Zapopan
Zapopan ( (🔊 pronunciació)) és una ciutat mexicana ubicada en l'estat de Jalisco, capçalera del municipi homònim. És la segona ciutat més poblada de l'estat i és part de la zona metropolitana de Guadalajara.[1][2] Va ser part de la província de Nova Galícia, en el regne de Nova Galícia entre la seua fundació i 1786, i de la Intendència de Guadalajara de 1786 a 1821.[3]És part del Bajío-occident.

Toponímia
l'etimologia més acceptada per al vocable Zapopan deriva del náhuatl Tzapopan, i sugerix que el significat és "lloc de zapotes" ; format pels vocables Tzapotl, "zapote", i pa, "sobre", representat per tzápotl, zapote, i pantli, bandera.[4] El nom deriva d'un glifo náhuatl representat per l'arbre frutal de zapotes, en una bandera al seu costat (vore image). Posteriorment, l'arbre del zapote i la bandera, representatius de dit pictograma, es varen incloure en l'escut municipal.
Història
Época prehispánica
Els estudis arqueològics realisats a partir de les excavacions en llocs ubicats dins del municipi com El Ixtépete, El Grill, El Colli-Els Pares, El Tizate i en Santa Ana Tepetitlán han tirat dates que permeten conéixer el sorgiment de les societats que han ocupat estos espais.
El periodo formatiu per a la vall de Atemajac data del 1500 al 200 a. C. mostrant una arquitectura modesta i poc monumental, segons arqueòlecs, en la fase Grill (400/450 al 900 d. C.) Varen sorgir varis centres urbans en les valls de Jalisco, ademés de considerar-se com el periodo de "major esplendor en les societats de la vall de Atemajac".[5]
Durant els anys 1160 a 1325, una gran cantitat de zapotecas, nahuas i mayas varen aplegar a l'actual territori de Zapopan prop de l'actual riera Profunda, estos grups venien del sur. Els habitants, al pas dels anys, varen ser mesclant-se en atres tribus, com els mexicas que es dirigien al Valle de Mèxic; no obstant, els tecuexes varen ser els que varen dominar el terreny en el pas del temps. Tzapopan va ser fundat pels mexicas i els tecuexes, des dels seus principis va ser una ciutat religiosa que contava en adoratorios i santuaris al deu sol, i al deu Teopiltzintli. La dieta dels habitants es basava en dacsa, frijol i frutes, ademés es varen dedicar a la caça i a la peixca.
Tzapopan era una ciutat en una població numerosa; pese a açò, les constants guerres en atres tribus nómades varen causar una decadència de la ciutat fins a vore-la convertida en un assentament de molt poca importància, somés al señorío de Atemajac que depenia del Hueytlatoanazgo de Tonalá, convertint-ho en un poble insignificant i de poca importància a l'arribada dels espanyols.[6]
Conquista
La conquista del poble de Tzapopan va començar prop de l'any 1530, quan Nuño de Guzmán conquista el Regne de Tonalá (al com pertanyia "Tzapopan"), encara que possiblement per a eixe llavors el poblat era insignificant o inclús despoblat. Finalment en la victòria per part dels conquistadors en la Guerra del Miztón en 1541 la regió queda conquistada, i en llicència del llavors virrey, Francisco de Bobadilla, encomendero de Tlaltenango, qui va traure del seu encomana els indis necessaris per a repoblar Tzapopan, a fi de contar en mà d'obra que ajudara a la fundació de Guadalajara, la tasca del repoblament i refundació va quedar en mans de fra Antonio de Segòvia qui, junt en fra Ángel de Valéncia, va entregar el 8 de decembre de 1541 com a patrona l'image de la Concepció de Zapopan. A esta image, se li atribuïx l'exitós repoblament i la posterior calma per part dels indis. La construcció de l'actual basílica va ser iniciada en 1690 per Juan de Santiago de León Garabito.
En l'historiografia sobre l'orige de Zapopan apareix un personage llegendari cridat Nicolás de Bobadilla, senyor encomendero que algunes fonts senyalen que, en indis de la regió de Jalostotitlán, va aplegar a Zapopan cap a 1541 o 1543, segons la font que es consulte. No obstant, no existixen proves fidedignes de que algun personage en eixe nom haja segut beneficiat en alguna mercé d'indis; si en realitat va existir, els testimonis del seu pas per estes terres simplement es varen perdre en la mar de la burocràcia de Sevilla, de Càdis o de Madrit.
