Zhuang estàndar
El zhuang estàndar és la forma oficial i estandardisada de les llengües zhuang, que són una branca de les llengües tai septentrionals. La seua pronunciació es basa en la del dialecte yongbei de la ciutat de Shuangqiao, en el districte de Wuming, (Guangxi), en certa influència de Fuliang, també en el districte de Wuming,[1] mentres que el seu vocabulari prové dels dialectes zhuang septentrionals. L'estàndart oficial cobrix el zhuang parlat i escrit. És l'estàndart nacional de les llengües zhuang, encara que en la província de Yunnan s'utilisa més un estàndart local.[2][3]
Fonologia
La taula a continuació mostra les característiques fonològiques dels dialectes Wuming i septentrionals:[4][5]
Consonante
| Labial | Dental/ Alveolar |
(Alveolo-) palatal |
Velar | Glotal | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| simple | pal. | simple | pal. | lab. | |||||
| Nassal | m | mʲ | n | ɲ | ŋ | ŋʷ | |||
| Oclusiv | sorda | p | pʲ | t | k | kʲ | kʷ | ʔ | |
| implosivo | ɓ | ɗ | |||||||
| Fricativa | f | θ | ɕ | ɣ | h | ||||
| Aproximante | simple | l | j | w | |||||
| glotalizada | ˀj | ˀw | |||||||
Entre atres dialectes del nort de Zhuang, /w/ sona com [β] o [v]. La consonant absent produïx /ʔ/.
Una característica inusual del zhuang és la falta del sò /s/, que és sò consonant fricatiu molt comú entre la majoria dels idiomes que tenen fricatives (una atra excepció notable són les llengües australianes). El zhuang té cinc fricatives i cap /s/.
Vocals
| Anterior | Central | Posterior | ||
|---|---|---|---|---|
| Tancada | i | ɯ | o | |
| Mija | i iː | ( ə) | o oː | |
| Oberta | a aː | |||
[ ə ] ocorre solament en diptongo o triptongo.
[ɤ] pot ocórrer en préstams chinencs recents.[6]
En atres dialectes septentrionals, /i, o/ tenen alòfons acurtats de [ɛ, ɔ].[7]
Tons
El zhuang estàndar té sis tons, reduïts a dos (numerats 3 i 6) en sílabes marcades (acabades en oclusiva, 入声) :
| To | Contorn | API | Lletres 1957 |
Lletres 1982 |
Descripció | Eixemple | Trad. |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 24 | /ǎ/ /˨˦ / | (cap) | creixent | són | ensenyar | |
| 2 | 31 | /a᷆/ /˧˩ / | Ƨ ƨ | Z z | baix descendent | mwngz | tu |
| 3 | 55 | /a̋/ /˥ / | З з | jj | alt pla | hwnj | pujar-se |
| -p/t/k | alt marcat | bak | una boca | ||||
| 4 | 42 | /â/ /˦˨ / | Ч ч | Xx | descendent | max | un cavall |
| 5 | 35 | /a᷄/ /˧˥ / | Ƽ ƽ | q q | alt creixent | gvaq | creuar |
| 6 | 33 | /ā/ /˧ / | Ƅ ƅ | S. S | mig pla | donah | un rio |
| -b/g/d | mig marcat | bag | hachazo | ||||
La frase Són mwngz hwnj max gvaq dah ( Són mɯŋƨ hɯnз maч gvaƽ donaƅ) "Ensenya't a pujar-te a un cavall per a creuar un riu" s'utilisa a sovint per a ajudar a les persones a recordar els sis tons.
Els tons de les sílabes obertes (que no terminen en consonant final) s'escriuen al final de les sílabes.
Les sílabes tancades solament poden tindre dos tons, alt i mig marcats, l'alt es mostra quan la consonant final es ensordece (p/t/k) i el mig quan es sonora (b/d/g).
Gramàtica
Pronoms
| Persona | Significat | Plural |
|---|---|---|
| 1ª | gou (𭆸) | dou (杜) (exclusiu), raeuz (僂) (inclusivo) |
| 2ª | mwngz (佲) | sou (𠈅) |
| 3ª | de (𬿇) | gyoengqde (𬾀𬿇) |
Sintaxis
El zhuang usa un orde de paraules SVO.
