Setophaga tigrina
Archiu:Commons-logo.svg Setophaga tigrina en Wikimedia Commons.
La reinita atigrada[1] (en Colòmbia, Veneçola i Nicaragua) (Setophaga tigrina) també denominada chipe tigrino,[2] chipe atigrado o chipe tigre (en Mèxic), bijirita atigrada (en Cuba), cigüita tigrina (en República Dominicana), reinita tigre (en Puerto Rico) o reinita tigrina (en Costa Rica i Panamà),[3] és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Setophaga. És un au migratòria que anida en el nort d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en l'extrem sur de Mèxic, América Central i en les Antilles Majors.
Distribució i hàbitat
L'àrea d'cria en Canadà s'estén des del suroest de Territoris del Noroest i nort d'Alberta a l'est a través del nort i centre de Saskatchewan, centre i surest de Manitoba, centre d'Ontario, sur de Quebec i en totes les Províncies Marítimes, pero escasseja en el suroest de Nova Brunswick i en el suroest de Nova Escòcia. En Estats Units cria en el noreste de Minnesota, nort de Wisconsin i de Michigan, noreste de Nova York, noreste de Vermont, nort de Nou Hampshire i en Maine.[4]
Passa els hiverns en el Carib, en Bermuda, Bahames, Illes Caiman, Islas Turcas y Caicos, Cuba, L'Espanyola (Haití i República Dominicana), Puerto Rico, Illes Vérgens i Jamaica; menys abundant o esporàdica en l'alvertent caribeny del sur de Mexico i Centroamérica, en Belize, Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, Panamà i rarament fins al nort de Colòmbia i Veneçola. També menys abundant en les Antilles Menors, Anguilla, Antigua y Barbuda, Aruba, Barbados, Bonaire, Dominica, Guadalupe, Martinica, Montserrat, San Eustaquio i Saba, San Martín, Sant Cristóbal i Nieves, Santa Lucía, Sant Vicente i les Granadines, Granada, Trinitat i Tobago.[5][4] Registrada com vagante en el Regne Unit.[5]
El hàbitat reproductiu preferencial són una varidad de boscs de coníferes de mijana a alvançada edat en picea (Picea sp.) i avet balsámico (Abies balsamea). Els arbres poden estar dispersos o ser densos. Favorix els rodales de píceas de més de 10 m d'altura en corones ben desenrollades i alguns arbres que s'eleven per damunt del dosel per a ser utilisats com a postes cantores. Favorix les zones afectades per infestaciones del cuc de l'ull de l'avet.[4]
Durant la invernada preferix els clars, vores de boscs caducifolios, manglarés, jardins, fins als 1500 m d'altitut.[6]
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie S. tigrina va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Johann Friedrich Gmelin en 1789 baix el nom científic Motacilla tigrina; el seu localitat tipo és: «Canadà».[3]
Etimologia
El nom genèric femení «Setophaga» es compon de les paraules del grec «sēs» que significa ‘arna’, i «phagos» que significa ‘menjar’; i el nom de l'espècie «tigrina» deriva del llatí «tigrinus» que significa ‘atigrado’, ‘barrado o llistat com un tigre’.[7]
Taxonomia
Originalment el gènero Setophaga solament contenia una espècie, Setophaga ruticilla. Varis estudis ya trobaven que dos espècies anteriorment incloses en el gènero Parula, estaven embotides en el gènero Dendroica, d'acort en senyes genètic-moleculars. Un ampli estudi posterior de Lovette et al. (2010) va revelar que el gènero Dendroica (que llavors agrupava al voltant de 29 espècies, entre les quals la #present) era parafilético en relació a Setophaga,[8] com ya indicaven estudis anteriors i sugerit per anàlisis previs de comportament, vocalisacions i plomall, i que devien fusionar-se. Com el nom Setophaga és més antic tenia prioritat sobre Dendroica i Parula. En el mateix estudi s'una espècie, abans inclosa en el gènero Wilsonia, també estava embotida dins d'este clado i que devia transferir-se a Setophaga. Tots estos canvis taxonómicos varen ser reconeguts pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2010-B-10,[9] i pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 571.[10]
És monotípica. Es registren híbrits de la present espècie en Setophaga magnolia i Setophaga coronata.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 14 de giner de 2026. P. 455.
- ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. 1984. Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
- ↑ 3,0 3,1 Reinita atigrada Setophaga tigrina (Gmelin, 1789) en Avibase. Consultat el 16 de giner de 2026.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Setophaga tigrina en Birds of the World.
- ↑ 5,0 5,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Dendroica tigrina, p. 566»
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Setophaga p. 355; tigrina p. 385»
- ↑ Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.
- ↑ (juny de 2011).North & Middle America Classification Committee.
- ↑ (febrer de 2012).South American Classification Committee.