Zamná



Zamná, també cridat despuix del seu deificació: Itzamná (del maya Itzamná), va anar en un principi un gran sacerdot maya aplegat en els chanes de Bacalar (despuix cridats itzáes) per a fundar i establir-se en Chichén Itzá, cap a l'any 525 d. C., "durant la primera baixada o baixada chicoteta de l'orient, que mencionen les cròniques".[2]

Ahí, en Chichén Itzá, havent assentat els chanes la sèu del seu govern, va viure Zamná un temps i va ensenyar les seues doctrines. Home sapient que "va posar nom als parages i terres, llocs i promontoris del Mayab, hui Yucatán" i va inventar els primers caràcters que varen servir de lletres als natius de la regió. Este sacerdot va rebre aixina mateix el nom de Lakin-Chan que en llengua maya vol dir "el sacerdot Chan, que va vindre de l'orient".[2] L'importància de Zamná com fecundo creador de la cultura maya va derivar de la seua arribada a Chichén Itzá en l'época de la seua fundació.
L'influència de Zamná va seguir la ruta dels chanes cap al ponent els qui, en el seu trayecte per la península, varen fundar atres ciutats populoses, hui importants, com Ek Balam, Izamal, Motul i T'Hó, que es va ubicar a on està l'actual Mèrida, fundada pels espanyols durant el procés de la conquista de Yucatán.[3]
Deificació
[editar | editar còdic]
Transcorregut el temps, acreixcut el seu prestigi i engrandida la seua fama, Zamná va ser elevat a deidad en el panteón maya. Aixina, Itzamná deu, segons Eric S. Thompson, en el seu llibre ___protected_title_8___, està vinculat en el rostre del sol i en la pluja, per tant en l'agricultura. Tradicionalment a Itzamná se li considera fill d'Hunab Ku, Deu únic, i entre les atribucions que se li donen està el ser deidad de la medicina i de l'agricultura, ademés de ser "El senyor dels cels, de la nit i del dia".[4]
Etimologia
[editar | editar còdic]Encara que anteriorment s'acceptava l'etimologia que va usar Eric Thompson, en la que el nom d'este personage està compost per les partícules itzam fardacho i naaj casa (formant aixina el compost casa del fardacho),[5] estudis epigràfics moderns sugerixen que la primera partícula del nom pot realment significar iits (raïl llingüística utilisada per a denotar tota classe de secrecions, incloses resina, llacor, semen i rocío)[6] o be, poguera referir-se a la seua qualitat de dispersor o hechicero.[7] No obstant, la llectura fonètica exacta dels glifos referents a este deu, està encara per confirmar.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Espinosa Díaz, Margarita (2001). "Creació i Destrucció en Toniná". Arqueologia mexicana, Vol. IX, número 50, juliol - agost, 2001, p.16 (Mèxic, Editorial Raïls). ISSN 0188-8218.
- ↑ 2,0 2,1 Història del Descobriment i Conquista de Yucatán. Resenya de l'Història Antiga de Yucatán Juan Francisco Molina Solís. Mèrida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 i prologada per Antonio Mediz Bolio)
- ↑ Op. cit. Juan Francisco Molina Solís, qui cita a la seua volta, per a esta afirmació, al Fr. Diego López de Cogolludo, (Història de Yucatán, Madrit 1688)
- ↑ Casares G. Cantón, Raúl; Duch Colell, Juan; Antochiw Kolpa, Michel; Zavala Entancat, Silvio et ál (1998). Yucatán en el temps, Mèrida, Yucatán. ISBN 970 9071 04 1.
- ↑ Eric S. Thompson. Història i religió dels mayas (1970): 209-233
- ↑ Diccionari Maya-Espanyol (UADY).
- ↑ Freidel, Schele, Parker, Maya Cosmos. 1993 pg. 411-413
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Chilam Balam de Chumayel.
- Ermilo Abreu Gómez: Héroes mayas: Zamná. Nachi Cocom. Jacinto Canek. Compañ́ia General Editora, Mèxic 1942.
- Alfredo Barrera Vásquez en colaboració en Silvia Rendón (1948), El llibre dels llibres del Chilam Balam de Chumayel.
- Bassie-Sweet, Karen: Maya Sacred Geography and the Creator Deities. Norman 2008.
- Espinosa Díaz, Margarita(2001).«Creació i Destrucció en Toniná».Arqueologia Mexicana.9(50)
- Taube, Karl: The Major Gods of Ancient Yucatan, 1992.
- Thompson, Eric: Maya History and Religion. Norman, 1970.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zamná» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.