Anar al contingut

Anex:Mobles heràldics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Artícul principal → Moble heràldic.

A

Abella

L'abella està representada montant, vista d'esquena, en les pates esteses i les ales entre obertes. Està volant quan li l'estilisa en les ales obertes. L'abella simbolisa l'esperança.

En heràldica de l'Imperi Francés, els príncips (no sobirans) porten un cap d'assur sembrat d'abelles d'or. Napoleón va carregar el seu mant d'abelles d'or.

Abrojo

Arma defensiva composta de quatre puntes, que es posa al fondo d'una fossa, o que se sembra sobre un terreny i que servia per a lastimar als cavalls d'atac; una de les quatre puntes es troba necessàriament puntada cap a lo alt.
Boulaide (Luxemburc): tallat de sinople a tres abrojos d'or a una rosa hojada de sinople, a una divisa ondada d'argent brochante sobre la partició.

Aciales

Instrument que servix a dominar i dirigir els cavalls, apretant-los el nas. Representat per dos branques de metal reunides per una frontiça.
Els aciales són a voltes confosos en les bridas, la representació de les quals és similar.

Àguila

Aguilón

Aire

Vore au. Niu de certes aus, pelícanos, cisnes,...

Alción

Au de mar o de pantà semblada vagament a un cisne, representat en el seu niu surant sobre les ones. Se li crida a voltes "Martín-peixcador". Està "surant" si les ones que ho soporten són d'un color diferent.

Amor

Forma de querubín, figura de Cupido, representat en la forma d'un chicotet chiquet, en dos ales en l'esquena i carregat d'un arc i d'un carcaj ple de fleches. És el querubín del XVIII.

Anadino

Menut pardal estilisat, de perfil, ales apretades, en un pic i pates (a diferència de la merleta).

D'argent al chevrón de sabre, rodejat de tres anadinos de lo mateix, a la bordura de gules carregada de huit flors de lis d'argent

Áncora

El áncora està ordinàriament posada en pal. La vareta del áncora es diu flanc, el travesser de dalt una trava, sobre la corda que passa en l'anell es diu una gumena. El áncora argollada està carregada del seu anell superior i a voltes d'un atre avall.
En áncora invertida és el símbol dels barqueros (marina d'aigua dolça).

Figura de fantasia representant un dragó (serp alada i membrada), la coa de la qual, que forma una voluta, es termina igualment per un cap de serp (per lo que té una en cada extremitat). L'anfisbena pot rebre els atributs dels carnívors i dels sers alats. D'argent a una anfisbena de gules.

Ángel

Els àngels estan representats baix la forma d'una jove dòna revestida d'una bata dalmática. Les seues ales estan casi sempre volteadas en la punta cap a avall, és dir que estan baixades.

L'arcàngel Sant Miguel es reconeix pel fet que està armat (quan no està ocupat hendiendo a un dragó).

De azur a un Sant Miguel d'argent nebulado d'or, tenint una espasa flamulada de gules i un escut de lo mateix, que és de Kiev.

Angema

(del llatí engemar, ornada de pedres precioses: Segons alguns autors, este moble estava primitivamente compost de pedreria (gemas) i de llistons nudados i enrollados).

Flor imaginària i formada de quatre a huit pétals semblats a aquells del quinquefolio, pero redonejada. Està perforada en el centre i deixa vore el camp. L'angema no està tallada, ni hojada. Estos mobles són molt rars i usualment es donen per quinquefolio.

Anella

(del llatí anella, de anicula) Figura formada per dos curves en forma de "C" adossades i unides juntes per un o dos traversos. L'anella sembla tindre com a orige el áncora o la grapa de ferro, o ferro de anclaje, que servia a sostindre els murs. No es deu confondre en el ferro de molí, que presenta un quadrat buit central.

Anell

Círcul unit o ornado de pedreria. Un anell únic lloc en l'escut es diu ciclamor (terme en desús).

Anillito

Menut anell. Els anillitos sempre estan en número. Estan a voltes entrellaçats o concèntrics.

Davant-mur

Porció de muralla posada a destra o a sinistra d'una torre, generalment moviente del flanc de l'escut.

Antorcha

Bastó surmontado d'una flama. Es diu encesa de... quan la flama és d'un esmalt diferent. De azur a una antorcha d'argent posat en barra, encesa d'or, blasó primitiu de la família Pluvinel, d'orige delfinés (cf. Antoine de Pluvinel)

Aplanadora

L'aplanadora és un instrument d'excavació per a callejear. Té forma de fuso allargat, en dos anells en el quarto de la llongitut, un en alt a destra, l'atre avall a sinistra. És molt rara en heràldica.

d'argent, a una aplanadora de sabre posada en banda, acompanyada de sis roses de gules ordenades en orla, que és de la Família de Dames-Jouancy

Aquilón

Cap de chiquet o querubín mofletudo que sembla bufar en violència un vent del nort. Els jets d'aire estan figurats en el mateix color que el cap.

Arbre

L'arbre està normalment terrazado, és dir que no es veu el naiximent de les seues raïls. Quan mostra les seues raïls, està arrancat. Se li poden tallar les branques (desramado, desbrancado) o l'alt del tronc (truncat). Està fustado quan el seu tronc és d'un esmalt particular.

Si el seu fullage està repartit en grups, se li diu estratificado i es precisa el número d'estrats. Quan no té fulls, se li diu deshojado.

Es precisa el número de fulls quan elles estan dissenyades individualment.

Els arbres d'una espècie particular estan representats en els fulls o frutes que els caracterisen.

Vore també planta.

Arca

L'Arca de Noe està representada baix la forma d'un pontó sense veles, surmontada d'una casa baixa.

Arc

1. L'arc està normalment representat en pal. Si està posat en faixa, la corda cap a avall, es diu tirat. Pot estar cordado quan la seua corda és d'un esmalt particular.

2. Vore pont.

Arcoíris

Pot estar en faixa o en banda (o en barra), burelado d'or, de gules, de sinople i d'argent. Normalment moviente de les vores de l'escut.

Farda

La farda es representa en cuclillas.

Argos

Representat baix la forma d'un cap de carnació sembrada d'ulls. Malnomenat panoptes (que tot ho veu), del nom d'un príncip argivo dotat de cent ulls, dels quals cinquanta estaven sempre oberts. Simbolisa a un home molt clarividente, o un vigilant sense falla, del que no es pot abusar.

Ariet

L'ariet és representat en la forma d'un voltó, terminat a destra pel cap d'un moltó. El voltó pot estar en faixa o en banda.

Armes

Arma de jet: Les armes de llançament poden estar encabadas (mànec o talle) d'un esmalt particular. D'argent a una llança de gules, encabada de sabre, o d'argent a una llança de sabre, armada de gules. Vore flecha.

Armini

L'armini (al natural) és normalment d'argent. De sabre, és una cibelina.

El context permet normalment distinguir a l'armini al natural, que és un moble, de l'armini que és un forre.

Arpía

Vore Àguila (heràldica).

Au

L'au està picada, membrada, freqüentment més que el pico, les seues pates són d'un color diferent. L'àguila és representada en una llengua (que constituïx una excepció per a les aus). L'àguila està lampasada (o lenguada) si esta llengua és d'un color diferent.

