Sinople
En heràldica, sinople, sínople i inclús sinoble (del francés sinople i este nom del de l'antiga ciutat de Sinope) és la denominació del color vert.[1][2] D'entre els esmalt heràldics, pertany al grup dels colors, junt en el gules (roig), l'azur (blau), el sabre (negre) i el púrpura.
Història
editar
Una de les primeres mencions d'un escut vert es troba en el Roman de Troie, de Benoît de Sainte-Maure, que data d'al voltant de l'any 1155, a on este esmalt és descrit en el nom que rebia en França en eixe moment: vert (‘vert’).[3]
En els inicis de l'heràldica, entre els sigles XII i XIII, est era l'esmalt menys utilisat: l'historiador Michel Pastoureau va trobar que apareixia en menys del 5 % de les armerías europees.[4] Per a explicar esta escassa presència del vert en els escuts, s'ha argüido que fins a el XIII este color va tindre connotacions negatives (el Diable i les seues criatures, l'islam, l'inestabilitat); que fins a fins del sigle XIV va ser difícil de fabricar i de fixar satisfactòriament;[5] o que no destacava contra el vert de l'herba.[6]
No obstant, durant el XIV l'Europa occidental va experimentar una revalorisació del color vert[5] i, si ben este color mai va anar àmpliament usat en armerías, cap a començos del sigle XV ya estava ben establit dins del cànon heràldic.[3]
De vert a sinople
editarFins a principis d'el XIV, el terme sinople s'amprava en la lliteratura francesa com a designació poètica del color roig. Este vocablo derivava de sinope, sinopis, paraules llatines que en l'antiguetat clàssica es referien per lo general al roig, en alusió a una classe d'ocre roig molt apreciat que s'extrea en Capadocia i s'exportava des del port de Sinope, en Anatolia.[2][5][3][7] Encara despuix de la seua adopció per part de l'heràldica en el significat de «vert», sinople va conservar el seu significat lliterari de «roig» durant uns dos sigles més.[3]
Es desconeix per qué motive la paraula sinople va experimentar eixe canvi de significat en la gerga heràldica; Pastoureau ubica este canvi entre els anys 1380 i 1400, o tal volta unes décades abans.[5] S'ha sugerit que els heralts francesos varen canviar el nom de l'esmalt vert per sinople degut a que vert era homòfon en vair (‘vore-vos’), un forre heràldic.[3][5]
En els regnes espanyols, recent a mitan del sigle XV el terme heràldic francés sinople va començar a ser traduït com a esmalt heràldic vert, en lloc de roig.[8]
De roig a vert
editarSobre l'aparent despropòsit de l'adopció del nom d'un pigment roig per a designar a un esmalt vert, el jesuïta i heraldista Claude-François Menestrier (1631-1705), en la seua obra L' Art du blason justifié, ho explica citant part del text d'un fullet manuscrit que es remontaria a al voltant de l'any 1400, i que tractava sobre colors per a pintura i ilustració. En el seu llibre, Menestrier copia un capítul d'este fullet, en a on es menciona un pigment cridat sinoplum, el qual —sempre segons el manuscrit— provenia de la «ciutat de Sinopoli» i era a voltes roig i a voltes vert.[9][Nota 1] Açò sugerix que en algun moment es va cridar sinoplum al renombrado ocre roig d'Anatolia, l'actual roig carmesí, i també a alguna classe de pigment vert, igualment importat.
Representació
editarEl sinople no es troba definit en exactitut. En conseqüència, el to i el matís de vert a amprar per a representar-ho queden a criteri de l'artiste heràldic. Es recomana, no obstant, que el vert siga fort i fidel a la seua naturalea; no deu inclinar-se massa cap al groc ni cap al blau.[10]
Quan no es dispon de colors, el sinople pot representar-se per mig d'un rayado molt fi de llínees oblicuas parals que van des de l'àngul superior esquerre del dibuix fins a l'inferior dret, segons el método atribuït al jesuïta Selvat Pietra Santa.[11] Est és el método de representació que es veu comunament en gravats una tinta.
Eixemples d'us
editarDavall es presenten dos eixemples antics i notables de l'us de l'esmalt sinople.