Per una atra part, per a que es produïra un repoblament va deure donar-se abans un abandó de dita població; pero, com queda assentat en les diferents cròniques, els pobles del costat oriente del riu Sant Joan de Deu no es insubordinaron, és més, es menciona per eixemple, que indis de Atemajac varen participar en el lloc dels empeñolados en el Mixtón, a les órdens del virrey de Mendoza, és dir, cap dels pobles mencionats per Mata Torres, va ser arrasat durant la Guerra, per lo que no varen anar tampoc repoblats, en tot cas varen ser assignats a un encomendero, segons les formes de domini senyalades per la corona espanyola.
La clau de la fundació de Zapopan està lligada a l'image de la Verge. Els espanyols, des de l'época de la conquista de Tenochtitlán, havien ordenat substituir en els adoratorios dels indígenes les imàgens dels seus deus per imàgens de la Verge. Encara que la llegenda recorda a la Verge de Zapopan com "pacificadora en les guerres contra els indígenes, Zapopan, poble indígena, va ser la sèu del seu santuari més celebre en tot occident".[7]
Fra Antonio de Segòvia deposita ahí l'image de la verge per ser est el lloc de cult de tots els señoríos d'estes terres, seguint la costum de la conquista espiritual.
En conclusió, Zapopan va anar abans de la conquista un centre de cult, va continuar sent-ho despuix d'ocorreguda aquella, com a centre de veneració d'una image cristiana i va anar en posterioritat que sorgix una població, en indis propietat de Francisco de Bobadilla, encomendero de la regió de Tlaltenango, que no de Jalostotitlán, al voltant de 1570.
XIX: despuix de l'independència
Despuix del fallanc intent imperial, el 21 de juny de 1823 el territori de l'antiga Província de Guadalajara es va proclamar com l'Estat Lliure de Jalisco. El naixent estat de Jalisco va canviar l'esquema de Partits en els que es dividia el territori de la seua jurisdicció -que venia usant-se des de les reformes borbòniques- pel model de Departaments, els que a la seua volta se subjectaven a una atra unitat major: el Cantón. A cada Cantó li corresponia una capçalera en un cap polític que depenia, a la seua volta, del Governador de l'Estat. Est concentrava en sí la presa de decisions polítiques, militars i fiscals.
En el primer model d'organisació territorial de l'Estat de Jalisco, del 27 de març de 1824, nomenat Pla de Divisió Política del Territori de l'Estat de Jalisco, Zapopan és un Departament de l'Estat i la localitat de Zapopan va ser proclamada capçalera de Departament i nomenada Vila. El 18 de novembre del mateix any, una volta promulgada la Constitució Política de l'Estat Lliure i Sobirà de Jalisco, Zapopan és ratificat com a Departament i adscrit al primer Cantó de l'Estat, en capçalera en Guadalajara. La Vila de Zapopan es comunicava en Guadalajara per dos camins: el primer corria cap al suroriente de Zapopan, travessava la riera del Colomo i entrava per la partix ponent de Guadalajara; el segon eixia cap a l'orient de Zapopan, passava per Zoquipan i Atemajac per a despuix entrar per la partix nort de Guadalajara pel barri de Mezquitán.
En 1857, en els republicans lliberals en el poder, Jalisco és un Estat i Zapopan un Departament adscrit al primer Cantó de Jalisco.
El 6 d'abril de 1837 canvia el model d'organisació territorial i Zapopan es convertix en Partit del Districte de Guadalajara. En 1846 una atra reorganisació torna a convertir a Zapopan en departament del primer Cantó de Jalisco la capçalera del qual va ser Guadalajara. El model, en algunes variacions mínimes, es manté fins a 1914 quan la categoria de Municipi passa a ser la base de la divisió territorial de la República. El 6 d'abril de 1917 la Constitució Política de l'Estat de Jalisco reconeix a Zapopan com a Municipi Lliure.
La categoria de capçalera municipal va permanéixer sense canvis fins al 7 de decembre de 1994 quan, per mig del decret 14358 el Congrés de l'Estat de Jalisco, canvia la categoria de Vila que tenia des de principis de el XIX per la de Ciutat.
Geografia
Casi la totalitat de les seues colónies o localitats més importants estan en el clima Cwa. Zapopan es localisa en la part central de l'estat de Jalisco, les seues coordenades extremes són 20°25'30" a 20°57'00" latitut nort, i 103°19'30" a 103°39'20" llongitut oest. Llimita cap al nort en el municipi de Sant Cristóbal de la Barranca; a l'est en els municipis de Ixtlahuacán del Riu i Guadalajara; al sur en els municipis de Guadalajara, Sant Pedro Tlaquepaque i Tlajomulco de Zúñiga; i a l'oest en els municipis de Tala, L'Arenal, Amatitlán i Tequila. La seua superfície total és de 893,15 km², els quals representen l'1.119% de la superfície total de l'estat de Jalisco, el municipi té una altitut mija d'1.548 msnm.
