León (heràldica)

León Rampante, León heràldic.

En Heràldica el León heràldic és el nom que rep la representació gràfica idealizada del propi animal, Panthera lligc, per a la seua ocupació en el disseny d'escut d'armes, tant per a l'interior del mateix o camp, com figura natural, com per a la part exterior o ornamental, en forma de soport o de cimera.

Simbolisa tradicionalment corage, noblea, realea, força, majestuositat i valor, perque històricament el lleó ha segut considerat com el rei de les bésties.

El lleó també du el simbolisme judeocristià. El León de Judá es troba en l'escude d'armes de Jerusalem. Es poden trobar lleons d'aspecte similar en atres llocs, com en l'escut d'armes de la casa real sueca de Bjelbo, que a la seua volta es va derivar en l'escude d'armes de Finlàndia, que anteriorment pertanyia a Suècia.

Postura

Artícul principal → Postura (heràldica)Actituts de les bésties.

Per tradició, un lleó heràldic es pinta en posició de rampante, i és la que han adoptat els tratadistas d'heràldica per a la descripció d'un lleó genèric i es referixen a ella, a voltes, com a posició verdadera. Per eixa raó qualsevol atra postura cal especificar-l'en el blasonado.

No obstant, existixen moltes variacions sobre la seua disposició o a l'alteració de les parts del cos que es representen, donant lloc a diferents figures que si be reben el nom genèric de lleó, són especificades de manera complementària en la descripció del escut.

Tantes Postures existixen ara en el heràldica com l'imaginació del heraldista pot conjurar, com a resultat de la necessitat cada volta major de diferenciació, pero molt poques d'elles aparentment eren conegudes pels heralts medievals.^[1] Una distinció que es fa comunament (especialment entre els heralts francesos), encara que pot tindre una importància llimitada, és la distinció dels lleons pasantes com a lleoparts.

León versus Lleopart

Segons Neubecker, lo que en francés antic es denomina '___protected_title_12___' és sempre ___protected_title_13___ (el cap tornat cap a l'observador), per lo que els térmens heràldics de l'anglés modern ___protected_title_14___, ___protected_title_15___ i ___protected_title_16___ es correlacionan en els térmens l'antic francés ___protected_title_17___, ___protected_title_18___ i ___protected_title_19___, respectivament.^[2]

León Pasante Guardante
(Lleopart)
León Pasante
(León leopardado)
León Rampante Guardante
(Lleopart leonado)

Resum de Postures de lleons heràldics

León Rampante

Definició

Un León rampante es representa de perfil de peu empinat en les pates davanteres alçades,^[3] la destra alta i la sinistra alguna cosa més baixa; cap de perfil, boca oberta, llengua fòra, mostrant les garres i en la borla de la coa cap a dins.^[4]

La posició de les pates atrasseres varia segons la costum local: el lleó pot parar-se sobre abdós pates atrasseres, ben separades, o només sobre una, en l'atra també alçada per a atacar; la paraula rampante a sovint s'omet, especialment en el blasón primerenc, ya que esta és la posició més habitual d'un cuadrúpedo

Eixemples

Escut de Flandes, sigle XII.
Erro al crear miniatura:

Escude d'armes menut de Luxemburc.
Erro al crear miniatura:

Escut d'armes de la Casa de Nassau.
Erro al crear miniatura:

Escut d'armes del Ducado de Brabante.
Erro al crear miniatura:

Escut de menudes armes de Frisia
Erro al crear miniatura:

Menut Escut de la República Checa (1992, basat en l'Escut d'Armes del Regne de Bohemio, sigle XIII).
Erro al crear miniatura:

León Ruteno en l'escut d'armes del Principat de Galícia-Volinia (Regne de Rutenia) (sigles XIII a XIV).
Erro al crear miniatura:

León Ruteno adoptat per la República Popular d'Ucrània Occidental, posterior al Principat de Galícia-Volinia (Regne de Rutenia).
Erro al crear miniatura:

Escut de Noruega (sigle XIII, disseny de 1992 per Sverre Morken).
Erro al crear miniatura:

León de Hesse burelado en l'Escut de Hesse, derivat de l'escut d'armes dels Ludovingios.
Erro al crear miniatura:

Escut de Turingia casi idèntic a l'Escut de Hesse, derivat de l'escut d'armes dels Ludovingios.
Erro al crear miniatura:

Escut d'armes dels Ludovingios, landgraves de Hesse i Turingia, 1031-1247. Dinastia gobernant de Turingia i Hesse durant els sigles XI a el XIII.
Erro al crear miniatura:

Escude d'armes del Regne d'Escòcia (sigle XIII). Actualment apareix en el segon quart del Escude d'armes del Regne Unit (o el primer i tercer quarto en la versió escocesa). També apareix en l'Estandart Real d'Escòcia.
Armes parlantes de l'escut d'armes de Lió, França (sigle XIV, basat en escut d'armes de l'antic comte de Lió.

