L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Tzolkin

El Tzolkin o Tzolk'in[1] —el conte dels dies— és el nom donat a la versió maya del cicle sagrat de 260 dies, constituït per vint trecenas (o tretze vintenes) utilisat en la Mesoamérica precolombina i equivalent al Tonalpohualli azteca. El tzolk'in encara s'utilisa en les comunitats indígenes de l'altiplà guatemaltec i l'estat d'Oaxaca i reben el títul de vigilants dels dies aquells que en dites comunitats auguren els acontenyiments terrenals basant-se en les dates del cicle sagrat.

Tzolkin

Es desconeix la forma en la que els mayas cridaven a este calendari. Va ser el mayista William E. Gates qui va falcar el nom prenent com a base de el (en idioma quiché: ch'ol q'iij ‘l'orde dels dies’), d'esta forma els investigadors i especialistes han admés el terme tzolkin,[2] ya que el seu verdader nom és desconegut.[3]

Data del dia de hui en glifo del Tzolkin segons la correlació GMT 584 283
Calendari gregoriano Tzolkin de còdex Tzolkin d'inscripció
en número de cap 		Interpretació
al castellà 		Roda calendárica
Hui és dimarts
3 de novembre de 2026 		[[Image:Erro en l'expressió:: Caràcter de puntuació no reconegut "[" maia.svg|65px]]
 [[Image:Erro en l'expressió:: Caràcter de puntuació no reconegut "[" maya head.png|80px]] Erro en l'expressió:: Caràcter de puntuació no reconegut "[" Plantilla:Roda calendárica

Orige

Es desconeix quin va ser la cultura mesoamericana que va desenrollar el calendari. Les esteles més antigues que daten els acontenyiments amprant este calendari —en combinació en el solar— daten de l'época zapoteca en Oaxaca (500 a. C.) i s'han trobat en llocs com Mont Albán. En atres llocs de major antiguetat com en Sant Josep Mogote i en la regió olmeca del Golf de Mèxic s'han trobat glifos que semblen datar acontenyiments. El més primerenc registre inequívoc és la data 7 Venado trobada en la pintura mural en el lloc de Sant Bartolo, Guatemala, datada a sigle 3 a. C.,[4] pero és evident que l'orige del cicle de 260 dies és molt més antic. Un estudi arqueoastronómico ha demostrat que varis complexos arquitectònics construïts a fins del segon i principis del primer mileni a. C. en l'àrea a lo llarc de la costa sur del Golf de Mèxic estan orientats cap a les posicions del Sol en el horisó en certes dates, separades per múltiples de 13 i 20 dies. Ya que estos eren periodos elementals del cicle de 260 dies, les orientacions que marquen estos intervals solament poden explicar-se en associació en este calendari. La datació de les primeres construccions indica que estava en us cap a 1100 a. C.[5]


El propòsit d'un calendari que no té una relació òbvia en cap cicle astronòmic ni geofísico és desconegut, si be s'han formulat numeroses teories al respecte. La més simple de totes elles atribuïx el seu orige a l'especial significació que els números 20 i 13 tenien per als mayas, el primer la base de les seues sistema de numeració i el segon el número de nivells del cel, residència dels deus, i també, segons vigilants dels dies moderns el número d'articulacions del cos: turmells, genolls, caderes, nines, colzes, muscles i coll.

Barbara Tedlock sugerix que el tzolk'in està relacionat en la gestació humana contant-se el temps transcorregut entre l'última falta menstrual i el part, periodo consistent en la regla de Naegele que establix un temps de 40 semanes (280 dies) des de l'última menstruació. Inclús s'ha postulat que el cicle de 260 dies va ser establit per les matrones per a predir la data del naiximent.[6]

Varis estudiosos, entre ells Vincent Malmström (1973) seguint idees propostes per Zelia Nuttall (1928), Ona Apenes (1936) i uns atres, sugerixen que el tzolkin està relacionat en el trànsit del sol. Segons esta teoria en la banda que llimiten els paralels 14° 42' N i 15 °N el sol alcança el seu cénit cap al 12 d'agost i de nou el 30 d'abril de l'any següent dates entre les que transcorren 260 dies. Esta teoria no té gran acceptació perque les més antigues inscripcions s'han trobat llunt de les latitut propostes i a cada cicle de 260 dies seguix un atre de 105.[7] A pesar de lo dit, este cicle complementari de 105 dies resulta ser el del cultiu de la dacsa i encara hui dia en les comunitats de la costa sur de Guatemala en les que subsistix el tzolkin, es planta a finals d'abril o principi de maig i es recolecta a mitan d'agost.

