Zamná

Glifo mesoamericano del periodo clàssic en una representació de Itzamná en cos de pardal. Trobat en la Plaça del Sol de Toniná.

Image gràfica representativa de Zamná, el sacerdot sapient.

Itzamná com el cocodril terrestre Itzam Cab Ain, Còdex de Dresde.

Zamná, també cridat despuix del seu deificació: Itzamná (del maya Itzamná), va anar en un principi un gran sacerdot maya aplegat en els chanes de Bacalar (despuix cridats itzáes) per a fundar i establir-se en Chichén Itzá, cap a l'any 525 d. C., "durant la primera baixada o baixada chicoteta de l'orient, que mencionen les cròniques".

Itzamná (deu D) en el panteón maya.

Ahí, en Chichén Itzá, havent assentat els chanes la sèu del seu govern, va viure Zamná un temps i va ensenyar les seues doctrines. Home sapient que "va posar nom als parages i terres, llocs i promontoris del Mayab, hui Yucatán" i va inventar els primers caràcters que varen servir de lletres als natius de la regió. Este sacerdot va rebre aixina mateix el nom de Lakin-Chan que en llengua maya vol dir "el sacerdot Chan, que va vindre de l'orient". L'importància de Zamná com fecundo creador de la cultura maya va derivar de la seua arribada a Chichén Itzá en l'época de la seua fundació.

L'influència de Zamná va seguir la ruta dels chanes cap al ponent els qui, en el seu trayecte per la península, varen fundar atres ciutats populoses, hui importants, com Ek Balam, Izamal, Motul i T'Hó, que es va ubicar a on està l'actual Mèrida, fundada pels espanyols durant el procés de la conquista de Yucatán.

Deificació

Ixchel (izq) i Itzamná (der) en la Montanya Sagrada abans de la creació del món. Clàssic tardà. Museu Ampare, Pobla.

Lee Lawrie, Representació de Itzamná (1939). Biblioteca del Congrés Edifici de John Adams, Washington D. C..

Transcorregut el temps, acreixcut el seu prestigi i engrandida la seua fama, Zamná va ser elevat a deidad en el panteón maya. Aixina, Itzamná deu, segons Eric S. Thompson, en el seu llibre ___protected_title_8___, està vinculat en el rostre del sol i en la pluja, per tant en l'agricultura. Tradicionalment a Itzamná se li considera fill d'Hunab Ku, Deu únic, i entre les atribucions que se li donen està el ser deidad de la medicina i de l'agricultura, ademés de ser "El senyor dels cels, de la nit i del dia".

Etimologia

Encara que anteriorment s'acceptava l'etimologia que va usar Eric Thompson, en la que el nom d'este personage està compost per les partícules itzam fardacho i naaj casa (formant aixina el compost casa del fardacho), estudis epigràfics moderns sugerixen que la primera partícula del nom pot realment significar iits (raïl llingüística utilisada per a denotar tota classe de secrecions, incloses resina, llacor, semen i rocío) o be, poguera referir-se a la seua qualitat de dispersor o hechicero. No obstant, la llectura fonètica exacta dels glifos referents a este deu, està encara per confirmar.

Vore també

• Història de Yucatán
• Indústria henequenera / Cordemex
• Conquista de Yucatán

Bibliografia

• Chilam Balam de Chumayel.
• Ermilo Abreu Gómez: Héroes mayas: Zamná. Nachi Cocom. Jacinto Canek. Compañ́ia General Editora, Mèxic 1942.
• Alfredo Barrera Vásquez en colaboració en Silvia Rendón (1948), El llibre dels llibres del Chilam Balam de Chumayel.
• Bassie-Sweet, Karen: Maya Sacred Geography and the Creator Deities. Norman 2008.
• Espinosa Díaz, Margarita(2001).«Creació i Destrucció en Toniná».Arqueologia Mexicana.9(50)
• Taube, Karl: The Major Gods of Ancient Yucatan, 1992.
• Thompson, Eric: Maya History and Religion. Norman, 1970.