Relleu
| Principals elevació de Zapopan | |
| Nom | msnm |
| Cerro La Col | 2200 |
| Taula El Nejahuete | 2.110 |
| Cerro El Tule | 2100 |
| Cerro El Chapulín | 2.020 |
| Cerro Sant Francisco | 2.020 |
| Cerro Els Bailadores | 2.020 |
| Cerro L'Alt | 2.000 |
El relleu és molt accidentat en numeroses elevació i fractures,[6] una chicoteta zona de la superfície en el noreste i noroest del municipi forma part de la Serra Mare Occidental en elevació inferiors als 1200 msnm, mentres que el restant de la superfície és part del Eix Neovolcánico en elevació majors que superen els 1400 msnm. La morfologia del relleu zapopano es compon en major mida per serra, lomerío en cañadas i replanell en cañadas, lo que representa 87% de la superfície total del municipi. Ademés, poden trobar-se atres variants com el canó, que representa la totalitat de la província fisiográfica de la Serra Mare Occidental en prop del 12% de la superfície municipal. La planura és la menys comuna de totes en menys del 1% de la superfície del municipi.El municipi conta en una gran cantitat de elevació, la més alta és el cerro La Col en 2200 msnm. Aixina mateix, té altures inferiors als 1000 msnm localisades principalment en els llímits del municipi al noreste i al noroest. Les localitats del municipi s'ubiquen entre els 1550 i els 1650 msnm, entre estes es troba la capçalera municipal que es localisa als 1560 m s.n.m.[8]
Hidrografia
Zapopan es localisa en l'alvertent del Pacífic per lo que les seues corrents d'aigua són curtes i ràpides. Les corrents i cossos d'aigua s'agrupen en dos regions: Lerma-Santiago i Ameca. La primera regió conta en dos conques: estany de Chapala i riu Santiago-Guadalajara. La segona regió, en una, l'assut La Vega-Cocula. Aixina mateix, cada conca es dividix en subcuencas: llac Sant Marcos, riu Corona-riu Vert, riu Vert-presa Santa Rosa i riu Salat. De totes elles la subcuenca riu Vert-presa Santa Rosa és la que comprén la major porció del municipi en 81,8% de la superfície total i es localisa en el nort i centre del territori. En esta subcuenca està situada la majoria dels corrents d'aigua i la totalitat dels assuts del municipi, tal és el cas del riu Santiago, les rieres Sant Antonio, Blanco, La Soletat, Aigua Zarca i Gran, i els assuts Copalita, Sant Josep, les Peñitas i les Tortugues.
La subcuenca del riu Salat és la segona més gran del municipi, s'ubica al suroest. El principal cos d'aigua és el riu Salat, representa prop del 9% de la superfície municipal. Per un atre costat, les subcuencas riu Corona-riu Vert i llac Sant Marcos representen el 8,7% i 0,5% de la superfície del municipi, respectivament.[8]
Clima
El municipi conta en tres tipos de clima principalment: càlit subhúmedo en pluges en estiu, semicálido subhúmedo en pluges en estiu i templat subhúmedo en pluges en estiu. Estan distribuïts de la següent manera: en el centre del municipi, a on es troba la totalitat dels assentaments humans incloent la capçalera municipal, cobrint prop del 81,16% de la seua superfície es troba el clima semicálido; en el noroest i noreste es dona el clima càlit, el qual afecta prop del 17,05% de la superfície del municipi; i, finalment, en menor porció (tan sol un 1,7% de la superfície) es troba el clima templat al sur de Zapopan, en els llímits en el municipi de Tlajomulco de Zúñiga. El clima de Zapopan és subhúmedo, en hiverns i primaveres secs i templats. La temperatura mija és de 23,5 °C, en una màxima de 35 °C i una mínima de 5,4 °C.
La precipitació mija anual és de 906,1 mm, i plou principalment entre els mesos de juny a octubre.[8]
No obstant, el nort del municipi és més càlit i més fret pero en una precipitació inferior al sur i al centre.
