Ɵ
La O en barra travessera (Ɵ, minúscula ɵ), cridada O rayada o O tachada, és una lletra adicional que forma part de varis alfabets estesos com el Nou Alfabet Turc (per a escriure en tàrtar i tuvano), l'Alfabet de referència africà (per al donen de Llibèria). Esta lletra està formada per una O en una barra horisontal inscrita.
No deu confondre's en l'O en barra oblicua ⟨Ø, ø⟩ usada en danés i noruec.
Us
La lletra O rayada s'usa en la llengua donen en el país africà occidental de Llibèria. Ademés se li poden afegir diacrítics, específicament els accents de to: ɵ́, ɵ̀, ɵ̂.
Alfabet fonotípico
L'O rayada ⟨Ɵ ɵ⟩ s'utilisa en l'alfabet fonotípico anglés d'Isaac Pitman de 1845[1] i representa una vocal semiabierta posterior [ɔ], per eixemple en la paraula anglesa caught [ˈkʰɔːt].[2]
Alfabet Fonètic Internacional
L'O rayada ⟨ɵ⟩ i el épsilon tancat ⟨ʚ⟩ varen ser utilisats per alguns llingüistes alemans, inclós Wilhelm Viëtor en 1899,[3] com a alternativa als símbols de l'alfabet fonètic internacional, respectivament, o tachada en diagonal ⟨ø⟩ per a una vocal semicerrada central redonejada i oe ⟨œ⟩ per a una vocal anterior semiabierta redonejada. Estos dos símbols varen ser acceptats com a símbols alternatius per l'Associació Fonètica Internacional[4][5] durant varis anys a principis de el XX XX. sigle.
L'O rayada ⟨ɵ⟩ va ser usada posteriorment en l'Alfabet Fonètic Internacional para transcribir la vocal central tancada redonejada, una vocal entre o i ø; que també es pot transcribir [ö][1]. L'o rayada es convertix en el símbol oficial d'esta vocal en 1993[6]
Codificació informàtica
Esta lletra té les següents representacions Unicode
Notes
- ↑ 1,0 1,1 Pullum i Ladusaw, 1996, p. 134.
- ↑ Pitman, 1845.
- ↑ Viëtor, 1899, p. 3.
- ↑ Passy, 1904, p. 65.
- ↑ Passy, 1909, p. 76.
- ↑ IPA, 1993, p. 33.
Bibliografia
- International Phonetic Association(1993).«Council actions on revisions of the IPA».Journal of the International Phonetic Association.23(1): 32-34.doi:10.1017/S002510030000476X.(en en)
- Passy, Paul(1904).«desiːzjɔ̃ dy kɔ̃ːsɛːj».lə mɛːtrə fɔnetik.19(4): 64‒65.
- Passy, Paul(1909).«desiːzjɔ̃ dy kɔ̃ːsɛːj».lə mɛːtrə fɔnetik.24(5‒6): 74‒76.
- Pitman, Isaac(1845).«Completion of the Phonotypic Alphabet».The Phonotypic Journal.Phonographic Institution.5 Nelson Plau, Bath:4(42): 105-106.(en en)
- Pullum, Geoffrey K.; Ladusaw, William A. (1996). Phonetic Symbol Guide, Chicago ; London: The University of Chicago Press. ISBN 0-226-68535-7.
- Viëtor, Wilhelm (1899). Deutsches Lesebuch in Lautschrift (zugleich in der amtlichen Schreibung) (vol. 1) (en de), Leipzig: B.G. Teubner.
- Viëtor, Wilhelm (1902). Deutsches Lesebuch in Lautschrift (zugleich in der amtlichen Schreibung) (vol. 2) (en de), Leipzig: B.G. Teubner.
- Viëtor, Wilhelm (1907). Deutsches Lesebuch in Lautschrift (zugleich in der amtlichen Schreibung) (vol. 1) (en de), Leipzig: B.G. Teubner.
- Viëtor, Wilhelm; Meyer, Ernst A. (1921). Deutsches Aussprachewörterbuch (en de), O. R. Resiland.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ɵ» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.