Testament

Un testament és un acte jurídic unilateral, personal, revocable i d'última voluntat, per mig del qual una persona física dispon del destí de el seu bens i drets per a despuix de el seu mort.

Primera pàgina del testament d'Alfred Nobel.

El terme prové del llatí testamentum, que significa 'declaració de voluntat'. Per mig del testament, el testador pot designar hereus, legatarios, tutors, i establir atres disposicions patrimonials o personals vàlides conforme al dret successori aplicable.

Descripció del concepte

Alguns autors sostenen que no prové de testario mentis, sino que els seus orígens es troben en el vocablo testis, per lo que es fa referència al testic; és dir, el testament no té significat com a expressió material de voluntat, sino que és un acte en el que s'atesta esta voluntat. El testament també admet actes de caràcter no patrimonial, com poguera ser el reconeiximent de fills.

Quan una persona mor sense deixar testament es diu que ha fallit abintestato o intestada. Si ben generalment el testament és un acte jurídic en el que es fa una disposició de bens, cal reconéixer que existixen declaracions de voluntat que no consistixen en això i que poden ser matèria d'un testament (vgr. Reconeiximent d'un fill).

El testador és la persona que fa testament. Pot testar qui té capacitat d'obrar i la llei no li'l prohibix expressament. Sempre que el dement pretenga fer testament en un interval lúcit, designarà el notari a mèdics que prèviament li reconeguen, i no ho otorgarà sino quan estos responguen de la seua capacitat, devent donar fe del seu dictamen en el testament, que subscriuran els facultatius ademés dels testics.

Història

En la major part del món, l'alienació d'una propietat ha segut una qüestió de costum social. Segons Plutarc, el testament escrit va ser inventat per Solón. Originalment, era un dispositiu destinat únicament als hòmens que varen morir sense un hereu.

La frase en anglés "will and testament" es deriva d'un periodo en el dret anglés en el que l'anglés antic i el francés jurídic s'usaven un al costat de l'atre per a una màxima claritat. Atres doblets llegals d'este tipo inclouen "allanament de morada" i "pau i tranquilitat".

El concepte de la llibertat de disposició per voluntat, tan familiar com és en l'Anglaterra moderna i els Estats Units, abdós generalment considerats sistemes de dret consuetudinari, aixina com en Navarra, no és de cap manera universal. De fet, la llibertat total és l'excepció i no la regla. Els sistemes de dret civil a sovint imponen algunes restriccions a les possibilitats d'eliminació; com en el cas de la "herència forçosa".

L'nomenada donació mortis causa durant l'Alta Edat Mija és un acte practicat «en les disponsicins dels negocis inter-vius de caràcter esclusivamente patrimonial, moltes voltes irrevocable.» Ya a inicis del XII «la figura del testament, o ha desaparegut per complet, o simplement subsistix el títul de l'institució, pero s'ha buidat de contingut.» Durant esta época és l'Iglésia Catòlica qui detenta la jurisdicció en esta matèria.

Tipos de testament

Els tipos de testament generalment inclouen:

• Testament comú o mancomunat: és el que fan juntament dos persones disponent en un mateix acte de les seues finques a favor d'un tercer. Documentat per primera volta en la llei anglesa en 1769
• Testament mutu o captatorio: és el que fan recíprocamente dos persones a favor de la que sobrevixca
• Testament inoficioso: és el que conté una desheretament o pretericó injusta
• Testament oral (o no ocupativo): oral o dictat; a sovint llimitat a mariners o personal militar
• Testament hológraf: és el redactat a mà i firmat pel propi testador
• Testament digital: es realisa en els mijos digitals de la persona
• Testament vital: són disposicions que dona una persona per a qué fer en el seu cos una volta fallit
• Testament audiovisual: és aquell que es grava com a archiu de vídeo o àudio
• Testament no solemne: aquell que el albacea no té nom
• Testament en forma solemne: firmat per testador i testics

Algunes jurisdiccions reconeixen un testament hológraf, redactat íntegrament en la pròpia mà del testador, o en algunes formulació modernes, en disposicions materials en la mà del testador. La traça distintiva d'un testament holográfico és menys que estiga escrit a mà pel testador i, a sovint, no necessita ser presenciat. En Luisiana (Estats Units), este tipo de testament es diu testament hológrafico. Deu estar totalment escrit, datat i firmat en la lletra del testador. Encara que la data pot aparéixer en qualsevol part del testament, el testador deu firmar el testament al final del testament. Qualsevol adició o correcció també deu estar escrita a mà per a que tinga efecte.

En Anglaterra, les formalitat dels testament es relaixen per als soldats que expressen els seus desijos en servici actiu; qualsevol testament d'este tipo es coneix com testament o d'un militar. Una minoria de jurisdiccions inclús reconeix la validea dels testament no ocupativos (testament verbals), particularment per al personal militar o mariners mercants. No obstant, a sovint existixen restriccions en la disposició de la propietat si s'utilisa tal testament oral.

