Marmessor

Retrat d'una dòna, coneguda com la senyora Georges Hartmann, oli sobre llenç de Pierre-Auguste Renoir (1874), donació del general Bourjat, ejecutor testamentario de Georges Hartmann, 1902 (Museu de Orsay/Hervé Lewandowski).

El/La marmessor (en árabe: (andalusí -ṣáhb-) alwaṣiyya ‘encargado del testamento’) és la persona encarregada per un testador o per un juge de complir l'última voluntat del causant i custodiar els seus bens (el cabal hereditari). En el primer cas (quan ha segut nomenat en el testament) es denomina ejecutor testamentario, i en el segon, ejecutor o albacea dativo.

Quan no hi ha testament, es diu que una persona ha mort intestada, "sense testimoni". Com a resultat, no hi ha un "testimoni" tangible a seguir i, per lo tant, no pot haver un ejecutor. Si no hi ha ejecutor testamentario, o els ejecutores nomenats en un testament no desigen actuar, es pot nomenar a un administrador del patrimoni del difunt. El terme genèric per a ejecutores testamentarios o administradors és representant personal. En Anglaterra i Gales, quan una persona mor intestada en una residència de vells i no té familiars als que poder localisar, els responsables del seu conte es convertixen automàticament en el seu ejecutores testamentarios.

Segons la llei escocesa, un representant personal de qualsevol tipo es denomina ejecutor testamentario, utilisant el nom de ejecutor nominal per a referir s'a un ejecutor testamentario i el ejecutor dativo per als administradors.

Qualsevol persona designada com ejecutor testamentario podrà optar per no administrar el patrimoni. En el Regne Unit, en prendre eixa decisió, la persona designada pot eixecutar una carta de "poder reservat", que li permetrà actuar posteriorment com ejecutor testamentario si la persona nomenada en la concessió testamentaria és remoguda o ya no pot actuar.

Finalment, es diu ejecutor universal a qui té poder irrestricto per a complir íntegrament totes les disposicions d'un testament. També el albacea és considerat l'ajudant immediat que en un futur estarà preparat per a ocupar el càrrec de la persona a la que està referida dita ocupació. Generalment està relacionat en les Associacions de Fidels o Germandats i Confraries.

Etimologia

Ejecutor testamentario en castellà deriva del Llatí exsecūtor, -ōris i del llatí testamentarĭus. En canvi, el terme «albacea» prové de l'àrap hispànic ṣáḥb alwaṣíyya.

Pagament del ejecutor testamentario

En alguns països, com Estats Units, un ejecutor testamentario té automàticament dret a una compensació pels seus servicis, encara que esta cantitat varia dramàticament segons la jurisdicció. A menos que el testament ho establixca específicament, esta compensació sol estar determinada per lo que es considera "raonable" per a l'esforç involucrat, encara que en vàries jurisdiccions el monte s'establix com un percentage del patrimoni total. Per eixemple, en Califòrnia el ejecutor testamentario té dret al 4% dels primers 100.000 dólars del valor del patrimoni, al 3% dels següents 100.000 dólars, i aixina successivament. En atres països, com el Regne Unit, el ejecutor testamentario no té automàticament dret a una compensació, encara que la compensació pot dirigir-se dins del testament o per mig de solicitut davant un tribunal. En alguns països hispanoamericans, el ejecutor testamentario és un càrrec gratuït. No obstant, es pot establir la remuneració que el testador considere oportuna. Tot això sense perjuí del dret que li corresponga pels treballs de partició o atres facultatius.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
• Dret de successions
• herència
• testament
• Albacea lliterari

Enllaços externs

• «marmessor». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).