Anthony F. Aveni propon que els mayas varen utilisar un calendari venusiano de la mateixa manera que atres astrònoms han amprat calendaris solars, sugerint que la Taula de Venus del Còdex de Dresden és una precisa efemérides astronòmica de dit planeta. En sustente de la seua hipòtesis fa notar que el promig de temps entre les aparicions de Venus al alba o a la vespradeta és de 263 dies i que la mitat de l'any dracónico -temps que transcorre de promig entre dos eclipses— és de 173,31 dies i té una relació en el tzolkin de 2 a 3. Si ben este fet puga no justificar l'orige del tzolkin el fet és que els mayas varen amprar el tzolkin en la predicció d'eclipses. El mateix autor expon en la seua obra el hipòtesis de l'orige mixt del tzolkin.[8]

Els dies del Tzolkín

El Tzolkin és una successió de vint trecenas o tretze vintenes. Els dies de cada trecena es numeren de forma consecutiva mentres que els de cada vintena té noms que es repetixen cíclicament i es troben baix l'advocaació d'una deidad. La combinació d'abdós séries origina un cicle de 260 dies.

Calendari Tzolkin : noms dels dies i glifo associat (per orde)

No. 1 		Nom
del dia2 		Eixemple del glifo
en inscripció3 		Eixemple del glifo
en còdex4 		Maya yucateco
de el XVI5 		Pronunciació
en maya clàssic6 		Significat7 Quiche8
01 Imix'     Imix Imix (?) / Ha' (?) Glifo per a representar a la Naah Kan (Serp Primordial, també cridada Serp de Nenúfar o Serp de l'Aigua) el seu cos és la banda ondulante de l'aigua, este deu és l'essència de l'aigua.[9] Imox
02 Ik'     Ik Ik' Vent, alé, vida. També la violència, llampada. Iq'
03 Ak'b'al     Akbal Ak'b'al (?) Nit, obscuritat; l'inframón, amanecer, vespradeta, gra. Aq'ab'a el
04 K'an     Kan K'an (?) Dacsa, abundància, riquea, ret, taranyina, fòc. K'at
05 Chikchan     Chicchan (desconeguda) Serp celestial. Kan
06 Kimi     Cimi Cham (?) Mort, renaixença. Kame
07 Manik'     Manik Manich' (?) Este glifo, la "mà chi" originalment era una banya, reducció del cérvol, chij, representa el dia Cérvol, és el símbol de Wuk Sip, el deu de la caça, i el venado Chan Chij Winik, autoritat. Existixen el cognado cholano Manich' en registres bautismales colonials de Chiapas i en tzeltal, Moxik.[10] Kej
08 Lamat     Lamat Ek' (?) Conill, símbol del planeta Venus, posada del Sol. Q'anil
09 Muluk     Muluc (desconeguda) Aigua, simbolisat en el jade, pluja, ofrena. Toj
10 Ok     Oc (desconeguda) Gos, guia al sol durant la nit a través de l'inframón, justícia. Tz'i'
11 Chuwen     Chuen (desconeguda) Mona, deu de les arts i el coneiximent. B'atz'
12 Eb'     Eb (desconeguda) Herba, relacionat en la pluja, dent, camí. I'
13 B'en     Ben (desconeguda) Este glifo representa al deu de la Dacsa i a este aliment. Rojo, qui cuida del creiximent del gra, canya, abundància. Aj
14 Ix     Ix Hix (?) Jaguar, el sol nocturn, vitalitat. I´x, Balam
15 Men     Men (Men?-na) Glifo per a representar al deu Yax Kokaj Muut (anteriorment cridat Deidad Au Principal), és un deu creador, celestial i solar, un aspecte de K'inich Ajaw. Kokaj és el nom original d'Itzamná. Men significa "Creador" en yucateco.[11] Tzikin
16 Kib'     Cib (desconeguda) Buitre i muçol, aus de la mort del dia i la nit. També cera, ànima i insecte. Ajmaq
17 Kab'an     Caban Chab' (?) Terremot, Inteligència, Saber, Coneiximent. No'j
18 Etz'nab'     Etznab (desconeguda) Gavinet, el de sílex ritual. Tijax
19 Kawak     Cauac (desconeguda) Tormenta, deus del tro i el raig. Kawoq
20 Ajaw     Ahau Ajaw Senyor, el deu Sol, cerbatanero, majestad. Ajpu