Riquees naturals
La vegetació del municipi es compon bàsicament de pi i encino, abdós espècies es troben en la serra de La Primavera, el Bosc el Nixticuil i el Centinela. Hi ha atres espècies com el cratón, el jonote, el madroño, el ozote, la retama, la sábila i el nopal en la partix nort i a l'orient de la barranca. El municipi conta en 11.400 hectàrees de bosc a on, ademés de les mencionades espècies vegetals, es pot trobar espècies de roure, oyamel i tepame, principalment. Els seus recursos minerals són jaciments de marbre, caolín, feldespat, àgata, tezontle, grava i arena (argila).[6]
La seua fauna inclou 106 espècies d'animals com el venado coa blanca, el puma, el gat cerval, el coyot, el rabosot gris, el teixó, la llebre i el mapache, entre unes atres. S'han identificat prop de 137 espècies d'aus tant migratòries com a residents i es pot observar falcons, àguiles, garzas, tordos, guales, correcaminos, pardals carpinteros i molts més.[9]
Geologia
El territori de Zapopan o està compost per terrenys del periodo terciario i cuaternario. Els sols es componen de tipos predominants Regosol, Feozem i Litosol, i també chicotetes porcions de Luvisol. L'us de les 89.315 hectàrees que corresponen al territori municipal es distribuïx de la següent manera: 43.269 són utilisades en fins agrícoles, 23.730 en l'activitat pecuària, 11.400 són d'us forestal, 3.910 són sol urbà i 7.006 hectàrees tenen atres usos. En lo que a la propietat es referix, una extensió de 49.031 hectàrees és privada, i una atra de 32.938 és ejidal; 7.346 hectàrees són propietat comunal. Zapopan, segons el tipo i us de sol, ha obtingut durant varis anys el primer lloc nacional en rendiment per hectàrees.[9]
Demografia
D'acort en el cens de 2020, Zapopan tenia 1 257 547 habitants, dels que 645 398 eren dònes i 612 149 hòmens.[1][10] És la 8.ª ciutat en més població del país i la segona en Jalisco, despuix de Guadalajara.[11]
Economia
Al voltant de tres quartes parts de les terres del municipi s'utilisen per a l'agricultura i la ganaderia. Prop del 15 per cent de les terres estan cobertes de boscs, i el restant formen part de la zona urbana. Els cultius principals són dacsa, sorgo, carabassa, tomata, cigró, albocat, mànec i pruna. Es crían vaques, porcs i aus de corral. L'agricultura ampra a menys del 3 per cent de la població. Al voltant d'un terç de la població s'ampra en l'indústria i en la manufactura. Les principals empreses que conten en instalacions inclouen: Sabritas, Intel, Bimbo, Flextronics, Motorola, Jaguar i Coca Coa. El restant de la població està involucrada en el comerç i els servicis.[12]
Turisme
El turisme en Zapopan és una activitat econòmica important per al desenroll de la ciutat, puix conta en molts atractius històrics, religiosos i moderns, en una gran varietat d'hotels, restaurants i centres comercials. Durant el 2007, el municipi va tindre un percentage de creepers per la seua ocupació hotelera del 58.6% i en el 2008 va conseguir un percentage superior en 62.4%. La derrama econòmica que es va generar en el municipi en el 2008 es va estimar en 689 millons 359 mil 250 pesos, aixina mateix s'estima que atres 345 millons de pesos varen ser obtinguts per atres servicis turístics en el municipi.[13]
Centre Històric
En la Passejada Teopiltzintli, que antigament era el carrer principal de la ciutat, es troba l'Arc d'Ingrés a Zapopan, construït pels fundadors espanyols de la ciutat. Està fet de pedrera i és de vint metros d'altura. L'arc està decorat en escultures i arremata en grans gerres i un àguila. La Passejada conduïx a la Plaça de les Américas, despuix de passar la Plaça Cívica.
La Plaça de les Américas-Juan Pablo II està situada en frente de la Basílica de Zapopan i el seu paviment està fet en pedrera rosa. Té un quiosc de metal (antigament fet de pedrera) i quatre grans fonts. Hi ha també dos grans escultures en bronze que representen al deu i a la deesa de la dacsa, realisades per Juan Méndez.
El corredor peatonal principal de la ciutat és el Andador 20 de novembre, assentament de bars, galeries i restaurants. Cada dissabte, artistes i anticuaris exponen mercaderies per a la seua venda.
El Centre Municipal de Cultura, construït en 1979, organisa exposicions d'arts plàstiques, aixina com actes de teatre i dansa. Al seu costat es troba la Plaça de l'Art, que està decorada en arcs i columnes de pedrera i tres escultures permanents. El mural principal de l'edifici es titula "L'història de la vila i la revolució mexicana", pintat en 1980 per Ricardo Penya. També existixen atres vintitrés murals realisats per estudiants d'art en els últims anys.[14]
Zona Metropolitana
Zapopan conta en un número important de centres comercials i llocs espargiment.
Llocs d'interés
- Museu d'Art Zapopan o MAZ, ubicat en el centre de la ciutat. Conta en un fòrum multidisciplinario i tres sales d'exposició a on difonen la música, dansa, teatre i mijos audiovisuals.
