Law French

El Kelham's Dictionary of the Norman or Old French Language (1779) proporciona traduccions a l'anglés del law French a partir de lleis, jurisprudència i actes jurídics privats

El law French o francés jurídic és una varietat antiga del anglo-normando pero molt influït pel francés de París o francés estàndar i més vesprada pel anglés. Va ser utilisat en les corts de justícia d'Anglaterra a partir de la conquista normanda de Guillermo el Conquistador en 1066. El seu us va ser continuat en els tribunals anglesos fins a 1731.

Història del llenguage

Els primers documents coneguts a on el francés s'utilisa específicament com a llengua vehicular per al discurs llegal anglés daten del tercer quarto de el XIII. Són:

• Els Recaptes d'Oxford (1258), compostes pels térmens del jurament fet pels vintiquatre magnats nomenats per a corregir els abusos en l'administració del rei Enrique III, junt en els resums de les seues resolucions. Es consideren la primera constitució escrita d'Anglaterra.
• El Casus placitorum (c. 1250-1270) és una colecció de màximes llegals, normes i narracions breus dels casos.

En estes obres veem un llenguage tècnic i sofisticat que ya està ben equipat en una terminologia pròpia. Est inclou moltes paraules que són d'orige llatí, pero les formes del qual s'han desgastat i distorsionat d'una manera que sugerix que ya posseïen una llarga història d'us en francés; eixemples serien avoeson (dret de designar un sacerdot per part d'un patró, en llatí advocationem), neife (siervo, en llatí nativa) i essoyne o essone (circumstància que permet l'exenció d'una convocatòria real, en llatí, sunnis, posteriorment substituït per essonia que és simplement una reintroducció al llatí de la forma francesa). Fins a principis de el XIV, el law French coincidia en gran mida en el francés utilisat cotidianament per les classes altes. Com a tal, reflectix alguns dels canvis experimentats pels dialectes del nort de França durant el periodo. Aixina, en els documents mencionats anteriorment, of the King es representa com del Rei, mentres que al voltant de 1330 s'havia convertit en du Roi (com en francés modern) o du Roy. Durant eixe sigle, no obstant, este francés vernàcul va sofrir un ràpit decliu; el Pleading in English Act 1362 ("Estatut d'alegats") reconeix este canvi ordenant que les actuacions judicials a partir de llavors deuen portar-se a terme en anglés, desenrollant eventualment un Anglés Jurídic. A partir d'eixe moment, el law French va perdre la major part de la seua condició de llenguage parlat. Es va mantindre en us per a les readings (conferències) i moots (debats acadèmics), que se celebraven en el colege d'advocats com a part de l'educació dels jóvens llicenciats, pero en essència es va convertir ràpidament en un llenguage purament escrit, que va deixar d'adquirir noves paraules, la seua gramàtica degeneró (sobre el 1500 es troben múltiples confusions entre gèneros, donant lloc a absurts com unix home ("una (dòna) home") o un feme ("un (home) dòna"), i el seu vocabulari es va ser adaptant paulatinament a l'anglés, ya que era utilisat exclusivament per advocats i juges anglesos, que a sovint no parlaven francés realment.

En el XVII, els moots i les readings varen caure en l'oblit, i el govern d'Oliver Cromwell, en el seu émfasis en l'eliminació dels restants del ritual arcaic dels processos judicials i governamentals, va assestar un colp més a fondo en la llengua. Inclús abans, en 1628, nos trobem en Sir Edward Coke reconeixent en el seu prefacio a la Primera Part dels Instituts de la Llei d'Anglaterra que la llegislació francesa casi havia deixat de ser una llengua parlada. Va ser utilisat encara per a informes de casos i llibres de text jurídics fins a casi el final del sigle, pero solament en una forma extraordinàriament degradada. Un eixemple, citat en freqüència d'esta última degeneració, prové de les notes marginals escrites pel president del Tribunal Suprem Sir George Treby publicades en 1688:

Richardson, ch. Just. de C. Banc al Assises at Salisbury in Summer 1631. fuit assault per prisoner la condemne pur felony que puis són condemnation ject un Brickbat a li dit Justice que narrowly mist, & pur ceo immediately fuit Indictment drawn per Noy envers li Prisoner, & són dexter manus ampute & fix al Gibbet, sur que luy mesme immediatement hange in presence de Court.

