Idioma shan
El idioma shan[1] (en shan: လိၵ်ႈတႆး, Plantilla:Lang-my, ) és la llengua nativa del poble shan, que es parla principalment en l'estat Shan, en Birmània. També és utilisada en zones del estat Kachin i en la regió de Sagaing, també en Myanmar;[2] en el nort de Tailàndia, i de forma residual en Assam. La llengua shan forma partix de la família tai–kadai, i està relacionada en el tai. Té cinc tons, que no es corresponen exactament en els de la llengua tailandesa, i un sext to que s'ampra per a donar émfasis. En tailandés li la coneix com Tai Yai o Tai Long.
Us de la llengua
El número de parlants del shan es desconeix en exactitut, principalment per la dificultat d'establir la sifra de població shan. En 2001, Patrick Johnstone i Jason Mandryk estimaven en 3,2 millons el número de parlants de shan en Birmània; l'Institut de Llengua i Cultura de l'Universitat Mahidol estimava que el número de parlants shan en Tailàndia era de 95 000 en 2006.[3] Aun cuando la població shan en Birmània s'estimava en 2019 en 4 593 000 persones, el número de parlants de la llengua se sifrava, de forma també estimada, en uns 3,2 millons.[2]
Molts shan parlen també dialectes locals aixina com les llengües dels seus veïns per a les relacions comercials.[4] El consum de cultura popular en tailandés per part dels shan -séries de televisió, música, karaoke- és considerable.[5] Per la guerra civil en Birmània, l'alfabetisació de la població shan en la seua pròpia llengua és molt reduïda.
El Ministeri d'Informació de Birmània va anunciar a finals de 2013 el llançament d'una canal de televisió en llengües minoritàries, dins del com es facilitarien dos hores diàries d'emissions en llengua shan.[6][2]
El shan s'usa com a llengua vehicular en l'educació informal i monástica, si ben el govern central pressiona des de fa décades per a que l'educació formal en institucions governamentals siga en birmà. La Llei Nacional d'Educació de 2014 només contempla (artículs 43 i 44) l'us com a llengua d'instrucció de les llengües regionals en els nivells més bàsics. En els superiors els contempla com a assignatura, no com a llengües vehiculares.[2][5]
La llengua shan s'ha usat com a mig lliterari durant uns pocs sigles, tant per a texts religiosos com a seculars. Per a això s'ha utilisat diferents sistemes d'escritura, encara que el més estés -l'alfabet shan deriva del alfabet birmà- només es va modificar per a reflectir tots els sons shan a finals del segon terç del XX.[7] Hi ha un número considerable de llibres, periòdics i atres publicacions regulars en shan, aixina com emissores de ràdio.[2][5]
Descripció
Es tracta d'una llengua fonamentalment monosilábica que utilisa tons per a distinguir entre paraules que d'una atra forma es pronunciarián igual. Encara que està molt relacionada en el siamés i el laosiano, es diferencia d'ells pel seu monosilabisme molt més esctricto i pel seu significatiu us de préstams del birmà.[7]
Notes
- ↑ Entrada shan en Digalego
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «BIRMANIE (Myanmar)» (en fr). www. axl. cefan. ulaval. ca. Consultat el 17 de novembre de 2019.
- ↑ «A lingua shan en Ethnologue». Consultat el 15 de maig de 2019.
- ↑ «Shans - Introduction, Location, Language, Folklore, Religion, Major holidays, Rites of passage». www. everyculture. com. Consultat el 17 de novembre de 2019.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Tai identity in Myanmar and beyond | IIAS» (en en). www. iias. asia. Consultat el 17 de novembre de 2019.
- ↑ «Government to launch second ethnic TV channel». The Myanmar Claves. Consultat el 17 de novembre de 2019.
- ↑ 7,0 7,1 «Shan language» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 17 de novembre de 2019.
Vore també
[[:|{{{2}}}]]
Bibliografia
- Sai Kam Mong. The History and Development of the Shan Scripts. Chiang Mai, Thailand: Silkworm Books, 2004. ISBN 974-9575-50-4
- The Major Languages of East and South-East Àsia. Bernard Comrie (Londres, 1990).
- A Guide to the World's Languages. Merritt Ruhlen (Stanford, 1991).
- Shan for English Speakers. Irving I. Glick & Sao Tern Moeng (Dunwoody Press, Wheaton, 1991).
- Shan - English Dictionary. Sao Tern Moeng (Dunwoody Press, Kensington, 1995).
- An English and Shan Dictionary. H. W. Mix (American Baptist Mission Press, Rangoon, 1920; Revised edition by S. H. A. N., Chiang Mai, 2001).
- Grammar of the Shan Language. J. N. Cushing (American Baptist Mission Press, Rangoon, 1887).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma shan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.