Itztlacoliuhqui

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació d'Itztlacoliuhqui en el Còdex borbònic

Itzlacoliuhqui o Itzcoliuhqui (del nàhuatl: Itzcoliuhqui ‘gavinet torçut’‘; itztli, obsidiana, gavinet d'obsidiana; tla, objecte; coliuhi, endoblegar-se’)​ en la mitologia asteca és la personificació de la justícia, ademés de ser el deu de l'obsidiana, senyor del sacrifici, dels desastres i dels objectes en forma de gavinets, i es relaciona especialment en les gelades o les baixes temperatures. També se l'identifica alternativament en molts deus d'atres cultures mesoamericanes, incloent Quetzalcóatl i Tezcatlipoca.

Descripció general[editar | editar còdic]

Itztlacoliuhqui és el deu del gebre en la mitologia dels Mexicas. També, ell és el deu del gèl, la fredor, l'hivern, el pecat, el castic, i la misèria humana.​ Ell està associat en la nit i l'obsidiana.​ Ell és responsable dels terratremols les tremolacions, les erupcions volcàniques, i els desastres en general.​ Alguns estudis diuen que lliteralment, el seu nom significa “Espasa Curvada d'Obsidiana,​ mentres atres experts diuen que això és una mala traducció. Hi ha uns atres que pensen que el seu nom significa “Ell que du un gancho d'obsidiana.

La seua apariència física, a voltes incloïa una bena en els ulls. Per lo tant, un renom seu és “La justícia en els ulls embenats.” Açò simbolisa la seua relació i el seu paper de fer la justícia i el castic a sers humans i esperits de l'inframon. No obstant, alguns també diuen que la bena s'utilisava realment per a cobrir la seua front ferida des del moment en que va rebre un dispar en una flecha pel Deu del Sol (Tlahuizcalpantecuhtli).​ Un atre aspecte de la seua apariència és el concepte de cóm s'incorpora l'obsidiana. Alguns diuen que tot el seu cap està fet d'obsidiana en un estrany péntol d'una flecha que descolla. En canvi, uns atres afirmen que el seu cap consistix en un péntol curv de sílex obsidiana.​

Llegenda del seu orige[editar | editar còdic]

En el mit Mexica de la creació, Itztlacoliuhqui va començar com el deu Tlahuizcalpantecuhtli, el deu de la matinada i el planeta Venus.​ Tlahuizcalpantecuhtli va ser un deu molt alegre i feliç. Un dia, Tonatiuh, el deu del sol, va demandar obediència i sacrificis dels atres deus abans de moure's. Pero Tlahuizcalpantecuhtli es va posar molt enujat, es va encarregar de la situació i va disparar una flecha al sol. La flecha no va alcançar fins a a on estava Tonatiuh, i est va disparar una atra flecha a Tlahuizcalpantecuhtli en retribució, que va penetrar en el seu cap. En eixe moment, Tlahuizcalpantecuhtli es va convertir en el deu de l'obsidiana i la fredor, que es diu Itztlacoliuhqui.​ Alguns diuen que la flecha en realitat va fer que Tlahuizcalpantecuhtli es convertira en pedra, i que la seua nova apariència coincidixca en la seua personalitat gelada i amarga (que complementa en gran mida el seu paper com a portador de la justícia).​

Les conexions en atres deus[editar | editar còdic]

Itztlacoliuhqui és una part de la trinitat sagrada de la mitologia mexica. La trinitat sagrada consistix en tres parts: el naiximent, la vida, i la mort. Ací s'entén que Itztlacoliuhqui representa la mort, mentres el deu Tezcatlipoca representa el naiximent i la vida és significada per Itzpapalotl, qui és la contrapartida femenina de Itztlacoliuhqui.

Itztlacoliuhqui es vincula en varis deus d'atres cultures. Per eixemple, ell està relacionat en la seua contrapartida maya, Kisin. Kisin també està associat en les pedres, puix hi ha moltes representacions d'ell en els còdexs mayes, en els quals es veu que ell ataca atres deus en pedres. Kisin és el castigador de l'inframon, ell castiga les ànimes que varen fer males obres en les seues vides. Ell té un ferro calent en aigua freda per a torturar a les ànimes. També té una llança i un gavinet o una antorcha. Les marques anellades de Kisin en estes escenes són similars a les d'Itztlacoliuhqui-Ixquimilli en varis manuscrits de la cultura méxica.​

Segons apunta Bernardino de Sahagún, en el segon llibre de la seua Història general de les coses de Nova Espanya, també conegut com el Còdex Florentino, despuix de la seua conexió en el planeta Venus el mateix deu Itztlacolihuqui s'associa en Cintéotl, deu de la dacsa en la mitologia asteca, que correspon a Xóchtil en el calendari nahua, Ahau en el calendari dels mayeas yucatecos, i a Hunahpú dels maya quichés.​

Atributs i simbolisme[editar | editar còdic]

Ya que Itztlacoliuhqui és el deu del castic, està associat en alguns instruments de justícia: una pedra i un garrot. En el garrot els borrachos varen ser colpejats fins a la mort, i en la pedra els adúlters varen ser llapidats fins a la mort. Ademés simbolisa la bena en esta tradició rica,​ puix cal recalcar que la bena representa la justícia i l'idea que tots els sers del món mortal i immortal no poden escapar el castic. Finalment, Itztlacoliuhqui està associat en el pulque, beguda sagrada de la gent indígena de Mèxic que té un rol important en la busca espiritual.​

Referències[editar | editar còdic]

  • Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6
  • Carballo, David M.; Levine, Marc N. (15 de mayo de 2014). Obsidian Reflections: Symbolic Dimensions of Obsidian in Ancient Mesoamerica (en inglés). University Press of Colorado. ISBN 9781492012764
  • González Torres, Yolotl. Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. México, Larousse, 1995
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
  • Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. ISBN 0500021139

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
  • Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons