punt més alt són els tossals de Tsodilo, en 1489 msnm, mentres que el seu punt més baix és l'encaix dels rius Limpopo i Shashe, en 513 msnm.

Ecologia[editar | editar còdic]

Segons WWF, el territori de Botsuana es repartix entre set ecorregions:

Economia[editar | editar còdic]

Des de l'independència, Botsuana ha experimentat el més ràpit creiximent de renda per càpita en el món. El creiximent econòmic ha segut d'un 9% anual de 1966 a 1999. El govern ha mantengut una política fiscal responsable, a pesar dels dèficits fiscals del 2002 i el 2003, i un deute exterior insignificant. Té la millor qualificació creditícia de risc sobirà d'Àfrica (A) Estàndard & Poor´s i (Aa3) de Moody´s i ha acumulat reserves internacionals per l'orde de 5,1 milers de millons de dólars en 2003-2004. La millora de l'economia s'ha construït a partir de l'aplicació de polítiques lliberals[1][2], un encertat us dels guanys procedents de les mines de diamants, una política fiscal prudent i una política exterior cautelosa. Debswana, l'única companyia minera de diamants que opera en Botsuana, pertany en un 50% al govern i genera al voltant de la mitat de tots els ingressos governamentals.

El gasto governamental fon retallat un 10% en 2002-2003 en l'objectiu d'enfrontar-se als creixents gastos en servicis de salut i al dèficit presupostari. L'alta incidència de SIDA ha afectat molt a la població i a l'economia del país. Una de cada tres persones està infectada pel virus. El govern reconeix que l'epidèmia afecta l'economia del país i per això ha planificat programes que combaten l'epidèmia, incloent tractament anti-retroviral gratuït i un programa nacional de prevenció de transmissió del virus de mares a fills.

El dèficit fiscal que manté el govern, es pot explicar en part per un relatiu alt gasto militar (dedicava un 4% del PIB en 2004). Molts analistes consideren esta sifra innecessària tenint en conte que Botsuana no es troba en una zona conflictiva (encara que el govern fa us de les seues tropes en operacions multilaterals i assistència)

Demografia[editar | editar còdic]

En l'any 2007, Botsuana té una població de 1.815.000 habitants. Prop del 50% és cristià. L'idioma oficial és l'anglés. L'esperança de vida és de 50 anys. La mija de fills per dona és de 2,73 (una de les taxes més baixes d'Àfrica). Casi el 80% de la població està alfabetisada. Es calcula que el 37,3% de la població esta infectada en el virus de VIH (SIDA).

En Botsuana viuen més de 45 mil natius bosquimans o Basarawa, especialment en el Kalahari, on estos caçadors-recolectors habiten fa al manco 20 mil anys.

La població d'orige europeu esta conformada per uns 50.000 individus, lo qual dona com a resultat el 3,0% de la població total del país.

Cultura[editar | editar còdic]

Festes
Data Nom en valencià Nom local Referències
30 de setembre Dia de l'independència Independence Day (Botswana Day)

Deports[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana. Anex III. Toponímia i gentilicis internacionals. Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat. Any 2015. ISBN 978-84-96068-63-6

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Països d'Àfrica		 Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria  •  Egipte  •  Líbia  •  Marroc  •  Mauritània  •  República Saharaui  •  Sudan  •  Tunísia
Àfrica Occidental : Benin  •  Burkina Faso  •  Camerun  •  Cap Vert  •  Costa d'Ivori  •  Gabó  •  Gàmbia  •  Ghana  •  Guinea  •  Guinea Bissau  •  Guinea Equatorial  •  Libèria  •  Mali  •  Níger  •  Nigèria  •  República del Congo  •  Sant Tomé i Príncip  •  Senegal  •  Serra Lleona  •  Togo
Àfrica Central : Burundi  •  República Centreafricana  •  Chad  •  República Democràtica del Congo  •  Ruanda
Àfrica Oriental : Eritrea  •  Etiopia  •  Jibuti  •  Kènia  •  Seichelles  •  Somàlia  •  Sudan del Sur  •  Tanzània  •  Uganda
Àfrica Austral : Angola  •  Botsuana  •  Comores  •  Eswatini  •  Lesoto  •  Madagascar  •  Malaui  •  Maurici  •  Moçambic  •  Namíbia  •  Suràfrica  •  Zàmbia  •  Zimbàbue
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Botsuana&oldid=286434»