- A l'esquerra: les armes de Sajonia, derivades de les dels antics ducs d'Ascania. el crancelín de sinople data provablement d'al voltant de l'any 1200, durant la formació del ducado de Sajonia-Wittenberg,[12] i representa una corona de ruda.
- A la dreta: la «pantera d'Estiria», armes de l'estat austríac d'Estiria, que daten de 1160, quan varen ser adoptades com a emblema pel margrave Ottokar III d'Estiria.[13]
-
Les tradicionals armes de Sajonia, actualment escut oficial de l'Estat Lliure de Sajonia.
-
Escut d'Estiria, actualment encara en us.
Amadeo VI, duc de Saboya (1334-1383) va ser malnomenat el «Comte Vert» degut a que solia vestir d'este color. Si ben els colors de les armes dels Saboya eren argent i gules, durant la vida del Comte Vert es va sumar el sinople a la librea de la casa de Saboya. Estos tres colors, prou més vesprada, donarien orige a l'actual bandera d'Itàlia.[5]
Us en terrats i monts
editarD'entre les figures heràldiques, solen ser de sinople les terrats i els monts, en representació del color de l'herba, encara que les regles de l'heràldica no impedixen que se'ls assigne qualsevol atre color.
-
Escut de la comuna francesa de Domfront (Orne), en un castell d'argent terrazado de sinople.
-
Escut del municipi d'Altenberg bei Linz (Alta Àustria), en un mont de tres penyes de sinople.
-
Mont de tres penyes de sinople en l'escut d'Hongria.
.svg){kind=link}
Noms, atribucions i significats en desús
editarCap a l'inici de la Renaixença[14] es va desenrollar un sistema de correspondències simbòliques per als colors heràldics que hui es troba en desús. És de notar que cap a 1828 este sistema era considerat absurt pel heraldista anglés William Berry,[15][Nota 2] encara que l'espanyol Francisco Piferrer, en 1858, ho comenta com si encara anara vàlit.[11]
Si ben Jean Courtois, Heralt Sicília del Regne d'Aragó, menciona en el seu tractat Li blason dones couleurs (1414) que qualsevol d'estes associacions del sinople pot usar-se per a blasonar,[16] en la pràctica és possible que solament s'hagen usat el sistema planetari i el sistema de pedres precioses. Per a Alberto i Arturo García Caraffa (1919), el blasonado en gemas corresponia als títuls i el de planetes als sobirans.[17]
Arthur Fox-Davies cita un eixemple de blasonado en pedres precioses que data de 1458.[18][Nota 3]
Davall es donen algunes de les antigues correspondències simbòliques del sinople, aixina com alguns dels noms «grecs»[Nota 4] que se li varen atribuir.
| Noms «grecs» | estora, molieuy, pracine[16] |
| Metal | el mercuri,[15][19] el plom,[16] l'estany[20] |
| Planeta | Venus,[15][16] Mercurio[19][20] |
| Pedra preciosa | l'esmeralda,[15][16][19][20] el jaspi[19] |
| Signe del Zodíac | Géminis i Virgo[15][19] |
| Element | l'aigua,[15][20] la terra[11] |
| Estació de l'any | la primavera[15][16][19] |
| Més | maig,[15][19] agost[15][19] |
| Dia de la semana | el dimecres,[19][20] el dijous,[16][20] el divendres[15] |
| número | 6[19] |
| Arbre | el llorer[20] |
| Flor | tota classe de plantes verdes,[15][19][20] la siempreviva[20] |
| Au | el loro[16][20] |
| Edat de l'home | la joventut[15][16][19][20] |
| Complexió humana | flemática[15][20] |
| Virtuts teologals i cardinals | la fortalea,[16][19] l'esperança[20] |
| Virtuts i qualitats mundanes | la cortesia,[15][19] el regocijo, la joventut, la bondat, la bellea,[16][19] l'honra, l'amor,[19] la llealtat en l'amor, la afabilidad,[15] l'abundància, l'amistat, el camp i la possessió, el servici i el respecte[11] |
| Obligacions del portador | defendre als òrfens[11][20] i socórrer als pobres, als paisans i als llauros que estiguen oprimits[11] |
Ademés, d'acort en Courtois, el sinople seria considerat per alguns com el «menys noble» dels colors heràldics.[16]
Vore també
editarNotes
editar- ↑ sinople Diccionario de la lengua española
- ↑ 2,0 2,1 Gallec, Rosa; Sanz, {{{nom2}}} (2001). Diccionari Akal del color, Akal, p. 450. ISBN 978-84-460-1083-8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Gage, John (1999). Color and Culture: Practice and Meaning from Antiquity to Abstraction (en anglés), Berkeley; els Àngeles: University of Califòrnia Press, p. 81–82. ISBN 0-520-22225-3.