- Trompa Màgica, ubicat entre Santa Margarita i Passejada Valle Real, és un museu interactiu dissenyat per a tota la família, conta en tecnologia de punta, exhibicions, exposicions i un sinfín d'activitats.
- Auditori Telmex; és un espai per a espectàculs. És part del proyecte cultural més ambiciós i transcendent de l'Universitat de Guadalajara. L'auditori és el primer edifici que pren vida per a impulsar el desenroll del Centre Cultural Universitari. La seua primera pedra va ser instalada el 22 de juliol de 2003 i l'inauguració es va realisar l'1 de setembre de 2007, en una cerimònia amenisada per Plácido Dumenge.
- La Primavera;[15] població, delegació i ejido, al ponent del poble nomenat La Venda de la Drassana, i immediatament al sur de la Carretera Federal 15, coneguda com "l'Internacional". El poble La Primavera s'ubica en l'extrem nort del Bosc de la Primavera, i també ahí escomença el camí que conduïx a la rivera azufrosa coneguda com a Riu Calent i al balneari Canó de les Flors (este últim en accés al públic per mig del pagament d'una quota).
Ecoturismo
Zapopan té zones dedicades al ecoturismo tals com el parc Mirador Dr. Atl (en la cascada Coa de Cavall), el Bosc El Centinela, el Zoològic Vila Fantasia, el Bosc de la Primavera, el Parc Metropolità, el Risc La Dent, ademés dels balnearis de Huaxtla, el Spa Riu Calent i la zona arqueològica del Ixtépete.
Educació
Zapopan és sèu del Colege de Jalisco, institució acadèmica en respal oficial que desenrolla investigacions de caràcter històric i humanístic de rellevància per a l'estat de Jalisco i l'occident de Mèxic. També en l'Institut Tecnològic Superior de Zapopan (ITSZ) que oferix carreres d'ingenieria avalades per la SEP i la SEJ (secretaria d'Educació Jalisco) també acreditades per la seua calitat en ISO 9001:2000 i en CACEI. També el Centre d'Ensenyança Tècnica Industrial (CETI) Campus Colomos abdós Integrats al SESTEJ (Sistema d'Educació Superior Tecnològica de l'Estat de Jalisco) i del Centre d'Investigació i estudis alvançats de el IPN (Cinvestav) Unitat Guadalajara.
El municipi també alberga Universitats Privades de talla internacional: Universitat Autònoma de Guadalajara (U.A.G.); de l'Universitat del Valle de Atemajac (UNIVA); de l'Universitat Panamericana (U.P.); de l'Universitat Marista de Guadalajara; aixina com partix de la ret universitària d'educació pública: el Centre Universitari de Ciències Econòmic-Administratives a on també s'alberguen conferències de ranc internacional referent al Emprendimiento d'a banda d'atres branques del rubro econòmic i el Centre Universitari de Ciències Biològiques i Agropecuarias.
Guadalajara (de la mateixa manera que Zapopan) ha segut elegida entre atres 5 ciutats del món per a ser el primer model d'una ciutat inteligent (Smart Cities) pel IEEE, l'Institut d'Ingeniers Elèctrics i Electrònics. Açò compromet a les universitats que ya contribuïxen en la societat de la zona metropolitana a participar en els proyectes destinats a convertir a Guadalajara i Zapopan en una ciutat del futur.
En Zapopan es troba radicat des de l'any de 1959 el Colege de l'Aire, Institució d'educació militar, a on es formen els futurs pilots aviadors i especialistes tècnics de la Força Aérea Mexicana.
En Zapopan es troba radicat des de l'any de 1959 el Colege de l'Aire, Institució d'educació militar, a on es formen els futurs pilots aviadors i especialistes tècnics de la Força Aérea Mexicana.
El Colege Japonés de Guadalajara A.C. (グアダラハラ補習授業校 Guadarahara Hoshū Jugyō Kō), un institut complementari japonés a temps parcial, porta a terme les seues classes en la Secundària i Preparatòria Femenil Tossals de Sant Javier en Zapopan.[16]
Escut
- Artícul principal → Escut de Zapopan.
L'escut de Zapopan presenta la forma de l'escut espanyol semicircular o de mig punt, i està cenyit per una bordura blava. Conté, en campanya de sinople (verda) i camp d'or, un arbre fustado també de sinople i frutado en sèt chirimoyes o zapotes d'or; al seu tronc reclinada un asta de llança en bandera de gules i darrere, un gos en bot contornado d'argent; en lloc d'honor una creu senzilla de gules, acompanyada d'una divisa semicircular d'argent en el malnom de sinople: HOC SIGNUM VINCIT (Este Signe Venç).