L'au està en vol quan les seues ales estan representades obertes i curvades, lo que és el cas normal per a les àguiles. Està elevada (o en el cas de les àguiles, expandides) quan les ales obertes estan ampliades. En el cas contrari, està plegada.

Pot estar representada sobre el seu niu.

Està esorante quan pren el seu vol cap a dalt, esorada quan està volant, descendent quan es representa volant cap a la punta de l'escut.


L'àguila (o tot rapaz) que té alguna cosa entre les seues garres es diu rapiñante: De gules a un àguila expandida d'argent, rapiñante d'una banderola de lo mateix carregada de la paraula "Agen" en lletres de sabre (part destra del blasó de Agen).

La perdiu és una miqueta més grossa i en un pic curt. De gules a una perdiu coronada d'or, que és de Aunis. La coloma, el pichón o la tórtola tenen, sensiblement, el mateix perfil.

Esturç

Representat baix la forma d'un zancudo tenint en el seu pic un ferro montat.

B

Badelaire

Cimitarra de full curt i llarga, curvada en la punta.

Ballesta

Arma composta d'un arc i d'un tronc. La seua posició és de pal, la mànega cap a avall.

Basilisco

Dragó en cap de gall. Ademés, les ales del basilisco estan preferencialment formades de plomes i no són membranoses com aquelles del dragó.

D'argent al basilisco de sabre, coronat, picat i armat d'or, lampasado, alado i dardado de gules, que és de Kazan.

Barco

Vore Navío.

Bastó al natural

Es precisa "al natural" per a distinguir-ho de la peça del mateix nom. El bastó al natural està freqüentment nudado.

Bellota

Frut del roure: vore roure.

Bezante

Disc de metal. Vore disc.

Billet

Menut moble de forma rectangular, generalment amprat en número com a moble secundari. d'assur a dos lleons leopardados d'or, rodejats de sèt billets tirats de lo mateix llocs en orla, que és de Frisia.

Biscione

El biscione (la bicha) és una serp sempre representada enrollada en pal i engolint a un chiquet.

Es pot dir D'argent al biscione d'assur, engolint a un infant de gules, que és de Milà (casa de Sforza i Visconti), o de manera més tradicional: D'argent a la biscione d'assur, eixint de gules.

Este moble està molt estés: figura a sinistra en el logo de la marca Alfa Romeo.

Bola

Moble en forma de disc, normalment representat sombrejat, per a distinguir-la del bezante o del tortillo.

Braç

El braç es diu dextrocero o senestrocero, sent la dreta o l'esquerra. De azur al dextrocero adornat d'argent, tenint una espasa d'or en pal, que és de Connaught

D'or a un dextrocero d'argent adornat de gules, tenint una badelaire d'argent i eixint d'una nueta de lo mateix moviente del flanc sinistre, que és de Bòsnia.

Normalment està molt retallat, arrancat o tallat, deu ser blasonado el braç quan està moviente. Pot estar nuet (que és la seua posició), adornat (de vestimentes) o armat (per un arma).

De gules al braç armat d'argent, el colze i el puny d'or, tenint una espasa alta d'argent guarnit d'or (apareix en les armes de Finlàndia).

Bou

El bou és representat sancer, generalment en les posicions alçades, cridant-se enfurit quan està representat rampante, furiós quan està alçat sobre les seues pates atrasseres, saltante o acovardit.

La vaca es caracterisa per la presència de ubres i és generalment passant: D'or, ha dos vaques de gules, uñadas, acornadas, coletadas i clarinadas d'assur, que és de Bearn.

El reencontre d'un vacú és generalment cridat "de bou", a voltes "de bou". Aquell sobre el camp de gules és De gules ha un rencuentro de bou, sumat d'una estrela, acompanyat d'un sol a destra i d'una lluna a sinistra, el bou d'or, que és de Moldàvia, sobre el camp tallat de gules i d'assur és de Besarabia. Aquell de Bucovina està sobre el camp partit d'assur i de gules.

Muçol

Els muçols i les lechuzas són normalment representats de perfil en la cara de front.

Bust

Partix del cos comprenent el cap, el colze i el pit (sense el braç). El bust (o tors) és de home, de dòna, de moro.

C

Cavaller

El cavaller està necessàriament "armat de totes les seues peces", és dir en armadura. El cavaller galopante sobre el seu cavall és una figura típicament lituana, el "pogonia" (persecució). D'argent a una "pogonia" de gules, que és de Polotsk.


El cavaller pot portar un escut sobre el qual poden figurar armes secundàries: De gules a un cavaller d'argent, portant un escut d'assur a una creu patriarcal d'or, que és de Lituània.

En un dragó
Sant Jorge i Sant Miguel

Sant Jorge està caracterisat perque està terrazado d'un dragó. Sant Miguel fa lo mateix, pero es reconeix per les seues ales d'arcàngel. L'escena està generalment "al natural", pero els colors són convencionals. El dragó és de sinople (color de la naturalea), el sant d'argent (símbol de purea) i la seua armadura d'or (símbol de santitat): De gules a un Sant Jorge d'argent terrazando un dragó de sinople, que és de Moscou.

D'or a un Sant Jorge d'argent sobre un cavall de sabre, terrasando un dragó de sinople alado de sabre, que és de Geòrgia.

Cavall

Llevat indicació contrària, el cavall està alegre, és dir que es representa nuet, sense brida ni arnés (que no es blasona). En el cas contrari, el cavall està bardado o engualdrapado dels seus arreos, que poden ser d'un esmalt particular. Pot estar ensellat, embridado. Ademés de les posicions normals dels cuadrúpedos, pot estar encabritado (també es diu aculado) o coceando. De gules al cavall d'argent, que és de Hannover. De gules al cavall alegre i encabritado d'argent, acompanyat de dos estreles a huit rajos de lo mateix, posat l'un en cap a sinistra, l'atre en punta a destra, el tot d'argent, que és d'Iberia.

Cap

El cap de moro sempre és de sabre. D'argent a un cap de moro de sabre, tortillada del camp, que és de Còrsega. Cerdenya porta quatre caps de moro acompanyant una creu de gules.

Cabra

La cabra es distinguix del corder sobretot per la seua barba. Les seues banyes més dretes. El mascle cabrío és reconeixible pel seu orgue sexual molt marcat. De azur a una cabra d'or, uñado i acornado de gules, que és de Istria.

En la família de la cabra, el heràldica alpina utilisa igualment la cabra montesa (es reconeix per les seues grans banyes) i la gamuza (les banyes de la qual són més menuts i prims, en forma de espátulas d'esquí).

D'argent a la cabra montesa en peu de sabre, que és de Gotteshausbund.

Una cabra montesa d'or sobre un camp azur és del comtat de Hohenembs (Àustria).

Vore també Corder.

Cadenes de Navarra

Ret de cadenes posades en orla, en creu i en sotuer. de gules a les cadenes d'or, posades en creu, en sotuer i en orles, enceses en el cor de sinople, que és de Navarra.

Caldero

Des de l'Edat Mija apareix en blasones de famílies espanyoles que podien permetre's mantindre mesnadas: d'assur, dos calderos d'or, que és del llinage de Guzmán.

Cáliz

De azur al cáliz d'or, surmontado d'una ostia d'argent, acompanyat de sèt creueres dels mateix, 3 a destra, 3 a sinistra i una en cap, que és de Galícia.

Carranc de riu

Normalment representat en pal, vist d'esquenes.