Armes parlantes de l'escut d'armes de Lió, França (sigle XIV, basat en escut d'armes de l'antic comte de Lió.
Erro al crear miniatura:

Escut de Finlàndia (sigle XVI).
Erro al crear miniatura:

El León de Judá en l'Emblema de Jerusalem (1949).
Escut d'armes de la Província de Cartago, primera capital de Costa Rica (1821-1823).

Escut d'armes de la Província de Cartago, primera capital de Costa Rica (1821-1823).
Escude d'armes del Regne de León.

Escude d'armes del Regne de León.
Erro al crear miniatura:

Escut d'armes del Comtat de Poitiers.
Erro al crear miniatura:

Escut d'armes de Périgord
Erro al crear miniatura:

Escut d'armes del Comtat de Namur
Erro al crear miniatura:

Escut d'armes d'Espanya, en el León del Regne de León.
Erro al crear miniatura:

Escut de Filipines (1946, el lleó va derivar de la Heràldica de León del Regne de León).
Erro al crear miniatura:

Escut d'armes del Territori de la Conca del Sarre (1920-1935).
Actual Escut d'armes de l'Estat federat alemà de Sarre.

Actual Escut d'armes de l'Estat federat alemà de Sarre.
Erro al crear miniatura:

Escut d'armes de Renania-Palatinado
Erro al crear miniatura:

Escut d'armes otorgades oficialment per última volta el 12 de decembre de 1925. La ciutat va ser la capital del Electorat del Palatinado. Les armes es deriven d'un sagell de principis del sigle XIV que mostra el lleó del Palatinado.
Erro al crear miniatura:

Escut d'armes de Limburgo, Països Baixos
Erro al crear miniatura:

Escude d'arma del Voivodato de Subcarpacia, actual Polònia, en el lleó ruteno del Voivodato de Rutenia
Erro al crear miniatura:

Escut d'armes de Dresden, capital del estat federat de Sajonia, en 1309.
Erro al crear miniatura:

Coat of arms of Leipzig, Alemània
Erro al crear miniatura:

Escut de Caracas vigent fins a 2022, concedit pel Rei Felipe II per mig de Real Cèdula expedida en Sant Lorenzo de l'Escorial, el 4 de setembre de 1591.
Escut d'armes de Santiago de Chile per mig de Real Cèdula de Carlos I d'Espanya, 1552.

Escut d'armes de Santiago de Chile per mig de Real Cèdula de Carlos I d'Espanya, 1552.

León Pasante

León Pasante	Definició
Erro al crear miniatura:	Un León pasante és lleó que passa, camina, en la pata davantera dreta alçada i totes les demés en el sol.^[5] Un León d'Anglaterra denota un lleó pasante guardante d'or, usat com un aument^[5].

Eixemples

Erro al crear miniatura:

León Pasante Guardante
(Lleopart)
Escut d'armes del Ducado d'Aquitània

Escut d'armes del Ducado d'Aquitània
Escut d'armes de Guillermo I d'Anglaterra (Ducado de Normandia).

Escut d'armes de Guillermo I d'Anglaterra (Ducado de Normandia).
Escut d'Anglaterra, basat en l'escut d'armes del seguixc XII de la Casa de Plantagenet.

Escut d'Anglaterra, basat en l'escut d'armes del seguixc XII de la Casa de Plantagenet.
Escut d'armes de Llywelyn el Gran (sigle XIII), usat pel Príncip de Gales des de 1911.

Escut d'armes de Llywelyn el Gran (sigle XIII), usat pel Príncip de Gales des de 1911.
Escut de Dinamarca (sigle XII).

Escut de Dinamarca (sigle XII).
Escut d'Estònia (sigle XIII, basat en l'escut d'armes dels monarques de Dinamarca).

Escut d'Estònia (sigle XIII, basat en l'escut d'armes dels monarques de Dinamarca).
Escut d'armes de Suavia

Escut d'armes de Suavia
Bandera de la República de Venècia, sigle XIV, mostrant el León de Sant Marcos.

Bandera de la República de Venècia, sigle XIV, mostrant el León de Sant Marcos.
Escut de Montenegro (2004, el lleó deriva en última instància del León de Sant Marcos utilisat per la República de Venècia).

Escut de Montenegro (2004, el lleó deriva en última instància del León de Sant Marcos utilisat per la República de Venècia).
Emblema de la Companyia Britànica de Suràfrica (sigle XIX).

Emblema de la Companyia Britànica de Suràfrica (sigle XIX).

Lleons en cimera

Lleons apareixen en la cimera d'un escut d'armes, tant en posició naixent, com en eixint:

León Sejante

León Sejante

León Sejante
León Sejante Erecto

León Sejante Erecto

León Tendit

León Tendit

León Tendit
Escut d'armes d'Arahal municipalitat d'Espanya[7] mostrant un lleó tendit (1554).