Cultura
Zapopan es beneficia de les iniciatives cultures del govern i de l'Universitat de Guadalajara. També dispon d'una Casa de l'Autor.
Expressions de la cultura popular
En el municipi es porten a terme festivitats en diverses temàtiques, com Zapopum! i les Festes d'Octubre, ademés de festivals portats a terme en el municipi de Guadalajara. Zapopan alberga varis edificis colonials de caràcter religiós i civil, els estils arquitectònics del qual representen la diversitat ètnica del municipi,
Romeria de Zapopan
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Museus i galeries
Un dels principals museus del municipi és el Museu d'Art Zapopan (MAZ), museu i centre cultural. Conta en tres sales d'exposició i un fòrum multidisciplinario en propostes contemporànees de plàstica, música, dansa, teatre i mijos audiovisuals.
El Trompa Màgica és un museu interactiu dedicat als chiquets, presenta diversos temes relacionats a l'art, la ciència, civisme, entre uns atres, aixina com activitats. El Jardí d'Art és una exposició i venda d'art a l'aire lliure, la qual es realisa tots els dumenges en la Glorieta Chapalita.
El Colege de l'Aire de la Força Aérea Mexicana conta en una galeria històrica de la Força Aérea Mexicana, sala de la força aérea expedicionaria mexicana i sala de models d'avions.
El Museu de Caça Benito Albarrán és casa d'estil Sudan, guarda en el seu interior des de fa 31 anys extraordinària colecció taxidermia, d'animals caçats per Don Benito Albarrán, en tres diferents continents Amèrica, Euroasía i Àfrica; 270 peces de caça de cent dèu espècies distintes presentats en diorama de gran realisme i ambientació.
El Museu de l'Art Huichol Wixárica oferix al visitant una mostra permanent d'artesania per este grup ètnic. Venda i exhibició de camises, calzones, morrales, faldes, bruses, collars, aretes, anells, polseres i chicotetes bosses de chaquira. Ademés de caraces tallades en fusta i fotografies en escenes quotidianes de la vida rural d'este grup ètnic.
El museu de la Verge de Zapopan presenta una colecció impressionant de mants de fils d'argent i or, ofrenes fetes a la Verge com a mostra d'agraïment per algun milacre, pintures antigues, casetes en els que es transportava l'image i una colecció d'artículs varis utilisats en sigles passats per a la seua decoració.
El museu naya en Zapopan Palau de la Cultura i la Comunicació.
Arts plàstiques
El municipi conta en grans obres de pintura, entre les que destaquen "El batisme de Jesús" realisada en el XVII per Juan Correja, el mural de "L'Història de la Vila i la Revolució Mexicana" pintat en 1980 per Ricardo Penya que es troba en el Centre Municipal de la Cultura, a on ademés s'alberguen atres 23 murals realisats per estudiants de pintura. En el palau municipal es pot admirar un mural realisat en 1970 per Guillermo Chávez Vega, pintor tapatío, a on es plasmen escenes de les revolucions Francesa, Industrial, Anglesa, Mexicana i la Socialista.
Gastronomia
De la mateixa manera que el restant de Mèxic, existixen múltiples aliments elaborats a pur de dacsa com el pozole, els tamales i el atole. També, destaquen alguns platillo típics com les coques ofegades i els esquites, grans de dacsa cuits que són servits en un got i s'acompanyen, de condiment com la llima, sal, chile en pols, crema i formage.
Entre les llepolies tradicionals es troben les preparades en coco com alfajor i les cocadas, i una varietat de dolces preparats a pur de llet.
Zones arqueològiques
Zapopan conta en tres importants zones arqueològiques: Ixtépete, zona arqueològica que conta en una estructura piramidal d'influència teotihuacana construïda de el V al X, de 20 metros de llarc, 16 metros d'ample i una altura que ronda els 1.83 metros; El Grill, que es localisa al nort del Valle de Atemajac al costat d'una riera actualment seca, formada per una catorze tombes de tir; i la zona de la Coronilla, localisada en la zona coneguda com L'Experiència.
Deports
Els deports que es practiquen en el municipi de Zapopan són molt variats gràcies a l'important infraestructura existent en l'àrea urbana del mateix. El Consell Municipal del Deport (COMUDE) de Zapopan és l'institució pública que s'encarrega de promoure l'activitat física, el deport i la recreació social, aixina mateix tracta de fomentar l'us de les unitats deportives en el municipi. L'infraestructura deportiva del municipi és molt àmplia, conta en prop de 54 unitats deportives distribuïdes en les diferents localitats del municipi, en dites unitats es porten a terme la pràctica de deports i activitats recreatives, aixina mateix servixen com a escoles d'iniciació al deport.[17]
El municipi ha segut i serà sèu de diversos events deportius de talla nacional i internacional. Aixina mateix en octubre de 2011, el municipi de Zapopan va ser sèu d'algunes de les competències dels jocs Panamericàs de 2011 que es varen portar a terme en Guadalajara.