Terminologia

<!--advocats, tiren-me una mà...-->

• Albacea: persona designada o que solicita l'administració d'un patrimoni en una successió intestada.
• Clàusula de exordio: és el primer paràgraf o oració en un testament i testament, en el que el testador s'identifica, declara un domicili llegal i revoca qualsevol testament anterior.
• Codicil:
  1. esmena a un testament.
  2. un testament que modifica o revoca parcialment un testament existent o anterior.
• Descendència: víncul jurídic existent entre les persones que descendixen d'un mateix progenitor.
• Fideicomisario: una persona que té el deure en virtut d'un fideicomiso testamentario de garantisar que es respecten els drets dels beneficiaris.
• Hereu: un beneficiari en una successió, testat o intestado.
• Intestado: persona que no ha creat un testament o que no té un testament vàlit en el moment de la mort.
• Llegat: donació testamentaria de propietat personal, tradicionalment distinta dels diners.
• Llegat demostrativo: un regal d'una suma específica de diners en una direcció que es pagarà en un fondo en particular.
• Llegat específic: un regal testamentario d'un objecte identificable en precisió.
• Legatario: beneficiari de propietat personal baixe un testament, és dir, una persona que rep un llegat.
• Successió: procés llegal de liquidació de l'herència d'una persona fallida.
• Testat: persona que mor havent creat un testament abans de la mort.
• Testador: persona que eixecuta o firma un testament.

Regulació per països

Chile

Es troben prohibides les disposicions captatorias i els testament mancomunats o conjunts. Respecte dels testament hológraf, res diu el, pero en Chile no s'accepta el testament fet de puny i lletra, contradictòria esta aplicació puix si s'accepta el realisat de manera mecànica o digital imprés i posterior protocolisació i davant 5 testics be cride testament obert Còdic Civil sobre la matèria, més la jurisprudència ha acceptat este tipo de disposicions d'última voluntat.

Espanya

Regulació llegal

La regulació llegal del testament en Espanya es troba recollida en el Còdic Civil, més concretament en el Llibre III. Dels diferents modos d'adquirir la propietat, i específicament dins de el Títul III. De les successions.

En els primers artículs, del 657 al 661, es definixen varis conceptes sobre la matèria:

• El art. 658 definix, i distinguix, entre la voluntat testamentaria («manifestada en testament») i la voluntat llegítima («per disposició de la llei») quan no existixca la primera encara que sense ser excloents ya que abdós podrien estar presents en una mateixa successió.
• El art. 659 indica qué s'entén per herència indicant que «l'herència comprén tots els bens, drets i obligacions d'una persona que no s'extinguixquen per la seua mort.»
• El art. 660 distinguix entre el hereu («al que succeïx a títul universal») i legatario («al que succeïx a títul particular»).

Els artículs 662-743 s'agrupen baix el Capítul I. Dels testament dividit en 10 seccions que establixen des de quí té «capacitat per a dispondre per testament» fins a una enumeració de tipos de testament passant per la pròpia definició de qué entén este còdic civil per testament («acte pel qual una persona dispon per a despuix de la seua mort de tots els seus bens o de part d'ells», art. 667).

Modalitats

Les principals modalitats testamentarias regulades en el Còdic Civil espanyol s'enquadren en dos grups: testament comú i testament especial. Dins del primer:

• El testament obert: És aquell en el que el testador manifesta, en presència del Notari autorizante o en el seu cas dels testics, el contingut de la seua última voluntat. Esta categoria de testament obert es subdivide a la seua volta en testament obert ordinari (davant Notari) o extraordinaris (per a cas d'imminent perill de mort, en supòsits d'epidèmia aixina com testament militars o de persones que vagen a bordo de bucs). L'ordinari s'otorga davant Notari hàbil, i no precisa de la concurrència en l'acte de testics (llevat que concórreguen determinades circumstàncies especials en la persona del testador, com són ser cego, o no saber o no poder llegir o firmar, etc.). Els extraordinaris exigixen sempre la concurrència de testics i han de ser posteriorment adverados i elevats de document públic per mig de el seu protocolisació.
• El testament tancat és aquell la principal característica del qual és que el testador, sense revelar el contingut del testament, declara que el mateix es troba en el plec que entrega a les persones que hagen d'autorisar-ho.
• El testament hológraf és aquell redactat de puny i lletra pel propi testador, i que necessàriament ha de contindre el lloc i la data de otorgament (any més i dia), aixina com la seua firma i deu ser igualment objecte de adveracó i protocolisació en sèu judicial. Podran aixina mateix fer testament hológraf, segons l'artícul 688 del Còdic Civil, encara en els països les lleis dels quals no admeten dit testament.

Dins dels testament especials es definixen:

• El testament militar. D'aplicació a membres d'un eixèrcit en país estranger (secció 7, arts. 716-721).

El testament marítim. Testament oberts o tancats «durant un viage marítim» diferenciant entre bucs mercant i de guerra (secció 8, arts. 722-731).