- ↑ Pastoureau, Michel (2008). Black: The History of a Color (en anglés), Princeton; Oxford: Princeton University Press, p. 72. ISBN 978-0-691-13930-2.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 (2007).«Unix couleur en mutation: li vert à la fi du Moyen *Âge».Comptes-rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres.151(2)
- 722-727.ISSN 1969-6663.doi:10.3406/crai.2007.87941.Consultat el 25 de giner de 2013.
- ↑ Bedingfeld; Gwynn–Jones, {{{nom2}}} (1993). Heraldry (en anglés), Secaucus: Chartwell Books, p. 56. ISBN 1-55521-932-2.
- ↑ Eastaugh; Walsh, {{{nom2}}}; Chaplin, {{{nom3}}}; Siddall, {{{nom4}}} (2004). Pigment Compendium: A Dictionary of Historical Pigments (en anglés), Oxford; Burlington: Elsevier / Butterworth Heinemann. ISBN 0-7506-57499.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Antonio Contreras Martín. . Universitat de Valéncia. Consultat el 24 de giner de 2013.
- ↑ Menestrier, Claude François (1661). (en francés), Lió: Imprenta de Benoît Coral, p. 44–46.
- ↑ Von Volborth, Carl A. (1991). The Art of Heraldry (en anglés), Londres: Tiger Books International, p. 21. ISBN 1-85501-154-9.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Piferrer (1858). Tractat d'heràldica i blasón, Madrit: Imprenta de Ramón Campuzano.
- ↑ «Wappen, Flaggen, Markenhandbuch» (en alemà). Sachsen. de (Portal dones Freistaat Sachsen). Archivat des d'el original, el 22 de giner de 2013. Consultat el 26 de giner de 2013.
- ↑ «Dones Land Steiermark: Styria’s coat of arms» (en varis idiomes). Estat i Govern d'Estiria. Consultat el 30 de maig de 2012.
- ↑ «Precious Peers and Planetary Princes» (en anglés). Archivat des d'el original, el 14 de març de 2012. Consultat el 31 de decembre de 2012.
- ↑ 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 15,11 15,12 15,13 15,14 Berry, William (c. 1828). Encyclopædia Heraldica, Vol. 1 (en anglés), Londres: Sherwood, Gilbert and Piper.
- ↑ 16,00 16,01 16,02 16,03 16,04 16,05 16,06 16,07 16,08 16,09 16,10 16,11 Jean Courtois (Sicille), Heralt d'Alfonso V, Rei d'Aragó (1809 [reedició anotada d'un tractat de 1414]). Hippolyte Cocheris (ed.). (en francés), París: Auguste Aubry.
- ↑ García Caraffa (1919). Enciclopèdia heràldica i genealògica hispà–americana, Tom Primer, Madrit: Imprenta d'Antonio Març.
- ↑ Fox–Davies (1909). A Complete Guide to Heraldry (en anglés), Londres, Edimburc: T. C. & I. C. Jack, p. 77.
- ↑ 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 19,11 19,12 19,13 19,14 19,15 De Bara, Jérôme (1579). (en francés), Lió: Imprenta de Claude Rauot.
- ↑ 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 20,11 20,12 20,13 López d'Haro (1622). Nobiliario genealògic dels reis i títuls d'Espanya. Llibre I, Madrit: Imprenta de Luis Sánchez, p. 6.
Referències
editar
Enllaços externs
editar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sinople.
Sinople en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sinople» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="Nota"/>