Tonatiuh

Representació de Tonatiuh en el Còdex Borgia

Tonatiuh (del nàhuatl: Tonatiw ‘el sol’‘tona, fer calor; -tiw, va a fer’) o Tonatih en la mitologia asteca i la mitologia nahua de la Huasteca és el Deu del Sol. El poble asteca ho va considerar com el líder del cel. També va ser conegut com el Quint Sol, degut a que els asteques creïen que va assumir el control quan el Quart Sol va ser expulsat del cel, i d'acort en la seua cosmogonia, cada sol era un deu en la seua pròpia era còsmica i segons els asteques, ells encara es trobaven en l'era en la que regnava Tonatiuh.

El Deu solar, és senyor del decimonono signe dels dies quiahuitl (pluja). No obstant, els intérprets ho criden Chantico com regente del dihuité periodo del tonalpohualli que escomença en el dia ce ehécatl (u vent). La relació del signe dels dies quiahuitl en el Deu solar té la seua base en el mateix concepte que unix al Deu de la pluja, Tlaloc, en el signe mázatl (venado, símbol de sequia i fòc). Tlaloc era senyor de la tercera edat còsmica mítica quiauhtonatiuh (sol de pluja), que va terminar en una pluja de fòc.

Tonatiuh apareix ademés dos voltes en la série de quadros dels vint periodos del tonalpohualli, a saber, en els periodos sext i dècim, com figura acompanyant de Tecciztécatl i de Mictlantecuhtli respectivament.​

Segons conta el mit mexica que els Deus, despuix de la mort del quart sol, buscaven al quint nou sol. Varen trobar a dos Deus, a Tecuciztécatl, un home covart pero orgullós de sí mateixa, i Nanahuatzin, un Deu noble i molt pobre. Quan es varen assentar al voltant de la pira (fogata per a sacrificis) varen dir els deus que devien sacrificar-se en la mateixa pira per a ser el quint sol. Tecuciztécatl es va ficar en la pira i del dolor, es va eixir. Va quedar tacat i es conta que aixina varen sorgir les taques en el jaguar. Despuix de la covardia de Tecuciztécatl, Nanahuatzin es va ficar en la pira, va eixir una purna cap al cel i este mateix es va allumenar, sorgint aixina el quint sol.

Després de vore Tecuciztécatl el deu pobre, que s'havia convertit en el quint sol, li va donar enveja i es va ficar en la pira. Aixina va sorgir una nova purna, es va llançar al cel i va aparéixer un segon sol. Era invencible. Va aplegar el moment en que ho varen matar els Deus menors. En tot el trayecte de la batalla dels deus menors en Tecuciztécatl, Nanahuatzin es va quedar callat. El segon sol, va morir perque un dels Deus menors li va llançar un conill i ho va travessar. D'esta forma, va morir i es va convertir en la Lluna, i es conta que veem un conill en la Lluna pel conill que li va llançar el Deu. Nanahuatzin després d'açò, es autonomenà Tonatiuh.​

Aixina, el Deu demandava sacrificis humans com a tribut i si estos se li refusaven, ell es mouria a través del cel per a ocultar-se. Cada dia exigia dos sacrificis humans, el cor de dos persones, per a alimentar-se despuix de les seues batalles durant la nit. Durant el dia, ho acompanyaven Deus i Deeses; les deeses eren anomenades Cihuateteo, i acompanyaven a Tonatiuh per haver mort en el part, o per alguna cosa relacionat en l'aigua, tant sequia com a inundació; els mexicas estaven fascinats en el sol i ho observaven cuidadosadament, i tenien un calendari solar que estava en segon lloc sobre precisió, solament superat pel calendari dels mayes, a on molts dels monuments mexicas que es mantenen en peu en l'actualitat, estan alineats en el sol, en la Pedra del Sol (coneguda com a calendari asteca) es va representar en un gavinet de sacrifici com a llengua; era dibuixat en el disc solar en l'esquena i en el cos i la cara rojos.

Segons la llegenda mexicana, Tonatiuh va ser el creador de la flor de Cempasúchil, la flor dels Dies de Morts. Dos amants, Xóchitl i Huitzilin, varen pujar una montanya i varen oferir flors a Tonatiuh. El deu va agrair els dos i donava somriures cada volta que venien a la montanya. Quan va morir Huitzilin en una guerra, va partir el cor de Xóchitl. Tonatiuh va ajudar Xóchitl a reunir en el seu amat i ella es va transformar en una flor. Va nàixer una atra volta Huitzilin en un colibrí i va tocar la flor. Va obrir la flor de Xóchitl, significant la reconciliació de Xóchitl i Huitzilin. ​

Image

L'image ilustra als asteques i Tonatiuh, el deu té molts ornaments adornant-li. En la cara té arets circulares, pírsines en el nas en joyes, tenia cabell ros, i una diadema groga. L'image de Tonatiuh també fa moltes referències a l'àguila i moltes voltes és representat obtenint cors en les garres d'àguila. Un disc solar és freqüentment ilustrat en Tonatiuh, en la cara de Tonatiuh en el centre del disc.

La pedra d'Axayacatl és la cara d'una de les imàgens més populars de Tonatiuh. És més comunament conegut com la Pedra del Sol. El Quint Sol és molt important, per lo que està representat en el centre de la pedra. Els atres símbols representen els signes de les últimes quatre époques.

Vore també

• Patrons dels Viagers

Referències

• Bernardino de Sahagún, 1950–1982, "Florentine Codex: History of the Things of New Spain", Arthur J. O. Anderson y Charles Dibble, Monographs of the school of American research, nº 14. 13. Salt Lake City: University of Utah Press
• Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
• Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia

• Cabada Izquierdo, J. J. (1992). Tlazolteotl: una divinidad del panteón azteca. Revista Española de Antropología Americana
• Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
• Glasson, Patrice (2001) Tlazolteotl, Deidad del Abono, Una Propuesta. En Estudios de Cultura Náhuatl 32: p. 148
• Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
• León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
• Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

Enllaçox externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tonatiuh.