Cantimplora

Representació estilisada d'un recipient doble (que semeja dos corchees) que servix per a transportar l'aigua. Molt rara en el heràldica continental, es troba sobretot en Gran Bretanya baix el nom de oges o waterbourgets.

Campana

Deu ser possible vore el seu batall. La campana el batall de la qual és d'un esmalt particular es diu batallada d'este esmalt.

De azur a tres campanes d'argent.

Campana de vero

La "campana de vero", o campanilla, és la part del forre d'assur, que sembla una campana, la part ampla de la qual està orientada cap a avall, l'atra part sent el pot d'argent: de gules a una campana de vero d'argent.

Canó

Peça d'artilleria que figura igualment com a adorn exterior.

El canó pot estar esmolat d'un esmalt diferent. Este terme no s'usa molt en les armerías de modernes. De azur al canó d'or esmolat de gules.

Vore: Smolensk.


Caracola

Concha d'un caragol buida.

Carbunclo

Peça heràldica que figura una pedra preciosa en forma de círcul, proyectant huit rajos (raig de carbunclo) terminant-se per flors de lis.

El carbunclo pot estar perforat o guarnit d'una pedra preciosa (esmaragda, safir, granate...) de la qual es precisa el color (quan diferix dels rajos) mencionant que el carbunclo està encés. D'argent al carbunclo d'assur.

Moltó

Corder dotat de banyes. Vore Corder.

Castell

El castell al natural està representat baix la forma d'una fortalea, muralla flanquejada de dos torres redones i tenint una torre intermija més alta, el conjunt unit per panels de mur almenado. Hereta els atributs d'un edifici. Està donjonado quan un o més donjones lo surmontan (en principi sobre la torre central).

de gules al castell d'argent moviente de la punta... Salzburc, Hamburc.

El castell heràldic, estilisat, és representat per una torre donjonada de tres peces, com en les armes de Castella: de gules al castell d'or.

Menut, més estilisat i en número, és utilisat com a moble sembrant un camp (castelado). En este cas, pren la forma d'una torre simplificada. De gules a cinc castells d'or posats en sotuer, que és de Poitou.

Centaure

Una centauresa
Una centauresa

El centaure és una figura heràldica imaginària corresponent a la seua figuració mitològica. Per defecte està armat d'un mall. La seua variant principal és el centaure-sagitario, que té un arc.

L'imaginari heràldic li ha donat, si no una companyera, en tot case un homòlec femení, la centauresa.

Ací: d'or a una centauresa sagitario de gules.

Cep

Representació estilisada d'un ferro de presoner.

Cep de vinya

Peu de vinya, representat en una estaca.

Ceraste

Serp acornada.

Cerbero

Gos a tres caps.

Cistella

De azur a dos cistelles ajedrezadas d'or i de gules, portant fullage de sinople (apareix en les armes de Melilla).

Ceptre

Chicote

Bastó en nucs (per oposició al tronc, que sembla un tronc d'arbre).

Cibelina

Varietat rara de l'armini, en principi de sabre. Apareix en les armes de Siberia.

Cervo

Està ramado quan la cornamenta és d'un esmalt particular. Per a expressar el número de les seues puntes, es diu que està ramado, de N banyes (o peces), estant entés que estes banyes estan repartides simétricament: un dèu-banyes presenta aixina cinc banyes de cada costat de la cornamenta.

El cervo es deu distinguir del gamo les banyes del qual són més llarcs i esclafats.

El cap de cervo de front, sense coll, és cridada "rencuentro de cervo". De azur al rencuentro de cervo d'or, que és del clan escocés Mackenzie.

Círcul

Moble format d'anells concèntrics

Cisne

El cisne està freqüentment "acollarado" d'una corona, és dir que està passada al voltant del seu coll. De gules al cisne d'argent picat, membrado i acollarado d'una corona d'or, que és de Stormarn.

Tacha de la Passió

Clave de cap triangular. Les taches de la passió estan generalment en grups de tres.

Collar

L'atribut d'un rogle és bucleado. Un animal portant un collar està acollarado.

Tossal

Terrat de tamany reduït.

De gules al molí de vent d'or, posat sobre un tossal de sinople, gitat de dos claus invertides i adossades d'argent, al cap coser carregat de tres estreles també d'argent (Mouilleron-en-Pareds)

Columna

D'argent a la columna de gules.

Colmena

La colmena servix usualment d'emblema per a les societats sapients.

Cometa

Estrela a huit branques, o raïls, la qual una és més llarga i en la forma d'una coa ondulante (o estovada), està dirigida haca avall. El cometa està caudado quan esta coa està dividida en tres rajos més prims, cabellado si té l'aparència d'un cabellam.

Cor

(Designa també el centre de l'escut).

Representació estilisada d'un cor humà. Pot estar alado, flameante,... D'argent sembrat de cors de gules. D'or a tres lleons leopardados d'assur lampasados de gules, coronats del camp, cada u acompanyat de tres cors de gules, que és de Dinamarca.

Vedat

Peixcat de cap gran, normalment representat en pal, vist d'esquena, en dos aletes de cada costat.

Contera

Representació estilisada de la part metàlica que guarnix l'extremitat d'un forre d'espasa.

Corder

Menut moltó. Vore moltó.

Corder Pascual

Figuració d'un corder porta-estandart, que té per les seues pates de front (la pata dreta) l'estandart del Crist (normalment carregat d'una creu de gules sobre el fondo d'argent; una excepció és Perth, que el seu corder pascual tinga la bandera d'Escòcia). El corder pascual està normalment representat passant. A voltes es representa el cap rodejat d'una aureola, de la qual s'indica l'esmalt precisant que està diademado. De azur al corder pascual d'or.

De gules a un corder pascual d'argent diademado i uñado d'or (Brixen).

De azur a un corder pascual, el cap contornada d'argent sobre un terrat de sinople (Grasse).

Cornamenta

Nom de les banyes del cervo. Semi-cornamenta=un de les dos banyes del cervo.

D'or a tres semi-cornamentas de cervo de sabre, que és de Wurtemberg

Corona

Amprada com a moble, la corona pot estar molt estilisada. De azur a tres corones d'or, que és de Suècia (també de Munster o de Galícia antiga).

Pot ser amprada com a accessori de mobles coronats. Un fragment de corona en banda és un crancelín.

La corona de base és una simple banda mostrant tres florons, el d'en mig veent de front i els dos uns atres de perfil (un quarto florón està ocultat pel primer).

La corona és igualment amprada com cofia codificada, que forma part dels ornaments exteriors del blasó. En este cas, està representada de manera més realista.

La corona pot ser "tancada", és dir tindre una cobertura hemisfèrica com un caixco: De azur a la cimitarra d'argent posat en faixa, guarnida d'or en una empunyadura pomelada de lo mateix, surmontada d'una corona tancada d'or, que és de Astracán.

Crampón

Instrument en forma de Z en els extrems puntaguts que s'usa per a escalar els murs de fortalees.

Crancelín

(de l'alemà Kränzlein): Fragment de corona a florons, que pot estar abovedado, moviente a cada extremitat. La seua posició és en banda. El crancelín és una peça d'armes alemana que trobem en les armes de Sajonia. Representava originalment una corona de ruda, al natural. Faixat d'or i de sabre, a un crancelín de sinople posat en banda, que és de Sajonia (electoral).