Paraules
Les paraules zhuang poden estar compostes d'una, dos o tres sílabes: les paraules d'una i dos sílabes (p. eix., dahraix) no es poden dividir en morfemes, pero les paraules trisilábicas sí. També existixen paraules compostes; per eixemple, mingzcoh "nom". També s'utilisen en freqüència prefixos i sufixos, com "daih" (pres del chinenc vaig donar). També s'utilisa la reduplicació.[6]
Escritura i ortografia
En 1957, la República Popular China va introduir una escritura alfabètica per al recentment estandardisat zhuang. Este alfabet estava basat en l'escritura llatina ampliada en lletres cirílicas i AFI modificades.
L'alfabet actual s'usa des de la reforma de 1982 que va substituir totes les lletres cirílicas i símbols AFI per lletres llatines per a facilitar l'impressió i l'us de la computadora.[8]
| Actual | Ae | B | By | C | D | I | F | G | Gv | Gy | H | I | J | K | L | M | Mb | My | N | Nd | Ng | Ngv | Ny | O | OE | P | Q | R | S | T | O | V | W | X | I | Z | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1957 | Ə | B | By | C | D | I | F | G | Gv | Gy | H | Ƅ | I | З | K | L | M | Ƃ | My | N | Ƌ | Ŋ | Ŋv | Ny | O | Ɵ | P | Ƽ | R | S | T | O | V | Ɯ | Ч | I | Ƨ | |
| AFI | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | &x2011;Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | &x2011;Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | &x2011;Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink | Plantilla:IPAslink |
Les lletres en cursiva solament representen tons. Les lletres en negreta només es troben en codes silàbiques.
L'escritura antiga Zhuang, el sawndip, és un sistema d'escritura basat en caràcters chinencs, similar al chữ nôm vietnamita. Alguns logogramas del sawndip es varen prendre prestats directament del chinenc, mentres que uns atres es varen crear a partir de components de caràcters chinencs. El sawndip s'ha utilisat durant més de mil anys per a varis dialectes zhuang. A diferència del chinenc, el sawndip mai ha segut estandardisat i els autors a sovint usen diferents caràcters o ortografia per a expressar lo mateix.
Classificació
El zhuang estàndar és una mescla artificial de vàries llengües zhuang. El lèxic es basa casi en la seua totalitat en varis dialectes zhuang septentrional. La fonologia és essencialment la de Shuangqiao, en l'adició del ny, ei, ou de Fuliang, abdós ubicats en el comtat de Wuming. Zhang (1999), junt en atres erudits chinencs, classifica el dialecte Shuangqiao com tai septentrional.[9] Shuangqiao va ser elegit per a la pronunciació estàndar en la década de 1950 perque es considerava zhuang septentrional pero en característiques del zhuang meridional.
Àmbits d'us
El zhuang estàndar s'utilisa en major freqüència en àmbits a on abans el zhuang escrit rara volta s'utilisava, com en periòdics, traduccions de lliteratura comunista[10] i prosa. És un dels idiomes oficials de China que apareix en els billets de banc; totes les lleis chinenques deuen publicar-se en ell i s'utilisa també per a cartells bilingües. Encara que s'utilisa per a programes d'alfabetisació d'adults, actualment només s'ensenya en un percentage molt chicotet de les escoles primàries i secundàries de les zones de parla zhuang. En àmbits menys formals, el sistema d'escritura tradicional sawndip s'utilisa en major freqüència[11] i per a les cançons populars sawndip seguix sent el gènero predominant i la majoria de les versions estàndar de zhuang es basen en versions en sawndip.
