Anar al contingut

Chalchiuhtotolin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Chalchiutotolin Còdex Borgia.
Chalchiuhtotolin, del còdex Telleriano-Remensis (XVI).

Chalchiutotolin (del náhuatl chalchiuhtotolin) en la mitologia mexica és el deu de les malalties i de les plagues. Els antics mexiques consideraven al pavo com a aliment ceremonial per excelència. Sacrificar el guajolote al deu Chalchiuhtotolin ho convertia en aliment diví; era aliment que nutria no només el cos, també l'esperit i l'ànima. Se li reconeixia ademés pel seu caràcter real i noble que ho colocava com l'au senyorial del pati dels palaus.[1]

Els espanyols durant l'invasió no ho cridaven guajolote sino gallina. Ho assemblaven en el pavón, au gran, de la família de les gallinàcees:

"Les gallines d'estes terres i els galls es diuen totolin. Són aus domèstiques conegudes, tenen una coa redona i plomes en les ales, encara que no volen; són la millor de les carns de totes les aus; mengen dacsa mullada quan menudes, i també bledos cuits i mòlts i atres yerbas; posen ous i trauen pollets. Són de diversos colors, uns blancs, atres rojos, atres negres i atres pardos; els mascles es diuen huéxolotl i tenen gran papada i gran pechuga, tenen grans pescuesos i uns corals colorits; el cap la tenen blau, en especial quan s'enugen, són cejuntos (cejijuntos); tenen un pic de carn que els penja sobre el pico… la gallina femella és menor que el gall, és bajuela, té corals en el cap i en la gola. És molt saborosa la seua carn; és corpulenta, i els seus pollets fica'ls baix de les seues ales, i dona a les seues hijuelos de menjar buscant-los gusanillos i atres coses...

Referències


Referències