Creixent

Peça en forma de creixent les puntes de la qual es dirigixen normalment cap a lo alt. D'argent a la creixent de gules.

La creixent pot estar invertida si les seues puntes estan dirigides cap a avall, tornada quan estan a destra i contornada quan apunta a sinistra.

Crequier

Arbre estilisat presentant algunes raïls en la seua base i sèt branques arrematades per un full. L'orige és discutit: el crequier podria representar un cerezo salvage (els cerezos salvages eren cridats criques o creques en dialecte picardo), o un ciruelo salvage abundant en les afores de Créquy, en Artois.

D'or al crequier de gules que és de Créquy

Creuera

Menuda creu utilisada com a figura secundària (en número o posada sobre atres figures).

D'argent a la creu potenzada d'or, cantonada de quatre creueres de lo mateix, que és de Jerusalem.

Cruz

Vore l'artícul específic Cruz (heràldica).

Cuadrifolio

Moble en forma de flor estilisada, en quatre pétals no puntaguts, perforada en el centre (es veu el camp).

Gavinet de Caça

Menuda astral de mànega curta, en full en mija-lluna, utilisada pels carpinteros o els toneleros. Està normalment representada en la mànega posada en banda.

Banya

La banya (o banya de caça) és un instrument de vent utilisat per a la caça pero també per a la guerra. Els anells que ho cenyixen són les virolas; la cordonera que permet suspendre-ho és la cinta (si està desprovisto se li crida trompeta).

Pot estar embocado (o enguichado), virolado, encintado o pabellonado, si és que, respectivament, la seua filtre, les seues virolas, la seua cinta o el seu pabelló són d'un color particular (per a certs autors, enguichado és sinònim de encintado).

La posició per defecte està unànimement reconeguda com tenint una filtre i un pabelló dirigit cap al cap, contra l'advertència, estan molt compartits sobre el lloc de l'un i l'atre. ("La filtre o enguichadura de les banyes es troba ordinàriament a sinistra segons certs pero a destra segons els atres, en cas contrari la banya està contornado. La representació de l'enguichadura a destra és no obstant més usual" li la troba en Heralogic

  • La filtre està a sinistra per a Crayencourt, P. Joubert, M. Pastoureau, O'Kelly de Galway, JB Rietstap, Ch-M de Saint-Melaine...
  • està a destra per a G. Audoin, T. Veyrin-Forrer, C. Wenzlet, N. Viton de Saint-Allais, Diderot-D'Alembert, Larousse...
  • i numerosos autors evitar precisar-ho

Per tant no es pot determinar quan està contornado o no. Algunes excepcions no són rares en heràldica, pero no hi ha una raó real per a que la banya i els seus derivats estarien dissenyats en el sentit opost al restant dels mobles.

d'assur a la trompeta contournada d'argent, cintada, virolada i enguichada de gules, acompanyada de tres rosetes de espuela d'or (que és de Villefort)

Cuervo

Quan el corp té les ales esteses, el corp es distinguix de l'àguila per la seua posició no heràldica, i el seu pic dret.

d'argent a un corp a les ales desplegades de sabre coronada d'or, que és de Galícia.

Cupido

Vore amor.

D

Delfí

Com els atres cetàceus heràldics, el Delfí és un peix (vore este terme més avant). Està normalment representat en pal i de perfil, estovat, cap i coa a destra. Pot estar gitat quan es representa en faixa, el cap a destra, i versat quan està en faixa sobre l'esquena. Pot estar aletado, colat, orejado, encés, barbado i/o crestado d'un color diferent al del cos. El Delfinat porta un cuartelado de França i d'or al delfí d'assur, encés, colat i aletado de gules.
Un Delfí boquiabierto (i freqüentment en l'ull tancat) es diu pasmat.

Dextrocero

Representació d'un braç dret. Vore braç.

Diadema

Didelta

Vore sagell de Salomón.

Disc

El disc canvia de nom freqüentment depenent si és de metal o d'esmalt: el besante és un disc d'or o d'argent, mentres que el tortillo és d'esmalt. El cap es representa sombreada per a figurar el seu relleu.

Un disc partit es diu besante-tortillo o tortillo-besante, depenent que el color destre siga metal o esmalt. El disc casi mai es partix diferent.


En les armes de Cantàbria (Espanya) apareix una "estela" d'argent (estela prehistòrica local redonejada i esculpida - besante brodat dantelado i carregat d'una estrela de mar gamada buida).

D'argent a un tortillo de gules és de Montpeller (antic).

Donjón

Designa una torre (vore edifici) que té torrecillas.

Doublet

Nom heràldic del parot. El doublet es representa en general de perfil i volant en banda.

Dragó

Un Dragó heràldic, és un animal quimérico, en el cap vagament de mascle cabrío (a voltes en les seues banyes), bust i pates d'àguila, ales de rat penat i coa de serp en voluta terminada en dart. La seua llengua, sempre visible, està igualment representada en forma de dart. De gules a un dragó d'or, que és del regne dels Vàndals. El dragó roig (sobre un camp tallat d'argent i de sinople), emblema del País de Gales, és quadrúpet. (Apareix en els tenantes de numeroses armes).

El dragó és la víctima de predilecció de Sant Jorge (patró dels cavallers, sense ales) i Sant Miguel (arcàngel, per tant en ales). Estat sobre l'esquena, el cap travessat d'una llança.

El dragó és el model d'atres animals fabulosos: en un cap de gall, és el basilisco, quan la seua coa es termina en cap de serp, és l'anfisbena. Pot estar marinado (en la coa de peix) o monstruoso (en cap humà).

I

Edifici

Els edificis principals són la torre, el castell (fortalea formada de moltes torres), que poden estar donjonados, el pont. Poden estar aumentades en un davant-mur.

L'edifici està clarificat per les finestres, obert per la porta, mazonado per les unions de pedra (quan són molt aparents). Està cobert quan està cobert d'una teulada. Pot estar veletado quan està surmontado per un penell, que pren la forma d'un pendó o d'un estandart i pot ser d'un esmalt diferent.

Els castells germànics estan generalment movientes de la punta, mentres que els mediterràneus (típicament aquells de Castella) estan centrats, lo que és la seua posició normal. En cas de dubte, és millor blasonar que el castell està moviente de la punta.

De gules al castell rastrillado d'argent moviente de la punta, a tres torres cobertes d'or, que és de Salzburc

De azur al castell d'argent moviente de la punta, obert d'or, que és de Cracovia

La porta està rastrillada quan està carregada d'una reixa normalment oberta, pero pot estar tancada.

Un edifici del que ixen flamas es diu ardent.

Elefant

Està normalment representat parat, és dir en les quatre pates en la terra. L'animal està defés quan els seus defenses són d'un esmalt diferent. Les seues banyes són utilisades per als detalls de sillons entre atres mobles.

Escala d'assalt

Poste guarnit de barrots i terminant-se en un corchete. Este tipo d'escala estava destinat a l'assalt de muralles.

Escussó

Menut escut de les armerías. D'argent carregat d'un escussó de gules.

Esfinge

Espasa

L'espasa està normalment representada en pal, puntada en alt, i nueta. L'empunyadura i la guarda poden estar guarnides d'un esmalt particular. Una espasa sense la seua guarda es diu desguarnecida.

