Chalchiuhtotolin

Chalchiutotolin Còdex Borgia.

Chalchiuhtotolin, del còdex Telleriano-Remensis (XVI).

Chalchiutotolin (del náhuatl chalchiuhtotolin) en la mitologia mexica és el deu de les malalties i de les plagues. Els antics mexiques consideraven al pavo com a aliment ceremonial per excelència. Sacrificar el guajolote al deu Chalchiuhtotolin ho convertia en aliment diví; era aliment que nutria no només el cos, també l'esperit i l'ànima. Se li reconeixia ademés pel seu caràcter real i noble que ho colocava com l'au senyorial del pati dels palaus.

Els espanyols durant l'invasió no ho cridaven guajolote sino gallina. Ho assemblaven en el pavón, au gran, de la família de les gallinàcees:

"Les gallines d'estes terres i els galls es diuen totolin. Són aus domèstiques conegudes, tenen una coa redona i plomes en les ales, encara que no volen; són la millor de les carns de totes les aus; mengen dacsa mullada quan menudes, i també bledos cuits i mòlts i atres yerbas; posen ous i trauen pollets. Són de diversos colors, uns blancs, atres rojos, atres negres i atres pardos; els mascles es diuen huéxolotl i tenen gran papada i gran pechuga, tenen grans pescuesos i uns corals colorits; el cap la tenen blau, en especial quan s'enugen, són cejuntos (cejijuntos); tenen un pic de carn que els penja sobre el pico… la gallina femella és menor que el gall, és bajuela, té corals en el cap i en la gola. És molt saborosa la seua carn; és corpulenta, i els seus pollets fica'ls baix de les seues ales, i dona a les seues hijuelos de menjar buscant-los gusanillos i atres coses...