Anar al contingut

Drets forals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres drets dels territoris forals vore Drets històrics.
Fur de la fundació de la ciutat de Plasencia.

Els drets forals són un tipo de drets locals o propis existents en algunes comunitats autònomes espanyoles, que tenen el seu orige en les cartes pobles (cartes de població) que s'otorgaven pels reis i senyors de la península ibèrica en fundar poblacions. Estes cartes pobles funcionaven a modo de pacte entre la població i el rei o senyor del lloc, en l'objectiu d'ordenar el territori i regular les condicions d'assentament dels nous pobladors.[1][2]

En el creiximent de les poblacions i l'aument de les relacions entre elles, les cartes pobles es varen ser unificant en normes jurídiques comunes, que s'establien en forma de furs,[3] és dir, un estatut jurídic aplicable a un territori, que regulava l'ordenament jurídic del lloc i les relacions entre els seus habitants.

Si be les cartes pobles tenien distintes formes jurídiques, moltes d'elles inclús en la denominació de fur, no hi ha unanimitat entre els historiadors a l'hora de considerar-les equivalents a atres furs, fent-se en la major part dels casos distinció entre les cartes pobles o furs breus i atres furs o furs extensos.[1][3] En lo que sí coincidixen tots els historiadors és que en tots els casos es tractava de drets propis, en particularitats distintes en cada lloc, i en que són l'orige dels actuals drets forals.[1][3]

Encara que este tipo de drets locals eren comuns en diversos països europeus, en el temps estos drets es varen ser unificant en lleis nacionals. No obstant, en Espanya esta unificació no es va conseguir, havent prevalgut distints furs fins als nostres dies fonamentalment en l'àmbit civil, sent esta una peculiaritat exclusiva del ordenament jurídic espanyol.[4]

La Constitució espanyola senyala als drets forals únicament per a referir-se als drets especials en l'àmbit civil,[5] mentres que per al conjunt de drets propis dels territoris forals —denominats drets històrics[6]— es referix al règim foral.[7]

Actualment, en Espanya coexistix el dret comú en els drets forals o especials d'Aragó, Illes Balears (en particularitats en cada illa), Catalunya, Galícia, Navarra i el País Vasc (en particularitats segons el territori), aplicant-se el dret comú de forma supletoria als drets forals allà a on existixquen.[4] Igualment seguix vigent el Fur de Baylío[4] que s'aplica en alguns pobles extremenys limítrofs en Portugal[8] i en Ceuta.[9] La Comunitat Valenciana, si be ha tingut drets forals en el passat, actualment no conta en una regulació vigent al respecte.[10] No obstant, com és una competència prevista en l'Estatut d'Autonomia (Preàmbul i 7 artículs) les Corts Valencianes, en gran respal polític i també de l'immensa majoria dels municipis valencians i de la societat civil, varen plantejar en febrer de 2020 una Proposició de reforma constitucional al Congrés dels Diputats per a la recuperació efectiva del dret civil valencià.[11][12]

El dret privat (comú o foral) aplicable, es determina en funció de la veïnat civil —distinta de la veïnat administratiu— que està regulada per l'artícul 14 i següents del Còdic Civil.[13]

Antecedents

Artícul principal → Carta pobla.

La denominació procedix del terme «fur», referent als estatuts jurídics que, ya en l'Edat Mija, arreplegaven les costums de cada localitat, ademés dels privilegis otorgats pels reis a les mateixes, aixina com el conjunt de disposicions que preservaven la noblea, el clero i el vassallage d'una zona. Consistixen en un pacte solemne entre els pobladors i el rei, i també –per extensió– s'ha usat per a referir-se a les normes que regien en determinada comarca o localitat. És un dret molt fragmentat, en el que tradicionalment una ciutat concreta es regiria pel seu dret propi.

D'eixe terme va sorgir el de «dret foral», que posteriorment es va utilisar per a referir-se al dret que rig de forma específica en un territori donat. Habitualment, els drets forals rigen en territoris més amplis que als que eren d'aplicació els furs.

Naturalea jurídica

La fortalea de l'integració històrica i política d'Espanya, llunt de resentir-se, alcança la seua completa realisació en el reconeiximent dels drets forals, que no són formes privilegiades ni mers residus personalistas de normes anacròniques, sino verdader i actual reflex jurídic de realitats perceptibles en el nostre propi modo de ser i existir colectius.
Exposició de motius, sanció del títul preliminar del Còdic Civil (Decret 1836/1974, de 31 de maig).[14]


Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Gomez Bayarri, Jose Vicente«Cartes Pobles valencianes concedides a furs aragonesos».
  2. ↑ «El Dret de la Corona de Castella» pàg. 3. Archivat des de l'original, el 4 d'agost de 2016. Consultat el 10 de juny de 2016.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «L'evolució foral en la Corona de Castella i Lleó» (30 de giner de 2010).
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Drets Forals (Compilació Forals)». Enciclopèdia jurídica (2014).
  5. ↑ «Artícul 149.1.8ª». Constitució espanyola. BOE (29 de decembre de 1978).
  6. ↑ «Sinopsis de la Disposició adicional 1ª». Congrés dels Diputats (Giner de 2011).
  7. ↑ «Disposició adicional primera». Constitució espanyola. BOE (29 de decembre de 1978).
  8. ↑ «Dret Consuetudinari d'Extremadura. El Fur de Baylio».
  9. ↑ «Per qué el Fur del Baylio està vigent en Ceuta». El Far Digital.
  10. ↑ «El Constitucional liquida el règim Foral de separació de bens». El Món (29 d'abril de 2016).
  11. ↑ [1]
  12. ↑ [2]
  13. ↑ «Còdic Civil, veïnat civil». BOE (9 de juliol de 1974). Consultat el 4 de juny de 2016.
  14. ↑ «Decrete 1836/1974, de 31 de maig, pel que se sanciona en força de Llei el text articulat del títul preliminar del Còdic Civil». BOE (9 de juliol de 1974).


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Drets_forals&oldid=1285399»