Per a estes competències la pista del Estadi Panamericà varen ser aprovades per l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme(IAAF) en l'any 2011, en l'idea de que fora utilisat tant per atletes com l'equip de Béisbol dels Charros de Jalisco, pero en 2015. El titular de CODE Jalisco, Andre Marx Miranda va informar que durant eixe any solament seria utilisat per l'equip de Béisbol. Encara que es deu esperar que posterior a enguany es reconsidere com es va aprovar en un principi.
La ciutat té l'Estadi Tres de Març, el qual és sèu del club Tecos, equip del Grup XI de la Tercera Divisió. També les Chivas de Guadalajara, tenen al Estadi Chivas que va ser inaugurat en juliol de 2010 i ha segut testic d'events importants com: la final de Fútbol Panamericà: Mèxic vs Argentina i Clausura dels Jocs Panamericàs Guadalajara 2011, Final de la Copa Libertadores Chivas de Guadalajara vs Internacional de Porto Alegre joc d'anada. i varis concerts.
Via RecreActiva
Archiu:Vía recreativa Zapopan.ogg La Via RecreActiva en el Municipi de Zapopan, és un programa social en el que s'habiliten espais vials per a la seua ocupació massiva en fins recreatius i d'espargiment per persones de totes les edats. Opera els dumenges de 8:00 a 14:00. En dit horari es restringix la circulació de vehículs automotores per les rutes establides, permetent únicament el pas de peatons i vehículs no motorisats.
Actualment en Zapopan existixen tres rutes:
- RUTA 1: Extensió Sur (6,4 km) Avinguda de les Roses (López Mateos)-Tepeyac-Advocats-Beethoven-Independència (Parc Metropolità).
- RUTA 2: Extensió Sur (10 km) Labna (Tepeyac)-Amat Nervo-Pegàs-Sagitario-Galileo Galilei-Mariano Otero-Tepeyac-Les Torres (Avinguda Guadalupe).
- RUTA 3: Extensió Nort (8 km) Llenç Charro Zapopan, Avinguda Hidalgo-5 de maig-Indústria-Avinguda els Llorers-Dr. Luis Farias-Enrique Díaz de León-Miguel Amaya-Gral. Agustín Olachea-Lic. Luis Manuel Rojas-J. Aguirre E.-Perifèric Nort-dels Tabachines-Passejada dels Frambuesos (passejada de les Teues).
Barris
Riera Fonda Travessia de la Taula Taula dels Ocotes Taula Colorada Ponent La Coronilla
- Vistes del Centinela
- Nou Vergel
- Facendes Guadalupe
- Jardins de l'Auditori
- Ecològica Seattle
- El Vigía
- EXITMEX
- Facendes de Zapopan
- Jardins de Sant Gonzalo
- Els Mestres
- Luis Donaldo Colosió
- Residencial Militar
Persones destacades
- Artícul principal → .
Relacions internacionals
consulats
- Erro al crear miniatura: Consulat Honorari de Països Baixos
- Erro al crear miniatura: Consulat Honorari de Líban
- Consulat Honorari de Polònia
- Erro al crear miniatura: Consulat Honorari de Colòmbia
- Erro al crear miniatura: Consulat Honorari de Brasil
- Erro al crear miniatura: Consulat Honorari de Regne Unit
- Erro al crear miniatura: Consulat Honorari de Bèlgica[18]
Ciutats germanes
La ciutat de Zapopan conta en agermanament en les següents ciutats:
|
|
|
Convenis
Zapopan conta en diversos acorts interinstitucionales de cooperació tècnica en les següents ciutats i organismes[22]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Jalisco (Mexico): Localities in Municipalities» (en en). www.citypopulation.de. Consultat el 2025-01-23.
- ↑ Governe de l'Estat de Jalisco. «Àrea Metropolitana de Guadalajara» (en es). jalisco.gob.mx. Consultat el 2025-01-23.
- ↑ «Cartografia de les divisions territorials de Mèxic,1519-2000». www.publicaciones.igg.unam.mx. Consultat el 2023-07-31.
- ↑ H. Ajuntament de Zapopan (2007). «Història [de Zapopan]». Archivat des de l'original, el 15 d'octubre de 2008. Consultat el 19 de decembre de 2008.