• El testament fet en país estranger. Els realisats «fòra del territori nacional» i subjectes a les lleis del país en que es troben.» Si estigueren en alta mar dependrà de «les «lleis de la Nació a que el buc pertanyga» (secció 9, arts. 732-736).

Revocació i ineficàcia

La secció 10, i última d'este primer capítul, articula raons per a determinar les condicions de revocació de totes les disposicions testamentarias» aixina com quan seran ineficaces o caducaran els testament.

Dret foral navarrés

Vore també: Furs de Navarra i Llegítima foral

Les persones que gogen de la condició civil foral navarresa estan regides pel dret foral navarrés, els principis màxims del qual són la prevalença de la costum sobre la llei i el parament (« parament fur vienze », la voluntat de les parts és superior a la llei). D'esta manera, i a diferència del restant de l'Estat, en Navarra la llibertat de testar és absoluta. Ara be, existix una formalitat que els testadores deuen complir, que és la llegítima foral. Esta establix que per a que un hereu no reba res deu assignar-se-li « cinc sòus febles o carlines i sengles furtades de terra en els monts comuns », que en la pràctica es traduïx en res, puix el carlín és una moneda que no està en circulació i els particulars no poden posseir terreny comunal.

Ademés, existix un tipo de testament especial, cridat testament de germandat, similar al testament mancomunat anglo-sajón. Este testament permet que dos o més persones s'instituïxquen mútuament com a hereus, de manera que l'sobreviviente hereta els bens del predifunto, i pot contindre disposicions sobre el destí de dits bens una volta fallits tots els otorgantes.

El Navarresa|Fur Nou arreplega este i atres aspectes rellevants, com són l'orde de successió o les modalitats de testament, entre molts atres.

Itàlia

El Còdic Civil italià acull el principi de formalisme testamentario, en virtut de la qual el llegislador de la península itálica requerix per a la validació del testament una de les formes típiques expressament previstes en el còdic civil, en el art. 601 i següents. Cal distinguir en atenció a la forma entre els testament ordinaris entre els que es troben el testament hológraf, el testament públic i el testament secret (art. 604-605) i els testament especials, dins dels quals es troben el testament en ocasió de malalties contagioses o de calamitat pública (art. 609-610); el testament en la navegació marítima o aérea (art. 611-616) i el testament militar o assimilat (art. 617-618).

Mèxic

En el Còdic Civil Mexicà el testament és un acte lliure, en el qual una persona dispon dels seus bens, drets i obligacions a favor d'un o més hereus, els qui dispondran d'ells despuix de la seua mort. Solament poden testar els majors de setze anys que gogen de plenes facultats mentals o que estiguen en moment de lucidea. El testador és lliure d'impondre les condicions que vullga, sempre i quan no es vulneren les condicions establides en el còdic.

Perú

En el còdic civil peruà s'establix en l'artícul 660 que des de la mort de la persona, els bens, drets i obligacions que constituïxen l'herència es transmeten al seu successor o successors. És aixina que la successió es produïx solament en la mort del causant. És important mencionar que per mig del testament, el testador pot dispondre dels seus bens segons la seua voluntat, no obstant, esta llibertat té llimitacions impostes per la llei, no es pot perjudicar als hereus forçosos i si el testador decidix favorir a una persona, empresa o institució, sobre un ben o determinats bens, açò lo podrà fer solament en el terç de lliure disposició al que té dret, art. 756 del Còdic Civil Peruà.

Tipos de testament en Perú

• El testament públic obert: és otorgat pel mateix causant o testador davant el notari públic, el qual té la funció d'acreditar que el document que conté la voluntat del causant és autèntic.
• El testament públic tancat: la voluntat del testador està expressada en un plec que va dins sobre tancat o baixe una envoltura lacrada que el otorgante entrega al notari en la participació de dos testics per a que certifique la coberta per mig de l'extensió d'un acta, i que despuix ho transcriba al registre.
• El testament hológraf: es troba escrit i firmat pel puny i lletra del causant. Debido a ello, este tipo de testament és considerat un document privat. Solament despuix de la seua comprovació judicial i el seu ulterior protocolari es convertix en un document públic.
• El testament marítim: este tipo de testament és otorgat pels navegants en un buc durant la navegació aquàtica. Pot ser otorgat pels caps, oficials tripulants i qualsevol persona que es trobe embarcada en buc de guerra peruà.

Per a elaborar un testament es deu tindre en conte lo següent: <!--wikificar...-->

• 1/3 de lliure disposició en un cònjuge
• 33% fills o uns atres descendents
• 33% cònjuge o conviviente
• deu ser de forma escrita
• la forma de el seu ortógrafo
• nom del testament i la seua firma
• disposicions sobre els bens

La SUNARP és l'encarregada de realisar eixos testament i els notaris la certifiquen.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
• Albacea
• Dret de successions
• Herència

Enllaços externs

• «testament». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).