Escut d'armes d'Arahal municipalitat d'Espanya^[7] mostrant un lleó tendit (1554).
Escut d'armes del Óblast de Bélgorod, Rússia, mostrant un lleó tendit d'or (1727).

Escut d'armes del Óblast de Bélgorod, Rússia, mostrant un lleó tendit d'or (1727).
Escut d'Armes del districte de Burgdorf en Hannover, que mostren a un lleó guardante tendit (1940).

Escut d'Armes del districte de Burgdorf en Hannover, que mostren a un lleó guardante tendit (1940).
Escut d'armes de la municipalitat de Rødøi, Noruega, mostrant un lleó tendit de gules (1988)[8]

Escut d'armes de la municipalitat de Rødøi, Noruega, mostrant un lleó tendit de gules (1988)^[8]

León Durmiente

León Durmiente

León Durmiente

León Galopante

León Galopante

León Galopante

León com soport heràldic

Escude gran del Regne de Suècia (sigle XV)

Escude gran del Regne de Suècia (sigle XV)
Escude del Regne Unit, versió Escocesa (1837)

Escude del Regne Unit, versió Escocesa (1837)
Escude de l'Estat Independent del Congo (1885-1908)

Escude de l'Estat Independent del Congo (1885-1908)
Escut gran de Checoslovàquia (1918-1939 i 1945-1960)

Escut gran de Checoslovàquia (1918-1939 i 1945-1960)
Escude d'armes de la Dinastia Bagrationi (1918)

Escude d'armes de la Dinastia Bagrationi (1918)
Escut de Marroc (1957)

Escut de Marroc (1957)
Escut d'Armènia (1992)

Escut d'Armènia (1992)
Escut de Bulgària (1997, basat en l'escut d'armes del sigle XIX)

Escut de Bulgària (1997, basat en l'escut d'armes del sigle XIX)
Escut de Geòrgia (2004, basat en l'escut d'armes real del sigle XVIII)

Escut de Geòrgia (2004, basat en l'escut d'armes real del sigle XVIII)
Escut de Letònia (1921)

Escut de Letònia (1921)

León Mornado

Els lleons heràldics es dibuixen en el sexe al descobert, és dir, sancers. Si aixina no es fera, caldria calificar-los en el vocablo infamat. Esta era una circumstància que s'aplicava a les armes castigades pel monarca, els amos del qual hagueren incorregut en els casos d'herejía, traïció o sodomía.

León Mornado. Els lleons sempre duen llengua i garres, llevat que es definixquen com mornados. No és necessari, puix, definir-los com linguados i uñados.

León Mornado. Els lleons sempre duen llengua i garres, llevat que es definixquen com mornados. No és necessari, puix, definir-los com linguados i uñados.

Vore també

Notes i referències

↑ Fox-Davies (1909). A Complete Guide to Heraldry, London: T. C. and E. C. Jack, p. 172.
↑ (1976) Heraldry: Sources, Symbols and Meaning, Nova York: McGraw-Hill, p. 112. ISBN 9780070463080.
↑ (1909) A Complete Guide to Heraldry, Londres: T. C. and E. C. Jack, p. 176.
↑ (Vicente de Cadenes 1976, 89)
↑ ^5,0 ^5,1 * (1909) A Complete Guide to Heraldry, Londres: T. C. and E. C. Jack, p. 181.
↑ «Arahal» (en és). Símbols de Sevilla.
↑ Otorgat a la ciutat, donado per Carlos V en 1554. El número de l'any està codificat en el mott bíblic, Absorta est mors in victòria, de Corintios 15:54^[6]
↑ «Rødøi». Heraldry of the World. Consultat el 15 de Decembre de 2019.

Bibliografia

Alonso de Cadenes i Vicent, Diccionari heràldic: térmens, peces i figures usades en la ciència del blasón, Ed. Hidalguía, Madrit, 1976, ISBN 8400042948
Plantilla:Salvat
«Estudie crític de l'escut d'Extremadura» (PDF). Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2009. Consultat el 13 d'agost de 2008.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «León (heráldica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Fox-Davies (1909). A Complete Guide to Heraldry, London: T. C. and E. C. Jack, p. 172.

[2] (1976) Heraldry: Sources, Symbols and Meaning, Nova York: McGraw-Hill, p. 112. ISBN 9780070463080.

[3] (1909) A Complete Guide to Heraldry, Londres: T. C. and E. C. Jack, p. 176.

[4] (Vicente de Cadenes 1976, 89)

[Sense-nom-p55d-1-5] 5,0 ^5,1 * (1909) A Complete Guide to Heraldry, Londres: T. C. and E. C. Jack, p. 181.

[6] «Arahal» (en és). Símbols de Sevilla.

[7] Otorgat a la ciutat, donado per Carlos V en 1554. El número de l'any està codificat en el mott bíblic, Absorta est mors in victòria, de Corintios 15:54^[6]

[8] «Rødøi». Heraldry of the World. Consultat el 15 de Decembre de 2019.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[7]

[8]

[6]