Examen oficial
En 2012, es va realisar la primera prova de competència de zhuang ( Vahcuengh Sawcuengh Suijbingz Gaujsi, abreviat VSSG), en el que es varen presentar 328 persones i va aprovar el 58%.[12] Va ser promogut com la primera prova estandardisada de llengües minoritàries en China continental, en l'objectiu de recolzar l'educació bilingüe zhuang-chinenc.[13] De 2012 a 2020, el número promig d'examinats registrats per al VSSG va ser de 376 per any, i candidats de fòra de Guangxi varen ser acceptats a partir de 2019.[13] Actualment dispon de tres nivells, bàsic, intermig i alvançat, i l'examen evalua tres habilitats escrites, la comprensió llectora, la traducció al cap a i des d'el chinenc estàndar i l'escritura.[13]
Diferències en el zhuang de Wuming
Si ben el zhuang estàndar es pronuncia en gran medida com el dialecte Shuangqiao de Wuming, existix un grau de mescla de dialectes intencionada en el vocabulari:
| Estàndart | IFA | Wuming | AFI | Significat |
|---|---|---|---|---|
| gyaeuj | kʲau˥ | raeuj | ɣau˥ | cap |
| dona | ta˨˦ | ra | ɣa˨˦ | ull |
| ga | ka˨˦ | ha | ha˨˦ | cama |
Vocabulari
Números
| N.º | Zhuang | AFI | Bouyei | Chinenc mig | Proto-tai | Saek | Ahom | Tai nüa | Tai lü | Tai dam | Shan | Lanna |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 0 | lingz | li᷆ŋ | lingz | liŋ | ᦟᦲᧃᧉ (liin2) | |||||||
| 1 | it | ʔi̋t | idt | ʔiɪt̚ | 𑜒𑜢𑜄𑜫 (ʼit) | ဢဵတ်း (ʼáet) | ||||||
| 2 | ngeih | ŋēi | ngih | ȵiɪH | ᨿᩦ᩵ | |||||||
| 3 | sam | θǎːm | saaml | sɑm | **saːm | 𑜏𑜪 (saṃ) | ᥔᥣᥛᥴ (sáam) | ᦉᦱᧄ (ṡaam) | ꪎꪱꪣ | သၢမ် (sǎam) | ᩈᩣ᩠ᨾ | |
| 4 | seiq | θi᷄i | sis | siɪH | siːᴮ | 𑜏𑜣 (sī) | ᥔᥤᥱ (sǐ) | ᦉᦲᧈ (ṡii1) | ꪎꪲ꪿ | သီႇ (sìi) | ᩈᩦ᩵ | |
| 5 | haj | ha̋ː | hac | ŋaːʔ | haːꟲ | 𑜑𑜡 (hā) | ᥞᥣᥲ (hàa) | ᦠᦱᧉ (ḣaa2) | ꪬ꫁ꪱ | ႁႃႈ (hāa) | ᩉ᩶ᩣ | |
| 6 | roek | ɣők | rogt | **ruɡ | **krokᴰ | 𑜍𑜤𑜀𑜫 (ruk) | ᥞᥨᥐᥱ (hǒk) | ᦷᦠᧅ (ḣok) | ꪶꪬꪀ | ႁူၵ်း (húuk) | ᩉᩫ᩠ᨠ | |
| 7 | caet | ɕa̋t | xadt | t͡sʰiɪt̚ | **cetᴰ | 𑜋𑜢𑜄𑜫 (chit) | ᥓᥥᥖᥱ (tsět) | ᦵᦈᧆ (ṫsigau) | ꪹꪊꪸꪒ | ၸဵတ်း (tsáet) | ||
| 8 | bet | pe̋t | beedt | pˠɛt̚ | peːtᴰ | 𑜆𑜢𑜄𑜫 (pit) | ᥙᥦᥖᥱ (pǎet) | ᦶᦔᧆᧈ (ṗaed1) | ꪵꪜꪒ | ပႅတ်ႇ (pèt) | ᨸᩯ᩠ᨯ | |
| 9 | gouj | kőːo | guz | kɨuX | kɤwꟲ | กู̂. | 𑜀𑜧 (kaw) | ᥐᥝᥲ (kàw) | ᦂᧁᧉ (k̇aw2) | ꪹꪀ꫁ꪱ | ၵဝ်ႈ (kāo) | ᨠᩮᩢ᩶ᩣ |
| 10 | cib | ɕīp | xib | d͡ʑiɪp̚ | ซิ̄บ | 𑜏𑜢𑜆𑜫 (sip) | ᥔᥤᥙᥴ (síp) | ᦉᦲᧇ (ṡiib) | ꪎꪲꪚ | သိပ်း (síp) | ᩈᩥ᩠ᨷ |
Préstams
Una cantitat significativa de paraules zhuang provenen del chinenc: entre el 30 i el 40 per cent en una conversació normal i casi totes les paraules relacionades en matèries com la ciència, política o tecnologia.[6] Els préstams provenen casi sempre del cantonés i d'atres varietats chinenques. Comparárese el cantonés faai3 (快) «ràpit» al zhuang vaiq en el mateix significat. Gran part de les paraules bàsiques del zhuang estàndar provenen de préstams. No obstant, és difícil determinar si un préstam específic prové del chinenc mig o de varietats chinenques més recents.