Pugues igualment estar posada en barra o banda, vore en faixa; la posició normal per a l'empunyadura és d'estar orientat cap a la punta (en la posició en la que s'introduïx l'espasa). Dos espases entrecreuades es diuen passades en sotuer. De gueules a dos espases d'or guarnides d'argent, passades en sotuer.

En el heràldica de l'imperi, els militars portaven un franc quarter (d'assur per als comtes, de gules per als barons) carregat d'una espasa d'argent guarnit d'or.

Espiga

Representació estilisada del mechó de blat.

Essonier

Doble trechor.

Estrela

Moble en forma d'estrela, estilisada en cinc o sis puntes, o rajos (no confondre en la roseta de espuela, en forma d'estrela pero buidada). D'argent a l'estrela de gules.


En heràldica de l'imperi, els ducs porten un cap de gules sembrat d'estreles d'argent.

F

Fe

Representació de dos mans dretes prenent-se la mà. La fe està normalment en faixa (lo que no es blasona), pero pot igualment estar en banda o en barra. D'argent a una fe de gules.

Fénix

El fénix és un au fabulosa, representada de front[1] o de perfil,[2] en un martinete, les ales obertes. Està posat sobre una foguera nomenada la seua immortalitat.

De azur al fénix d'or sobre la seua immortalitat de gules, acompanyada en cap de tres bezantes d'or (Drouville).

Ficha

Flecha

La flecha està constituïda d'un fuste (o vergeta), portant una punta i plomes. Quan la punta és d'un color diferent, la flecha està armada (o herrada), quan són les plomes, es diu emplumada, i quan és el fuste, està fustada.

Sola, la flecha està normalment posada en pal, punta en alt. Quan la punta està dirigida cap a avall, se li diu invertida (o cayente o reinvertida). En número, se li representa freqüentment en manojo, és dir, empunyada.

Quan està en posició de tir sobre un arc, es diu empulgada.

Flor

El motiu circular que marca el centre de la flor és el botó. Quan és d'un esmalt diferent, la flor està botonada d'este esmalt, quan està buidat i deixa vore el camp, la flor està engemada.

Moble en forma de florón estilisat en tres lòbuls. D'argent a la flor de lis de gules, que és de Florencia. De azur a tres flors de lis d'or, que és de França moderna.

Vore l'artícul separat de Flor de lis.

Font

La font està representada per l'aigua abocada en piles en número variable, surmontadas o no de vàries chorrada. Pot estar estilisada. Si l'aigua és d'un color distint és brotante del mateix, i el número de chorrada deu ser indicat si és diferent d'un.


No confondre en la font anglesa.

Font anglesa

Besante d'argent a tres ones d'assur. Este moble està freqüentment circulat (en l'ilustració d'ací: circulat de gules) que representa un estany, l'interior (la font) representant l'aigua.
Este moble es blasona també com a font, l'adjectiu anglesa se sol ometre, lo que genera confusió en la font de piles.

Fusado

Moble que té la forma d'un losanje allargat (la chicoteta diagonal és al voltant de la mitat de la gran). Els losanjes estan freqüentment aïllats, mentres que els fusos estan més freqüentment acolados. D'or a cinc fusos d'or acolados i llocs en banda.
Es pot acolar els mijos-fusos en les extremitats d'una série, lo que igualment es blasona: "cinc fusos i dos mijos, acolados..."

G

Galera

Vore Navío.

Gall

Erro al crear miniatura:

El gall és un au caracterisada per una cresta, una barba i les plomes del seu coll.

El gall està normalment representat atrevit, és dir en una pata alçada. Pot estar crestado i barbelado, quan la seua cresta i la seua barba són d'un esmalt especial. Es diu cantant quan se li representa en el pic obert.

d'assur al pic d'or crestado i barbelado de gules, que és de la Vogüé

Un dragó en el cap de gall es diu basilisco.

Llebrer, rugló

El llebrer és sempre representat acollarado (d'un esmalt diferent). El llebrer jove es representa sense collar. El rugló és la femella del llebrer (per tant no té pene).[3]

Llebrer rampante d'argent, acollarado de gules

Gamo

El gamo es distinguix del cervo per les seues banyes més llargues i esclafats. Vore cervo

Gat

El seu cap està sempre de front. El gat està erizonado quan té l'esquena alçada (les pates encollides), enfurit quan està rampante.

Gavilà

Vore Falcó.

Gavilla

La gavilla designa per defecte una gavilla de blat, en els atres casos, es deu precisar (gavilla de avena, per eixemple). Si el llaç que tanca la gavilla és de color diferent al de la gavilla, se li crida lazado.

De azur a la gavilla d'or lazada de gules (Givry)

Globo

Vore món.

Gota

Representació d'una gota de líquit, hemisfèrica cap a avall i puntada cap a lo alt. Les gotes poden ser de tots els esmalt, per oposició a les llàgrimes que són necessàriament d'argent. D'argent a la gota de sanc. Les gotes poden estar sembrades, lo que resulta en el goteado.

Gozne

Eix d'una secció mòvil sancera, eix de la part mòvil d'un element. "en la frontiça hi ha un gozne que és el tornell central", terminologia usada per a problemes d'ingenieria, i hidràulica

Granada

El frut del granat és representat en un pedúncul cap a avall, i oberta, deixant vore els grans per un clavill vertical. D'argent a la granada de sinople oberta de gules, que és de Granada.

Granada de guerra

La granada es representa baix la forma d'una granada de mà del sigle XVI. Era una bomba miniatura esfèrica armada d'una mecha que s'encenia per a fer-l'explotar.

Es parla de granada de guerra per a distinguir-la del frut del mateix nom. La granada està generalment encesa de gules, per a indicar que les seues flamas són d'un esmalt particular. Una granada encesa és necessàriament de guerra, terme que pot ser sobreentendido en este cas. D'argent a la granada de guerra de sinople encesa de gules.

La granada de guerra es diu lluenta quan està figurada en llargues fissures, de les quals escapen flamas representant l'explosió.

Greca

Banda quadrada, reunint dos cótizas entrecreuades i yuxtapostes, com per a reunir-les. D'argent a una greca de gules. El motiu aixina dissenyat és el del fretado.

Grifón

Animal fabulós format per la part inferior d'un lleó i la part superior d'un àguila, al com se li afigen orelles puntagudes (de lleó). La seua posició és rampante, com el lleó. D'argent al grifón de gules, armat i picat d'or, que és de Pomerania

Dalla

La dalla és normalment presentada de ferro en lo alt, apuntant a la dreta.

Guiverno

Vore Dragó

H

Falcó

Vore au. Quan està sense ornaments o accessoris, el falcó es diu al natural. Està perchado quan està posat sobre una branca o sobre el seu bloc, està representat a voltes alçant el vol. El falcó està caperuzado quan està cego per un capuchó sobre el cap, lazado quan porta en les pates els seus anells (o llaços), grilletado quan porta els seus campanillas en les pates o el coll.

Hércules

Hércules es reconeix pel seu tors nuet i musculoso, i pel seu taparrabos de pell de lleó.


Les columnes de Hércules són el nom antic de l'estret de Gibraltar. Segons la llegenda, Hércules, anant a buscar les pomes d'or (sense dubte taronges) del jardí de les Hespérides (sense dubte en Espanya) es va crear un pas entre el Mediterràneu i l'Atlàntic, desplaçant dos enormes peñascos que tapaven l'estret, llançant un al nort (el peñasco de Gibraltar, Jabal at-Tarik) i l'atre al sur (Jabal al Musa).

