Tonalpohualli
.jpg)
El tonalpohualli (pronunciació en náhuatl: [toːnaɬpoːˈwalːi], que significa «conte dels dies» en náhuatl) es registrava en els còdexs cridats tonalamatl (llibre dels dies), espècies de llibres en pell de venado o paper de corfa a partir del com un sacerdot (tonalpouhqui) determinava les influències que eixercien cada dia, comunicant els dies fastos i nefasts del cicle per a realisar determinades accions; com l'oferiment del recent naixcut al fòc, el moment de sembrar la dacsa o la data d'iniciar una expedició comercial.
És una versió mexica del calendari de 260 dies utilisat en la Mesoamérica precolombina. Comprenia un cicle de 260 dies, a cada u dels quals s'assignava una combinació d'un dels 20 signes dels dies i un número d'1 a 13, representat per punts. Per lo tant, l'almanac estava compost de 20 grups de 13 dies, en la primera trecena començant en 1-fardacho i terminant en 13-carrizo, la segona entre 1-jaguar i 13-mort, i aixina successivament.
Descripció
A continuació es mostra en el següent quadro els vint signes dels dies, a on s'especifica que deu o deesa presidia cada signe, i també com estava associat a un punt cardinal (en sentit de gir antihorario, començant per l'Est, d'a on ix el sol).
| Denominació de Karina | Significat | Deidad associada | Direcció |
|---|---|---|---|
| Cipactli | Fardacho, Espadarte | Tonacatecuhtli, Senyor de Nostre Sustente | Este |
| Ehecatl | Vent | Quetzalcóatl, Serp Emplumada | Nort |
| Calli | Casa | Tepeyolohtli, Cor del Monte | Oest |
| Cuetzpalin | Lagartija | Huehuecoyotl, Coyote vell | Sur |
| Coatl | Serp | Chalchiuhtlicue, La de la Falda de Jade | Este |
| Miquiztli | Mort | Tonatiuh, El que va irradiando | Nort |
| Mazatl | Venado | Tlaloc, Deu de la pluja[1] | Oest |
| Tochtli | Conill | Mayahuel, La de la Planta de Maguey | Sur |
| Atl | Aigua | Xiuhteuctli, Senyor de l'Any | Este |
| Itzcuintli | Gos | Mictlanteuctli, Senyor de Mictlan (Regió de morts) | Nort |
| Ozomahtli | Mona | Xochipilli, Príncip Flor | Oest |
| Malinalli | Herba Retortillada | Patecatl, El de la Terra de les Medicines | Sur |
| Acatl | Carrizo | Tezcatlipoca, Espill Humeante | Este |
| Ocelotl | Ocelote, jaguar | Tlazolteotl- Deesa dels pecats[2] | Nort |
| Cuauhtli | Àguila | Xipe Totec, El nostre Senyor Desollado | Oest |
| Cozcacuauhtli | Buitre, Aura, Zopilote | Itzapapalótl, Palometa d'Obsidiana | Sur |
| Olin | Moviment, terremot | Xólotl, Doble | Este |
| Tecpatl | Gavinet de pedernal | Chalchiuhtotolin, Pavo Preciós[3] | Nort |
| Quiahuitl | Pluja | Chantico, En la Casa | Oest |
| Xochitl | Flor | Xochiquetzal, Ploma de quetzal florida | Sur |
L'influència generada per la divinitat establia una interpretació, pero esta no era tan senzilla, degut a que es combinava en l'acció d'atres entitats; principalment entrabar en composició quatre aspectes:
- Derivat del signe (com apareixen en el quadro de dalt)
- Derivat de la trecena (com es mostra en el quadro d'avall)
- Derivat d'una seqüència de l'un al tretze (són els cridats "Senyors del Dia")
- Derivat d'una seqüència de l'un al nou (els cridats "Senyors de la Nit")
Aixina, prenent d'eixemple el dia 1-ocelotl, trobem que era regit per Tlahzolteotl, Quetzalcohuatl, Xiuhteuctli i Mictlanteuctli. Per lo tant, trobem que els qui pretenen usar l'antic sistema cronològic en realitat ho fan des de la pròpia cosmovisió occidental, sense tindre ni entendre les verdaderes bases del funcionament i la manera d'integrar la descripció de les distintes forces que actuen en un moment donat; ya que estes, no varen quedar registrades del tot.
El següent quadro mostra la seqüència de les trecenas:
| Denominació | Significat | Deidad associada | Direcció |
|---|---|---|---|
| 1-cipactli | Un-fardacho | Tonacateuctli, Senyor de Nostre Sustente | Este |
| 1-ocelotl | U-jaguar | Quetzalcohuatl, Serp Emplumada | Nort |
| 1-mazatl | Un-venado | Tepeyolohtli, Cor del Monte | Oest |
| 1-xochitl | U-flor | Huehuecoyotl, Coyote vell | Sur |
| 1-acatl | Un-carrizo | Chalchiuhtlicue, La de la Falda de Jade | Este |
| 1-miquiztli | U-mort | Tecciztecatl, El del Caragol Marí[4] | Nort |
| 1-quiyahuitl | U-pluja | Tlaloc, Deu de la pluja | Oest |
| 1-malinalli | U-herba | Mayahuel, La de la Planta de Maguey | Sur |
| 1-cohuatl | U-serp | Xiuhteuctli, Senyor de l'Any | Este |
| 1-tecpatl | Un-pedernal | Mictlanteuctli, Senyor de Mictlan (Regió de morts) | Nort |
| 1-ozomahtli | U-mona | Pahtécatl, Morador de la medicina | Oest |
| 1-cuetzpalli | Un-lagartija | Itztlacoliuhqui, El de l'obsidiana curva | Sur |
| 1-olin | U-moviment | Tlazolteotl-Ixcuina, Generadora de inmundicias | Este |
| 1-itzcuintli | U-gos | Xipe Totec, El nostre Senyor Desollado | Nort |
| 1-calli | U-casa | Itzapapalótl, Palometa d'Obsidiana | Oest |
| 1-cozcacuauhtli | U-buitre | Xolotl, Doble | Sur |
| 1-atl | U-aigua | Chalchiuhtotolin, Pavo Preciós | Este |
| 1-ehecatl | U-vent | Chantico, En la Casa | Nort |
| 1-cuauhtli | U-àguila | Xochiquetzal, Ploma de quetzal florida | Oest |
| 1-tochtli | U-conill | Xiuhteuctli Senyor de l'any | Sur |
Vore també
- Calendari asteca
- Tzolkin, l'equivalent maya al Tonalpohualli.
Referències
- ↑ Es considera que pot estar compost de la raïls "tlal-li (terra) i "oc-tli" (pulque); tenint el sentit de "Licor de la Terra".
- ↑ Lliteralment es compon de "tlahzolli" fem, desperdici; "teotl" deu(a). Segons algunes fonts, entre elles el Còdex Tudela, proporcionen atres raïls i un atre significat per a esta deesa, escrivint-ho com "Tlazohteotl" (Deesa Preciosa).
- ↑ Totolin era el nom del guajolote femella, per lo que lliteralment significa "guajolota de jade".
- ↑ Esta paraula és un gentilici. Lliteralment significa el "habitant de Tecciztlan" (A on abunden caragols),
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tonalpohualli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.