- ↑ «Història i geografia | Govern Municipal de Zapopan» (en es). www.zapopan.gob.mx. Archivat des de l'original, el 2025-11-26. Consultat el 2026-06-19.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Institut Nacional per al Federalisme i el Desenroll Municipal i Govern de Jalisco (2005). «Enciclopèdia dels Municipis de Mèxic; Zapopan, Jalisco». Archivat des de l'original, el 30 de setembre de 2007. Consultat el 30 de giner de 2009.
- ↑ Moreno, H. (1995). Jalisco perla sobre l'arena. (Segona ed.) Mèxic: SEP
- ↑ 8,0 8,1 8,2 INEGI (2002). «Quadern Estadístic Municipal de Zapopan, Jalisco. Edició 2002: Aspectes Geogràfics» (Hoja de Microsoft Office Excel) pàgs. 17. Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica. Consultat el 3 de febrer de 2009.
- ↑ 9,0 9,1 INEGI (2005). «Recursos naturals del municipi de Zapopan». SEIJAL. Consultat el 2 d'octubre de 2009.
- ↑ INEGI. «Mèxic en sifres». Consultat el 2025-01-23.
- ↑ «Mexico: Satates and major cities» (en en). www.citypopulation.de. Consultat el 2025-01-23.
- ↑ https://www.zapopan.gob.mx/dependencias/coordinacion-gral-desenroll-economico-i-combat/perfil-del-municipi-de-zapopan/#::text=Zapopan%2C%20és%20el%20municipi%20l%C3%ADder,40%25%20de%20la%20inversi%C3%B3n%20estatal.&text=De el%20total%20de%20la%20inversi%C3%B3n,el%2010%20per%20cent%20estrangera.
- ↑ Herrera, Luis (5 de giner de 2009). «Aumenta captació de turistes en Zapopan». L'Informador. Consultat el 7 de febrer de 2008.
- ↑ https://zapopantravel.com/lloc/passege-teopitzintli/
- ↑ «Governe de Zapopan. Bosc La Primavera». Consultat el 21 d'abril de 2021.
- ↑ "中南米の補習授業校一覧(平成25年4月15日現在)" (Archiu). Ministeri d'Educació, Cultura, Deports, Ciència i Tecnologia de Japó (MEXT). Consultat el 13 de febrer de 2015. "c/o Secundària i Preparatòria Femenil Tossals de Sant Jaier (コリナス・サン・ハビエール女子校内) Passejada del Prat 1210 Lomas del Valle,45129 Zapopan Jalisco MEXICO"
- ↑ «Unitats deportives administrades per el COMUDE» (PDF) pàgs. 2. COMUDE (2010). Consultat el 6 de juliol de 2011.
- ↑ «Consulats | Govern Municipal de Zapopan». www.zapopan.gob.mx. Consultat el 2023-10-09.
- ↑ 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 19,11 19,12 19,13 19,14 19,15 19,16 19,17 19,18 19,19 19,20 19,21 19,22 H. Ajuntament Constitucional de Zapopan (28 d'octubre de 2008). «Ciutats germanes de Zapopan». www.zapopan.gob.mx. Archivat des de l'original, el 25 de setembre de 2011. Consultat el 22 de febrer de 2018.
- ↑ «Zapopan es germana en Putuo, districte de Shanghai, en China» (en es). L'Occidental | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Guadalajara i el Món. Consultat el 2023-10-09.
- ↑ Editor (2021-10-08). «Guadalajara i Zapopan: ciutats germanes» (en es-mx). El Ciutadà Jalisco. Consultat el 2023-10-09.
- ↑ https://www.zapopan.gob.mx/v3/ciudad/relaciones-internacionals
- ↑ «JALISCO». portals.sre.gob.mx. Consultat el 2024-03-02.
- ↑ Governe de Zapopan. «Memoremun de Zapopan i Mendoza Argentina».
Bibliografia
- Muriá, José María, et al. (2004). Història de Zapopan, Zapopan, Mèxic: Colege de Jalisco - Ajuntament de Zapopan. ISBN 968-5891-00-1.
- Orozco Prim, Francisco (2005). Felipe Ernesto Aroyo Beas (ed.). Jalisco Història i Geografia, primera edició, Mèxic: Edicions Arlequín. ISBN 968-7463-43-0.
- de Arregui, Dumenge Lázaro (1980). Descripció de la Nova Galícia, segona edició, Guadalajara, Jal. Mèxic: UNED.
- Botello Aceves, Brígida, et al. (1987). Memòria del Municipi en Jalisco, primera edició, Guadalajara, Jal. Mèxic: UNED.
- Moreno, H. (1995). Jalisco perla sobre l'arena. (2ª ed.) Mèxic: SEP.
Enllaços externs
- Commons
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Zapopan.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zapopan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.