Les columnes de Hércules apareixen en numerosos blasones d'Espanya (Andalusía...) i com a soports de les Armes d'Espanya.

Hidra

Fil

Travesser del lambel, o (inapropiadament) el lambel mateix.

Full

Vore arbre.

Full de Ortiga

Figura en forma triangular, la bordura dantelada.

De gules al full de ortiga dantelada d'argent, que és del Ducat de Holstein

Hoz

L'hoz és normalment presentada de ferro en lo alt i apuntant a destra.

J

Javalí

L'animal està defés quan els seus defenses són d'un esmalt diferent. És lluent quan ixen flamas dels seus ulls.

Jaquel

Quadrat simbolisant un coixí.

L

Lambel

Travesser horisontal lloc en cap, d'a on naixen es desprenen pendents rectangulars o trapezoides, generalment tres, que poden estar carregats de càrrecs o peces secundàries. El travesser del lambel es diu fil. Els pendents es diuen igualment pel terme gota o dentell. De azur flordelisado d'or, al lambel de quatre pendents de gules, que és d'Anjou.

Llança

La llança és un arma d'asta que era utilisada pels cavallers en els combats i tornejos. En heràldica, es distinguix de la pica pel astil (o mànec), que s'allarga en la base per a protegir la mà i que s'eixampla en l'extremitat oposta al ferro en la finalitat de fer contra-pes.

La llança es diu fustada quan la fusta és d'un color diferent; en la mateixa situació, es pot considerar que és el ferro lo que és diferent del restant del moble, i es diu que la llança està armada. Si la fusta està partida en dos, està trencada. Està mochada si l'extremitat de la punta sembla tallada[4]

D'argent a dos llances de gules passades en sotuer, al escussó de sinople carregat d'un dragó d'or, brochante sobre el tot (Dracy-li-Fort)

Lechuza

Vore Muçol.

Lleopart

Vore artícul separat de León (heràldica).

Clau

Lo més comú és que la clau estiga posada en pal, calat en la punta i peletón en cap orientat cap a la destra (si està volteada cap a la sinistra, la clau es diu contornada). Pot igualment estar posada en barra o banda, vore en faixa; la posició normal per al paletón és d'estar orientat cap a la punta (en la posició en la que s'introduïx la clau). Dos claus entrecreuades es diuen passades en sotuer (com sobre les armes pontifícies, en les que figuren també com a ornament exterior, un d'or i un atre d'argent: "de gules a dos claus de sotuer, una d'or i una atra d'argent, que és de l'Iglésia".

Quan les guardes de dos claus estan entrellaçades, es diu que estan entretingudes.

Quan un llaç unix les guardes de dos claus en sotuer, estan enllaçades (del color corresponent).

La clau simbolisa a Sant Pedro. En el blasó, dos claus en sotuer són otorgades per favor papal (Abadia de Cluny, Casa de Clermont-Tonnerre).

De gules a la clau d'or posada en pal (part sinistra de Ginebra).

De gules a la clau d'argent, posada en banda, guarda en punta i peletón tornat cap al cap (ciutat de Bremen).

De gules a dos claus posades és sotuer surmontadas d'una creu alta d'argent (Principat de Bremen).

Parot

Vore doublet.

León

«D'argent al lleó de gules, armat, lampasado i coronat d'assur, que és d'Armènia" (Cilicia). El lleó en número es torna un cadell de lleó.

"De gules a tres cadells de lleó d'or armats, lampasados i coronats d'assur, que és del Périgord".

Lira

La lira pot estar cordada d'un esmalt o d'un número de peces particulars.

Lis natural

Losange

El losange és un chicotet moble que té la forma d'un losange matemàtic, la diagonal chicoteta del qual és d'aproximadament un terç de la major. La diagonal gran dona la direcció del moble que per defecte es posa en pal.

d'argent al chevrón onejat de sabre acompanyat de tres losanges d'assur, una estrela radiant de sis rajos de gules en cap i un escussó d'argent a la mà sinistra i de gules a la mà dreta del cap, que és de Stronge (Irlanda del Nort).

M

Macla

Losange buit.

De gules a nou maclas d'or, que és de Rohan.

Mà

La mà (siga destra o sinistra) està generalment representada en pal, els dits cap al cap. Mostrant la seua palma, es diu palmada, en l'atre sentit, es diu contra-palmada.
Dos mans destres juntes es diuen una Fé.

d'argent a la mà destra palmada de gules: la mà roja del Úlster.
(vore també la medalla de l'Ulster portada pels baronets del Regne Unit)

Existix igualment la mà nomenada bendiciente, de la qual només el dit mig i índex estan exptendidos.

Palometa

Les ales de les palometes poden estar abigarradas, és dir rebre taques de color diferents del restant.

Mistera

Representació molt estilisada d'una mistera de pedra (peça metàlica que es chocava en un sílex per a produir una purna). "De gules a una creu d'or, cantonada de quatre misteres de lo mateix, adossats dos a dos, que és de Constantinopla". Lo mateix d'argent és el blasó de Sèrbia.

Mija-lluna

Ferramenta pareguda a una tajadera de jolivert, formada d'un full en mija lluna (dirigida cap al cap) i d'una taca en posició central (posada en pal).

Melusina

Merleta

Una merleta és un au representada de perfil, les ales contra el cos, desprovista de picos i pates.

d'or a un rencuentro de cervo de gules cimado d'una creu de sabre, al cap de gules carregat de tres merletas d'argent, que és de Munshausen

Montanya

La montanya és un moble que per defecte està unit pero que es troba més freqüentment baix la forma de tres "monts" cridats cims, el número dels quals es deu blasonar. Moble central per defecte, es deu blasonar si és moviente de la punta, o d'un moble de punta (terrat, mar, etc.) lo que no és molt freqüent.
D'or a una montanya de tres cims de gules posada sobre un terrat de sinople (apareix en les armes del Caspio, per a figurar el mont Ararat).

D'argent a un àguila de gules, membrada, picada i coronada d'or, posada en una montanya de tres cims de sabre naixents d'una mar d'assur, que és de Niza.

Monte

Element de roca o de montanya, redonejat en forma de pa de sucre, representant una dels seus cims. El número de monts deu blasonarse. No s'ampra jamai solament. (Vore montanya).

Món

Figura que representa el món baix la forma d'una bola, rodejada d'un círcul i d'un semicírcul i surmontada d'una creuera, igualment cridat globo. Està entallat de la banda de metal que ho rodeja i crucetado de la creu que lo surmonta.

D'argent al globo de gules, entallat i crucetado d'or.

El globo va ser adoptat com a símbol de sobirania universal pels emperadors romans (des de Caracalla), la creu va ser afegida pels sobirans cristians.

N

Nau

Vore Navío.

Un navío pot estar equipat. Les seues veles poden estar infladas. El navío de base comprén un caixco simple, un màstil i una vela.

De azur a un navío d'argent, que és de Trégor.

El navío (drakkar) representa el poder real en l'antiga heràldica escocesa. És representat en branques.

D'or a el navío de vela carregat de sabre, a tres pendons de gules, que és del senyoriu de les illes (antic regne escocés de les Orcades).