Llegenda:
1. El número de seqüència del dia batejat en el Tzolkin
2. Nom del dia en l'ortografia revisada de l'Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala
3. Un eixemple de glifo (logograma) per al dia batejat, típic d'inscripcions monumentals ("model cartuig"). La majoria alterna formes ya existents.
4. Un eixemple de glifo en l'estil de còdex maya. Quan era pintats s'usava un estil més modest en el mateix significat. De nou, formes ya existents.
5. Nom del dia, del maya yucateco de el XVI segons Diego de Landa, esta ortografia, fins fa poc, va anar àmpliament usada[12]
6. Les versions que es donen ací (en el maya clàssic, el principal idioma de les inscripcions del Periodo Clàssic (200-900)) es reconstruïxen sobre la base de comparacions fonològiques; un símbol '?' indica que la reconstrucció és tentativa.
7. Cada nom de dia tenia una associació comuna o identificació en determinats fenomens naturals[13]

Suponent, com sostenen alguns autors que el primer dia del tzolkin siga 1 Imix, la successió dels dies de les vint trecenas del tzolk'in seria la següent.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
1.ª Imix Ik Kan Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc Oc Chuen Eb Ben
2.ª Ix Men Cib Caban Etznab Cauac Ahau Imix Ik Kan Akbal Chicchan Cimi
3.ª Manik Lamat Muluc Oc Chuen Eb Ben Ix Men Cib Caban Etznab Cauac
4.ª Ahau Imix Ik Kan Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc Oc Chuen Eb
5.ª Ben Ix Men Cib Caban Etznab Cauac Ahau Imix Ik Kan Akbal Chicchan
6.ª Cimi Manik Lamat Muluc Oc Chuen Eb Ben Ix Men Cib Caban Etznab
7.ª Cauac Ahau Imix Ik Kan Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc Oc Chuen
8.ª Eb Ben Ix Men Cib Caban Etznab Cauac Ahau Imix Ik Kan Akbal
9.ª Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc Oc Chuen Eb Ben Ix Men Cib Caban
10.ª Etznab Cauac Ahau Imix Ik Kan Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc Oc
11.ª Chuen Eb Ben Ix Men Cib Caban Etznab Cauac Ahau Imix Ik Kan
12.ª Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc Oc Chuen Eb Ben Ix Men Cib
13.ª Caban Etznab Cauac Ahau Imix Ik Kan Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc
14.ª Oc Chuen Eb Ben Ix Men Cib Caban Etznab Cauac Ahau Imix Ik
15.ª Kan Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc Oc Chuen Eb Ben Ix Men
16.ª Cib Caban Etznab Cauac Ahau Imix Ik Kan Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat
17.ª Muluc Oc Chuen Eb Ben Ix Men Cib Caban Etznab Cauac Ahau Imix
18.ª Ik Kan Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc Oc Chuen Eb Ben Ix
19.ª Men Cib Caban Etznab Cauac Ahau Imix Ik Kan Akbal Chicchan Cimi Manik
20.ª Lamat Muluc Oc Chuen Eb Ben Ix Men Cib Caban Etznab Cauac Ahau

Matriu harmònica

El sincronario tzolk'in és representat en una matriu numèrica en forma de taula, composta per 20 files (que són els sagells) i 13 columnes (que són els tons), o respectivament, 20 columnes i 13 files, ya que la matriu pot estar en posició vertical o horisontal. Cada dia (Kin) d'este sincronario (o calendari), està compost per la combinació d'un to i un sagell. En l'image d'avall, es mostra el tzolk'in de forma vertical, en els seus respectius sagells traduïts al idioma espanyol. Tot lo anterior està influït per l'astrologia tipo John Major Jenkins i José Argüello, i les traduccions a l'espanyol estan adaptades al seu pensament; no són traduccions sino adaptacions al seu sistema de pensament. La numerologia que exhibix carix d'importància científica.

 

Esta matriu numèrica, o calendari en general, ha segut motiu d'investigació[14] per la seua peculiar organisació numèrica. He ací algunes curiositats:

  • Si vàrem sumar els números dels quatre cantons del tzolk'in (1, 7, 7, 13), trobarem que dona un total de 28, que és el número aproximat de dies en un més. Este fenomen es repetix també en els cantons interiors.
  • Si multipliquem el número 28 que vàrem obtindre sumant els cantons, pel número 13 (cantitat de tons), obtenim el número 364. Si considerem que els mayas escomençaven a contar des del zero, podem ajustar-ho açò al nostre modo de contar sumant un dígit: 364 + 1 = 365. Obtenim 365, que és el número de dies en un any solar.
  • Si vàrem sumar els números de l'un al tretze (1 + 2 + 3 + 4 + 5 + 6 + 7 + 8 + 9 + 10 + 11 + 12 + 13 = 91), obtenim noventa y uno, que és el número de dies de cada estació de l'any solar (91*4=364).Si considerem de nou que els mayas escomençaven a contar des del zero, podem trobar que per a ells, en realitat, l'any solar posseïx 365 dies, puix el primer dia d'any seria zero.
  • Si prenem en conte que els mayas començaven a contar des del 0, podem utilisar el mateix método que va idear,[15] que consistix en sumar el 0 en el 13, després l'1 en el 12 i aixina successivament ((0,13),(1,12),(2,11),(3,10),(4,9),(5,8)i (6,7)). D'esta forma en dites sumes obtindrem sempre 13, i este método ho repetim 7 voltes. Després 13•7=91 que és el número de dies de cada estació de l'any solar, incloent que el 13 és el número sagrat dels mayas i el 7 número místic maya.
  • Si vàrem sumar de la mateixa forma que Gauss, pero esta volta entre 1 i 13, 2 i 12, aixina successivament sense incloure el 7 número místic maya. Esta suma que es repetix 6 voltes nos dona per resultat sempre 14, després (14•6)+7=91.
  • En cada fila estan els 13 dígits en órdens diferents i per tant sumant lo mateix: 91, sumatorio de 13 o 7 x 13.
  • La suma de la columna central, la 7.ª, cridada Columna Mística, és 140 que és la mija de la suma de totes les columnes.
  • Cada cela o unitat pot representar tant a 1 Kin (1 dia) com a 1 Katun (= 7.200 kines), de modo que el total de les 260 unitats pot expressar tant 260 kines (Tzolkin = 13 kines x 20 cicles) com 260 Katunes (13 Katunes x 20 cicles Ahau) o 7.200 Tzolkines, la Conte Llarc.

Vore també

Referències

  1. ↑ Segons l'ortografia revisada de l'Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala
  2. ↑ Voß, 2006; 134
  3. ↑ Vora López, Antonio, Apuntaciones sobre Mesoamérica, Edicions de l'Universitat Autònoma de Yucatán, Mèrida, Yucatán, 1991, ISBN 968-6160-75-2
  4. ↑ «An early Maya calendar record from San Bartolo, Guatemala».Science Advances.8(15)
    eabl9290.doi:10.1126/sciadv.abl9290.
  5. ↑ «Origins of Mesoamerican astronomy and calendar: Evidence from the Olmec and Maya regions».Science Advances.9(1)
    eabq7675.doi:10.1126/sciadv.abq7675.
  6. ↑ Mary Miller i Karl Taube (1993). Thames and Hudson, Londres, 1993 (ed.). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya: An Illustrated Dictionary of Mesoamerican Religion, pp. 46-48. ISBN 0-500-05068-6.
  7. ↑ Vegen-se les objeccions de John Henderson and Arthur Fitchett apareguts en el número del 9 d'agost de 1974 de la revista Science (PDF)
  8. ↑ Aveni, Anthony F. (2000). Empires of Clave: Calendars, Clocks, and Cultures, Taurus Parke, Londres, pp. 202. ISBN 1-860-64602-6. «(...) 9 llunes, 13 voltes 20, l'embaràs, el cultiu de la dacsa, els eclipses. El número 260 va estar fet a la mida dels mayas»
  9. ↑ David Stuart. «Day Sign Notes: Imix/Imox» (en inglés). Maya Decipherment. Boundary End Archaeological Research Center-University of Texas at Austin. Consultat el 24 de giner de 2026.
  10. ↑ David Stuart. «Day Sign Notes: Manik» (en inglés). Maya Decipherment. Boundary End Archaeological Research Center. Consultat el 27 d'abril de 2026.
  11. ↑ David Stuart. «Day Sign Notes: Men / Tz’ikin» (en inglés). Maya Decipherment. Boundary End Archaeological Research Center. Consultat el 24 de giner de 2026.
  12. ↑ Kettunen and Helmke (2011)，pp56-pp57
  13. ↑ Wright, Ronald (1997). Clave Among the Maya: Travels in Belize, Guatemala, and Mexico, Abacus, Londres, 1989. ISBN 0-349-10892-7.
  14. ↑ Els amo0s del temps, part 4a -a
  15. ↑ Gauss -a

Bibliografia

  • Voß , Alexander W. (2006) "Astronomia i matemàtiques"; en Nikolai Grube et al, Mayas. Una civilisació milenària, traducció de Mariona Gratacòs i Grau, Marcianà Villanueva, Lidia Álvarez Grifoll i Ambrosio Villanueva; pp.131-141 ; China, ed.Tandem Verlag GmbH, ISBN 978-3-8331-1959-0


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tzolkin&oldid=1500488»