Eixemple
Artícul primer de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides de 1948:
| 1957 | 1982 | Traducció |
|---|---|---|
| Bouч bouч ma dəŋƨ laзƃɯn couƅ la meuaƨ cɯyouƨ, cinƅyenƨ cəoƽ genƨli bouчbouч biŋƨdəŋз. Gyɵŋƽ vunƨ el meuƨ liзsiŋ cəoƽ lieŋƨsim, ɯŋdonaŋ daiƅ gyɵŋƽ de lumз beiчnueŋч ityieŋƅ. | Boux boux ma daengz lajmbwn couh miz cwyouz, cinhyenz caeuq genzli bouxboux bingzdaengj. Gyoengq vunz miz lijsing caeuq liengzsim, wngdang daih gyoengq de lumj beixnuengx ityiengh. | Tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets. Estan dotats de raó i consciència i deuen comportar-se uns en uns atres en esperit de germandat. |
| Alfabet Fonètic Internacional | ||
| pôːo pôːo mǎː ta᷆ŋ la̋ːɓɯ̌n ɕōːo la meua᷆ ɕɯ̌jo᷆ːo | ɕīnje᷆n ɕa᷄o ke᷆nlǐ pôːupôːo pi᷆ŋta̋ŋ | kʲo᷄ŋ wu᷆n la meua᷆ li̋θǐŋ ɕa᷄o lie᷆ŋθǐm | ʔɯ̌ŋtǎːŋ tāi kʲo᷄ŋ tě lűm pêinûeŋ ʔi̋tjiēŋ | ||
| Sawndip | ||
 | ||
Referències
- ↑ Zhang et al., Li, p. 429f
- ↑ «archive. org/web/20120405082004/http://www. wszhuangzu. cn/yuyan/yy/201107/391. html 壮语拼音方案（一）, Zhuàngyǔ pīnyīn fāng'àn (iī)» (en zh). wszhuangzu. cn. Archivat des d'el wszhuangzu. cn/yuyan/yy/201107/391. html original, el 2012-04-05. Consultat el 2012-04-06.
- ↑ «archive. org/web/20120405083214/http://www. wszhuangzu. cn/yuyan/yy/201107/392. html 壮语拼音方案（二）Zhuàngyǔ pīnyīn fāng'àn (èr)» (en zh). wszhuangzu. cn. Archivat des d'el wszhuangzu. cn/yuyan/yy/201107/392. html original, el 2012-04-05. Consultat el 2012-04-06.
- ↑ Wei, Qingwen 韦庆稳; Qin, {{{nom2}}} (1980). Zhuàngyǔ jiǎnzhì (en zh), Beijing: Minzu chubanshe.
- ↑ Zhang et al., Li, p. 51
- ↑ 6,0 6,1 6,2 jstor. org/stable/23754198 «ZHUANG WORD STRUCTURE / 壮语词的结构».Journal of Chinese Linguistics.40(1)
- 56–83.ISSN 0091-3723.
- ↑ Luo, Yongxian (2008). «Zhuang», Diller (ed.). The Tai-Kadai Languages, London: Routledge, pp. 317–377.
- ↑ Zhou, Minglang (2003). Multilingualism in China: The Politics of Writing Reforms for Minority Languages 1949–2002, Berlin: Mouton de Gruyter, pp. 251–258. ISBN 3-11-017896-6.
- ↑ Zhang et al., Li
- ↑ Li; Huang, {{{nom2}}} (2004). «The Introduction and Development of the Zhuang Writing System», Zhou (ed.). Language Policy in the People's Republic of China: Theory and Practice Since 1949, Boston: Kluwer Academic Publishers, pp. 245.
- ↑ Tang. «archive. org/web/20131017113633/http://www. doc88. com/p-644582398739. html 广西壮族人文字使用现状及文字社会声望调查研究 (Guǎngxī Zhuàngzú rén wénzì shǐyòng xiànzhuàng jí wénzì shèhuì shēngwàng diàochá yánjiū)» (en zh). Archivat des d'el doc88. com/p-644582398739. html original, el 17 d'octubre de 2013. Consultat el 4 de novembre de 2023.
- ↑ «chinanews. com/edu/2012/12-20/4425515. shtml », Zhōngguó xīnwén wǎng. Consultat el 2019-11-12.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 «Minority language testing: the social impact of the Zhuang language proficiency test in Chinenca».Journal of Multilingual and Multicultural Development.
- 1–18.doi:10.1080/01434632.2022.2097249.
Bibliografia
- (1999) 壮语方言研究, Zhuàngyǔ fāngyán yánjiū (en zh), Chengdu: Sichuan minzu chubanshe. ISBN 7-5409-2293-1.
Enllaços externs
- people. com. cn/ Sawcuengh People. com Versió oficial en zhuang estàndar del sitie web del Diari del Poble
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zhuang estándar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.