Museu de les Ciències Príncip Felipe
.jpg)
El Museu de les Ciències Príncip Felipe és un museu valencià, dedicat a les ciències naturals, es troba integrat dins del complex conegut com Ciutat de les Arts i les Ciències.
Obert al públic 13 de novembre de l'any 2000. Disponible en vàries plantes, també d'amples places tant interiors com exteriors a on ademés s'utilisa per a la realisació de tallers didàctics i activitats. També ha segut sèu de diferents events socials i culturals de la ciutat.
L'edifici consta de planta baixa i 3 pisos d'altura en a on es realisen exposicions fixes i temporals.
EdificiEditar
L'edifici, com el complex de la Ciutat de les Art i les Ciències, és obra del valencià Santiago Calatrava. De proporcions grandioses i formes orgàniques, el museu conta en més de 42.000 m² de superfície construïts, dels quals 26.000 són expositius.
Planta BaixaEditar
En la planta baixa, es troba el denominat "Carrer Menor", a on s'ubiquen els principals servicis d'atenció al públic (taquilles, restauració, botigues…), aixina com l'accés l'"Auditori Santiago Grisolía", i "Saló Arqueries", a on se celebren tot tipo de congressos i actes. El Carrer Menor és de lliure accés al públic i acull diverses exposicions a lo llarc de l'any. En la planta baixa es troben ademés les aules de "La Ciència a Escena" i "Estudi de Tv".
Primera plantaEditar
_01.jpg)
S'accedeix al conegut com "Carrer Major" a on es troba una representació artística de l'ADN a través d'una escultura de 15 metres d'altura, i el Pèndol de Foucault que en 34 metres de longitut, és un dels més llarcs del món. Ademés, es pot admirar l'impressionant superfície envidrada del Museu, en més de 4.000 vidres, i les vistes al Jardí del Túria, des de les terrasses exteriors.
També es troba rn la primera planta exposicions de ciència interactiva com "Exploratorium", "Amueblando el Hábitat" "L'Espai dels Chiquets" entre atres propostes.
Segona plantaEditar
La planta segona està dedicada a l'exposició "El Llegat de la Ciència". A través d'un recorregut cronològic recolzat en audiovisuals, es va mostrant la vida i evolució de les investigacions de tres destacats premis Nobel: Santiago Ramón i Cajal, Severo Ochoa i Jean Dausset. També es pot observar part del llegat d'Ochoa que consta de l'archiu personal i científic, aixina com la seua biblioteca que conté més de 1.200 volums.
Tercera plantaEditar
En la tercera planta del Museu destaca "Bosc de Cromosomes" en més de 2.600 metres quadrats dedicats a la seqüenciació de l'ADN humà. Es tracta d'una representació a gran escala dels 23 parells de cromosomes de l'espècie humana. Al voltant de cadascuna d'estes figures es deseneeollwn 127 mòduls interactius relacionats en els gens concrets de cada un i en el seu funcionament.
En este mateix espai es mostra una exposició d'objectes reals apareguts en la sèrie de televisió "Star Trek" com vestits, el pont de comandament de la nau espacial aixina com maquetes i atres elements. Atres de les exposicions és la dedicada al canvi climàtic que reunix una sèrie de panells gràfics, mòduls interactius, audiovisuals i objectes que mostren als visitants diversos aspectes relacionats en el concepte de canvi climàtic, causes, dades històriques, conseqüències, etc. Entre atres exposicions interactives, en esta planta, es troba ademés l'Acadèmia de l'Espai, que recrea a través de la simulació del moviment tres etapes en la preparació al llançament espacial fins a l'Estació Espacial Internacional.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
BibliografiaEditar
- Chris van Uffelen (2010). Museos. Arquitectura. Potsdam: h.f.ullmann publishing. p. 376. ISBN 978-3-8331-6058-5
- Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Artículo "Antonio Ten Ros". Tomo 15, pp. 391-392. Valencia, Ed. Prensa Valenciana, 2005. ISBN: 84-87502-62-B
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Museu de les Ciències Príncip Felipe.
| Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia |
|---|
| L'Àgora · L'Hemisfèric · Museu de les Ciències Príncip Felipe · L'Umbràcul · L'Oceanogràfic · Palau de les Arts Reina Sofia · Pont de l'Assut de l'Or |