Una galera és un navío en rems. Freqüentment les seues veles estan plegades.[5]

O

Olifante

Banya de caça molt poderós que es troba en els escuts d'armes, pero que en major freqüència es diu banya.

Orso

L'orso és reconeixible pel seu cap pla, la seua chicoteta coa i les seues pates de plantígrat armades de garres sòlides. Pot estar bozalado. En la posició clàssica rampante (de peu sobre les seues pates atrasseres, el cos inclinat cap a avant), l'orso afig una posició nomenada de peu quan el cos està cuasi-vertical.

D'argent a un orso de gules: segona partició de Ruthenia.

Otelo

Dit dels extrems de ferro de les espases en els que a voltes es carrega l'escut (la majoria de les voltes en sotuer), i que alguns criden armeles pelades. Té forma similar a púas metàliques.

Ovella

Moltó gran sense banyes. Vore moltó.

P

Pantera

La pantera heràldica no té res a vore en el felino del mateix nom. És un mònstruo compost per un cap de bou (que pot estar cornado d'un esmalt particular), un cos de lleó, les pates davanteres de l'àguila, les pates atrasseres de lleó (o de bou), i la coa de lleopart. Llança flames per la gola, nas i orelles.

La pantera és freqüent en la regió de Styria, en la qual adorna el blasó.

De sinople a una pantera d'argent, armada i cornada de gules, escupiente de flamas de lo mateix, que és de Styria.

Pavo real

El pavo real es representa en plomes en copete sobre el cap. Usualment sembla estar-se pavoneando, de front en les ales esteses, el cap girat cap a la dreta. Pot estar passant, de perfil en la coa en el sol .

Pelícano

El pelícano està representat en el seu niu, de perfil, les ales esteses esgarrant-se el pit del com les gotes de sanc (la pietat del pelícano) servixen per a nutrir als tres menuts als seus peus.

De gules al pelícano d'argent en la seua pietat de gules en el seu niu d'or, al cap coser d'assur carregat d'una flor de lis també d'or (Branges)

Gos

El gos pot ser representat per moltes races, que convé blasonar (si són reconeixibles): el llebrer, el rugló, el mastín, el gos de caça, etc.

Si porta un collar es diu acollarado (llevat el llebrer, que ho està sempre).

Un gos a tres caps representa un cerbero.

Cuartelado, en 1 i 4 d'assur al gos d'argent, en 2 i 3 faixat d'argent i de gules de huit peces a la banda d'assur cargarda de tres estreles d'or, que és de Raymond Ailes.

Peixos

El peix heràldic integra alegrement als cetàceus i inclús alguns crustàceus. Els peixos heràldics més freqüents són la lubina, el lucio, el vedat, el delfí i el salmón.

El terme peix s'utilisa quan l'espècie no és identificable.
El terme nadante significa que està posat en faixa.
Un peix pot estar animat, barbado, crestado, escamado, orejado, pasmat...

Pedra de molí

Pedra que sosté a la molga: Moble en forma de ganchos en un quadrat calat en el centre (sobre el qual s'ajusta l'eix de la moble). No confondre's en l'anell, que és una peça de reforç d'un mur (i sense quadrat central).

Pica

La pica és un arma d'asta, utilisada principalment per l'infanteria. En heràldica, se li distinguix de la llança principalment per l'asta cilíndrica.

Mentres que l'asta i el fierro són de color diferent, la pica es diu fustada o armada (respectivament segons lo que es considere que el mànec o el fierro són de color diferent del restant del moble).

Pila

Planta

Una planta pot estar florida quan mostra les seues flors, frutada quan té fruts (flors i fruts poden ser d'un esmalt diferent).

Presilla

Hebilla de cinturó estilisada (que pot ser de forma variable, oval, quadrada, en losange...), armada d'un hebijón.

De azur a tres presillas d'or (Gabriel de la Vallée)

Pont

Pot estar format de molts arcs. Pot estar guardat quan està armat de torrecillas en les seues extremitats.

El pont està normalment naixent de les vores de l'escut. A sovint forma part d'una composició arquitectònica més complexa, comprenent torres i rius.

De gules a un pont d'argent, cimado de cinc torres de lo mateix, cada torre surmontada d'una flor de lis d'or, a un riu d'assur en campanya, que és de Quercy.

Puercoespín

Porta

La frontiça és la banda de metal que sosté a la porta sobre els goznes, i que es blasona si és d'un esmalt particular.

Puntal

Q

Querubín

Espècie d'àngel del com no es representa més que el cap en traces de chiquet, rodejat d'ales (dos, quatre o sis). Vore també Amor.

Quimera

Criatura imaginària representada per un tronc de dòna, en garres d'àguila a modo de braços, un cos de cabra, pates atrasseres de lleó i una coa de serp.

Quinquefolio

Moble en forma de flor estilisada en cinc pétals puntaguts, perforada en el centre (es veu el camp).

R

Raer

Representat en forma de dos manojos de flamas opostes, en tres o quatre darts centelleantes passats en sotuer. El raig alado està equipat d'ales esteses en faixa.

També poden ser els rajos de carbunclo: vore carbunclo. Rajos d'estrela: vore estrela.

Reencontre

Cap d'animal representada sola i de front. De gules a tres rencuentros de lleopart d'or, que és de Dalmàcia.

Mecklenburg : D'or al rencuentro de bou de sabre, lampasado de gules, cornado, dentat i encés d'argent i coronat del camp. El "bou" és provablement un eufemisme, el blasó representa més provablement un diable cornado.

Rei

D'argent, un rei sobre el seu tro tenint una espasa i un món i sostingut per dos bisbes, el tot al natural, i una punta, una madeixa rodejada de dos paraules NO i DO, que és de Sevilla.

Furta-ho

Està allargat, representat de perfil, generalment posat en pal i curvat. Els furta'ls figuren fortament en parell i adossats.

De gules a dos furta'ls adossats d'or (Ferrette).

Roure

Està englandado quan les seues bellotes són d'un esmalt diferent.

Roca

Representació d'una montanya rocosa.

De azur a sèt roques d'argent, que és de les Canàries.

Rosa

Igual que la flor de lis, la representació de la rosa és convencional. Està formada per cinc pétals, entre els quals apareixen dos puntes (espines o sépals), i un botó marca el centre. Eventualment, un segon círcul de pétals (que no és necessari blasonar) pot aparéixer entre els pétals exteriors i el botó, en este cas deuen ser representats enllaçats en el primer círcul. Els sépals poden estar barbados. D'argent a una rosa de gules, botonada d'or i puntada (o armada) de sinople, que és de Altenbourg.

La rosa pot ser un símbol alquímico, que sobrepon el pentáculo de les puntes al círcul central del seu botó.

Si és "realiste" o "fantàstica" en comparació al model convencional, el blasonament deu precisar-ho. Eixemple: de gules a una rosa al cor i a sis lòbuls perforats d'or (Mareil-sur Mauldre, Yveline).

Roseta de Espuela

Menut moble en forma d'estrela buida.

Roda

De gules a una roda d'argent, que és de Magúncia.

Or a la roda de sabre = Kosovo (?)

Rustro

El rustro és un losange perforat d'un forat circular (a diferència de la macla, perforada en losange).