Richardson, Ch(ief) Just(isse) of C(ommon) Bench at the Assizes at Salisbury in Summer 1631. There was an assault by a prisoner there condemned for felony; who, following his condemnation, threw a brickbat at the said Justice, which narrowly missed. And for this, an indictment was immediately drawn by Noy against the prisoner, and his right hand was cut off and fastened to the gibbet, on which he himself was immediately hanged in the presence of the Court.

Supervivència en la terminologia jurídica moderna

La sintaxis invertida de molts sintagma nominals jurídics en anglés - attorney general «ministre de justícia», fee simple «alodio» - és una herència del law French. cal senyalar que els natius de parla francesa no poden entendre certes paraules, ya que no s'utilisen en el francés modern o varen ser substituïdes per atres paraules. Per eixemple, la paraula actual per a mortgage (hipoteca) és hypothèque. Molts dels térmens del law French es varen convertir a l'anglés modern en el sigle XX per a fer més comprensible la llei en les jurisdiccions de dret comú. No obstant, alguns térmens clau seguixen sent amprats en law French, incloent els següents:

• attorney: advocat.
• autrefois acquit: prèviament exculpat d'un delicte (crim); correspon al principi de ne bis in idem.
• autrefois convict: prèviament condenat d'un delicte; correspon al principi de ne bis in idem.
• bailiff: el mariscal de la cort, encarregat de mantindre l'orde en la sala.
• cestui que trust: acurtat a voltes a cestui; el beneficiari d'un fideicomiso.
• culprit: ara s'utilisa per a significar 'culpable'. Originalment era una mescla del llatí culpabilis ("culpable") i el law French prist ("llest"), sorgint d'una acurtada de la frase convencional prist del averer ("[estic] dispost a demostrar [que l'acusat] és culpable com s'indica") .
• cy-près doctrine: el poder d'un tribunal de transferir la propietat d'un fideicomiso de caritat a un atre fondo de caritat quan el primer fideicomiso ya no existix, o és incapaç d'operar.
• defendant: acusat, demandat: la part contra la que el procés civil es du.
• de sò tort: sense autoritat, p.ej. ingl. agent de sò tort = és. falsus procurator.
• en ventre sa mère: el feto en l'úter considerat naixcut per als efectes jurídics; correspon al principi de nasciturus pro iam nat.
• escheat: la reversió d'una herència vacant (bona vacantia) a un senyor feudal, o a l'Estat a on la propietat és alodial.
• estoppel: la prevenció d'una part de contradir una posició prèviament presa.
• feme covert: dòna casada subjecta a l'autoritat marital (coverture).
• force majeure: força major.
• laches: mora.
• lien: lliteralment, «enllaç», el dret de retenció.

• mortgage: lliteralment, «penyora morta», l'hipoteca. Originalment es referia a la penyora immobiliària o anticresis (Edat Mija), despuix a la venda en garantia sense desplaçament (compromís pel qual el terratinent es va mantindre en possessió del biene garantisat) i des del sigle XX a el hipoteca.
• per my et per tout: lit. «per la mitat i pel tot», califica la comunitat de mà comuna (o comunitat germànica).
• terre-tenant: terratinent.
• tort: delicte civile.
• voir dire: lliteralment, «dir veritat». En els seus orígens feya referència al jurament de dir la veritat (llatí: verum dicĕre), en un atre sentit a donar un veredicte, sentència, verdadera. La paraula voir (o voire), en este context, és una antiga paraula francesa que significa "veritat". No està relacionada en la paraula francesa moderna voir, que deriva del llatí vinyaēre ("vore"), actualment l'expressió és interpretada per la falta etimologia com "vore [els] dir". En el Regne Unit, Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, i algunes voltes en els EE.UU fa referència a un "juí dins d'un juí". Una audiència per a determinar l'admisibilitat de l'evidència, o la competència d'un testic o jurat. Actualment en els Estats Units la frase fa referència al procés per mig del qual s'interroga als possibles membres del jurat, consistint este interrogatori en averiguar els trasfondos d'estes persones per a determinar cuales podran permanéixer en el jurat i cuales no podrien fer-ho per diferents prejuïns, ser parcials a les parts en el juí.