S

Salamandra

Salmón

De gules sembrat de creueres recrucetadas fixades d'or, a dos salmones del mateix brochante sobre el tot (Badonviller)

Sants

Els sants es reconeixen pel seu nimbo, és dir el disc que rodeja el cap. Cada sant té els seus atributs que permeten identificar-ho. Sant Pedro es caracterisa per una clau (la clau del Paraís)

De gules a un Sant Pedro d'or nimbado d'argent, tinent d'una clau d'or, que és de Tréveris.

Semi-vole

Vore Vol.

Serp

La seua llengua pot estar horconada (o bifurcada).

La serp el cos de la qual forma moltes volutes és una sierpe. Una serp en banyes és una cerasta.

En heràldica de l'imperi, els senadors portaven un franc quarter (d'assur per als comtes, de gules per als barons) carregat d'una serp rodejant un espill d'or.

Siniestrocero

Representació d'un braç esquerre. Vore braç.

Sierpe

Serp el cos de la qual forma moltes volutes.

Sirena

Figura de fantasia amprada com a moble de l'escut. La sirena (distinta de la Melusina) està formada per la part superior d'una dòna, i la part inferior d'un peix. Té a la destra un espill oval, i a la sinistra un pentine. És a voltes representada en una doble coa, tenint cada una extremitats.

De gules a la sirena d'argent, veent-se en un espill de lo mateix, posada sobre una trangle onejada d'assur brodada també d'argent, acompanyada en cap a destra d'una creuera d'or i a sinistra d'una flor de lis de lo mateix desfalleciente a sinistra(Monsireigne)

Sol

El sol és normalment figurat, és dir que està ornado d'un rostre humà. En cas contrari, es precisa que no és figurat, se li blasona "Ombra de sol".

És representat per un círcul perfecte rodejat de setze rajos, huit rectes, huit ondeantes, posats alternativament; el seu esmalt particular és l'or. Hi ha alguns atres colors, que deuen ser blasonados. Es diu sol naixent a aquell que és moviente de l'àngul destre del cap; sol ponent, aquell que mou de l'àngul sinistre del cap.

Sol d'or sobre camp de gules, que és de Podolia (Ucrània).

T

Tau

Figura en forma de T. És la lletra tau de l'alfabet grec.

Terrat

Sol, figurat en l'escut. El terrat diferix de la campanya pel fet de que la llínea de divisió no és rectilínea, o pel fet que soporta de mobles (que estan posats sobre el terrat).

Tocón

Peça figurant un tronc d'arbre les branques del qual han segut tallades (es deu distinguir del chicote, bastó nudado).

Tonel

El tonel està cenyit quan els seus cenyidors són d'un esmalt diferent.

Bou

Vore Bou.

Trifolio

Moble en forma de flor estilisada, a tres pétals puntaguts, freqüentment definida com un trébol sense coa. Tota volta, per analogia en el cuadrifolio i el quinquefolio, este moble està freqüentment perforat en el seu centre per un forat que deixa vore el camp.

...a tres: d'assur a un trifolio d'argent... (Saint-Aignan-sur-Rosega, en Mayenne)

Torre

Vore Edifici. La torre és representada ordinàriament redona, a voltes quadrada, en una porta i una finestra. La torre està normalment "almenada de tres peces", és dir que el seu aparat de almenes no mostra més que tres merlones. D'argent a la torre de gules.

La torre pot estar donjonada quan la plataforma està surmontada d'una o més torrecillas accessòries. Es parla de torre donjonada o de donjón. De azur a una torre d'or donjonada de quatre peces, mazonada de sabre, que és de Gap.

La forma de la torre és l'expressió simplificada del castell, en els càrrecs menuts: de França al lambel a tres pendents de gules, cada u carregat de tres castells d'or, que és d'Artois.

Torre d'escacs

Tors

Vore Bust.

Tortillo

Disc d'esmalt. Vore Disc.

Trébol

El trébol es forma de tres fulls redonejats unides en la seua base. Un brot curt ondulat i puntado ho distinguix del trifolio.

D'or a una faixa de sabre acompanyada de tres trébols de sinople (que és de Duprat)

Trechor

Peça constituïda per una orla reduïda en gruixa. Es troba sobretot el doble-trechor. Pot estar floronado o flordelisado (ornado de florons o flors de lis en el costat exterior), i contra-floronado o contra-flordelisado (ornado de florons o flors de lis del costat interior).
El doble-trechor floronado contra-floronado apareix notablement en les armes d'Escòcia.

D'or a un lleó de gules armat i lampasado d'assur, a un doble-trechor floronado contra-floronado de lo mateix, que és del Regne d'Escòcia

Trisquel

Tres cames doblades reunides en cor per la cadera. Les cames poden estar nuetes (armes de Sicília), vestides o armada.

De gules al trisquel d'argent, que és de l'illa de Man.

Tronc

Un tronc representat sense branques es diu desramado. Generalment està arrancat, en este cas es diu que té les branques nuetes.

Tro

El tro pot ser una cadira d'una forma qualsevol, vista de front. De gules a un tro d'or soportant una corona de lo mateix que és de Tver (Rússia).

O

Unicorn

Està en defensa quan la seua banya està puntado cap a avant, en el horisontal.

De gules a unicorn rampante d'argent baix cap d'assur flordelisado d'or (o simplement baix cap de França), que és de Saint-Lo

Uniformes militars

Un cert número d'escuts (típicament de l'época napoleònica) representen a militars en uniforme. Des del punt de vista heràldic, si s'accepta que l'uniforme siga "al natural", estos escuts estarien mal constituïts, perque no és possible conéixer tots els uniformes de tots els regiments d'Europa i les seues variacions a través dels sigles.

Per a blasonarlos de manera satisfactòria, basta mencionar l'actitut del subjecte, i les característiques essencials del seu uniforme que permeten distinguir ràpidament el regiment sobre un camp de batalla (ací, per a les armes de Riazan en Rússia, capa i botes de gules, tocat, corfoll i pantaló de sinople), els detalls de l'uniforme hauran de ser voluntàriament desatesos.

Contràriament al Cavaller, el Ginet no té armadures. D'or al ginet sobre un cavall corrent de sabre, armat de totes peces, vestit d'un mant de sabre i vestit de gules, tenint una llança del mateix sobre el muscle dret, que és de Circasia.

V

Vaca

Vore Bou.

Venera

Es distinguix la venera de Sant Jaime, convexa, i la venera de Sant Miguel, cóncava. Les orelles estan representades en lo alt, si no és aixina la figura està invertida. La venera pot estar orejada d'un esmalt particular.

Concha de caragol: vore Caracola.

Vol

I

Yelmo

Com a peça de l'escut, peça en forma de yelmo, representada tarada de perfil.

Referències

  1. ↑ T. Veyrin-Forrer, Précis de héraldique, Larousse, 2004
  2. ↑ selon L.-A. Duhoux d’Argicourt, Alphabet et figures de tous els termes du blason, Paris, 1899 ; et N. Viton de Saint-Allais, Dictionnaire encyclopédique de la noblesse de France, Paris, 1816 [1]
  3. ↑ Fonts: glossaire.blason-armoiries.org ; heralogic.eu ; de Haucourt & Durivault, Li Blason, PUF, coll. Que sais-je?, 1965 (4i édition), ISBN 2-13-044335-4
  4. ↑ Fonts: [2]
  5. ↑ segons L.-A. Duhoux d’Argicourt, Alphabet et figures de tous els termes du blason, París, 1899 [3]